Us ampliaré amb dades científiques alguns dels apartats
de l'article anterior, perquè de vegades us pot semblar impossible que coses
com les que jo dic no se sàpiguen.
Entre altres, hi ha estudis que destaquen la enorme
coincidència de malalties neurodegeneratives amb:
- Diabetis: la resistència a la insulina provoca que la
glucosa disponible per al cervell, que n'és el màxim consumidor, no pugui ser
convertida en energia. Per tant, les
cèl·lules cerebrals moren per inanició i manca d'aliment. El 2005 es va descobrir que el cervell fabrica la seva pròpia insulina i
que en els malalts d'Alzheimer i demència se'n feia molt poca. Els metges que
ho van descobrir, volien anomenar l'Alzheimer com a diabetis tipus 3, perquè us
en feu a la idea.
- Dormir malament: durant el son, el cervell es neteja i
desintoxica, es regeneren les neurones, es descarten connexions ineficients,
les neurones redueixen la seva mida el 60% i això deixa més espai per netejar
el cervell (el sistema glinfàtic està 10 cops més actiu que quan estàs
despert). Per exemple, la placa beta-amiloide, característica dels malalts
d'Alzheimer, es redueix molt més significativament durant el son. , ... És durant el descans nocturn quan hi
ha la màxima neuroplasticitat (capacitat del cervell de regenerar-se i crear
noves neurones). Dormir poc (o massa), a més, altera el metabolisme i,
estadísticament, augmenta 2,5 vegades el greix abdominal (el més perillós
perquè envolta els òrgans). Durant el son profund, la glàndula pituitaria produeix
la hormona del creixement, responsable de que no envellim prematurament. En
alterar-se el cicle i la quantitat de melatonina, aquesta hormona no arriba a
eliminar cèl·lules canceroses (sempre se n'estan produint, encara que no
arribin a ser un "càncer").
- L'excés de ferro [quasi no hi ha ningú a qui li falti,
encara que se segueixen donant suplements] augmenta el risc d'Alzheimer, igual
que la deficiència en vitamina B12 (molt incrementada per l'abús de medicaments
com l'omeprazol).
- Fer exercici aeròbic de forma regular disminueix un 50%
el risc d'Alzheimer.
- Els factors neurotròfics (normalment són proteïnes) són
els que impulsen el creixements dels teixits nerviosos i cerebrals. S'ha
estudiat molt el Factor Neurotròfic derivat del cervell (FNDC, també conegut
com BDNF, sigles en anglès) i s'ha vist que millora amb l'exercici, cúrcuma,
omega-3, ..
- El cervell és l'òrgan que concentra una major quantitat
de mitocondris. I els elevats nivells de sucre produïts pels carbohidrats és el
pitjor enemic dels mitocondris. Com a prova addicional, s'ha comprovat que
prendre directament TCM (triglicèrids de cadena mitjana) alimenta els
mitocondris cerebrals d'una manera increïble i beneficia ràpidament als malalts
de malalties neurodegeneratives.
- El setembre del 2014, el doctor Dale Bredesen va fer un
estudi previ per buscar un medicament alternatiu als que es fan servir per les
malalties neurodegeneratives, en que es van curar 9 de 10 malalts canviant 36
paràmetres d'estil de vida: fent exercici, prenent el sol, alimentant-se millor
(suprimint carbohidrats), ... La curació es va produir en l'interval de 3-6
mesos. Aquest és el temps que triga el cos en curar una malaltia crònica,
perquè és el temps que triga el cos en canviar totes les cèl·lules del nostre
cos (neurones incloses). Això vol dir que si deixes de fer les coses que feies
malament, les noves cèl·lules ja estaran més sanes.
De l'estudi del doctor Bredesen, el més incomprensible
per a mi és que aquest resultat no l'ha fet desistir de afegir-los als malalts
alguna mena de medicament. Clar que aquesta mentalitat de donar sempre la
pastilla, encara que et puguis curar "fent bondat", ja no sé si és
exclusiva només de la classe mèdica. Potser els malalts també la reclamen.
Llegia, fa pocs mesos, unes declaracions d'una biòloga, cap d'una investigació
de 19 països europeus sobre la flora intestinal que, parlant del Clostridium
difficile, una malaltia intestinal greu i molt invalidant (i que provoca no
poques morts), deia literalment: "... las enfermedades más abordables con
estrategias dietéticas son las que afectan al tracto intestinal. Funciona, por
ejemplo, para combatir las infecciones del microbio Clostridium Difficile, cuando
no existe otra terapia" [el subratllat és meu].
- Quan ja hi ha una pila d'estudis que destaquen la
importància de rebaixar/suprimir els carbohidrats i incrementar els greixos,
però que no arriben al gran públic per les "pressions" de les
multinacionals.
- Quan la ciència segueix defensant el model de Pasteur,
que deia bestieses com que l'intestí era un tub estèril, encara que ell mateix,
al llit de mort, va reconèixer que estava equivocat: "Antoine [Béchamp]
tenia raó, el microbi no importa. L'important és el terreny [l'estat del
cos/intestí]". Però aquesta part de la història no ens la expliquen. No fora cas
que ens adonéssim de l'engany en el que vivim.
- I és que, en el món científic, cada cop hi ha un clamor
més gran destacant que totes les malalties o bé s'originen metabòlicament o bé
acaben essent metabòliques. O sigui que l'intestí està involucrat en totes les
malalties. Neurodegeneratives incloses. El que passa és que no hi ha diners per
aquests estudis (tots els patrocinen les farmacèutiques)
