Seguint el que us
comentava al missatge anterior, avui us recordo algunes coses que passen en el
procés de curació, quan el cos evoluciona de la malaltia crònica a la aguda.
La malaltia
crònica és un estadi en el que el cos ha deixat d'avisar-nos de tot allò que el
perjudica. Ha interpretat que si no li fem cas és perquè no podem.
Originalment, aquest impediment era real: no tenir aliments apropiats a
l'abast, estar fugint d'un perill, ... Avui en dia, majoritàriament, aquest
impediment és una ficció de la nostra ment o un desequilibri emocional (estrès,
angoixa, ...).
L'equilibri del
cos en una situació de malaltia crònica és molt precari. El cos fa autèntiques
"bestieses" per poder sobreviure. Imagineu el que representa usar
components del cos, pensats per a un objectiu específic, en solucionar mals
generats pel nostre mode de vida. És obvi que els objectius específics, que
s'han quedat sense els components fonamentals que els feien possibles, s'han de
poder fer d'una manera o altra, encara que sigui amb components "d'estar
per casa", perquè el cos no té processos "prescindibles".
Un exemple.
Imagineu que estem fent una casa. I hem gastat tot el formigó i el ferro (pels
fonaments) fent un camí per accedir-hi. Els fonaments de la casa són
imprescindibles. I, si gastem els maons per fer la base de la casa, com fem les
parets ?. Amb plaques de guix que aguanten molt poc pes ? Potser aguantin una
mica. Però, i si plou ?. Així és com treballa el cos quan perd alguns dels
elements necessaris per funcionar amb normalitat per culpa del nostre mal
funcionament com a ésser viu. El cos assumeix un risc enorme, perquè és l'única
manera de salvar la vida, però ens col·loca, perquè no té altre remei, en una
situació en que la mínima alteració (la pluja) a l'entorn (la salut) pot
provocar un resultat molt greu que, en condicions normals, hauria estat molt
fàcil de sol·lucionar.
Doncs bé,
imagineu que el vostre cos està en una situació precària (malaltia crònica) i
torneu a fer bondat. Com actua el cos ?. Òbviament, cada cos i situació són
diferents. Mai us compareu amb un altre cas. És erroni i perillós. Cada cos, i
cada cas, són diferents. I els exemples que us poso, mai són traslladables d'un
a l'altre.
A mida que aneu
fent bondat, el cos anirà recuperant processos, però no els que vosaltres
voldrieu, sinó els que el cos decideix. Per exemple, per curar l'artrosi (apart
d'una bona alimentació, exercici, descans, higiene vital i prendre el sol) és
imprescindible comptar amb vitamina C i aigua (bases fonamentals pel
col·làgen). Però el cos pot tenir moltes altres prioritats per a fer servir
aquests components.
Una cosa tan
simple com prendre vitamina C i magnesi, en algú que pateix d'estrès o ansietat
(que destrueixen aquests elements de manera intensiva), pot evolucionar de
maneres molt diverses. Pot ser que el cos comenci a generar diarrees.
Probablement, el cos estarà desintoxicant-se de fàrmacs, metalls pesants o
altres tòxics (fins i tot originats per aliments mal digerits) que el posen en
perill. Pot ser que la vitamina C i el magnesi, apart de les múltiples funcions
que ja fan en el cos, estiguin fent d'elements "suplents" d'altres
que encara ens falten. Penseu que, només la vitamina C, és capaç de participar com a "suplent" en més de 300 processos del cos (sobre tot,
enzimàtics i hormonals), quan falta un dels elements primordials que els fan
funcionar.
Així que ens
trobarem que el nostre cos "va per lliure" en l'ús dels elements que
li fan falta.
Al mateix temps,
tornen a aparèixer mals i dolors que ens poden fer pensar que "anem
malament". Greu error. Si el cos ens torna a avisar és perquè, ara que
tornes a fer bondat, és important que sàpigues el que estàs fent malament.
Si et prens els
dolors "nous" (o les diarrees que mencionava abans) com una mala
senyal, i interromps el tractament o et prens un fàrmac, vas de cap a tornar a
la malaltia crònica.
Els elements per
curar-te de forma naturista no són complexes, encara que exigeixen força de
voluntat i determinació. El que és complex és entendre perquè el teu cos es
comporta d'una o altra manera. Hem perdut la capacitat d'observació i
comprensió de la nostra fisiologia. Aquí és on també t'ajudaré jo. Però, primer, has
de prendre la decisió d'ajudar-te a tu mateix. La decisió d'estimar-te.