Algun cop us he
posat l'exemple de quantes poden ser les causes que poden produir un símptoma.
Per exemple, la bronquitis (el símptoma és la inflamació dels bronquis). I cal
que entengueu que això és aplicable a tots els símptomes i totes les "malalties".
Quan us dic que
jo investigo a fons cada cas dels meus pacients i sempre hi estic pensant, no
us estic "venent" la meva feina. Us la descric. Perquè no vull que
ningú es confongui.
Entenc que la
gent està acostumada a que, com els metges en quant veuen uns símptomes o unes
anàlisis, hi hagi una reacció "automàtica". I es produeixi el
diagnòstic i la recepta. I el mateix esperen dels naturòpates. Però jo no actuo
així. I us vull explicar el perquè.
Perquè jo em nego
per sistema a tenir perfectament preparats els règims alimentaris, receptes de
suplements o consells higiènics amb els que podré resoldre ràpidament els
vostres dubtes i "semblar" que controlo perfectament el que faig i el
que passa. Necessito estudiar cada cas amb molta atenció.
Encara que en una
primera visita ja us pugui donar alguna cosa que us anirà bé, em cal, com a
mínim, analitzar el vostre cas tranquil·lament a posteriori. I, com a
conseqüència, us trucaré desprès per ampliar informació al respecte d'algunes
coses. Ja sé que això entra en contradicció amb el que fa la major part de gent
(que busca, legítimament, no haver-s'hi de dedicar tantes hores). Però és que
jo treballo en la salut de les persones per vocació i, molt més que la
component econòmica, em pesa la meva consciència.
El perquè actuo
així té una explicació "tècnica". En el meu passat com a informàtic,
potser la feina més "detectivesca" va ser la de tècnic de sistemes.
Una de les meves missions era trobar els problemes que ningú més trobava, fins
i tot la gent més experimentada. I, per fer bé aquesta feina, no em podia fiar
de les impressions, ni consells, de la gent que precisament havia estat incapaç
de trobar el problema. Perquè si havien estat incapaços de veure el problema
era, probablement, perquè l'havien enfocat malament.
No dic que fossin
mals professionals. Dic que tots ens podem equivocar. I el principal error,
sobre tot en els moments de "crisi" quan tothom exigia respostes
ràpides als informàtics, era intentar escurçar els temps saltant-se passos,
mirant d'evitar haver-se de mirar els programes complets. I, en canvi, la
solució més ràpida sempre és mirar-s'ho tot des de l'inici. Sí, ja sé que això
exigeix, aparentment, més temps. Però és la única manera de trobar on rauen els
problemes.
Us poso un
exemple molt senzill. Sempre us preguntaré si vareu néixer de part natural o per
cesària. Ja sabeu que, en el moment del part, la criatura rep una transferència
de la flora vaginal de la mare a la seva flora intestinal. I això té una importància
cabdal en la evolució de la seva flora durant la seva vida adulta. Aprofito per
mencionar que aquesta "comunicació" de flora intestinal a vaginal no
és exclusiva en les dones en el moment del part (com sembla que creu quasi
tothom). Un cop més, només cal aplicar la lògica. Si, per exemple, la càndida
pot emigrar dels intestins a la boca (provocant el famós "muguet"),
perquè suposem que la flora no pot emigrar dels intestins a la resta del cos i,
sobre tot, a la vagina (que també té la seva flora) ?.
Mirar-me les
coses des de l'inici, em va servir per detectar perquè algú a qui havia
receptat Claversal un metge de molt prestigi, tenia mareigs. Resulta que era
propens a les infeccions d'oïda (i el Claversal els provoca vertigen) però el
metge ni va pensar en preguntar-li per un cas tan poc habitual. Perquè les
seves "malalties" conegudes i els seus "símptomes"
indicaven moltes altres coses. Ara imagineu el que hagués passat si els mareigs
haguessin persistit i hagués visitat a altres metges. Veient l'informe emès pel
prestigiós metge (realment impecable) respecte a les afeccions del subjecte,
ningú s'hauria imaginat cap error per part del metge. I, potser, motivats per
la col·lecció d'afeccions que tenia, li haurien fet un TAC per descartar
problemes al cervell.
També em va
servir per detectar la nefasta influència de les amalgames dentals metàl·liques
(les que en diuen "de plata"), sobre tot en el cas de coincidència
amb acidificació de la saliva (que respon, normalment, a la acidificació del cos),
en les inflamacions cròniques silencioses de fetge i/o ronyons. Des que ho vaig
detectar, pregunto a tothom si té amalgames metàl·liques i els faig la prova de
pH de la saliva amb una senzilla tira.
Pels que no ho
sabeu, les amalgames metàl·liques es feien (i es fan) amb materials no tan nobles
com el zirconi d'avui en dia que, al menys pel que se sap fins avui, no
presenta problemes fisiològics. Un dels materials més comuns a les amalgames és
el mercuri. O sigui que, si esteu preocupats pel mercuri que hi ha als peixos,
millor que us assegureu que no teniu amalgames a les dents que representen un
problema fisiològic de primer ordre. Si heu sentit que les infeccions a la boca
són especialment problemàtiques per al cor i el cervell (i també per a la flora
i permeabilitat intestinal), imagineu el que és conviure molts anys amb mercuri
a la boca [els metalls pesants són dels tòxics més perillosos]. Què, a més,
propicia les infeccions. I perquè ?. Doncs perquè el cos no actua amb tanta
"força" contra les infeccions en un lloc on hi ha present un tòxic
que li pot fer mal, perquè s'arrisca a expandir-lo (encara més) a la resta del
cos. També es pot dir que allà on es col·loquen amalgames hi havia prèviament una
infecció (càries, periodontitis, ...) que feia a la zona més vulnerable. També
hi estic d'acord.
Com us mencionava
abans, una de les coses més desconegudes és la nefasta influència que les
infeccions a la boca tenen a la flora intestinal i en la permeabilitat
intestinal. De fet, la repetició constant d'infeccions a la boca trasllada la
mala flora bucal (ens empassem cada dia 1-1,5 litres de saliva) a la intestinal
i pot acabar amb malalties cròniques de l'intestí. I, de vegades, l'origen són
les amalgames metàl·liques. La pega és que la major part dels dentistes no es
mullen al respecte. Encara que ho tinguin clar, no volen entrar en col·lisió
amb col·legues que encara les estan fent servir.
Doncs aquesta
manera meva de funcionar, suposa que:
1. Encara que
no sigui metge, ni farmacèutic, em preocupo de mantenir contínuament un nivell
el més alt possible de coneixements en les seves matèries. Això m'ajuda,
també, a conèixer els efectes dels fàrmacs en les persones i a evitar
interferències no desitjades dels medicaments amb qualsevol cosa que jo recepti
als pacients. També em serveix per a minimitzar els efectes no desitjats dels
medicaments al cos. Compte, que les coses naturals també poden arribar a ser
perilloses (en funció de la dosi) en conjunt amb els medicaments. No vull dir
que, si preneu Sintrom, un excés d'all i oli us pugui perjudicar. Vull dir que,
si jo no sé que és un derivat de la família de les cumarines, em puc equivocar
receptant algun dels remeis naturals que les contenen. M'espanta que, en el món
de les teràpies naturals, es confongui la importància de la part energètica i
espiritual (que defenso ferventment) amb la poca cura amb la part científica i la
funció dels metges i farmacèutics.
2. Un
terapeuta no li ha de retirar mai un medicament a un pacient sense el permís
previ del metge/farmacèutic. La meva feina és ajudar al pacient a superar
la malaltia i, molt sovint, els efectes adversos dels medicaments. Però, també
és cert que aquests medicaments són sovint l'única alternativa possible per a
un pacient que no vol canviar el més mínim el seu estil de vida. Un exemple
d'error garrafal és dir-li a un pacient d'artritis reumatoide que deixi de
prendre cortisona. A les malalties autoimmunes (i cada cop n'hi ha més), la
cortisona evita la destrucció dels teixits per part del sistema immune (és
immunosupressora).
3. He de
revisar els diagnòstics mèdics, anàlisis i prescripcions mèdiques i
farmacèutiques. Però no només per detectar possibles errors. Aquestes dades
em serveixen per detectar el mal funcionament dels òrgans del cos. Encara que jo
em baso en moltes altres coses. Però no prescindeixo de cap dada que pugui ser
una ajuda per detectar l'origen dels problemes.
4. Em cal
preguntar quines teràpies naturals ha seguit el pacient. Ja he dit més d'un
cop que cada persona és diferent i generalitzar pot ser perillós. Però com
tothom, fins i tot els que parlen de teràpies naturals, generalitza, em trobo amb
gent escèptica amb les teràpies naturals. I és que els perjudicis o
no-funcionament d'aquestes teràpies van lligades, sovint, a informacions
transmeses per Internet amb poca o nul·la credibilitat o amb errors garrafals,
fins i tot en revistes serioses.
Fa setmanes, vaig
detectar un error molt greu en una recepta recomanada per una coneguda revista
digital. Els vaig enviar un email privat demanant-los, si us plau, que
corregissin ràpidament el problema, per evitar problemes a la pell a qui es preparés
la recepta. Van respondre una setmana més tard dient que avisarien a la
redacció. Un mes després, no hi ha hagut cap correcció, ni fe de errades. No
puc creure que prefereixin salvaguardar la seva credibilitat general, abans que
reconèixer que han comès un error (cosa molt humana). La pega és que, si
llegeixes la lletra petita al final de les seves publicacions, ja s'exculpen
prèviament de qualsevol problema que puguis tenir si els fas cas sense fer-te
aconsellar per un professional qualificat. I, distingir qui és qualificat, a
Internet és impossible. Em faig tips de llegir autèntiques bestieses en
teràpies naturals (especialment, en el món dels olis essencials) i això dona
ales als que acusen aquestes teràpies de poc rigor científic i serietat.
Resumint. Ja que
la major part de pacients vénen amb malalties cròniques, em cal recollir moltes
dades per endevinar perquè el seu cos es comporta com ho fa. Cal saber quins
avisos va anar donant el cos fins arribar als avisos actuals per deduir què cal
fer per recuperar la seva fisiologia. I que ho acabi descobrint no significa
que jo sigui millor que altres. Només significa que treballo més hores per a cada
pacient (encara que no el tingui al davant).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.