En la pràctica
diària, m'adono que a molts pacients els costa assumir algunes de les coses
necessàries per emprendre la curació. Per a ells, i per a futurs pacients, van aquests aclariments.
Primer, i
imprescindible, el canvi d'actitud.
No es pot intentar
una cura de tipus naturista i seguir fent exactament el mateix. Òbviament, i
depenent de la gravetat de la situació del pacient, es poden aplicar graus. Des
de la simple millora en els hàbits per anar millorant poc a poc, fins al canvi
radical de vida per poder salvar-la. El que està clar és que si no alteres el
tipus de vida que fas, l'única opció seran les pastilles dels metges o els
suplements dels naturòpates. I aquesta no és la meva opció.
El canvi
d'actitud parteix d'estimar-te a tu mateix. Hi ha qui, quan llegeix això, pensa
en egoisme, narcisisme, irresponsabilitat, ... És per això que recomano a tots
els meus pacients que llegeixin el blog Camí d'Amor que jo mateix he escrit.
També els puc recomanar altres lectures en el mateix sentit. No reproduiré aquí
massa principis del Camí d'Amor, per això ja hi ha el blog. Però en vull
destacar dos principis fonamentals. El primer és que estimar-te a tu mateix no
és un acte ni d'egoisme, ni de narcisisme. És la forma de dir a la vida:
"Jo sóc". Perquè cada ésser és únic i, per tant, només ell pot
"representar-se" a si mateix en el món. Tothom és igual d'important. I,
només que ens falti una ànima, l'univers no estarà complet. I, menystenir-te,
va en contra d'això. El segon és que, en aquest camí, el millor per a tu sempre
és el millor per a tothom, perquè estimant-te a tu, acabes estimant tothom.
Però sempre has de començar per tu. Perquè els altres (la resta del món, la
família, les circumstàncies, les obligacions) són ego. És a dir, les pors que
s'amaguen a les xarxes neuronals del nostre cervell impedint-nos canviar i que
són el contrari de l'amor.
A molta
gent els costa entendre com poden ser ego els sentiments cap als éssers
estimats. I ho són en tant
que excusa per no estimar-te a tu mateix. Moltíssima gent, per altra banda
capaços dels majors sacrificis per la gent que estimen, no s'adonen que
amaguen, sota la capa d'amor pels altres, la seva incapacitat per estimar-se a
si mateixos. Estan dient al món que ells no valen la pena, però que el seu amor
per altres que sí que la valen els fan, al menys, dignes de ser considerats
bona gent. Excuses per amagar que no t'estimes a tu mateix. I l'univers, i el
teu cos, et passaran factura. L'univers i la natura no poden acceptar que les
seves criatures no es tractin bé a si mateixes. Va en contra dels principis de
la vida. Us sorprendria la quantitat de vegades que caiem en malalties
cròniques subterrànies perquè el nostre cos, com el de qualsevol criatura, no
pot assumir que ens tractem malament a nosaltres mateixos. Perquè la natura no
contempla les opcions suïcides i pensa que si fem coses contra el nostre cos
(malgrat els advertiments que ens envia durant la fase aguda) és perquè hi ha
alguna cosa física externa que ens hi obliga (i, quan persistim, deixa
d'avisar-nos per no "molestar"). La pretesa superioritat de l'home
sobre altres criatures (basada en que tenim un cervell superior) topa amb la
crua realitat quan usem aquest cervell (les xarxes neuronals que recullen la
por i les prevencions) per impedir-nos gaudir de la vida, imaginant perills i
obstacles (que hi podrien ser) com si fossin reals i insuperables. Això ens
porta a una vida plena de pors i ansietat/estrès que ens impedeix gaudir-la. És
a dir, com Don Quixot, vivim enfrontats a perills imaginaris sense adonar-nos
que només són al nostre cap.
Segon, el canvi
d'hàbits alimentaris. El tipus d'alimentació que, amb més o menys matisos, faig
seguir als meus pacients és una dieta cetogènica, per aconseguir la cetosi
nutricional. Aquest tipus de dieta, que molts coneixen en versions famoses,
però amb dèficits o excessos importants, té com a objectiu reduir els processos
inflamatoris del cos, recuperar la salut i, molt sovint, perdre pes. Aquest
tipus de dieta, cada cop és més reconegut pels principals investigadors mèdics
(amb la boca petita, això sí, per no enfrontar-se amb els poderosos) com a
imprescindible per curar qualsevol cosa. I és que es tracta de la dieta que
hauria de ser la normal en els homes. La dieta, que negocio sempre amb els meus
pacients buscant les màximes facilitats perquè es pugui complir, no és només un
recull d'hàbits alimentaris que convé incorporar. És la llista dels únics
aliments que es poden prendre. Si busques una cetosi nutricional, que costa
dies que el cos comenci, perquè s'hi resisteix, no pots prendre cereals, ni
carbohidrats (sucres inclosos), ni mel, ... perquè una simple culleradeta d'una
cosa inapropiada pot tombar la feina d'uns quants dies. A més, el fetge és
capaç d'agafar-se a qualsevol cosa per iniciar una reacció en cadena que et
porta per allà on no vols. Per exemple, el simple fet de prendre una salsa (o
un suplement o un suposat producte "natural") que conté sucres en la
seva composició (en formes molt diverses i amagades) o greixos trans o excés
d'omega-6, pot desencadenar un seguit de reaccions que anul·lin el procés de
cetosi. Aquests processos del cos, són molt mal coneguts (per no dir
desconeguts) per la comunitat mèdica i per molts dels terapeutes naturals o
nutricionistes obligats a seguir el tipus d'alimentació que convé als
poderosos, però no al nostre cos.
Tercer, el canvi
d'hàbits higiènics. Procurar no estar assegut quasi mai. Una hora seguida
d'estar assegut disminueix la circulació del cos en un 50%. Això, la major part
de gent, instal·lada en processos crònics més o menys evidents, ja no ho nota. El
simple fet de planificar maneres d'obligar-nos a moure'ns de la cadira uns
minuts de cada hora, simplement posant-nos drets (cosa que estic fent jo ara
mateix), ja canvia radicalment moltíssimes coses de la salut. Això no s'arregla
augmentant les hores diàries d'esport intensiu. És el mateix que airejar-se,
caminar, prendre el sol. La vida té un disseny meravellós. Només cal que
observeu gats que visquin en la natura (no en una casa). A l'hivern busquen el
sol amb autèntica obsessió i a totes hores. A l'estiu, se n'amaguen a les hores
de màxima insolació. Al mateix temps que els escalfa, disminuint la necessitat
d'emprar energia específica per a aquesta tasca, els dóna vitamines, els activa
la circulació, els dóna energia, ... El mateix que a qualsevol criatura.
Quart, la neteja
intestinal (intestí prim i gruixut). Tenir net l'intestí prim i en forma la
flora intestinal és la garantia de poder absorbir els nutrients que el nostre
cos necessita. Tenir net l'intestí gruixut és la garantia de que cap procés
infecciós pugui tirar endavant. Repeteixo. Cap. Ni virus, ni bacteris, poden
prosperar en un cos sa. Les mentides amagades darrera els principis de Pasteur
són una bona justificació per a la hipermedicació del món en que vivim. Però
les medecines són considerades pel cos com agressors que cal combatre. I, permetre
una guerra contra el nostre cos, és el pitjor error que podem cometre. Els
principis naturistes parteixen de que el cos i la natura són savis i saben el
que han de fer. Els principis de la medicina oficial parteixen de que els
investigadors són molt llestos i que el nostre cos s'equivoca. Donada la
quantitat de vegades que s'ha demostrat (encara que se n'amaguin moltes) que
aquesta darrera afirmació és falsa, com és que la gent hi segueix creient ?. Us
responc jo mateix. Perquè la gent vol curar-se sense canviar en absolut els
seus hàbits. Ja sigui perquè els permet menjar allò que volen (encara que més
bé es podria dir allò al que s'han fet addictes) o comportar-se com volen (per
dolent que sigui per a la seva naturalesa) o com els han dit que han d'actuar
(per conveniència dels poderosos). En definitiva, la medicina oficial (i
qualsevol teràpia natural indirectament auspiciada pels qui manen) està feta
per mantenir-nos en la roda del hamster i no qüestionar el nostre mode de vida.
I això és la antítesi de la teràpia naturista.
Repassem. Has de
canviar d'actitud cap a tu mateix. T'has d'estimar. Has de tenir una paciència
infinita (que dóna resultats instantanis), en comptes d'una pressa infinita
(que dóna resultats impossibles). El mateix procés d'estimar el teu cos et
portarà a escoltar-lo i tractar-lo millor. Donant-li els millors aliments (que
no vol dir cars), els millors hàbits higiènics (respirar, dormir en pau, passejar,
prendre el sol, admirar la natura i la vida). I aquestes seran les teves
medicines. Si en necessites d'altres que no siguin aquestes, és que alguna cosa
no va bé. I ho hauràs
d'acceptar i reconèixer i veurem que hi podem fer. La natura no accepta les mentides. I, mentir o
faltar al respecte a la teva consciència, et passa factura física. Acceptar la
veritat és dur. Però és l'únic camí per a canviar-la. Acceptar els nostres
errors ens obre la porta a poder gaudir de la vida i la salut. I això s'ha de
seguir fent tota la vida.
En definitiva,
sempre cometem errors (jo inclòs) i hem d'acceptar amb humilitat que això és
així. Però una gran veritat és que només tu et pots fer mal a tu mateix. I
només tu et pots curar. Que mai pots estimar
més del que t'estimis. I que mai podràs rebre més amor del que tu mateix
et donis. Així que tot t'empeny a estimar-te a tu en primer lloc.
