A l'article
d'avui, segur que descobreixes l'enorme potencial de la salut natural. En
coses, aparentment, tan simples com dormir,
fer exercici, prendre el sol, conèixer la importància de
l'aigua, s'amaga tota la
força de la natura. I veuràs que, si jugues d'acord amb ella i no d'esquena a
ella, la natura és el millor aliat que tenim.
Porto molts dies
treballant en aquest article. Se m'ha fet dificilíssim condensar tanta
informació rellevant que calia incloure-hi. A més, el desconeixement general de
moltes de les coses que explicaré, em tempta a allargar les explicacions
científiques. Tot i no fer-ho, l'article ja és prou llarg. I, a més, poc
ordenat. Perquè tot en la natura està interrelacionat. I algunes coses, com les
que són fruit de la interacció entre l'aigua i el sol, no sabia on posar-les.
Molt del que
llegeixis et sorprendrà. No és estrany, ja que ens oculten que la font del que
ens fa falta per recuperar la salut és gratis i està a disposició de tothom. O
és que no has notat que les coses amb les que no es pot fer negoci, s'oculten i
es neguen amb insistència ?.
T'asseguro que
els efectes d'aquestes simples receptes, acompanyades d'un tarannà positiu i
emocionalment equilibrat, és màgic per a la salut.
Com ja he
explicat, la meva prioritat en planificació diària és buscar el sol i fer
exercici. Pels que em veuen molt bronzejat en ple hivern (i sense anar a la
neu), al menys és una demostració palmària de que la cantarella dels
"venedors de vitamina D" (que el sol no pot donar prou vitamina D a
l'hivern) no és certa. Apart que el sol dóna molts més beneficis que només la
vitamina D. Però, amb les coses naturals passa com amb els medicaments. De tot
el que ens ha donat salut gratis durant milers d'anys: aigua, sol, plantes, està
prohibit dir que són bons per la salut. No està "demostrat" fins que
les farmacèutiques n'aïllen una molècula que es pot vendre. Però, aïllar
molècules (esmenant la plana a la naturalesa) és tan nefast com prendre raigs
UVA o posar-se cremes pel sol. Dins l'espectre del sol, totes les longituds
d'ona són beneficioses. Per separat, són pernicioses.
Dormir:
- Dormir no és
només el temps de recuperació de l'exercici físic o intel·lectual que has fet. És
un autèntic "reset" diari dels òrgans interns (i no només dels ulls).
- La melatonina (la
hormona que ens fa dormir) és un potentíssim antioxidant i la brigada nocturna
de neteja dels òrgans.
- La llum blava
de les pantalles i llums LED (teles, tablets, mòbils, etc) trenca el cicle de
la melatonina (sobre tot, a partir de la caiguda del sol). És la part de
l'espectre de la llum solar que ens desperta pel matí i activa la serotonina
(la hormona de la activitat), que és la hormona que, a mida que avança el dia i
estem exposats a la llum, es va convertint en melatonina (la hormona del
descans). Estar tancats tot el dia sense que ens toqui la llum és garantia
d'insomni.
- Les ones
electromagnètiques dels aparells electrònics són especialment perjudicials a
les nits. Allunyeu-los de les habitacions.
- Dormir poc és
garantia de mal funcionament del cos, de tenir estrès i estar poc oxigenat i molt
acidificat.
Exercici:
El millor
exercici, i pel que hem estat "dissenyats", és el que pots veure en
els nostres parents, els primats. Això vol dir anar-se movent tot el dia, amb
estones d'esforços més intensos i altres de descans. I moltes estones drets.
Recorda dues coses:
- La primera causa de mort en el món civilitzat, encara que es disfressa
amb noms de "malalties" molt diverses, és (estar assegut davant) la
televisió.
- Filípides, el primer que va recórrer la distància des de Marató a Atenes,
va morir en arribar.
Això vol dir que
tant mata estar-se quiet, com passar-se de voltes.
Hi ha tantes
maneres de fer exercici, d'estar en forma i estar saludable, com persones.
Depen de la teva complexió, estat de salut,... El que no funciona és fer esport
ocasional, però molt intens. S'ha de fer un mínim d'exercici diari. I, sobre
tot, no estar-se gaire estona assegut. Perquè una estona d'exercici al dia no
compensa unes quantes hores d'estar assegut.
L'exercici genera
hormones de relaxació i felicitat.
Aigua:
La decisiva
importància que té prendre prou aigua cada dia, ha estat constantment ignorada
i corregida pels que defensen que pot ser substituïda per altres líquids.
Gravíssim error. El cos exigeix aigua i minerals. I, si no en té prou, comença
a prendre decisions dràstiques. Necessita sacrificar part dels serveis vitals
(sistema de nutrició i sistema d'eliminació). I, quan això passa, s'activa la
resposta d'estrès. I, per acabar-ho d'adobar, l'estrès consumeix molta aigua.
Hi ha massa mites
sobre l'aigua que no són certs. En canvi, el desconeixement que tenim sobre
ella és extraordinari. Els descobriments i demostracions científiques dels
últims anys (sobre tot, del doctor Pollack i el seu equip) vénen a ser com la
física quàntica. Són l'única manera d'explicar el comportament de l'aigua, però
"no convé" fer-ne cas, perquè desballesta una gran part de la física
i la química.
Miraré de dir-ho
tot molt esquemàticament. Perquè, als punts que mencionaré, hi he dedicat
centenars d'hores d'estudi i mereixen llibres per sí mateixos:
- Som, literalment, aigua. En pes, oscil·la molt segons la edat i l'estat de
la persona, el mínim pot arribar a ser del 65-70% però, en percentatge de
molècules, el nostre cos és un 99% aigua.
- La quantitat d'aigua que necessita diàriament una persona depen de
moltíssims factors: l'aigua que contenen els aliments, la sudoració (fins i tot
la que no es nota), els comportaments (sobre tot, emocionals) o líquids o
sòlids (i tòxics, inclosos els medicaments) que li roben aigua (o que són
diurètics) o que obliguen el cos a destinar-hi molta aigua per compensar els
problemes (normalment, de pH) que produeixen. Cafès, refrescs, alcohol, sucre,
sal, tabac, contaminació (de l'aire i electromagnètica), ... S'han de sumar i
restar les aportacions per estimar la quantitat d'aigua necessària per a cada
persona. Només una dada perquè vegis la importància de l'aigua pel cos: quan ja
tens sensació de molta set i boca seca, només has perdut un 2% de l'aigua
corporal. El color normal de la orina és groc pàlid. Si és més fosc, i no estàs
prenent certs complements vitamínics que en canvien el color, és que passes
set.
- La presència d'aigua determina si un ésser té vida o no la té. La sang ve
a ser aigua amb "colorant".
- Com en totes les altres coses de la natura i la salut, la meravellosa
maquinaria de l'ésser humà és una trampa mortal quan no li prestem atenció. Els
animals lliures (prou allunyats de l'home per no contaminar-se amb el seu
estrès vital) se n'adonen de seguida quan el seu cos, per salvar-los d'una
situació perillosa, ha hagut d'adoptar mesures extremes, que cal compensar
immediatament per evitar greus conseqüències per a la la seva salut. L'home, en
canvi, és capaç de beure una llauna de cola sense adonar-se que li està robant
la calç dels ossos o que necessitaria (per compensar la acidesa extrema que li
provoca) beure l'equivalent a vàries llaunes d'aigua per minimitzar el mal que
fa al seu cos.
- Gràcies a René Quinton, sabem que l'aigua de mar (rebaixada al mateix
nivell de sals que tenien els oceans al període Precàmbric, fa 3.800 milions
d'anys) és el medi exigit per les nostres cèl·lules per funcionar. Això implica
les sals (en realitat, tots els elements de la taula periòdica, en major o
menor quantitat) que ha de tenir i el pH exacte que necessita. Darwin tenia raó
en quant a la evolució de les espècies, només en quant a la seva forma externa.
En quant a l'interior, la cèl·lula és una dictadora que exigeix permanentment
que es compleixin les seves exigències fins al mínim detall. Si no ho fem, pren
les seves decisions més extremes. Com provocar el que en diem
"càncer", que no és més que un canvi en la forma d'obtenció d'energia
per salvar-nos la vida, quan la acidificació i la falta d'oxigen al cos li
impedeixen funcionar normalment i ha de passar al "mode càncer", fins
que no tornis a tractar-te bé a tu mateix.
- Que l'aigua és font de vida ho sap tothom. Però no fins a quin punt.
T'apunto uns quants misteris i la seva explicació (breu):
- Com és que els glòbuls vermells poden passar per capil·lars que són més
estrets que el seu diàmetre ?. Perquè l'acció del sol (o certes fonts de calor
i llum) sobre la pell, interactuant amb el colesterol, genera òxid nítric que
elastifica els capil·lars. Apart, certes propietats de l'aigua (algunes les
explico després) ho afavoreixen.
- Perquè els naturistes defensen dormir sense cap mena de calefacció,
tapant-se molt els peus, i mantenint la part superior del cos més destapada,
fins i tot a temperatures molt fredes ?. Perquè la calor aplicada als peus (i
la diferència de temperatura amb la part superior del cos) permet generar una
bona circulació de la sang. El mecanisme del cos, que en naturisme en diem
"derivació", que desvia la sang cap als llocs del cos que estan massa
freds, serveix, entre altres coses, per treure el mal de cap (proveu a
submergir els peus en aigua freda, quan en teniu).
- Com és que la sang se'n va a les zones del cos amb problemes ?. Doncs
perquè la sang és el transport dels nutrients, sobre tot oxigen, que el cos
necessita. Hi ha diferencials elèctrics (que també es reflexen en el camp
magnètic del cos externament) i bioquímics, en les zones amb problemes, que
atreuen a la sang (a l'aigua). També hi ha mecanismes de l'aigua (com l'osmosi
o les diferències de pressió) que hi tenen a veure (inclosos mecanismes
desconeguts fins fa pocs anys i ignorats per la major part de la comunitat
científica).
- Com és que parles de diferencials elèctrics a la sang (l'aigua) del cos?
Perquè l'aigua dins el cos, per influència del sol i certes fonts de calor i
llum, actua de forma similar (però no igual) a la fotosíntesi de les plantes
(generant, literalment, una "bateria" solar, amb càrregues
elèctriques positives i negatives). Un cos saludable té una càrrega elèctrica
resultant negativa, encara que en certs moments i zones del cos, també es
generen càrregues elèctriques positives. Certs elements del cos (com el sodi,
el potassi, el magnesi i, òbviament, l'ATP) són els protagonistes de reaccions
químico-elèctriques responsables de l'energia del cos.
- Com és que es diu que certs ioguis poden viure només amb sol i aigua i
sense menjar. És possible? En teoria, sí. Quan parlo de bateria solar del cos
és literal. Genera tanta o més energia que l'aliment. Respecte a l'aigua, pensa
que l'aigua de mar conté tots els minerals de la taula periòdica en la
proporció que el cos necessita, encara que se n'ha de rebaixar la quantitat de
sals per litre. Pensa que s'ha demostrat que aigües sagrades (com la de Lurdes
o el riu Ganges) també són el que coneixem com aigua viva o estructurada (que
emet una freqüència determinada). Pensa que les plantes s'alimenten del sol,
l'aigua i els minerals.
- Com és que apropar-nos a la natura, a les cascades, on trenquen les
onades, abraçar-se a un arbre, trepitjar la terra amb els peus nus o prendre el
sol ens fa sentir bé ? Els famosos ions negatius (que no vol dir dolents) ens
atreuen perquè són els que ens fan estar saludables (recordeu que el
"saldo" elèctric del nostre cos ha de ser negatiu). El sol emet una
llum/calor en una longitud d'ona que genera els efectes-bateria en l'aigua del
cos que he mencionat abans (i la transformen en aigua viva, estructurada o EZ, com
li vulgueu dir). "Curiosament", apart dels elements de la natura, els
éssers (humans inclosos) que estan en equilibri (i, per tant, amb saldo
elèctric negatiu) desprenen l'energia en la mateixa freqüència. La meravella de
la natura fa que una persona equilibrada (i anímicament positiva) et pugui
transferir energia amb la seva presència o amb una abraçada. No vull allargar
el tema, només pensa que totes les reaccions naturals (oxidació, alliberament
de ions d'hidrogen, acidificació del pH) tenen implicacions elèctriques i
químiques que s'han de compensar.
- Com es pot veure des de l'exterior quins òrgans del cos tenen problemes i
quins no funcionen ?. Allà on el cos té una calor excessiva és perquè hi envia
més sang per combatre els problemes. Allà on el cos està més fred del compte,
és perquè els òrgans propers no funcionen (perquè la sang no hi pot arribar o
perquè alguna disfunció ha provocat l'aturada de l'òrgan).
- Com és que els científics (no tots) neguen validesa a la homeopatia ?.
Perquè diuen (amb raó) que amb tanta dilució ja no queda cap molècula de
l'element en la solució final. Hi ha un grup important de científics (entre
ells, algun Premi Nobel) que fa anys que han demostrat vàries coses:
- En la línia de Masaru Emoto, que ja ha demostrat que l'aigua té la
capacitat de modificar la seva estructura en funció de les energies que
l'envolten (convertint, per exemple, en aigua pura l'aigua de claveguera, només
posant un lama a resar al costat), van fer experiments de com el simple pas
d'una persona prop d'una gerra d'aigua, n'alterava les qualitats. Imagineu el
que la bona (o mala) energia li fa al nostre cos, si quasi som aigua.
- Han demostrat que l'aigua té la qualitat d'agrupar les seves molècules
en tal nombre de combinacions (potser infinites) que l'aigua pot
"recordar" amb què o qui ha estat en contacte, sense que conservi
rastres moleculars de la seva presència.
- Que l'aigua EZ és capaç de rebutjar qualsevol element nociu i mantenir-se
pura.
- Si és cert que l'aigua guarda la "memòria" de tots els elements
amb els que ha estat en contacte, com i quan es fa el "reset"?. El
doctor Pollack i el seu equip han demostrat que l'aigua passa per quatre fases
(no tres): sòlid (gel), líquid-cristal·lí, líquid i gasós. Algunes fases,
suposen una mena de "reset" (la gasosa, per exemple). La fase
"desconeguda", la de líquid-cristal·lí, implica propietats que estan a
mig camí entre el sòlid i el líquid. La coneixem com aigua viva o aigua
estructurada. Té propietats diferents. Fins i tot, en lloc de H2O es converteix
en H3O2. És un 10% més viscosa. I és l'aigua que circula per dins dels animals
sans (inclosos els homes).
- Com s'aconsegueix l'aigua viva ?. Amb la famosa freqüència de llum/calor
que mencionava. Remenant-la en un vas circular amb una cullera (generant un
vòrtex, com si fossin mini onades o cascades). Refredant-la fins uns 4ºC (el
punt entre gel i líquid). Deixant-la caure per gravetat i topar contra les
pedres ...
- És cert que l'aigua sempre gela als 0ºC i bull als 100ºC?. No. Segur que
coneixes, com a mínim, que depen a quina altura (pressió atmosfèrica) estiguis.
Doncs hi ha molta més casuística.
Sol, Llum i Aire:
Com ja has vist a
l'apartat de l'aigua, el sol és (literalment) vida:
- La energia
lluminosa és absorbida per l'aigua dels cossos. Alguns anomenen biofotons a
aquesta energia, que és capaç de transmetre's a velocitats increïbles sobre la
base d'aigua estructurada. És a dir, si estem sans, contenim aigua
estructurada. I la bona energia circula amb fluïdesa. Si estem malalts, fins i
tot els senyals elèctrics van malament i lentament (i no només al cervell).
- Desinfecta i
mata germens. S'ha relacionat la presència de grip i constipats amb falta de
vitamina D.
- Provoca
reaccions bioquímiques en tots els éssers amb la llum i la calor. Transforma
els gens per adaptar-los a la alimentació propicia a cada època de l'any, en
funció de la llum i sol que perceben els nostres ulls i la nostra pell.
- Transforma
l'aigua del cos en aigua estructurada.
- Fer que el cos
experimenti els canvis de temperatura fa que s'enfronti al fred i això genera
hormones que ens fa més feliços. També provoca que la grassa blanca es
converteixi en marró, molt més energètica, amb més mitocondris i que ens dóna
un metabolisme més actiu. Només recorda el que et vaig explicar: quan mengem en
excés coses que ens engreixen molt, enganyem al nostre cos que creu que volem
hivernar. Cap animal, excepte els màxims depredadors, faria això (que el deixa
indefens) si no és que es vol amagar a una cova a passar l'hivern. El fetge
gras és un truc evolutiu: acumulem grassa blanca, inutilitzant el fetge per a
la acció, per donar-nos energia que es podrà alliberar a poc a poc dins la cova
ben abrigats. Quan ja quasi ha passat l'hivern, sortim de la cova, ens
enfrontem al fred residual i el nostre organisme transforma la grassa blanca en
grassa marró. Ens preparem per a la acció amb molta energia, ja que el nostre
fetge ha anat eliminant la grassa blanca de reserva que el bloquejava.
- La llum de la
Lluna també és bona ?. És menys intensa, però no deixa de ser llum solar
reflexada. A Sud-Amèrica es prenen banys de Lluna.
- Perquè no em ve
de gust prendre el sol? Perquè estàs malalt, sinó el voldries prendre.
- Prendre el sol
provoca melanomes i càncers de pell?. Resulta que això és mentida. La quantitat
de casos en que passa això és realment ínfima. I no és per culpa de prendre el
sol, sinó d'altres patologies que pateix la persona. El que sí és nociu és
posar-se cremes. Trenquen l'equilibri natural. Frenen unes longituds d'ona del
sol i en deixen passar d'altres, amb un resultat nefast. El sol és beneficiós
per a la pell i les seves malalties (psoriasis, dermatitis atòpica, micosis, ...).
- Perquè es
produeixen defectes a la vista?. Perquè, a part d'altres problemes de salut que
també els provoquen, no fixem la vista per veure petits detalls (com llegir,
per exemple) a plena llum del sol. També els problemes emocionals i l'estrès
ens perjudiquen. S'ha demostrat que l'estrès i la tensió emocional afecten els
músculs dels ulls. I que llegir amb poca llum ens provoca estrès. Només hi ha
una molt petita zona de l'ull on podem enfocar perfectament els objectes més
petits. I abasta 1 centímetre. Per tant, per llegir, hem de moure els ulls i la
vista constantment. En canvi, per tensió, intentem enfocar amplis trossos de
text forçant la vista, sense moure els ulls. El nostre disseny és genial. Només
la part més central de l'ull és capaç d'enfocar el més proper. La resta de
l'ull es destina a la visió més o menys perifèrica. I aquesta visió perifèrica
ens pot salvar la vida (podem veure un depredador que s'apropa, mentre intentem
mirar una formiga).
Investigacions
recents confirmen algunes de les meravelles de la llum solar:
- La llum blava i
brillant del matí és antidepressiva, ens desperta, estimula el cervell, genera
serotonina, combat bacteris resistents als antibiòtics.
- La llum taronja
i vermella (com la caiguda del sol, les brases i el foc) generen melatonina,
que ens fa dormir.
- La llum blanca
d'espectre complet incrementa el flux de sang i la producció d'anticossos i
disminueix la inflamació
- La radiació
ultraviolada B (UVB) és l'única part capaç de fotosintetitzar la vitamina D a
la pell
- La llum
vermella serveix per tractar malalties oculars, artritis, hipotiroïdisme,
lesions neuronals, cel·lulitis, pèrdua de cabell, fibromialgia, ...
I, ara, oblideu
la segmentació anterior en "colors" o longituds d'ona. Podria afegir
a la llista molts ítems més. Però no cal i, a més, alguns no es posen d'acord
si és la llum blava o la blanca d'espectre complet, si la vermella no cura tant
com l'espectre infraroig que ha demostrat un gran impacte curatiu, ...
Traduït: quan surten tantes investigacions a la llum, només vol dir que estan a
punt de sortir al mercat aparells de biofotomodulació que donaran molts diners.
Amb el perill afegit que descobrim d'aquí a uns anys que aïllar tal o qual
tipus de llum provocava problemes. Com els medicaments, vaja.
En resum:
- El sol és salut
si es pren en dosis prudents.
- La llum del sol
(sobre tot, a les zones muntanyoses), té efectes curatius sobre els òrgans i tot el cos.
- Exposar-se a
totes les longituds d'ona del sol permet al cos equilibrar-se i dirigir el
ritme diari, segons les hores de llum i foscor.
- Ens pot semblar
que la llum s'atura a la superfície de la nostra pell. Al contrari, la llum
penetra a la pell i millora la nostra biologia (la nostra aigua).
- Filtrar
espectres aïllats (cremes pel sol, raigs UVA, ulleres de sol) causa perjudicis.
Dins l'espectre de llum solar, cada longitud d'ona és beneficiosa.
- Els UVA
(sols) produeixen arrugues i fan mal als teixits. Dins l'espectre complet,
generen òxid nítric. Que
protegeix el cor i relaxa els vasos sanguinis i disminueix la pressió arterial.
Conclusió:
La natura, tal com està, és perfecta i beneficiosa. Exposar-nos
als elements naturals (sol, aire, aigua) a cada època de l'any ens dóna les
dosis perfectes per a la salut.
