Suposo que tots
sabeu que en Desmond Morris, destacat psicòleg i etòleg, va publicar el 1968 un
llibre, "El Mono Desnudo", que va provocar reaccions molt importants.
I tot perquè en aquest llibre parlava de l'home com animal que som. Pura ciència
del comportament natural de les espècies. Però, i sobre tot, va ser escarnit
perquè deia que els comportaments naturals de l'home sempre hi són. Per molt
que els disfressi intel·lectual o culturalment.
És per això que
m'esforço en simplificar tots els aspectes relacionats amb la salut. Perquè hi
ha molta gent que es dedica a complicar-los. I, massa vegades, per interessos
menyspreables. El més problemàtic és arribar a saber la veritat que hi ha al
darrera de cada postura. Per exemple, el fet que s'hagi ignorat el que deia
l'Otto Warburg respecte a les malalties i el càncer en particular. El fet que
els investigadors s'entestin en seguir la via genètica per justificar el càncer
comença a fer pudor. Ja fa temps que s'han fet investigacions que,
pràcticament, invaliden la via genètica. Com proves de transferència de gens de
nuclis de cèl·lules malaltes a sanes que no han provocat càncer en les sanes.
Això deixa molt clar que és l'entorn de la cèl·lula el causant del càncer i no
els gens.
El que hauria
d'estar clar és que la enorme disparitat de "situacions" genètiques
que es troben en un mateix càncer els hauria de fer replantejar els seus
estudis. Perquè les alteracions genètiques són les conseqüències, i no el
motiu, de l'existència del càncer. Perquè el càncer sempre està originat per
una malaltia metabòlica (per la falta d'oxigen i la acidificació del cos),
conseqüència dels mals hàbits alimentaris, higiènics, socials i emocionals.
El que passa en
realitat és que el nostre estil de vida, allunyat de la salut, és el que causa
les malalties. Tan sigui mala alimentació com no tractar-nos bé a nosaltres
mateixos (no estimar-nos, en definitiva). I, com cadascú de nosaltres és
diferent i cometem errors diferents, ens trobem amb expressions de "malalties"
diferents. Pot ser cert que, per causa de herència genètica o per epigenètica,
tinguem més predisposició a uns o altres símptomes. Però el problema d'origen
és el mateix. Encara que el "resultat" o "malaltia" sembli
diferent. El que sempre és cert és que la història "clínica" de cada
persona és crucial. De com, a partir d'uns o altres símptomes, se l'ha anat
medicant (enverinant, en realitat) en lloc d'ajudar-lo a veure que calia
replantejar-se el que estava fent. Al final, sempre em trobo amb un cub de
Rubik, amb una troca, que cal desenredar. Per això us dic sempre que receptar
medicaments o complements alimentaris és molt fàcil i ràpid. He arribat a estar
temptat de muntar un programa informàtic per "generar" receptes
automàtiques, en funció d'una sèrie de paràmetres analítics, per fer veure a la
gent fins a quin punt vivim en una societat que no vol corregir els seus
errors, sinó rebre la "pastilla" (o el complement) que ens permeti
seguir vivint sense canviar d'actitud. Encara que no sé si dir-ne vida, amb el
grau de salut que la major part de la gent viu.
Deixeu-me fer un
exercici de comparació amb els animals, com feia Desmond Morris a "El Mono
Desnudo", així veurem moltes coses que no fem bé:
- Els animals, un
cop acabat el fet estressant, deixen de patir. Nosaltres, podem seguir patint
encara que la causa ja no hi sigui. I l'estrès crònic és fatal.
- Els animals
socials es mantenen junts perquè són conscients que ho necessiten per
supervivència, estabilitat física i emocional. Nosaltres ens enganyem creient
que les comunicacions tecnològiques poden substituir les abraçades i l'escalf
de la comunitat.
- Els animals
conserven la capacitat de distingir aquells aliments que els van bé i aquells
que els fan mal. Nosaltres hem perdut aquesta capacitat en gran mesura, però
hem de tenir present que:
. Els animals socials, normalment, no són enganyats per altres membres del
grup que els donin aliments en mal estat o perjudicials.
. Altres animals no tenen la capacitat d'engany per quedar-se sempre la
millor part a costa dels seus companys. I, si la tenen, no acostumen a portar
la situació a extrems que posin en perill als seus companys, ja que provocar la
seva malaltia o mort els perjudicaria a ells mateixos, que es quedarien sols.
. Els animals socials no deixen que una part d'ells es quedi amb tot i
deixi sense res a la resta.
. Cap animal arriba als extrems de perversió que pot arribar l'home. Fa més
de 100 anys que un científic als USA va descobrir com "reaprofitar"
olis de rebuig per fer sabó. I una empresa va aprofitar el procés per vendre'ls
per a alimentació. Menjar escombraries acompanyat d'articles
"científics" que en proclamaven les bondats (quan són altament
perjudicials). Havien nascut els greixos trans. Perillosíssims perquè confonen
al cos, que creu que són greixos bons i els fa servir per processos vitals.
I, pels que encara confieu en la bona fe de tots els científics, un exemple
esfereïdor. Als USA, les grans empreses contaminants veien retallats els seus
enormes beneficis quan se'ls va començar a reclamar que depuressin les aigües
que les seves industries contaminaven. Van fer números i van veure que era molt
més barat comprar a uns quants científics i autoritats que depurar les aigües.
Resultat: es va augmentar la tolerància de certs contaminants a les aigües a
nivell ¡400 vegades superior al que hi ha a Europa!. Però encara hi ha
una cosa pitjor. En el cas dels fluorurs, en quantitats al·lucinants, van
aconseguir que es consideressin ¡¡beneficiosos i subvencionables!! i que
calia que en seguissin "proveint" a l'aigua potable. El resultat és
que avui un 41% d'adolescents nord-americans estan contaminats amb fluorurs.
Aquest esquema de comprar estudis científics, medis de comunicació i a les
autoritats normatives és constant per part dels que no tenen escrúpols en matar
gent a canvi de beneficis econòmics (recordeu el colesterol, els sucres, ...).
Clar que són els mateixos poderosos que trafiquen amb armes, enfonsen països en
la misèria o manipulen els mercats per seguir-se enriquint, mentre molta gent
passa gana. No renuncio a seguir-vos explicant alguna d'aquestes coses, però no
m'hi puc abonar, perquè no us parlaria d'una altra cosa.
- Els animals
respecten la natura i mai intenten imposar-s'hi. L'home, en canvi, es passa la
vida forçant els límits. Moltes civilitzacions antigues van desaparèixer per
raons similars:
. Sobreexplotació del sòl
. Massificació en ciutats, mala gestió de l'aigua i els residus. La natura
té mecanismes, com la territorialitat o el mínim d'espai personal, per evitar
massificacions que contravenen les possibilitats de supervivència.
. Excepte per raons "econòmiques" (de riquesa per als poderosos)
no es justifica la acumulació de tantes persones en ciutats. Tots som
conscients que no és bo per a la salut.
- Quan et fixes
en l'entorn i coexisteixes amb la natura i la respectes, tots els signes et
diuen si fas bé o no les coses. Al Congo (antic Zaire), els pigmeus de la selva
de Ituri es van movent per la selva en
grups petits. No acostumen a allargar la seva estada en una mateixa zona més
enllà de 6 mesos seguits. I coincideix amb unes quantes coses :
. Les fulles de palma amb les que construeixen les seves cabanes, duren
entre 3 i 6 mesos sense fer-se malbé amb la humitat de la selva. Mantenir-s'hi
més temps, els provoca malalties.
. La caça i la pesca es van esgotant en la zona.
. La capacitat de l'entorn d'absorbir els residus orgànics, tant als rius
com a la selva, és limitada. La natura necessita temps per a regenerar-se.
. Doncs bé, els pigmeus que no complien amb les seves tradicions i es
mantenien molt temps al mateix lloc per poder trobar-se amb els turistes,
emmalaltien claríssimament. La natura té unes lleis que hem de respectar. Però,
la major part de nosaltres, ja no sap ni quines eren.
- Els animals no
pretenen alterar el que la natura els dóna. Com a màxim, contribueixen a la
selecció natural d'allò que els agrada més. L'home, en canvi, fa alteracions,
aïlla components dels aliments i crea "Frankensteins" de conseqüències
imprevisibles, amb l'excusa que "perfecciona" el que la natura fa.
Cap element natural complet es troba amb "resistències" de virus i
bacteris. [Els fabricants ens fan creure que els elements que aïllen són
millors per la nostra salut, quan només són millors per a la seva butxaca].
- A la natura,
els aliments estan balancejats. Si un aliment no afavoreix consumir-ne massa
quantitat, és que no ens convé menjar-ne massa.
- Els animals
obtenen els minerals i les vitamines dels aliments que els contenen.
"Enriquir" aliments amb vitamines i minerals és nefast. Cal menjar
aliments en el seu estat natural i en la quantitat adequada. La mel és
meravellosa però, com tots els elements naturals, pot arribar a ser perjudicial
en excés. Com ja deia en Paracels: "Tot és verí. No hi ha res que no sigui
verí. Només la dosi fa el verí.". Fins i tot, l'oxigen, l'aigua, els
minerals, les vitamines i el sol, elements imprescindibles per a la vida, poden
arribar a ser verins, presos amb excés. Molts naturòpates (que no naturistes)
defensen que els components naturals (vitamines, minerals) que hi ha en els
complements nutricionals no poden fer mal. I això és fals. Ser naturista
implica respectar al màxim la natura i ser molt conscient que
"suplementar" qualsevol element ha d'estar plenament justificat i
curosament vigilat. Hi ha milers d'investigacions que demostren els
perjudicis de prendre massa ferro, calci, vitamina D, ... Mai en pots prendre
massa si ho fas amb els aliments que els contenen. En canvi, aïllats pels
laboratoris, sí que poden arribar a ser perjudicials en molts casos.
- La forma en que
l'home explota els recursos naturals més enllà del que la natura suporta es pot
veure molt fàcilment si seguim una mica el circuit d'aliments bàsics:
. Per treure el màxim profit econòmic de les collites, es mantenen cultius
indefinidament en un mateix camp. No es deixa descansar la terra, no s'alternen
cultius que permeten complementar els nutrients de la terra i no es respecten
els temps que marca la natura. Perquè això no "destorbi" els seus objectius,
els humans ens dediquem a alterar genèticament els cultius, ataquem als
"bitxos" que es generen de forma natural quan no respectem el ritme
de la natura i eliminem amb herbicides les "males herbes" que s'hi
fan. Curiosament, la natura sempre compensa amb les mal anomenades "males
herbes" les carències del sòl. Si mireu les herbes que es generen, sabreu
què li falta a la terra.
No cal dir que el grau d'enverinament dels productes que s'obtenen amb
aquesta estratègia és terrorífic. Encara que cal distingir aquests graus. En un
extrem tenim els cultius de cereals transgènics, seguits pels no transgènics
(però amb fertilitzants i herbicides), els segueix la agricultura convencional
"moderna", després els productes ecològics (però, normalment, amb
terres sobreexplotades o sense nutrients) i, com a única cosa autènticament
sana, la agricultura tradicional, respectuosa amb la natura i, per descomptat,
profundament ecològica.
. Aquests aliments citats, no només enverinen els humans. També afecten als
animals dels quals ens alimentem. M'estalviaré les descripcions macabres del
sacrifici "en sèrie" dels animals. Però no oblidaré que, per obtenir guanys
econòmics i "eficiència", els massifiquem en explotacions
industrials, en ambients tancats, en lloc de a l'aire lliure, els enverinem amb
medicaments contra les malalties que la vida antinatural els provoca i ajuden a
provocar-los altres malalties inflamatòries o diabetis que els fan més grassos
i amb més pes a la bàscula.
Si ens fixem en la ramaderia de fa 100 anys, es tenien tants animals com la
terra podia suportar. No més. Això volia dir que les gallines que podies tenir
en un tancat depenien dels cucs que hi podien trobar o les restes de l'horta
que podien menjar. Les gallines (ni la resta d'animals) no estan fetes per
menjar gra i cereals més que en quantitats molt petites i ocasionals (com els
humans). I, com la resta d'animals, necessiten el seu espai, moure's per buscar
el menjar, funcionar amb el cicle solar i respirar aire pur i que els toqui el
sol.
Avui en dia, fins i tot els animals "ecològics", són alimentats
en gran part amb cereals en excés que els fan animals malalts. Clar que, en
comparació amb els animals enverinats de la ramaderia actual, són el millor que
podem obtenir. Perquè, trobar avui en dia vaques alimentades només amb pastura
natural i amb fenc als mesos hivernals sembla quasi ciència ficció [Qui en
conegui algun cas, si us plau, que m'avisi]..
