Recordo que, fa
molts anys, el meu pare em va venir a ensenyar un dels seus famosos retalls de
diari. L'article era del doctor Trueta i el titular: si els nervis li han de
provocar una mala digestió, millor que fumi. El fet que el doctor Trueta fos un
ferm antitabaquista (com el meu pare), emfatitzava encara més el titular.
Però, què és una
mala digestió?
Alimentació: el
que entra per la boca. Nutrició: el que el cos aprofita. Digestió: procés que
converteix els aliments en nutrients.
I ara un
recordatori d'algunes coses que ens fiquem a la boca. Molts aliments (sobre tot, envasats) porten
coses anomenades conservants, estabilitzants, sulfits, colorants i
antioxidants. Algunes
etiquetes posen noms, d'altres posen codis, ... Malauradament, els noms ens
confonen. Sobre tot en el cas dels antioxidants afegits al menjar, que no tenen
res a veure amb les substàncies antioxidants que formen part de fruites,
verdures o vitamines.
Si recordeu el
que feia la gent per conservar els aliments abans de l'aparició de les neveres
i les llaunes, es basava en afegir vinagre (o deixar fermentar naturalment).
Exemple: el xucrut dels alemanys. O bé s'afegia molta sal (com a les anxoves o
al bacallà). O bé es tancava la conserva (tomàquet, per exemple) en un pot al buit.
Si pensem què
passa a l'estómac i a l'intestí amb un aliment com el xucrut, ens adonarem que
tant per a l'estómac (on l'acidesa és superior a la del vinagre), com per a
l'intestí, que produeix una espècie de fermentació similar a la del vinagre, no
sembla que hagi de produir problemes. En canvi, si el que afegim són aliments
que van en contra del procés natural de degradació dels aliments per
fermentació, la cosa ja es complica molt. I no cal gran coneixement científic
per endevinar-ho. Només caure en el que signifiquen alguns noms. Conservants/estabilitzants:
eviten que l'aliment es degradi o es transformi. I sabeu que fan els sulfits
?. Eviten que el vi es converteixi en vinagre, que els llegums o altres
productes enfosqueixin, ... O sigui que, aquests productes, van en contra de la
descomposició normal dels aliments (que això és el que fa el nostre cos en la
digestió, accelerant aquests processos). Per tant, aquests productes afegits
als nostres aliments, fan molt més difícil el treball del nostre sistema digestiu.
Fins al punt que pot arribar a evitar el procés de fermentació natural que es
produeix a l'intestí. Quan això passa, la fermentació s'arriba a convertir en
putrefacció. El nom dels productes derivats de la putrefacció ja és
il·lustratiu. Cadaverina, per exemple.
I el que havien
de ser nutrients, passen a ser tòxics que el nostre cos haurà d'eliminar. A
mida que es repeteix el fenòmen de la putrefacció, el nostre cos cada cop és
més feble (perquè no li arriben nutrients essencials per culpa de la
malabsorció) i els productes tòxics de la putrefacció acaben infiltrant-se a la
sang i poden acabar provocant problemes auto-immunes. El fet que mengem coses
bones (que en teoria hauriem d'aprofitar) es veu perjudicat per aliments que
causen una mala digestió global.
Les males
digestions no només no aporten nutrients. Aporten tòxics. I això ens afebleix i emmalalteix. Perquè l'intestí, on hi ha el 85% del Sistema Immune (SI), s'omple de tòxics que
l'organisme ha d'eliminar d'una manera o altre. I aquesta eliminació acaba
buscant sortides ràpides. De vegades envia els tòxics al sistema respiratori
per que els expulsi en forma de mucositat. Així és com les males digestions
provoquen, entre altres coses, infeccions i inflamacions que poden desembocar
en refredats, que són una eina d'expulsió de toxines.
El problema
cultural que ens impedeix associar els refredats a una mala
alimentació/nutrició és que seguim creient que la culpa dels refredats o grips
són dels microbis o els virus. Creiem que "hem agafat" alguna cosa,
quan ja la teniem amb nosaltres. El problema no és d'unes "bestioles"
que ja eren amb nosaltres, sinó del "terreny" (el nostre cos). De res
va servir que el propi Pasteur reconegués el seu error al llit de mort ("el
microbi no importa, només el terreny") perquè la classe mèdica encara no
ho ha acceptat. I així ens va.
Per si no hi
hagués prou interferències per que ens arribin els nutrients, hi afegim l'ús
dels microones o cuinem excessivament els aliments o, ja directament, els
recremem perquè els nutrients es converteixin en tòxics abans d'entrar al
sistema digestiu.
El fet que molta
gent segueixi creient que s'alimenta bé, sembla increïble, quan incorre en els
casos que he explicat o, molt sovint:
No mengi amb una mínima calma
No mastegui gaire els aliments
Mengi en quantitats inapropiades
Mengi a hores inapropiades
Aquest últim
aspecte dels horaris ja el recull la tradició Ayurveda, fa més de 2.500 anys. Hauriem
de dinar entre les 12 i 13 hores, per aprofitar l'energia digestiva del migdia,
i sopar abans de les 20, per acabar de digerir el sopar abans que el fetge i
els ronyons facin el "reset" a la 1 o 2 de la matinada.
Sembla mentida
que els coneixements sobre el nostre cos siguin encara tan poc a l'abast de la
gent. Que no sap que una digestió de fruita o verdura crua es fa en una hora. I
que menjar de tot tipus i en gran quantitat acostuma a derivar en digestions de
cinc o sis hores. I que si aquesta digestió ens agafa en mig del
"reset" nocturn es pot allargar hores i hores causant directament
putrefacció perquè el cos no està disponible per a la digestió. Recordeu-ho
quan se us acudeixi sopar tard o, pitjor, fer un ressopó de matinada.
Com a mostra una
dada. Als USA, ja s'han fet molts estudis que demostren que els nens asmàtics
deixen de tenir atacs en quan deixen de menjar "chuches" o aliments amb conservants
(que, a més, provoquen al·lèrgies).
Només amb això que
us he mencionat, si hi afegim l'enorme desequilibri dels omega-6 per sobre dels
omega-3 (quan l'ideal de l'home primitiu era 1:1), que provoca un procés
inflamatori permanent al cos (l'omega-6 és proinflamatori), ja teniu els
principals elements que ens porten a ser un animal allunyat de la seva
naturalesa i, per tant, un animal malalt.
