Les bases de la curació

En la pràctica diària, m'adono que a molts pacients els costa assumir algunes de les coses necessàries per emprendre la curació. Per a ells, i per a futurs pacients, van aquests aclariments.

Primer, i imprescindible, el canvi d'actitud.

No es pot intentar una cura de tipus naturista i seguir fent exactament el mateix. Òbviament, i depenent de la gravetat de la situació del pacient, es poden aplicar graus. Des de la simple millora en els hàbits per anar millorant poc a poc, fins al canvi radical de vida per poder salvar-la. El que està clar és que si no alteres el tipus de vida que fas, l'única opció seran les pastilles dels metges o els suplements dels naturòpates. I aquesta no és la meva opció.

El canvi d'actitud parteix d'estimar-te a tu mateix. Hi ha qui, quan llegeix això, pensa en egoisme, narcisisme, irresponsabilitat, ... És per això que recomano a tots els meus pacients que llegeixin el blog Camí d'Amor que jo mateix he escrit. També els puc recomanar altres lectures en el mateix sentit. No reproduiré aquí massa principis del Camí d'Amor, per això ja hi ha el blog. Però en vull destacar dos principis fonamentals. El primer és que estimar-te a tu mateix no és un acte ni d'egoisme, ni de narcisisme. És la forma de dir a la vida: "Jo sóc". Perquè cada ésser és únic i, per tant, només ell pot "representar-se" a si mateix en el món. Tothom és igual d'important. I, només que ens falti una ànima, l'univers no estarà complet. I, menystenir-te, va en contra d'això. El segon és que, en aquest camí, el millor per a tu sempre és el millor per a tothom, perquè estimant-te a tu, acabes estimant tothom. Però sempre has de començar per tu. Perquè els altres (la resta del món, la família, les circumstàncies, les obligacions) són ego. És a dir, les pors que s'amaguen a les xarxes neuronals del nostre cervell impedint-nos canviar i que són el contrari de l'amor.

A molta gent els costa entendre com poden ser ego els sentiments cap als éssers estimats. I ho són en tant que excusa per no estimar-te a tu mateix. Moltíssima gent, per altra banda capaços dels majors sacrificis per la gent que estimen, no s'adonen que amaguen, sota la capa d'amor pels altres, la seva incapacitat per estimar-se a si mateixos. Estan dient al món que ells no valen la pena, però que el seu amor per altres que sí que la valen els fan, al menys, dignes de ser considerats bona gent. Excuses per amagar que no t'estimes a tu mateix. I l'univers, i el teu cos, et passaran factura. L'univers i la natura no poden acceptar que les seves criatures no es tractin bé a si mateixes. Va en contra dels principis de la vida. Us sorprendria la quantitat de vegades que caiem en malalties cròniques subterrànies perquè el nostre cos, com el de qualsevol criatura, no pot assumir que ens tractem malament a nosaltres mateixos. Perquè la natura no contempla les opcions suïcides i pensa que si fem coses contra el nostre cos (malgrat els advertiments que ens envia durant la fase aguda) és perquè hi ha alguna cosa física externa que ens hi obliga (i, quan persistim, deixa d'avisar-nos per no "molestar"). La pretesa superioritat de l'home sobre altres criatures (basada en que tenim un cervell superior) topa amb la crua realitat quan usem aquest cervell (les xarxes neuronals que recullen la por i les prevencions) per impedir-nos gaudir de la vida, imaginant perills i obstacles (que hi podrien ser) com si fossin reals i insuperables. Això ens porta a una vida plena de pors i ansietat/estrès que ens impedeix gaudir-la. És a dir, com Don Quixot, vivim enfrontats a perills imaginaris sense adonar-nos que només són al nostre cap.

Segon, el canvi d'hàbits alimentaris. El tipus d'alimentació que, amb més o menys matisos, faig seguir als meus pacients és una dieta cetogènica, per aconseguir la cetosi nutricional. Aquest tipus de dieta, que molts coneixen en versions famoses, però amb dèficits o excessos importants, té com a objectiu reduir els processos inflamatoris del cos, recuperar la salut i, molt sovint, perdre pes. Aquest tipus de dieta, cada cop és més reconegut pels principals investigadors mèdics (amb la boca petita, això sí, per no enfrontar-se amb els poderosos) com a imprescindible per curar qualsevol cosa. I és que es tracta de la dieta que hauria de ser la normal en els homes. La dieta, que negocio sempre amb els meus pacients buscant les màximes facilitats perquè es pugui complir, no és només un recull d'hàbits alimentaris que convé incorporar. És la llista dels únics aliments que es poden prendre. Si busques una cetosi nutricional, que costa dies que el cos comenci, perquè s'hi resisteix, no pots prendre cereals, ni carbohidrats (sucres inclosos), ni mel, ... perquè una simple culleradeta d'una cosa inapropiada pot tombar la feina d'uns quants dies. A més, el fetge és capaç d'agafar-se a qualsevol cosa per iniciar una reacció en cadena que et porta per allà on no vols. Per exemple, el simple fet de prendre una salsa (o un suplement o un suposat producte "natural") que conté sucres en la seva composició (en formes molt diverses i amagades) o greixos trans o excés d'omega-6, pot desencadenar un seguit de reaccions que anul·lin el procés de cetosi. Aquests processos del cos, són molt mal coneguts (per no dir desconeguts) per la comunitat mèdica i per molts dels terapeutes naturals o nutricionistes obligats a seguir el tipus d'alimentació que convé als poderosos, però no al nostre cos.

Tercer, el canvi d'hàbits higiènics. Procurar no estar assegut quasi mai. Una hora seguida d'estar assegut disminueix la circulació del cos en un 50%. Això, la major part de gent, instal·lada en processos crònics més o menys evidents, ja no ho nota. El simple fet de planificar maneres d'obligar-nos a moure'ns de la cadira uns minuts de cada hora, simplement posant-nos drets (cosa que estic fent jo ara mateix), ja canvia radicalment moltíssimes coses de la salut. Això no s'arregla augmentant les hores diàries d'esport intensiu. És el mateix que airejar-se, caminar, prendre el sol. La vida té un disseny meravellós. Només cal que observeu gats que visquin en la natura (no en una casa). A l'hivern busquen el sol amb autèntica obsessió i a totes hores. A l'estiu, se n'amaguen a les hores de màxima insolació. Al mateix temps que els escalfa, disminuint la necessitat d'emprar energia específica per a aquesta tasca, els dóna vitamines, els activa la circulació, els dóna energia, ... El mateix que a qualsevol criatura.

Quart, la neteja intestinal (intestí prim i gruixut). Tenir net l'intestí prim i en forma la flora intestinal és la garantia de poder absorbir els nutrients que el nostre cos necessita. Tenir net l'intestí gruixut és la garantia de que cap procés infecciós pugui tirar endavant. Repeteixo. Cap. Ni virus, ni bacteris, poden prosperar en un cos sa. Les mentides amagades darrera els principis de Pasteur són una bona justificació per a la hipermedicació del món en que vivim. Però les medecines són considerades pel cos com agressors que cal combatre. I, permetre una guerra contra el nostre cos, és el pitjor error que podem cometre. Els principis naturistes parteixen de que el cos i la natura són savis i saben el que han de fer. Els principis de la medicina oficial parteixen de que els investigadors són molt llestos i que el nostre cos s'equivoca. Donada la quantitat de vegades que s'ha demostrat (encara que se n'amaguin moltes) que aquesta darrera afirmació és falsa, com és que la gent hi segueix creient ?. Us responc jo mateix. Perquè la gent vol curar-se sense canviar en absolut els seus hàbits. Ja sigui perquè els permet menjar allò que volen (encara que més bé es podria dir allò al que s'han fet addictes) o comportar-se com volen (per dolent que sigui per a la seva naturalesa) o com els han dit que han d'actuar (per conveniència dels poderosos). En definitiva, la medicina oficial (i qualsevol teràpia natural indirectament auspiciada pels qui manen) està feta per mantenir-nos en la roda del hamster i no qüestionar el nostre mode de vida. I això és la antítesi de la teràpia naturista.

Repassem. Has de canviar d'actitud cap a tu mateix. T'has d'estimar. Has de tenir una paciència infinita (que dóna resultats instantanis), en comptes d'una pressa infinita (que dóna resultats impossibles). El mateix procés d'estimar el teu cos et portarà a escoltar-lo i tractar-lo millor. Donant-li els millors aliments (que no vol dir cars), els millors hàbits higiènics (respirar, dormir en pau, passejar, prendre el sol, admirar la natura i la vida). I aquestes seran les teves medicines. Si en necessites d'altres que no siguin aquestes, és que alguna cosa no va bé. I ho hauràs d'acceptar i reconèixer i veurem que hi podem fer. La natura no accepta les mentides. I, mentir o faltar al respecte a la teva consciència, et passa factura física. Acceptar la veritat és dur. Però és l'únic camí per a canviar-la. Acceptar els nostres errors ens obre la porta a poder gaudir de la vida i la salut. I això s'ha de seguir fent tota la vida.

En definitiva, sempre cometem errors (jo inclòs) i hem d'acceptar amb humilitat que això és així. Però una gran veritat és que només tu et pots fer mal a tu mateix. I només tu et pots curar. Que mai pots estimar  més del que t'estimis. I que mai podràs rebre més amor del que tu mateix et donis. Així que tot t'empeny a estimar-te a tu en primer lloc.

Ni jo, ni tu, ni ningú, pot assegurar que no ens equivoquem. Però sí que hem de mantenir una clara actitud de recerca de la veritat. Sense això, i els principis que aquí he expressat, no val la pena que em vinguis a veure. Tu perdràs el temps. I jo no et podré ajudar.

El camí cap a la curació: de la malaltia crònica a la aguda

Seguint el que us comentava al missatge anterior, avui us recordo algunes coses que passen en el procés de curació, quan el cos evoluciona de la malaltia crònica a la aguda.

La malaltia crònica és un estadi en el que el cos ha deixat d'avisar-nos de tot allò que el perjudica. Ha interpretat que si no li fem cas és perquè no podem. Originalment, aquest impediment era real: no tenir aliments apropiats a l'abast, estar fugint d'un perill, ... Avui en dia, majoritàriament, aquest impediment és una ficció de la nostra ment o un desequilibri emocional (estrès, angoixa, ...).

L'equilibri del cos en una situació de malaltia crònica és molt precari. El cos fa autèntiques "bestieses" per poder sobreviure. Imagineu el que representa usar components del cos, pensats per a un objectiu específic, en solucionar mals generats pel nostre mode de vida. És obvi que els objectius específics, que s'han quedat sense els components fonamentals que els feien possibles, s'han de poder fer d'una manera o altra, encara que sigui amb components "d'estar per casa", perquè el cos no té processos "prescindibles".

Un exemple. Imagineu que estem fent una casa. I hem gastat tot el formigó i el ferro (pels fonaments) fent un camí per accedir-hi. Els fonaments de la casa són imprescindibles. I, si gastem els maons per fer la base de la casa, com fem les parets ?. Amb plaques de guix que aguanten molt poc pes ? Potser aguantin una mica. Però, i si plou ?. Així és com treballa el cos quan perd alguns dels elements necessaris per funcionar amb normalitat per culpa del nostre mal funcionament com a ésser viu. El cos assumeix un risc enorme, perquè és l'única manera de salvar la vida, però ens col·loca, perquè no té altre remei, en una situació en que la mínima alteració (la pluja) a l'entorn (la salut) pot provocar un resultat molt greu que, en condicions normals, hauria estat molt fàcil de sol·lucionar.

Doncs bé, imagineu que el vostre cos està en una situació precària (malaltia crònica) i torneu a fer bondat. Com actua el cos ?. Òbviament, cada cos i situació són diferents. Mai us compareu amb un altre cas. És erroni i perillós. Cada cos, i cada cas, són diferents. I els exemples que us poso, mai són traslladables d'un a l'altre.

A mida que aneu fent bondat, el cos anirà recuperant processos, però no els que vosaltres voldrieu, sinó els que el cos decideix. Per exemple, per curar l'artrosi (apart d'una bona alimentació, exercici, descans, higiene vital i prendre el sol) és imprescindible comptar amb vitamina C i aigua (bases fonamentals pel col·làgen). Però el cos pot tenir moltes altres prioritats per a fer servir aquests components.

Una cosa tan simple com prendre vitamina C i magnesi, en algú que pateix d'estrès o ansietat (que destrueixen aquests elements de manera intensiva), pot evolucionar de maneres molt diverses. Pot ser que el cos comenci a generar diarrees. Probablement, el cos estarà desintoxicant-se de fàrmacs, metalls pesants o altres tòxics (fins i tot originats per aliments mal digerits) que el posen en perill. Pot ser que la vitamina C i el magnesi, apart de les múltiples funcions que ja fan en el cos, estiguin fent d'elements "suplents" d'altres que encara ens falten. Penseu que, només la vitamina C, és capaç de participar com a "suplent" en més de 300 processos del cos (sobre tot, enzimàtics i hormonals), quan falta un dels elements primordials que els fan funcionar.

Així que ens trobarem que el nostre cos "va per lliure" en l'ús dels elements que li fan falta.

Al mateix temps, tornen a aparèixer mals i dolors que ens poden fer pensar que "anem malament". Greu error. Si el cos ens torna a avisar és perquè, ara que tornes a fer bondat, és important que sàpigues el que estàs fent malament.

Si et prens els dolors "nous" (o les diarrees que mencionava abans) com una mala senyal, i interromps el tractament o et prens un fàrmac, vas de cap a tornar a la malaltia crònica.

Els elements per curar-te de forma naturista no són complexes, encara que exigeixen força de voluntat i determinació. El que és complex és entendre perquè el teu cos es comporta d'una o altra manera. Hem perdut la capacitat d'observació i comprensió de la nostra fisiologia. Aquí és on també t'ajudaré jo. Però, primer, has de prendre la decisió d'ajudar-te a tu mateix. La decisió d'estimar-te.

Veritats simples sobre malalties cròniques

Com feia temps que no explicava un "Mono Desnudo", avui és la ocasió perfecta.

Perquè el cos es "cansa" d'avisar-te que fas les coses malament ? Perquè una "malaltia" aguda es converteix en crònica ?

Les respostes són molt senzilles i lògiques. Qualsevol ésser té claríssim que, per a la seva supervivència, li cal estar molt atent a les reaccions del seu cos. De fet, tots els nostres sentits i sensacions estan encaminats a descobrir, sigui amb plaer o disgust, si una cosa és bona per a nosaltres o no. Per exemple, el sentit del gust ens ajuda a determinar si el que estem menjant, i en quina quantitat, li anirà bé al nostre cos. Els aliments que li convenen al nostre cos, ens vénen de gust. En canvi, quan ens fa fàstic, està clar que no ens agrada i, si ens cansa, està clar que en tenim prou.

Però, el que no li passa a ninguna criatura, excepte als humans i éssers que conviuen amb ells, és que a causa del seu cervell "superior" es munti "pel·lícules" de por, motivades per prevencions, records, males experiències i que no estan motivades per fets reals. No és el mateix que la gazela vegi al lleó amb gana, perquè aleshores la por/estrès és la reacció correcta que li salvarà la vida, que quan el veu dormint, moment en el que menja tranquil·lament i, potser, molt a prop del lleó. En canvi, els humans en tenim prou de saber que existeixen els lleons per patir tota la vida. Fins i tot si viuen a Europa i els únics lleons els poden veure al zoo. L'exemple és forassenyat. Però segur que així m'enteneu. I, de pas, poso com exemple de fera que provoca estrès als lleons, ja que com algun de vosaltres m'ha indicat, molt encertadament, l'exemple dels dinosauris no quadra perquè no van coexistir amb els humans.

L'estrès, que ja he explicat a bastament en altres articles, desconnecta la major part de sistemes del cos i el cervell i deixa només actiu l'imprescindible per salvar la vida. Això vol dir que no funcionen els sistemes hormonals, enzimàtics, digestius, cerebrals, immunitaris, ... I, quan l'estrès es fa crònic, l'anomenem ansietat. I la ansietat no ho desconnecta tot al 100%, però ho fa funcionar tot molt malament i a costa d'un desgast enorme pel cos.

Doncs bé, ja sabeu que el cos no s'equivoca mai. Però també heu de saber que la natura no té previst ni el suicidi, ni l'automaltractament.

Per tant, quan un ésser no fa cas dels repetits avisos que li envia el seu cos de que el que està fent el perjudica greument, la natura creu que ho fa perquè no té més remei que fer-ho. I, aleshores, desconnecta les alarmes per no molestar i es prepara per espavilar-se i arreglar el problema com sigui, fent el que calgui per salvar la vida, a costa de perjudicar o fer funcionar malament les coses del cos que cregui menys imprescindibles. Però, com cada persona és diferent, quan passem a mode "emergència" és quan apareixen les "febleses" de cada cos. Ja no diguem el que passa quan, com passa a molta gent, vivim en mode "emergència" contínuament.

Cada ésser que neix és, en principi, viable. Però això no vol dir que tots aguantin el mateix. Hi ha qui té una enorme resistència a certes mancances i altres que són molt més febles en front de les mateixes.

Un exemple ajudarà. Imagineu que us trobeu a la selva fugint d'unes feres que us persegueixen. La persecució dura dies i l'únic que heu trobat per alimentar-vos són unes fulles no gaire saboroses que aneu arrencant mentre seguiu fugint. El cos, que en principi no destinarà cap energia a la digestió, poc a poc, en quant noti la manca d'energia, donarà certa prioritat a poder obtenir nutrients, perquè la manca d'energia el mataria. I, per tant, el mal de panxa inicial (senyal de que el cos no està en condicions de digerir), s'anirà transformant en sensacions relatives al que esteu menjant. El que més us vindrà de gust és el dolç, perquè dóna energia immediata, però si no ensopegueu baies o mel pel camí la cosa és complicada. Un cop el cos s'adona que no rebrà altra cosa que les fulles (perquè fa molt temps que avisa que no li convenen i no li fem cas), poc a poc deixarà de queixar-se i buscarà (el fetge) la manera de transformar químicament el que li donem en els nutrients que necessita. En funció del que estem menjant (i com ho pot digerir el cos amb les energies escasses que hi pot destinar), el fetge farà servir tot l'arsenal de minerals, vitamines, enzims i hormones que té per obtenir el necessari. Òbviament, si fa servir elements escassos en el cos (perquè no està previst el seu ús intensiu) i que afecten a funcions importants (però no tant com ho és l'obtenció d'energia, perquè sense ella moriríem), ens podem anar trobant que comencen a fallar funcions importants. Però, fins i tot en aquests moments, el cos intentarà "desconnectar" aquelles funcions menys importants per la "emergència" que està vivint.

Un cop la "emergència" ha passat, el cos ens anirà guiant per compensar les carències. Pot ser que ens vingui de gust fer coses molt poc usuals. Rosegar l'escorça d'un arbre o llepar certes pedres. Però, poc a poc, el cos s'anirà recuperant. Admiració absoluta per la saviesa de la natura. Final feliç.

Ara, traslladeu l'exemple a la realitat de la gent que viu amb estrès i ansietat. Les feres no existeixen, però actuem com si fossin per tot arreu. En els escassos moments en que semblem estar més relaxats, potser no estarem atents a les demandes gens habituals del cos. Les carències continuades han provocat que el cos, apart de desconnectar les alarmes (dolor, disgust, ...), hagi desconnectat sistemes consumidors de tal o qual element. Si els elements que falten estan implicats en la absorció de nutrients (cosa molt habitual), el cos haurà buscat vies alternatives per salvar la vida, sense comptar amb certs elements, que seran substituïts per altres elements menys eficients, per intentar obtenir els mínims necessaris.

Podria seguir amb la "novela" ad infinitum, però no cal.

El que sí cal recordar és que els medicaments, entre moltes altres coses, són elements nocius pel cos, perquè per "arreglar" una cosa, n'espatllen cent.

1. Si deixes de fer tot el que fas malament, el teu cos es curarà en un termini de entre 3-6 mesos. És el temps que triguen en regenerar-se totes les cèl·lules del cos.

2. Perquè el teu organisme estigui en condicions de funcionar:

Cal netejar a fons l'intestí prim i gruixut

Cal tenir en forma la flora intestinal

Cal alimentar-se correctament

Cal deixar de menjar les coses que no convenen

Perquè el teu aliment passi a ser un nutrient, cal que el teu cos estigui prou sà per absorbir-lo bé i això és un procés progressiu en les malalties cròniques

Has de caminar, prendre l'aire i el sol. La vitamina D és una prohormona imprescindible per a quasi tots els processos del cos i la resta d'efectes positius del sol, imprescindibles.

El sol et carrega energèticament. Pren-lo amb prudència, però mai et posis cremes (són perjudicials i causants de melanomes)

Beu aigua. És imprescindible per a tots els processos del cos.

Deixa d'escoltar els "gurús" i venedors de tota mena de suplements, complements i medecines. Una cosa és prendre'n puntualment per engegar la curació. Si n'has de dependre, ha de ser en coses molt concretes que encara no pots arreglar, però no com a norma general.

Deixa d'obsessionar-te amb menjars, suplements i medecines cares. No calen. El nostre cos és l'alquimista perfecte. Un MacGyver que crea el que necessita en quant comença a sanar.

No pensis que la curació és cara. Si ho és, no és bona. Amb elements senzills i propers n'hi ha prou. Relaxa't. El teu benestar anímic és la principal medicina que necessites.

3. Tingues fe en que tot anirà bé. En el món de l'ànima no hi ha certeses. Les certeses són ego i por. Estima't. No vulguis mal a ningú, però allunya't dels que te'l volen fer a tu.

4. Quan t'estimes a tu mateix, els sentiments negatius (cap a tu i cap a altres) no tenen cabuda dins teu. Només et perjudiquen.

5. La medicina moderna, li posa nom a tot. Però no sap res. Has de buscar explicacions senzilles a les reaccions (símptomes) del cos. Però, per a cada cas, les reaccions són fruit de processos molt complexos i evolutius. Només el cos sap com curar-se a sí mateix. El que hem de fer és retirar els entrebancs. Recorda, el cos no s'equivoca mai.

6. No has de "reaccionar" (com fa la medicina moderna) atacant els símptomes del cos. Només escoltar-lo, per deixar de fer el que li fa mal.

7. La malaltia crònica és sempre una evolució dels problemes aguts que ha tingut el teu cos i que no has escoltat. Quan comencis a fer-ho, el teu cos tornarà a donar-te senyals (les de la malaltia aguda) i et podràs curar.

8. Enredar-se a "endevinar", un per un, tots els mals del cos, agafant símptomes, malalties i conseqüències per separat és ridicul. El cos no funciona així. És un tot.

9. Hipòcrates ja deia, fa 2.500 anys, que totes les malalties es generen a l'intestí. La medicina cada cop s'apropa més a aquesta afirmació. Quants anys més li calen ?.

10. No importa el nom que li hagin posat a la malaltia que tens. Metabòlica, neurodegenerativa, ... totes es curen estimant-te a tu mateix i tractant bé al teu cos. 

Soja i altres llegums i cereals. Pa. Llet. Alletament.

Com ja us he mencionat uns quants cops els perjudicis que ens poden portar els cereals, que només podem consumir en molt poca quantitat, toca fer uns quants aclariments i especificar de quina manera podem nodrir-nos amb ells.

El blat dificulta la creació de serotonina i els seus residus, igual que els dels altres cereals, embruten les vellositats intestinals, impedint la correcta absorció de nutrients i fent que, encara que la nostra alimentació sigui bona, el cos no aprofiti els nutrients que li donem. El fet que hi hagi persones amb celiaquia, que simplement són una mica més febles en aquest sentit, no ens ha de fer pensar que a la resta li senten bé els cereals que, repeteixo, només poden ser consumits com a excepció o de maneres controlades. Com sempre, no és el mateix un descarregador de moll que una persona més sedentària.

La soja pot portar complicacions perquè, com tots els llegums, porta antinutrients (en el cas de la soja genèticament modificada, els perjudicis ja no sols vénen dels antinutrients). En el cas dels llegums comuns a casa nostra, cigrons, mongetes i llenties, el procés de remull previ (unes dotze hores) dilueix una mica la presència de l'àcid fític o fitat (que ve a ser el principal antinutrient dels llegums). També porten molt àcid fític totes les llavors en general. Sobre tot les de cereals, però també els fruits secs.

En el cas de la soja, la forma d'evitar els antinutrients és consumir-ne de fermentada, en forma de salsa de soja, tempeh, miso i natto, que són les formes més saludables de consumir la soja.

Curiosament, l'àcid fític és bo en poca quantitat. Per això us he comentat més d'un cop que no estem fets per menjar gaire llegums, ni cereals. En la seva forma natural, aquests aliments desperten la reacció del nostre cos perquè no se'n consumeixi gaire. Sempre que el nostre cos, degut a la mala alimentació, higiene física i mental, no estigui excessivament enverinat i no detecti els senyals. Un exemple més de que el que cal és desintoxicar el nostre cos i deixar d'alimentar-nos i tractar-nos malament, no d'afegir més i més suplements per compensar el que fem malament. En un cos "desquiciat" els problemes no paren de créixer perquè, entre altres coses, perd la capacitat de detectar el que el perjudica.

L'àcid fític disminueix la capacitat d'absorció del cos d'alguns minerals, com el ferro, zinc, calci, magnesi i coure durant el mateix procés digestiu. No afecta als àpats anteriors i posteriors. Per això és important vigilar, no només la quantitat, també la freqüència amb que mengem aquests aliments. Compte, perquè això només és del tot cert en el cas dels vegetarians i vegans, perquè el ferro i el zinc de la carn sí que pot ésser absorbit en el mateix àpat.

Un altre aspecte a destacar en la soja és el seu alt contingut en isoflavones (fitoestrògens), que si bé poden ésser beneficiosos en alguns casos, en altres pot provocar efectes hormonals indesitjats, sobre tot en dones i infants. La soja també té elements que interfereixen en el mecanisme d'absorció del iode i poden alterar les funcions de la tiroides. Hi ha molts estudis que defensen la soja com a factor que evita certs tipus de càncers, al costat d'altres que, tot i reconèixer aquest aspecte, destaquen que en provoca d'altres. En canvi, sembla que el procés de fermentació estalvia les conseqüències negatives del consum de soja.

En definitiva, com tot a la natura, el procés de fermentació és una ajuda en la alimentació i produeix beneficis. Perquè fa el mateix que el nostre intestí i, per tant, li evita molta feina al nostre procés digestiu, estovant i predigerint aliments que, en formes no fermentades, poden ser difícils de digerir o generar subproductes perjudicials per al nostre cos.

De manera similar, el procés de dextrinat dels pans fets amb massa mare fermentada, simplifica la digestió dels midons al convertir-los en dextrines, que vindrien a ser el que són els aminoàcids a les proteïnes, els maons de base per construir els blocs més grans. El pa dextrinat (correctament) és la forma de poder consumir pa amb més assiduïtat. El que conec més recomanable és el pa dextrinat de SANTIVERI, amb llavors de lli, per exemple.

En el cas de la llet, ja sabeu que cada espècie té una composició de la llet materna absolutament diferent. En el cas dels humans, hem abusat molt de la llet no-materna perquè l'estil de vida actual no facilita a les mares l'alletament als fills durant gaire temps.

Totes les fórmules maternitzades són un nyap. Entre les que fan servir la soja (nefasta per a l'infant) i les que fan servir de base qualsevol mena de llet pasteuritzada. La pasteurització destrueix tot el que és bo a la llet i, en canvi, obre la porta a posteriors desnaturalitzacions, encara més greus. El procés més acceptable, com feien les nostres àvies, és bullir llet fresca de vaca, si convé més d'un cop. Però ha de ser llet de vaques de les que ja no se'n troben: de les que mengen únicament pastura i que no reben medicaments químics. Perquè les infeccions que tenen les vaques estabulades contranatura són combatudes amb còctels d'antibiòtics i medicaments que es mengen els consumidors de llet. Recordeu que als EEUU el 80% dels antibiòtics són destinats als animals de "granja".

I acabo amb una cosa d'aquelles que sempre m'han deixat amb la boca oberta: les meravelles de la natura. Carlos González, reconegut pediatra infantil, va escriure el 2006 el llibre "Un regalo para toda la vida. Guía de la lactancia materna". D'ell destacaria un dels misteris que la ciència encara no s'explica: com el nadó, de forma innata, sap com obtenir més "aigua" o més proteïnes del pit de la mare amb la forma de xuclar. Com el nadó, quan se'l deixa escollir, regula perfectament les mamades, la freqüència, el ritme, en funció de les seves necessitats i estat de salut. Davant aquesta saviesa innata, responem els adults amb nervis, pautes i horaris, que només estan causats per les nostres obligacions i no per les necessitats dels nens. Però clar, poc pot fer la natura quan, ja de bon principi, ens creiem tan llestos i capaços d'alterar el que milions d'anys han anat conformant, ignorant que el simple fet de practicar una cesària innecessària pot condemnar als nostres fills a una greu mancança al seu sistema intestinal i immunitari. I nosaltres tan tranquils.

Més sobre malalties neurodegeneratives

Us ampliaré amb dades científiques alguns dels apartats de l'article anterior, perquè de vegades us pot semblar impossible que coses com les que jo dic no se sàpiguen.

Entre altres, hi ha estudis que destaquen la enorme coincidència de malalties neurodegeneratives amb:

- Diabetis: la resistència a la insulina provoca que la glucosa disponible per al cervell, que n'és el màxim consumidor, no pugui ser convertida en energia. Per tant, les cèl·lules cerebrals moren per inanició i manca d'aliment. El 2005 es va descobrir que el cervell fabrica la seva pròpia insulina i que en els malalts d'Alzheimer i demència se'n feia molt poca. Els metges que ho van descobrir, volien anomenar l'Alzheimer com a diabetis tipus 3, perquè us en feu a la idea.

- Dormir malament: durant el son, el cervell es neteja i desintoxica, es regeneren les neurones, es descarten connexions ineficients, les neurones redueixen la seva mida el 60% i això deixa més espai per netejar el cervell (el sistema glinfàtic està 10 cops més actiu que quan estàs despert). Per exemple, la placa beta-amiloide, característica dels malalts d'Alzheimer, es redueix molt més significativament durant el son.   , ... És durant el descans nocturn quan hi ha la màxima neuroplasticitat (capacitat del cervell de regenerar-se i crear noves neurones). Dormir poc (o massa), a més, altera el metabolisme i, estadísticament, augmenta 2,5 vegades el greix abdominal (el més perillós perquè envolta els òrgans). Durant el son profund, la glàndula pituitaria produeix la hormona del creixement, responsable de que no envellim prematurament. En alterar-se el cicle i la quantitat de melatonina, aquesta hormona no arriba a eliminar cèl·lules canceroses (sempre se n'estan produint, encara que no arribin a ser un "càncer").

- L'excés de ferro [quasi no hi ha ningú a qui li falti, encara que se segueixen donant suplements] augmenta el risc d'Alzheimer, igual que la deficiència en vitamina B12 (molt incrementada per l'abús de medicaments com l'omeprazol).

- Fer exercici aeròbic de forma regular disminueix un 50% el risc d'Alzheimer.

- Els factors neurotròfics (normalment són proteïnes) són els que impulsen el creixements dels teixits nerviosos i cerebrals. S'ha estudiat molt el Factor Neurotròfic derivat del cervell (FNDC, també conegut com BDNF, sigles en anglès) i s'ha vist que millora amb l'exercici, cúrcuma, omega-3, ..

- El cervell és l'òrgan que concentra una major quantitat de mitocondris. I els elevats nivells de sucre produïts pels carbohidrats és el pitjor enemic dels mitocondris. Com a prova addicional, s'ha comprovat que prendre directament TCM (triglicèrids de cadena mitjana) alimenta els mitocondris cerebrals d'una manera increïble i beneficia ràpidament als malalts de malalties neurodegeneratives.

- El setembre del 2014, el doctor Dale Bredesen va fer un estudi previ per buscar un medicament alternatiu als que es fan servir per les malalties neurodegeneratives, en que es van curar 9 de 10 malalts canviant 36 paràmetres d'estil de vida: fent exercici, prenent el sol, alimentant-se millor (suprimint carbohidrats), ... La curació es va produir en l'interval de 3-6 mesos. Aquest és el temps que triga el cos en curar una malaltia crònica, perquè és el temps que triga el cos en canviar totes les cèl·lules del nostre cos (neurones incloses). Això vol dir que si deixes de fer les coses que feies malament, les noves cèl·lules ja estaran més sanes.

De l'estudi del doctor Bredesen, el més incomprensible per a mi és que aquest resultat no l'ha fet desistir de afegir-los als malalts alguna mena de medicament. Clar que aquesta mentalitat de donar sempre la pastilla, encara que et puguis curar "fent bondat", ja no sé si és exclusiva només de la classe mèdica. Potser els malalts també la reclamen. Llegia, fa pocs mesos, unes declaracions d'una biòloga, cap d'una investigació de 19 països europeus sobre la flora intestinal que, parlant del Clostridium difficile, una malaltia intestinal greu i molt invalidant (i que provoca no poques morts), deia literalment: "... las enfermedades más abordables con estrategias dietéticas son las que afectan al tracto intestinal. Funciona, por ejemplo, para combatir las infecciones del microbio Clostridium Difficile, cuando no existe otra terapia" [el subratllat és meu].

- Quan ja hi ha una pila d'estudis que destaquen la importància de rebaixar/suprimir els carbohidrats i incrementar els greixos, però que no arriben al gran públic per les "pressions" de les multinacionals.

- Quan la ciència segueix defensant el model de Pasteur, que deia bestieses com que l'intestí era un tub estèril, encara que ell mateix, al llit de mort, va reconèixer que estava equivocat: "Antoine [Béchamp] tenia raó, el microbi no importa. L'important és el terreny [l'estat del cos/intestí]". Però aquesta part de la història no ens la expliquen. No fora cas que ens adonéssim de l'engany en el que vivim.

- I és que, en el món científic, cada cop hi ha un clamor més gran destacant que totes les malalties o bé s'originen metabòlicament o bé acaben essent metabòliques. O sigui que l'intestí està involucrat en totes les malalties. Neurodegeneratives incloses. El que passa és que no hi ha diners per aquests estudis (tots els patrocinen les farmacèutiques)

El meu admirat doctor Roca defensava aquestes coses fa més de 70 anys i m'ho explicava des que jo era petit. Ja fa anys, em va alegrar que cada cop més estudis científics demostressin que, com ell deia, no hi ha malaltia infecciosa si tens l'intestí net. Ara, resulta que això és extensible a qualsevol malaltia. Si ajuntem això al que deia un altre gran oblidat, Otto Warburg: "En un cos oxigenat i no acidificat, no hi ha malaltia", ja teniu les bases de la terapèutica naturista. Alimentar-se bé i tenir l'intestí net. Fer vida sana, exercici, prendre el sol. Per cert, Otto Warburg va rebre el Nobel el 1931 per descobrir el mecanisme del càncer. Així que ja m'explicareu el que busquen tants investigadors avui en dia.

Mètodes i hàbits per recuperar la salut (i 4). La salut holística i les malalties (aparentment) incurables.

El meu objectiu és restablir el correcte funcionament del cos perquè puguis tornar a la salut.

El cos sempre sap com acabar amb la malaltia. Només tenim que tornar-li el correcte funcionament als seus òrgans. El que no has d'oblidar és que darrera de cada "malaltia" (no hi ha malalties, sinó malalts) sempre hi ha un avís de la teva consciència interior que et senyala el que no va bé a la teva vida. No serveix de res intentar una teràpia rere l'altra si el cos no deixa de rebre missatges del missatger interior que li diu que el seu esperit/ànima no està alineat amb el que fa.

I cal saber que els efectes de la "mala consciència", de no actuar amb bondat i de no estimar-te a tu mateix són 100% físics i energètics i no només "anímics" o "psicològics". Les hormones, neuropèptids, aminoàcids, vitamines, ... depenen absolutament d'això. Ni una bona alimentació o "bon estil de vida" ho arregla.

Si soluciones això, els mals del cos s'arreglen de manera natural. Si et baralles amb això, el cos no deixarà d'enviar-te senyals, un i un altre cop, i qualsevol mètode de curació fracassarà, tard o d'hora. Aquesta és la raó per la que tantes teràpies, que aparentment són bones, acaben fracassant. El cos és un sistema de senyals del que no va bé. Si no li fas cas, seguirà enviant avisos. Si desconnectes el sistema d'avisos (com fan molts medicaments), les malalties es faran pitjors.

Fins i tot les malalties (aparentment) incurables (que també tracto) són una combinatòria de conseqüències en la nostra salut de com ens hem tractat.

En quant parlem de malalties neurodegeneratives (Alzheimer, Parkinson, Esclerosi, ...) o càncer o malalties metabòliques o autoimmunes o ... Sembla que topem amb la impossibilitat de curar-nos. I això no és cert. La medicina al·lopàtica no et pot curar. Però tu, sí. I com?

La llista és senzilla. La salut holística passa pel cos, la ment i l'esperit i és un camí d'amor.

Primer: t'has d'estimar a tu mateix i viure amb bondat. Sense això no hi ha salut. No és casual que tingui un altre blog dedicat a tractar els temes emocionals i espirituals, que t'ajuden a millorar la teva autoestima i a ser bona persona. Els pensaments negatius desconnecten el sistema immunitari i perjudiquen tota la fisiologia del cos. Els positius, curen.

Segon: El colon ha d'estar net i la flora intestinal en bon estat.

Tercer: Els hàbits higiènics, com fer exercici, beure aigua, dormir bé, prendre el sol, són imprescindibles. Encara que facis exercici moderat, si passes massa hores assegut, no ho arreglaràs.

Quart: Alimentar-te bé. És desastrós menjar el que mengem. L'aliment ha d'arribar a ser la teva única medicina.

Encara que et sembli mentida, si fas el que t'he dit (òbviament, hi ha molt més detall del que menciono) i treballem a fons per trobar el perquè de la evolució de la teva salut, investigant el teu historial de "malalties" i, sobre tot, de medicaments que has pres (que són el pitjor, amb diferència, a les malalties cròniques), qualsevol malaltia és reversible. Òbviament, si la degeneració ha arribat a l'extrem de no permetre la adequada nutrició i eliminació, falla la cognició (el que impedeix la voluntat) o l'impediment físic arriba a l'extrem, la cosa es posa més difícil. Per això ens hem de posar a la feina quant abans millor. No deixis que arribi tan lluny.

Pot ser que a alguns de vosaltres us sembli una broma relacionar malalties neurodegeneratives o mentals, auto-immunes o .... amb la alimentació i mals hàbits de vida. Esteu acostumats a sentir parlar de greus problemes genètics, etc ... que sembla més "relacionat" amb tipus de malalties complexes. I això és perquè no ens han ensenyat la importància capital del sistema digestiu en la salut. Segur que no us sóna que hi ha una relació entre la permeabilitat intestinal i la permeabilitat de la Barrera HematoEncefàlica (BHE) que estaria al darrera de moltes malalties neurodegeneratives (Alzheimer, Esclerosi, per exemple). Ja s'han relacionat clarament casos d'autisme amb una mala flora intestinal. I quasi segur que no us sona que la immensa major part de les substàncies més beneficioses per la salut cerebral (serotonina, dopamina, ...) provenen d'una flora intestinal sana.

Ja fa un temps, investigadors nòrdics van certificar que el 90% del material genètic i cel·lular del nostre cos corresponia a la flora intestinal.

La herència immunitària (inclosa la mala flora intestinal dels pares i avis) pot influir el futur de salut dels descendents. I no cal oblidar que la flora intestinal i la vaginal són interdependents. Imagineu la degeneració de la flora intestinal d'aquestes recents generacions. Prenem antibiòtics no només de forma directa, sinó per la carn d'animals estabulats que consumim. La immensa major part d'antibiòtics del món occidental s'administren als animals. I, d'aquests i de les restes d'antibiòtics i altres medicaments persistents a l'aigua potable, ens "nodrim" més d'antibiòtics que de les receptes mèdiques.

En definitiva, coneixem molt malament la nostra fisiologia.

I si us dic que a partir de mals hàbits higiènics i alimentaris el que passa és que les "malalties" es diversifiquen a causa de les "febleses" heretades en tal o qual part de la fisiologia ?. La "herència" (més del sistema immunitari que de la genètica) és la que pot produir aquesta "diversificació" de símptomes. Hi ha un acudit dolent del malalt que després de molt de temps d'investigació li diuen que té la malaltia de Kowalski i quan pregunta si és una malaltia gaire comú, li diuen: "No gaire, senyor Kowalski". Resumeix perfectament la situació. Llegia fa pocs dies que existeixen més de 7.000 malalties catalogades com a "rares" (que afecten a menys de 1 cada 2.000 persones). Si no fos dramàtic faria riure. Traducció: no en tenen ni idea.

Recordaré un cop més el que deia un genial còmic argentí: "Si ets en un carreró sense sortida, surt per on has entrat". A ningú se li acut que el que s'ha de fer és marxa enrere i tornar a la vida i salut naturals ?. Sembla que algú, en aquesta societat, hagi donat l'ordre de "ni un pas enrere", perquè als que manen ja els interessa aquest estat de coses. Jo no hi estic d'acord. Sabem perfectament el que hem de fer. Girar la mirada cap al que ens mana la nostra fisiologia.

Però, calen molts coneixements creuats per fer aquest camí. I, a més, a la gent que controla els enormes negocis lligats a la salut i a la alimentació no els interessa que se'n parli o s'investigui. El poder i els diners compren voluntats. Però, també, molta gent de l'àmbit de la salut amb la millor de les intencions no arriba a conèixer la immensa força que té la nostra fisiologia quan se la tracta de la forma correcta. I arribar a conèixer aquesta informació és molt difícil perquè:

- Necessites un estudi multi-disciplinar i molt intens a nivell científic. Sabent que qui paga (quasi tots) els estudis són les multinacionals farmacèutiques i d'alimentació. Si ets constant i intensiu pots arribar a aprofitar els "errors" que deixen al descobert les mentides d'aquestes empreses. Un exemple prou recent es basa en el fet que les farmacèutiques busquen explotar el filó dels olis essencials (de molècules aïllades i patentables). Doncs en un dels estudis dedicats al carvacrol (molècula majoritària a l'oli essencial d'orenga) a un dels redactors se li va escapar mencionar que el carvacrol matava el 85% d'uns bacteris, però l'oli complet en matava el 100%.

- Has de saber identificar les mentides interessades i descartar-les. També descartar les "repeticions" de coses falses per ignorància.

- Apart dels coneixements bàsics, necessites estudiar a cada persona cas per cas, i sense apriorismes

- Està clar que és molt difícil fer cultius i ramaderia naturals. Per natural entenc alimentar la terra i els animals (humans inclosos) com correspon a la seva naturalesa. I, aquestes coses, ja queden pocs pagesos que les coneguin. Imagineu el que saben els professionals de la salut que només se centren en medecines i símptomes.

Tenint en compte que per tornar a la salut es necessita tornar a la vida saludable de fa molts anys, com poden els metges i professionals de la salut que desconeixen absolutament la alimentació i vida natural, la biologia i el comportament naturals, ajudar a recuperar la salut, si no és amb les pastilles i aliments que les multinacionals els imposen i que, a sobre, són els principals causants de les malalties?

Als meus blogs hi pots trobar, en diversos articles, molta més informació al respecte.

Métodes i hàbits per recuperar la salut (3). Alimentació.

Aquest serà un article diferent. D'una banda perquè, essent la alimentació un dels pilars de la salut, no m'hi estendré gaire. Òbviament, perquè ja n'he parlat en un munt d'articles. Per altra banda, serà eminentment pràctic, molt més proper al que parlo jo amb els pacients. Us podeu imaginar que, amb ells, procuro no dedicar massa estona a parlar d'aspectes teòrics, dono per assumit que qui ve a visitar-se amb mi ja en té referències o, com a mínim, ha llegit coses que publico. Per tant, m'estalviaré de repetir coses com que les verdures lactofermentades potencien enormement les ja de per sí impressionants característiques vitamíniques i saludables i anticancerígenes de la col, per exemple.

Encara que, per a cada pacient, les recomanacions són diferents, us parlaré d'algunes coses bastant comuns que us serviran per saber com treballo. Per a cada pacient, m'adapto als seus gustos per oferir-li un "menú" saludable i que no li costi de fer. Som-hi.

Vagi per davant que totes les recomanacions que faci aquí només tenen com a factor comú que són llocs i coses que conec. Ni la (possible) amistat amb les persones o empreses, ni cap interès material, hi té res a veure. És més, si qualsevol dels que llegiu aquest article coneixeu algun cas que a mi se m'escapa, us estaré agraït per donar-me'n informació. Algunes de les recomanacions són bastant comuns a totes les poblacions. Altres són molt específiques de Valldoreix i Sant Cugat, llocs on visc/em moc.

A primera hora del matí, i en dejuni, sempre recomano menjar una cullerada de verdures lactofermentades. Són fantàstiques per repoblar la flora intestinal i per altres qüestions. Recomano les PICLES de Vegetalia. Les podeu trobar a Sant Cugat al Supernatural d'en Josep i a Mirasol al Vegandfriends de la Maria. Per 3,20 euros el pot, en tens per una colla de dies, perquè només se n'ha de menjar (en general) una cullerada sopera al dia.

Al matí, és quan convé menjar fruita. Les quantitats i tipus de fruita, s'han de mirar per a cada persona. La fruita "correcta" no activa la insulina.

Per menjar, recomano verdures, o bé fetes al vapor molt poc, o bullides aprofitant tot el caldo o, millor, el més crues possible. Per amanir-les a l'hivern, i que no siguin "fredes" per a l'estómac, afegiu-li curry (cúrcuma, fonamentalment) o gingebre. Fan "calent" qualsevol plat i són magnífics digestius i antiinflamatoris. Si us agrada el picant, fins i tot podeu mastegar durant el dia la cúrcuma o el gingebre. Fan meravelles per deixar l'hàbit de fumar, per exemple. Si voleu coure les verdures, millor a l'olla exprés en la posició 1 (la 2 és més potent) i deixant sortir el vapor només 30 segons. El bròcoli fet així, queda cruixent, els encanta als nens i quasi no perd vitamines, ni nutrients. La col, de la mateixa família, és una altra meravella. No hi ha verdura més potent. Col llisa crua per fer-ne una amanida o arrissada pels caldos. Si podeu comprar la verdura eco, tant millor. La podeu trobar a Hortamenja (Valldoreix), Can Monmany (venen mitjançant la Cooperativa L'Ortiga i als mercats dels dissabtes a Valldoreix), al Mercat de Pagès d'alguns dissabtes a Sant Cugat, al carrer Major, ... Però hi ha una estrella indiscutible que és la verdura d'en Xevi, que les ven els divendres a partir de les 17 hores a Cal Temerari.

Siguem clars: fins i tot les verdures eco poden estar fetes en terres sobreexplotades. En Xevi és, en part, biodinàmic. Això significa que té una cura especial, entre altres coses, del compost i la nutrició de la terra. I, per acabar-ho d'adobar, en Xevi rega les verdures amb aigua estructurada per ell mateix amb un aparell que costa molts diners. Confesso que, només sortir de comprar, ja li vaig fent queixalades a les penques de les bledes. L'aigua que en surt té un gust que no oblidareu mai. Tampoc hi trobareu el gust "típic" de bleda. Malauradament, aquest gust obeeix a la contaminació amb nitrats (habituals al subsòl de Catalunya) sobre tot en plantes que, com les bledes, tiren les arrels molt avall. Les bledes d'en Xevi no tenen aquest gust. Senyal inequívoc que no rega amb aigua de pou amb restes de nitrats, ni en camps contaminats per aquests mateixos nitrats. També confesso que no he arribat mai a ficar la rúcula a la amanida. Me la menjo sola i sense amanir només sortir d'allà (nota mental: en compraré més, perquè sinó no la tastaré mai en amanida). I, per acabar, un detall per aquells de vosaltres que coneixeu els cicles estacionals de fruites i verdures: en Xevi va aparèixer en ple mes de novembre amb maduixes primerenques. I és fàcil d'entendre perquè. A Mataró (tot i que no les té en hivernacle) no gela tant, però hi té sol i llum i els possibles impediments per les temperatures fredes, queden compensats pels excel·lents nutrients de la terra i l'aigua estructurada.

No cregueu que les verdures eco són tan cares. En termes de beneficis per a la salut, us estalviaran molts diners en medecines.

Anem al que en diem el tall.

Tot el que sigui carn "normal" o peix "normal" oblideu-ho. La carn, sigui de l'animal que sigui, que segueix vies no-eco, és un verí per a la salut. Estan plenes (igual que el peix de piscifactoria) de tota mena de medicaments (a EEUU es calcula que el 80% dels antibiòtics es donen als animals de "granja"). El peix "fresc", la major part de vegades és de piscifactoria. El millor peix és el pescat i congelat a alta mar. No li posen porqueries i és el més barat. Per exemple, al Mercadona podeu trobar tonyina congelada d'aleta groga (més petita i, per tant, menys contaminada) a 8,25 euros/kg i salmó salvatge congelat a 9,60 euros/kg (menys contaminat, perquè no viu més de 3 anys). Grans fonts d'omega-3, de la qual n'estem molt mancats, només superats pel verat (que en té el doble que el salmó). El verat fresc el podeu trobar a 8,90 euros/kg (aproximadament) als mercats municipals.

Podeu aconseguir carn eco a molts llocs. L'inconvenient és que la carn eco només ens garanteix que no han donat medicaments, ni pinsos transgènics, al bestiar (que ja és molt important). Però, al donar-los cereals, per exemple, els estan donant aliments que no poden digerir adequadament. S'inflen i engreixen però en podríem dir animals diabètics. És molt difícil trobar animals alimentats com cal. És per això que, avui mateix, després de parlar amb uns amics que em van dir fa temps que volien engegar un projecte de vaques eco (http://www.terralybica.cat), he anat a provar la carn. I es nota que és de vedelles que només mengen pastures. Que no només vol dir que són vaques sanes pel que mengen. Vol dir que són vaques que caminen, fan exercici i, gràcies a alimentar-se de pastures naturals, obtenen (de veritat) vitamina B12 (les vaques l'obtenen d'uns bacteris que són a la terra que toca a l'herba en terres naturals) i omega-3, en quantitats extraordinàries. A tenir en compte que aquestes vedelles tenen la quantitat de greix natural que han de tenir. No s'inflen artificialment de cap manera.

Podeu trobar aquesta carn a la carnisseria Eduard (la porten l'Edgar i en Bernat) al carrer Ramón Escayola de Valldoreix, a uns metres del Colmado Víctor. De moment, només exploten la carn. Els he demanat que, quan es decideixin a fer mantega a partir de llet no pasteuritzada, m'avisin també. És un dels greixos més fantàstics i saludables (junt amb l'alvocat i el rovell d'ou) que existeix. El preu de la carn és ajustat. A 15,50 euros/kg la carn picada. Tenint en compte que la eco l'aconsegueixo a 12,50 euros/kg al Mercat de Mirasol, per exemple, el preu és més que correcte. A més, us asseguro que menjar un cop al mes una carn com aquesta és molt més "rendible" en termes de salut que menjar-ne quatre cops més de carn eco. L'altre carn, ni la tasteu. És verí per a la salut, com he dit.

Els ous, potser la més completa de les proteïnes són, malauradament, víctimes de la mala gestió que en fem de la alimentació. Que només un 1% de la gent treballi per a generar aliments és un desastre. Perquè fan servir explotacions intensives. I no es poden permetre que les gallines mengin com ho haurien de fer. Picotejant cucs pel terra o menjant restes de l'horta. Calen molts metres quadrats per alimentar a una gallina així. En el cas dels ous eco, les gallines estan lliures, al menys fan exercici i no els donen medicaments. Però mengen cereals, que no és el seu aliment natural (només en molt poca quantitat).

De llegum, en podeu menjar diversos cops per setmana. Mai més de 200 grams per persona i dia (porten antinutrients).

Per acabar, dos exemples de coses que menjo, que són del meu gust i que són saludables. Un exemple del que intento fer amb els meus pacients.

Poso a marinar tonyina congelada directament en suc de llimona, oli d'oliva verge extra i curry en pols, en un recipient de Pyrex. El deixo a la nevera, unes hores o uns dies i, quan la trec, la poso directament al microones (ja sé que no és l'alternativa més saludable, però sí la més factible) 10 minuts a màxima potència. [Recordeu que us heu de mantenir lluny del microones mentre funciona]. Un cop cuita la tonyina, la barrejo amb col llisa trossejada en amanida, afegint-li una mica del suc de fer la tonyina.

El que acabo de dinar avui. He posat dos ossos de la vedella que he comprat a coure amb 3,5 litres d'aigua mineral i 0,5 litres d'aigua de mar, junt amb una mica de vinagre de poma (ajuda a extreure millor els nutrients dels ossos). S'ha fet dues hores. Quan s'acabava, he posat un bròcoli (traient el tronxo gros) dins l'olla i he deixat que bullís 2 minuts. M'he menjat el bròcoli amb el gust del caldo (el caldo el guardo per fer-ne sopa). M'he fet a la planxa una hamburguesa a partir de la carn picada que he comprat.

Espero que, amb aquests exemples, us acabeu de convèncer que menjar sa no ha de ser car, ni avorrit. I, molt menys, si considereu la quantitat de medicaments que us estalviareu (en diners i en salut).

Métodes i hàbits per recuperar la salut (2). Hàbits higiènics

A l'article d'avui, segur que descobreixes l'enorme potencial de la salut natural. En coses, aparentment, tan simples com dormir, fer exercici, prendre el sol, conèixer la importància de l'aigua, s'amaga tota la força de la natura. I veuràs que, si jugues d'acord amb ella i no d'esquena a ella, la natura és el millor aliat que tenim.

Porto molts dies treballant en aquest article. Se m'ha fet dificilíssim condensar tanta informació rellevant que calia incloure-hi. A més, el desconeixement general de moltes de les coses que explicaré, em tempta a allargar les explicacions científiques. Tot i no fer-ho, l'article ja és prou llarg. I, a més, poc ordenat. Perquè tot en la natura està interrelacionat. I algunes coses, com les que són fruit de la interacció entre l'aigua i el sol, no sabia on posar-les.

Molt del que llegeixis et sorprendrà. No és estrany, ja que ens oculten que la font del que ens fa falta per recuperar la salut és gratis i està a disposició de tothom. O és que no has notat que les coses amb les que no es pot fer negoci, s'oculten i es neguen amb insistència ?.

T'asseguro que els efectes d'aquestes simples receptes, acompanyades d'un tarannà positiu i emocionalment equilibrat, és màgic per a la salut.

Com ja he explicat, la meva prioritat en planificació diària és buscar el sol i fer exercici. Pels que em veuen molt bronzejat en ple hivern (i sense anar a la neu), al menys és una demostració palmària de que la cantarella dels "venedors de vitamina D" (que el sol no pot donar prou vitamina D a l'hivern) no és certa. Apart que el sol dóna molts més beneficis que només la vitamina D. Però, amb les coses naturals passa com amb els medicaments. De tot el que ens ha donat salut gratis durant milers d'anys: aigua, sol, plantes, està prohibit dir que són bons per la salut. No està "demostrat" fins que les farmacèutiques n'aïllen una molècula que es pot vendre. Però, aïllar molècules (esmenant la plana a la naturalesa) és tan nefast com prendre raigs UVA o posar-se cremes pel sol. Dins l'espectre del sol, totes les longituds d'ona són beneficioses. Per separat, són pernicioses.

Dormir:

- Dormir no és només el temps de recuperació de l'exercici físic o intel·lectual que has fet. És un autèntic "reset" diari dels òrgans interns (i no només dels ulls).

- La melatonina (la hormona que ens fa dormir) és un potentíssim antioxidant i la brigada nocturna de neteja dels òrgans.

- La llum blava de les pantalles i llums LED (teles, tablets, mòbils, etc) trenca el cicle de la melatonina (sobre tot, a partir de la caiguda del sol). És la part de l'espectre de la llum solar que ens desperta pel matí i activa la serotonina (la hormona de la activitat), que és la hormona que, a mida que avança el dia i estem exposats a la llum, es va convertint en melatonina (la hormona del descans). Estar tancats tot el dia sense que ens toqui la llum és garantia d'insomni.

- Les ones electromagnètiques dels aparells electrònics són especialment perjudicials a les nits. Allunyeu-los de les habitacions.

- Dormir poc és garantia de mal funcionament del cos, de tenir estrès i estar poc oxigenat i molt acidificat.

Exercici:

El millor exercici, i pel que hem estat "dissenyats", és el que pots veure en els nostres parents, els primats. Això vol dir anar-se movent tot el dia, amb estones d'esforços més intensos i altres de descans. I moltes estones drets. Recorda dues coses:

- La primera causa de mort en el món civilitzat, encara que es disfressa amb noms de "malalties" molt diverses, és (estar assegut davant) la televisió.

- Filípides, el primer que va recórrer la distància des de Marató a Atenes, va morir en arribar.

Això vol dir que tant mata estar-se quiet, com passar-se de voltes.

Hi ha tantes maneres de fer exercici, d'estar en forma i estar saludable, com persones. Depen de la teva complexió, estat de salut,... El que no funciona és fer esport ocasional, però molt intens. S'ha de fer un mínim d'exercici diari. I, sobre tot, no estar-se gaire estona assegut. Perquè una estona d'exercici al dia no compensa unes quantes hores d'estar assegut.

L'exercici genera hormones de relaxació i felicitat.

Aigua:

La decisiva importància que té prendre prou aigua cada dia, ha estat constantment ignorada i corregida pels que defensen que pot ser substituïda per altres líquids. Gravíssim error. El cos exigeix aigua i minerals. I, si no en té prou, comença a prendre decisions dràstiques. Necessita sacrificar part dels serveis vitals (sistema de nutrició i sistema d'eliminació). I, quan això passa, s'activa la resposta d'estrès. I, per acabar-ho d'adobar, l'estrès consumeix molta aigua.

Hi ha massa mites sobre l'aigua que no són certs. En canvi, el desconeixement que tenim sobre ella és extraordinari. Els descobriments i demostracions científiques dels últims anys (sobre tot, del doctor Pollack i el seu equip) vénen a ser com la física quàntica. Són l'única manera d'explicar el comportament de l'aigua, però "no convé" fer-ne cas, perquè desballesta una gran part de la física i la química.

Miraré de dir-ho tot molt esquemàticament. Perquè, als punts que mencionaré, hi he dedicat centenars d'hores d'estudi i mereixen llibres per sí mateixos:

- Som, literalment, aigua. En pes, oscil·la molt segons la edat i l'estat de la persona, el mínim pot arribar a ser del 65-70% però, en percentatge de molècules, el nostre cos és un 99% aigua.

- La quantitat d'aigua que necessita diàriament una persona depen de moltíssims factors: l'aigua que contenen els aliments, la sudoració (fins i tot la que no es nota), els comportaments (sobre tot, emocionals) o líquids o sòlids (i tòxics, inclosos els medicaments) que li roben aigua (o que són diurètics) o que obliguen el cos a destinar-hi molta aigua per compensar els problemes (normalment, de pH) que produeixen. Cafès, refrescs, alcohol, sucre, sal, tabac, contaminació (de l'aire i electromagnètica), ... S'han de sumar i restar les aportacions per estimar la quantitat d'aigua necessària per a cada persona. Només una dada perquè vegis la importància de l'aigua pel cos: quan ja tens sensació de molta set i boca seca, només has perdut un 2% de l'aigua corporal. El color normal de la orina és groc pàlid. Si és més fosc, i no estàs prenent certs complements vitamínics que en canvien el color, és que passes set.

- La presència d'aigua determina si un ésser té vida o no la té. La sang ve a ser aigua amb "colorant".

- Com en totes les altres coses de la natura i la salut, la meravellosa maquinaria de l'ésser humà és una trampa mortal quan no li prestem atenció. Els animals lliures (prou allunyats de l'home per no contaminar-se amb el seu estrès vital) se n'adonen de seguida quan el seu cos, per salvar-los d'una situació perillosa, ha hagut d'adoptar mesures extremes, que cal compensar immediatament per evitar greus conseqüències per a la la seva salut. L'home, en canvi, és capaç de beure una llauna de cola sense adonar-se que li està robant la calç dels ossos o que necessitaria (per compensar la acidesa extrema que li provoca) beure l'equivalent a vàries llaunes d'aigua per minimitzar el mal que fa al seu cos.

- Gràcies a René Quinton, sabem que l'aigua de mar (rebaixada al mateix nivell de sals que tenien els oceans al període Precàmbric, fa 3.800 milions d'anys) és el medi exigit per les nostres cèl·lules per funcionar. Això implica les sals (en realitat, tots els elements de la taula periòdica, en major o menor quantitat) que ha de tenir i el pH exacte que necessita. Darwin tenia raó en quant a la evolució de les espècies, només en quant a la seva forma externa. En quant a l'interior, la cèl·lula és una dictadora que exigeix permanentment que es compleixin les seves exigències fins al mínim detall. Si no ho fem, pren les seves decisions més extremes. Com provocar el que en diem "càncer", que no és més que un canvi en la forma d'obtenció d'energia per salvar-nos la vida, quan la acidificació i la falta d'oxigen al cos li impedeixen funcionar normalment i ha de passar al "mode càncer", fins que no tornis a tractar-te bé a tu mateix.

- Que l'aigua és font de vida ho sap tothom. Però no fins a quin punt. T'apunto uns quants misteris i la seva explicació (breu):

- Com és que els glòbuls vermells poden passar per capil·lars que són més estrets que el seu diàmetre ?. Perquè l'acció del sol (o certes fonts de calor i llum) sobre la pell, interactuant amb el colesterol, genera òxid nítric que elastifica els capil·lars. Apart, certes propietats de l'aigua (algunes les explico després) ho afavoreixen.

- Perquè els naturistes defensen dormir sense cap mena de calefacció, tapant-se molt els peus, i mantenint la part superior del cos més destapada, fins i tot a temperatures molt fredes ?. Perquè la calor aplicada als peus (i la diferència de temperatura amb la part superior del cos) permet generar una bona circulació de la sang. El mecanisme del cos, que en naturisme en diem "derivació", que desvia la sang cap als llocs del cos que estan massa freds, serveix, entre altres coses, per treure el mal de cap (proveu a submergir els peus en aigua freda, quan en teniu).

- Com és que la sang se'n va a les zones del cos amb problemes ?. Doncs perquè la sang és el transport dels nutrients, sobre tot oxigen, que el cos necessita. Hi ha diferencials elèctrics (que també es reflexen en el camp magnètic del cos externament) i bioquímics, en les zones amb problemes, que atreuen a la sang (a l'aigua). També hi ha mecanismes de l'aigua (com l'osmosi o les diferències de pressió) que hi tenen a veure (inclosos mecanismes desconeguts fins fa pocs anys i ignorats per la major part de la comunitat científica).

- Com és que parles de diferencials elèctrics a la sang (l'aigua) del cos? Perquè l'aigua dins el cos, per influència del sol i certes fonts de calor i llum, actua de forma similar (però no igual) a la fotosíntesi de les plantes (generant, literalment, una "bateria" solar, amb càrregues elèctriques positives i negatives). Un cos saludable té una càrrega elèctrica resultant negativa, encara que en certs moments i zones del cos, també es generen càrregues elèctriques positives. Certs elements del cos (com el sodi, el potassi, el magnesi i, òbviament, l'ATP) són els protagonistes de reaccions químico-elèctriques responsables de l'energia del cos.

- Com és que es diu que certs ioguis poden viure només amb sol i aigua i sense menjar. És possible? En teoria, sí. Quan parlo de bateria solar del cos és literal. Genera tanta o més energia que l'aliment. Respecte a l'aigua, pensa que l'aigua de mar conté tots els minerals de la taula periòdica en la proporció que el cos necessita, encara que se n'ha de rebaixar la quantitat de sals per litre. Pensa que s'ha demostrat que aigües sagrades (com la de Lurdes o el riu Ganges) també són el que coneixem com aigua viva o estructurada (que emet una freqüència determinada). Pensa que les plantes s'alimenten del sol, l'aigua i els minerals.

- Com és que apropar-nos a la natura, a les cascades, on trenquen les onades, abraçar-se a un arbre, trepitjar la terra amb els peus nus o prendre el sol ens fa sentir bé ? Els famosos ions negatius (que no vol dir dolents) ens atreuen perquè són els que ens fan estar saludables (recordeu que el "saldo" elèctric del nostre cos ha de ser negatiu). El sol emet una llum/calor en una longitud d'ona que genera els efectes-bateria en l'aigua del cos que he mencionat abans (i la transformen en aigua viva, estructurada o EZ, com li vulgueu dir). "Curiosament", apart dels elements de la natura, els éssers (humans inclosos) que estan en equilibri (i, per tant, amb saldo elèctric negatiu) desprenen l'energia en la mateixa freqüència. La meravella de la natura fa que una persona equilibrada (i anímicament positiva) et pugui transferir energia amb la seva presència o amb una abraçada. No vull allargar el tema, només pensa que totes les reaccions naturals (oxidació, alliberament de ions d'hidrogen, acidificació del pH) tenen implicacions elèctriques i químiques que s'han de compensar.

- Com es pot veure des de l'exterior quins òrgans del cos tenen problemes i quins no funcionen ?. Allà on el cos té una calor excessiva és perquè hi envia més sang per combatre els problemes. Allà on el cos està més fred del compte, és perquè els òrgans propers no funcionen (perquè la sang no hi pot arribar o perquè alguna disfunció ha provocat l'aturada de l'òrgan). 

- Com és que els científics (no tots) neguen validesa a la homeopatia ?. Perquè diuen (amb raó) que amb tanta dilució ja no queda cap molècula de l'element en la solució final. Hi ha un grup important de científics (entre ells, algun Premi Nobel) que fa anys que han demostrat vàries coses:

- En la línia de Masaru Emoto, que ja ha demostrat que l'aigua té la capacitat de modificar la seva estructura en funció de les energies que l'envolten (convertint, per exemple, en aigua pura l'aigua de claveguera, només posant un lama a resar al costat), van fer experiments de com el simple pas d'una persona prop d'una gerra d'aigua, n'alterava les qualitats. Imagineu el que la bona (o mala) energia li fa al nostre cos, si quasi som aigua.

- Han demostrat que l'aigua té la qualitat d'agrupar les seves molècules en tal nombre de combinacions (potser infinites) que l'aigua pot "recordar" amb què o qui ha estat en contacte, sense que conservi rastres moleculars de la seva presència.

- Que l'aigua EZ és capaç de rebutjar qualsevol element nociu i mantenir-se pura.

- Si és cert que l'aigua guarda la "memòria" de tots els elements amb els que ha estat en contacte, com i quan es fa el "reset"?. El doctor Pollack i el seu equip han demostrat que l'aigua passa per quatre fases (no tres): sòlid (gel), líquid-cristal·lí, líquid i gasós. Algunes fases, suposen una mena de "reset" (la gasosa, per exemple). La fase "desconeguda", la de líquid-cristal·lí, implica propietats que estan a mig camí entre el sòlid i el líquid. La coneixem com aigua viva o aigua estructurada. Té propietats diferents. Fins i tot, en lloc de H2O es converteix en H3O2. És un 10% més viscosa. I és l'aigua que circula per dins dels animals sans (inclosos els homes).

- Com s'aconsegueix l'aigua viva ?. Amb la famosa freqüència de llum/calor que mencionava. Remenant-la en un vas circular amb una cullera (generant un vòrtex, com si fossin mini onades o cascades). Refredant-la fins uns 4ºC (el punt entre gel i líquid). Deixant-la caure per gravetat i topar contra les pedres ...

- És cert que l'aigua sempre gela als 0ºC i bull als 100ºC?. No. Segur que coneixes, com a mínim, que depen a quina altura (pressió atmosfèrica) estiguis. Doncs hi ha molta més casuística.

Sol, Llum i Aire:

Com ja has vist a l'apartat de l'aigua, el sol és (literalment) vida:

- La energia lluminosa és absorbida per l'aigua dels cossos. Alguns anomenen biofotons a aquesta energia, que és capaç de transmetre's a velocitats increïbles sobre la base d'aigua estructurada. És a dir, si estem sans, contenim aigua estructurada. I la bona energia circula amb fluïdesa. Si estem malalts, fins i tot els senyals elèctrics van malament i lentament (i no només al cervell).

- Desinfecta i mata germens. S'ha relacionat la presència de grip i constipats amb falta de vitamina D.

- Provoca reaccions bioquímiques en tots els éssers amb la llum i la calor. Transforma els gens per adaptar-los a la alimentació propicia a cada època de l'any, en funció de la llum i sol que perceben els nostres ulls i la nostra pell.

- Transforma l'aigua del cos en aigua estructurada.

- Fer que el cos experimenti els canvis de temperatura fa que s'enfronti al fred i això genera hormones que ens fa més feliços. També provoca que la grassa blanca es converteixi en marró, molt més energètica, amb més mitocondris i que ens dóna un metabolisme més actiu. Només recorda el que et vaig explicar: quan mengem en excés coses que ens engreixen molt, enganyem al nostre cos que creu que volem hivernar. Cap animal, excepte els màxims depredadors, faria això (que el deixa indefens) si no és que es vol amagar a una cova a passar l'hivern. El fetge gras és un truc evolutiu: acumulem grassa blanca, inutilitzant el fetge per a la acció, per donar-nos energia que es podrà alliberar a poc a poc dins la cova ben abrigats. Quan ja quasi ha passat l'hivern, sortim de la cova, ens enfrontem al fred residual i el nostre organisme transforma la grassa blanca en grassa marró. Ens preparem per a la acció amb molta energia, ja que el nostre fetge ha anat eliminant la grassa blanca de reserva que el bloquejava.

- La llum de la Lluna també és bona ?. És menys intensa, però no deixa de ser llum solar reflexada. A Sud-Amèrica es prenen banys de Lluna.

- Perquè no em ve de gust prendre el sol? Perquè estàs malalt, sinó el voldries prendre.

- Prendre el sol provoca melanomes i càncers de pell?. Resulta que això és mentida. La quantitat de casos en que passa això és realment ínfima. I no és per culpa de prendre el sol, sinó d'altres patologies que pateix la persona. El que sí és nociu és posar-se cremes. Trenquen l'equilibri natural. Frenen unes longituds d'ona del sol i en deixen passar d'altres, amb un resultat nefast. El sol és beneficiós per a la pell i les seves malalties (psoriasis, dermatitis atòpica, micosis, ...).

- Perquè es produeixen defectes a la vista?. Perquè, a part d'altres problemes de salut que també els provoquen, no fixem la vista per veure petits detalls (com llegir, per exemple) a plena llum del sol. També els problemes emocionals i l'estrès ens perjudiquen. S'ha demostrat que l'estrès i la tensió emocional afecten els músculs dels ulls. I que llegir amb poca llum ens provoca estrès. Només hi ha una molt petita zona de l'ull on podem enfocar perfectament els objectes més petits. I abasta 1 centímetre. Per tant, per llegir, hem de moure els ulls i la vista constantment. En canvi, per tensió, intentem enfocar amplis trossos de text forçant la vista, sense moure els ulls. El nostre disseny és genial. Només la part més central de l'ull és capaç d'enfocar el més proper. La resta de l'ull es destina a la visió més o menys perifèrica. I aquesta visió perifèrica ens pot salvar la vida (podem veure un depredador que s'apropa, mentre intentem mirar una formiga).

Investigacions recents confirmen algunes de les meravelles de la llum solar:

- La llum blava i brillant del matí és antidepressiva, ens desperta, estimula el cervell, genera serotonina, combat bacteris resistents als antibiòtics.

- La llum taronja i vermella (com la caiguda del sol, les brases i el foc) generen melatonina, que ens fa dormir.

- La llum blanca d'espectre complet incrementa el flux de sang i la producció d'anticossos i disminueix la inflamació

- La radiació ultraviolada B (UVB) és l'única part capaç de fotosintetitzar la vitamina D a la pell

- La llum vermella serveix per tractar malalties oculars, artritis, hipotiroïdisme, lesions neuronals, cel·lulitis, pèrdua de cabell, fibromialgia, ...

I, ara, oblideu la segmentació anterior en "colors" o longituds d'ona. Podria afegir a la llista molts ítems més. Però no cal i, a més, alguns no es posen d'acord si és la llum blava o la blanca d'espectre complet, si la vermella no cura tant com l'espectre infraroig que ha demostrat un gran impacte curatiu, ... Traduït: quan surten tantes investigacions a la llum, només vol dir que estan a punt de sortir al mercat aparells de biofotomodulació que donaran molts diners. Amb el perill afegit que descobrim d'aquí a uns anys que aïllar tal o qual tipus de llum provocava problemes. Com els medicaments, vaja.

En resum:

- El sol és salut si es pren en dosis prudents.

- La llum del sol (sobre tot, a les zones muntanyoses), té efectes curatius sobre els òrgans i tot el cos.

- Exposar-se a totes les longituds d'ona del sol permet al cos equilibrar-se i dirigir el ritme diari, segons les hores de llum i foscor.

- Ens pot semblar que la llum s'atura a la superfície de la nostra pell. Al contrari, la llum penetra a la pell i millora la nostra biologia (la nostra aigua).

- Filtrar espectres aïllats (cremes pel sol, raigs UVA, ulleres de sol) causa perjudicis. Dins l'espectre de llum solar, cada longitud d'ona és beneficiosa.

- Els UVA (sols) produeixen arrugues i fan mal als teixits. Dins l'espectre complet, generen òxid nítric. Que protegeix el cor i relaxa els vasos sanguinis i disminueix la pressió arterial.

Conclusió:

La natura, tal com està, és perfecta i beneficiosa. Exposar-nos als elements naturals (sol, aire, aigua) a cada època de l'any ens dóna les dosis perfectes per a la salut.