Métodes i hàbits per recuperar la salut (1) Desintoxicació intestinal

Aquests propers articles estaran centrats en la metodologia i hàbits concrets per recuperar la salut.

Molts pensareu que dependrà dels problemes de salut que tingui cadascú. I no sempre és cert. Clar que per a cadascú hi haurà especificitats i diferències. Però no confongueu les "malalties" amb els objectius de salut (recuperar la funcionalitat dels òrgans del cos).

Intentaré fer una sèrie d'articles curts. Però no és una "seqüència", encara que per a millor comprensió ho explicaré com si ho fos. Normalment, es fa tot a l'hora. És obvi que heu de tenir paciència amb l'evolució del vostre cos. Però això no s'ha de confondre amb allò de "anar per parts". De cap manera. Ja sé que, psicològicament, sembla més fàcil abordar els reptes un a un. Però això, en salut, no funciona. Al contrari, sé per experiència que, si acompleixes mínimament els passos plantejats, en un marge de 15 dies ja comences a veure canvis sensibles en el teu estat de salut.

Per no fer-me repetitiu, no allargaré les explicacions (excepte en casos puntuals) i m'estalviaré explicacions addicionals (que hauria de repetir sempre) tipus:

- No en tots els casos es farà el mateix, ni en el mateix ordre.

- Quan dic tothom o mai o sempre, sempre deixo oberta la porta a excepcions (rares, això sí).

- No explico més que part de la casuística habitual, perquè sinó seria interminable.

- No et recomano que segueixis res del que dic al peu de la lletra (jo tampoc ho faig mai).

Per coherència i honestedat, només poso algunes condicions per visitar-te:

- Que creguis que et pots curar i no et faci por curar-te. Moltes malalties autoimmunes obeeixen a una por inconscient a fer mal a altres. La resposta és fer-se mal a un mateix. Però aquest és un camí nefast. T'acaba convertint en víctima i perjudicant, molt més, als que t'estimen.

- Que tinguis clar que qui produirà la curació ets tu, no jo. Jo t'ajudaré a interpretar el que diu el teu cos i et donaré les eines necessàries per curar-te. Però l'actor/director ets tu. Jo només sóc el guionista. Que et quedi clar que jo no et puc garantir la curació. Aquest ets tu. Per això, felicito el pacient quan es cura.

- Que acceptis per endavant que jo no em dedico a curar "malalties" (i que, a més, són mentida). Jo busco la curació integral del cos. El cos (en la seva totalitat) perd o recupera l'equilibri a la vegada. Segons les accions (parcials) que facis, el teu cos es desequilibrarà a una banda o altra (aquesta és la raó de perquè són infructuosos els intents de fer teràpies aïllades, per bones que siguin). Per això em defineixo com a terapeuta naturista de capçalera. Dedicaré tots els esforços i hores que faci falta per ajudar-te a recuperar la salut. Tota aquesta inversió de temps (i amor) que hem de posar tots dos, té com a objectiu que descobrim junts el que demana el teu cos. Un cop ho haguem après, trobaràs el camí cap a la salut. Sempre i quan també hi posis ganes. Si busques només algú que et curi un constipat, a menys que ja siguis pacient meu (i, aleshores, sabré perquè passa), busca un metge o una farmàcia (que et donin una pastilla) o un naturòpata (que et doni alguna herba o complement). Les solucions parcials, tenen resultats efímers. Respecto aquests professionals, però veig les coses d'una altra manera.

- Encara que no comparteixi la manera de fer d'aquests professionals, sempre partiré dels diagnòstics mèdics (a mi no em correspon fer-los) i respectaré la medicació que et donin. Una altra cosa és que, en funció de la medicació que prenguis, la curació sigui més lenta.

- Que acceptis per endavant que et donaré totes les explicacions que em demanis, però que no em vull passar el dia donant explicacions de perquè no faig el que altres professionals t'han dit. No faig el mateix que ells. La meva feina suposa moltes hores d'estudi i investigació i no és gens "automàtica". Però, m'apassiona. Vagi per endavant que molts professionals de la salut tenen preparat (o semi preparat) el reguitzell de coses que has de fer o el que has de prendre per a cada "malaltia". Jo només tinc semi preparades les coses bàsiques i comuns de la primera visita. Ja sé que queda molt bé respondre de bones a primeres, i de memòria, quina és la medicina o complement que anirà bé pel teu cas específic. Però no té sentit (encara que sàpiga quina és la "habitual") perquè ja t'he dit que, en tots els casos, ho reviso tot de dalt a baix, abans d'entrar en el detall del teu cas. T'al·lucinaria veure (com jo he vist) els errors que cometen, fins i tot les eminències mèdiques, quan no dediquen prou temps a cada cas. Això no vol dir que jo no em pugui equivocar. Però no serà per falta de temps de dedicació.

Aclariments:

- La durada de la primera visita depen d'un parell de factors. Si la fem a Valldoreix (fins i tot si et recullo a l'estació de tren), com no pago l'espai de consulta com a Sant Cugat, no m'importa la durada, sobre tot si (en funció de la disponibilitat del pacient) aprofitem per fer-ne una part mentre caminem i prenem el sol. L'explicació és molt simple. Caminar i prendre el sol és la meva prioritat diària per a la salut i, per tant, ja que ho he de fer igual, no ho compto com a temps de visita. Normalment, les primeres visites en consulta a Sant Cugat les he de restringir a 1 hora i 50 minuts. Encara que, en certes ocasions, puc caminar i prendre el sol per Sant Cugat (en funció de la resta de visites programades).

- A la  pregunta de en quines "malalties" et puc ajudar, la resposta és totes. El que no podem fer és recuperar un òrgan que ja no hi és (encara que podem ajudar al cos a acomodar-se a la pèrdua) ni, òbviament, prendre determinacions mèdiques o quirúrgiques. No m'importa l'estat de salut que tinguis, ni el nom que li hagin donat a la teva malaltia. Estic acostumat a que els meus pacients vinguin amb casos molt extrems o com a últim recurs.

- Durant la primera visita, recullo la informació de totes les dades mèdiques, història clínica, qüestions personals, medicació, intervencions, al·lèrgies, alimentació i hàbits higiènics habituals, ... i abordo la primera fase de desintoxicació. Durant les properes dues o tres setmanes (segons el cas), estarem en comunicació per telèfon, mail o WhatsApp per fer un seguiment i/o fer variacions, segons el resultat de les meves investigacions o les teves reaccions al tractament inicial.

- La segona visita ja ha de servir per entrar més en detall en la recuperació d'òrgans específics, un cop analitzada l'evolució del tractament inicial, que ens ajuda a descobrir una part dels problemes ocults.  

Desintoxicació intestinal

Tothom té l'intestí brut. Tanta literatura al voltant de les al·lèrgies, intoleràncies, histamines, immunodeficiències, afegeix més ignorància que dades útils.

Cal netejar l'intestí (com a mesura immediata) de tota la brutícia acumulada per mala eliminació, per tòxics persistents i mala nutrició (per culpa de mals aliments o mal aprofitament).

Primera eina fonamental: els laxants d'herbes Sanatorium. Els va inventar el meu metge de capçalera (i naturista i gran investigador) el doctor Joaquim García Roca. El meu primer mestre en naturisme. Després de 60 anys, encara van "descobrint" coses que ell ja sostenia (i demostrava), encara que molt pocs li feien cas. Ja us previnc sobre els comentaris dels farmacèutics, que us diran que aquests laxants tenen dos components "forts". El que passa és que no han caigut en que hi ha dos components més que mantenen a ratlla als "forts" per obtenir una simbiosi inigualada per altres formulacions. Un laxant potent, que sacseja el fangueig de l'intestí prim (vellositats incloses) i el neteja a fons, al mateix temps que no deixa les seqüeles d'altres laxants que tenen els mateixos components "forts", però que no en tenen d'altres que els controlin.

Una por a vèncer: la diarrea, a menys que sigui sostinguda, no és un mal senyal. Al contrari. Quan la gent es queixa que ha agafat diarrea per un "excés" de vitamina C (compte, que el de magnesi no és el mateix), el que no sap (i ningú li explica) és que la diarrea és una reacció normal del cos quan es troba tòxics al torrent sanguini (alliberats, entre altres, per la vitamina C) i així expulsar-los el més ràpid possible. Òbviament, si esteu deshidratats, no es produirà la diarrea i els tòxics es tornaran a "amagar".

Per descomptat, s'ha de ser previsor per compensar les diarrees no només amb aigua, sinó també amb líquids que recuperin les sals minerals.

FAQ: No m'importa si tens síndrome d'intestí irritable, Crohn, colitis ulcerosa,... i perceps la diarrea com una cosa "dolenta". El cos no s'equivoca mai. Només has d'entendre perquè fa el que fa en el teu cas. I la resposta a la pregunta de si en aquest cas també cal provocar la diarrea, és sí.

Eina accesoria (però molt aconsellable): A continuació de la diarrea provocada pels laxants, seria ideal fer una hidroteràpia de colon. I encara millor si s'acaba amb una irrigació d'aigua de mar isotònica. Ja que no n'està permesa la injecció, la irrigació rectal és el millor mètode alternatiu per aportar al cos el que és el component més desitjat per les cèl·lules. A Sant Cugat, molt a prop de l'estació dels FGC (i, per tant, fàcilment accessible), al centre MARECOLI, ho fan d'aquesta manera.

Segona eina fonamental: Prendre, en dejuni i abans d'esmorzar, una cullerada de verdures lactofermentades (Picles, de Vegetalia, és la de millor relació qualitat-preu que conec). És el millor probiòtic (i el més barat i efectiu) i, a la vegada, prebiòtic. Que no us enredin amb probiòtics cars que no són gaire efectius.

A destacar: El sistema immune i la absorció de nutrients depenen, fonamentalment, de l'intestí. És absolutament prioritari recuperar-lo. Amb un intestí net, no hi ha malalties infeccioses.

Desintoxicació específica per òrgans

No a tothom li cal (o li convé) fer-ne. I, en funció de l'estat de la persona, la farem o no. O la farem de maneres diferents i en moments diferents.

Per la de ronyó, l'ideal és fer servir el Resolutivo REGIUM, aprovat fa molts anys com a medicament (encara que només té extractes d'herbes) i reconegudíssim a Holanda. Aquí se'l té quasi oblidat.

Pel fetge i la vesícula, hi ha la opció de fer servir la coneguda cura amb sals d'Epson (que són un laxant agressiu i per a mi no gaire recomanable). Però aquestes sals de magnesi són molt fortes i ni tan sols són fàcils de tolerar per persones que estan en relativament bona salut. Hi ha moltes opcions alternatives i no tan agressives.

Per altres òrgans hi ha cures també molt recomanables, però massa diverses com per parlar-ne aquí.

Encara que no sigui pròpiament un òrgan (sinó un sistema que afecta a molts òrgans), tot el que comporten les hormones i el sistema reproductiu (sobre tot en el cas de les dones) necessita d'una atenció especial. Encara que, en el 90% dels casos (homes inclosos), n'hi ha prou amb la recuperació de la flora intestinal (en les dones, també vaginal) i amb la pacificació de les alteracions emocionals (que van lligades, en gran mesura, a la toxificació dels òrgans).

Llista de les coses que cal fer per tornar a la salut

Si hi ha una imatge bíblica que no ens hauriem de treure del cap, per molt que sigui només un símbol, és la de la poma del Paradís. Representa la temptació a la que l'home va cedir: creure's superior a la natura i no respectar-la.

Avui pretenc fer una repassada ràpida a les coses de la nostra pròpia naturalesa que estem oblidant i són la causa de que siguem una societat malalta. Però també és una llista de les coses que cal fer per tornar a la salut.

I les coses més importants són gratuïtes. Però necessiten que els dediquis temps, atenció i amor per tu mateix. Per tant, no serveix de res intentar portar-les a terme si no tens l'actitud adequada cap a tu mateix. Perquè inclou canvis d'actitud vital respecte al treball, les responsabilitats, les relacions, els afectes, les emocions i no només respecte a la higiene i alimentació. I en tot això et puc ajudar.

Tornem a la llista de coses a fer per recuperar la salut.

Vida exterior

No estem fets per viure tancats tot el dia. Sentir les oscil·lacions de temperatura és molt necessari. La nostra pell necessita l'aire, la llum, el sol, l'aigua. No són només sensacions. Són transformacions químiques necessàries en el nostre cos les que produeixen tots aquests elements.

Llum

El nostre ritme diari el marquen les hores de llum i foscor. En funció de la llum, van canviant les hormones, per exemple. La serotonina predominant a primera hora del matí, va deixant pas a la melatonina, que ens va preparant per dormir. Si no ens toca la llum del dia, és molt difícil dormir bé per la nit. La serotonina i la melatonina depenen de la quantitat de llum. Afecten a l'humor, funcionament vascular i batec cardíac i disminueixen el dolor i les migranyes, influeixen en l'estat d'ànim, l'impuls sexual i neuroemocions, hormones sexuals i de creixement, disminueixen la sensació de gana, donen sensació de plaer, ... Si no es genera prou serotonina, no es pot transformar en melatonina que, apart d'ajudar-nos a dormir, és un potentíssim antioxidant.

Les darreres investigacions, tornen a desmuntar la pretesa "herència" genètica com si fos una espècie de fatu implacable. Resulta que, en funció del tipus de llum natural que rep el cos (i, per tant, de l'estació del any i el lloc on vivim), s'activen "expressions" genètiques diferents (que varien alguns gens, vaja), provocant que el cos estigui més orientat a aprofitar uns tipus d'aliments en detriment d'altres, prioritzant certs enzims i hormones. Per tant, les connexions dels nostres ulls i la nostra pell amb la llum natural van més enllà del que suposava la medicina "oficial".

Per cert que, pels ulls, la llum del sol és imprescindible. Conformar-nos amb una llum inferior per llegir de forma permanent, provoca malalties oculars o visió defectuosa. Us he de parlar més a fons de la forma naturista de recuperar la vista.

Sol

Ja al voltant del 1900, els naturistes van començar a crear sanatoris a les muntanyes, on es podia prendre el sol i gaudir de l'aire pur. I no només curaven així les malalties respiratòries. Resulta que qualsevol malaltia infecciosa s'enfrontava millor amb la pell assolellada. I ja a aquella època, la gent sabia que, fins i tot per a la roba, deixar-la estesa al sol era la millor manera d'acabar amb els microbis. Igual passa amb les cases. S'han d'airejar i assolellar per eliminar fongs i partícules contaminants.

Resulta còmic que ara, quan és una cosa que per naturalesa qualsevol animal sap, hagin de fer-se estudis clínics profunds per demostrar que el sol és imprescindible per a la salut. Les investigacions més recents han demostrat que la vitamina D (el sol la genera a partir del colesterol) és boníssima per combatre els trastorns autoimmunes, l'asma, la depressió, els refredats, per l'absorció adequada del calci que ingerim en la alimentació (provinent de les verdures, no dels làctics),... I que el sol genera transformacions químiques al·lucinants en el nostre cos. Genera òxid nítric que relaxa les artèries i estabilitza la pressió arterial. També reactiva les defenses immunitàries i incrementa la energia dels mitocondris i l'ATP. Que no et venguin la moto que amb vitamina D en pastilles n'hi ha prou.

Exercici

El nostre cos té molts músculs. I, per exercitar-los tots, només cal fer vida a l'exterior. Cultivar un hort o jardí o caminar ja en fa servir molts. Observar la vida, fa servir la resta, inclosos els dels ulls. Riure, mobilitza els músculs de la cara i de la resta del cos.

Abans, els homes estaven fibrats perquè feien exercici tot el dia. Al camp, per exemple. O caminant amunt i avall.

L'única estadística amb la que tothom està d'acord no la tenim en compte. La quantitat d'hores que passem asseguts determina clarament els anys que viurem i la qualitat de vida que tindrem.

Aire

Oxigenar-se és vital. Buscar l'aire pur. Als edificis i llars, els aires condicionats, els fongs, els despreniments de materials i pintures tòxics i l'aire viciat ens emmalalteixen.

Encara que sembli una cosa estranya, si no ets conscient de la teva respiració, probablement estiguis respirant malament. Respira conscientment.

Vida social

La "societat" (els amos) ens han anat canviant segons la seva conveniència. Ens van tancar en fàbriques per augmentar les produccions i el treball en cadena. Van determinar que la medicina natural no era "científica" (i això ho sostenen "científics" pagats per ells mateixos) i van dictaminar que només les medecines "certificades" (això vol dir les patentables i rentables per a ells mateixos) eren bones.

Faria riure, si no fos tan trist, que s'hagin prohibit coses, com les injeccions d'aigua de mar, que es feien servir al començament del segle XX, concretament René Quinton, per salvar milers de vides, inclosos ferits a la Primera Guerra Mundial, com a substitut de la sang. Quinton va escriure llibres al·lucinants, no només explicant en detall les seves experiències clíniques de milers de casos (que sembla que no són demostracions "clíniques", perquè injectar aigua de mar està prohibit), sinó demostrant que l'aigua de mar (amb el nivell de sals que tenia fa 3.800 milions d'anys) és el component principal del nostre cos. Algun dia us en parlaré amb més detall.

Contacte

Els animals socials estem abocats al contacte físic amb altres individus. El contacte físic, i no només el de tipus més sexual, desencadena un torrent de reaccions hormonals beneficioses. Si ens fixem en els nostres parents desinhibits, els primats, gaudeixen de l'extracció d'insectes del pèl i la pell dels seus veïns. Aquest contacte evita les reaccions agressives i ajuda a relaxar als individus. No tenir contacte físic, ni amb animals de companyia, és garantia quasi segura de depressió. Per no oblidar que, psicològicament, no sentir el contacte dels individus del teu voltant et fa sentir aïllat i en perill. I això ve del cervell reptilià, que té uns quants milions d'anys.

Aquest contacte cada cop es produeix menys perquè ens enganyem creient que tenim molts amics a les xarxes socials. I milers d'aquests amics virtuals, fins i tot si hi trobes sentiments reals, no et poden donar una sola abraçada física. El món virtual es manté de la alta velocitat i excitació de les notícies, els acudits, les imatges. És un món estressat i estressant. No amorós, per molt bones intencions que hi posin els teus amics virtuals.

El contacte físic és decisiu en la salut de la gent gran. Sobre tot pels que estan sols. No hi ha teràpia més necessària per a la gent gran que fer-los un massatge amb olis.

Treball

El món del treball ve determinat per la jerarquia social de l'individu. I, des del començament de la era industrial, determina tota la seva vida. Cada cosa que s'ha alterat en la conducta humana, respon a les necessitats dels amos. Res no ha canviat. A l'edat mitjana, els nobles eren els propietaris de la terra i de les vides. Avui no ens tallen el cap, però ens fan anar per on volen. És ben sabut que el desordre interessa molt als partidaris de l'ordre. Perquè crear "perills" és el més rentable pels que volen justificar el control absolut de les persones. O, sinó, com és que tots els "perills" moderns són conseqüència directa de "creacions" dels poderosos (des del terrorisme a les guerres o catàstrofes climàtiques, passant per la contaminació de la natura i la alimentària) ?

Alimentació i medicina

Vagi per endavant recordar que alimentació és el que ens entra per la boca. Nutrició és el que ens aprofita.

La diferència entre aquests dos aspectes ve condicionada per la qualitat de l'aliment i per l'estat del nostre cos.

Ajunto els aliments amb les medecines perquè, per a un naturista, no hi ha diferència. No calen medecines. Si invertim en bon menjar i bon viure, tindrem salut i no gastarem en medecines. Els bons aliments i les bones herbes per menjar són les úniques medecines que ens calen. I si estem malalts, i tinguéssim encara l'instint intacte, sabríem (com els animals) quines herbes ens van bé. Un exemple de les coses que anem oblidant és que les herbes de gust amarg són bones pel fetge.

La adulteració dels aliments és tan profunda que és molt difícil saber el que mengem. Les alteracions sofertes als llargs dels anys, per motius econòmics sempre, han fet, per exemple, que els cereals (integrals inclosos) acumulin elements poc recomanables que ens embruten el sistema digestiu. No cal ser al·lèrgic al gluten perquè ens faci mal. L'intestí prim es torna com un fangar, es permeabilitza perillosament i, encara que no arribis a la celiaquia, altera profundament la nostra capacitat d'absorció de nutrients.

Qualitat de l'aliment

El bombardeig continu sobre els perills dels conservants i additius alimentaris sembla que ens ha anestesiat i ja no hi pensem. I cada cop n'hi ha més. A més, la permissivitat amb les nomenclatures dels diferents elements, fa quasi impossible saber el que estàs menjant, a menys que tinguis un master en química. Per no parlar dels elements ocults dels quals no ens parlen.

Però un problema, si cal major, és la absència de nutrients a les terres de cultiu (fins i tot a la major part de les de cultiu ecològic). Però la manca de nutrients no és el pitjor. Els afegits químics a la terra, les plantes no naturals, els herbicides, ... fan un còctel de conseqüències increibles.

La major part de la gent, no creu que les coses estiguin tan malament, perquè creuen que les autoritats no permetrien els disbarats que se suposa que fa la industria alimentaria. Doncs els permeten. Però no som ni mínimament conscients de fins on arriben aquests disbarats. Podem creure que en la industria alimentaria (com a la farmacèutica) els controls són molt importants. I ho creiem perquè són tan escrupolosos que fins i tot han prohibit herbes tradicionals amb la excusa que no són segures. Que es prohibeixen per tot el món les llavors tradicionals amb aquesta mateixa excusa. En canvi, Monsanto i els seus companys de viatge, fan coses tan "segures" que necessiten que els facin lleis a mida per excusar qualsevol mort que puguin provocar.

Literalment, la gent corrent, som carn de canó. Consumidors que enriqueixen als amos (la elit). Però no us enganyeu. Aquesta mateixa elit sap molt bé els verins que ens donen de menjar i són els primers que eviten menjar el mateix que nosaltres. No vull ser macabre, però es podria saber el preu que tenen les nostres vides sabent quan cobren els responsables polítics per permetre les barbaritats que permeten (i, en molts casos, s'acaba sabent).

Conservants i additius

Provoquen distorsions en el nostre procés digestiu. Molts es fan servir per evitar la fermentació (que és el que fa el nostre aparell digestiu o sigui són antidigestius) i, per tant, ens debiliten i provoquen mala absorció de tot el que mengem.

Fruites

Si escolteu a la gent gran, us adonareu que hi ha moltes fruites que no només han estat hibridades de formes "estranyes" sinó que, en molts casos, són molt més dolces que fa anys. Hi ha qui denuncia que se'ls afegeix sucre. Per no parlar de les injeccions perquè la pell llueixi maca, els conservants perquè duri més temps fora de la nevera, que es recullin verdes per suportar el transport, ...

Menció apart mereix la moda de fer servir fruites exòtiques, sobre tot les que no tenen res a veure amb el temps climàtic que vivim. Per definició, una fruita tropical és difícil que ens senti bé quan aquí hi fa fred. Encara que mantinguem les llars a temperatures tropicals (cosa nefasta per al nostre cos), la fruita d'aquesta mena no s'hauria de consumir, si no és a l'estiu. Mireu el que explico a l'apartat Llum.

Verdures

Són l'exemple més impactant de la escassetat de nutrients de les terres de cultiu. És difícil establir un càlcul, però se sap que hi ha disminucions de vitamines i minerals molt importants, només comparant amb fa 100 anys. Per incrementar el contingut en vitamines, es pot prendre verdura ecològica lactofermentada de forma natural (el millor i més barat probiòtic i prebiòtic que existeix).

Carn i peix

Només es pot consumir carn ecològica (encara que no ho sigui massa) i peix salvatge. Qualsevol animal "cultivat" per l'home (i els seus derivats: ous, llet) pot estar manipulat, sobreengreixat, medicat per inflar-lo i per prevenir malalties, estressat, ... Acumulen antibiòtics, hormones, additius perillosos, medicaments impensables, ... No us dic que no consumiu carn, però mengeu-ne només d'ecològica. El peix que no sigui de piscifactoria té el possible inconvenient de la contaminació, però només els que són depredadors de certa mida (tonyina vermella, per exemple). Millor peix (prioritzant el blau, per l'omega 3) que carn. Cal molt poca proteïna diària. Millor els llegums. I els ous eco.

Aigua

Beure aigua és una tasca fonamental. És la que determina la capacitat de mobilitzar el nostre cos per dins. Res no circula, ni l'aliment, ni els residus, si no hi ha aigua. El cos, amb les seves prioritats, determina cap a on enviar-la si hi ha escassetat. I creieu-me quan us dic que us sorprendria quantes malalties neixen (o empitjoren) per la manca d'una bona hidratació.

Vida interior

Estat del nostre cos

Quan un animal està malalt, la seva primera reacció és deixar descansar el cos. Deixa de menjar o menja molt poc i només tasta certs tipus de menjar. O menja herbes que sap que el purgaran.

A la nostra societat, la lògica de la naturalesa humana ha estat substituïda per la lògica del treball (la dels amos). Ens donen pastilles perquè no deixem de treballar.

El nostre cos, esgotat per l'estrès, enverinat amb pastilles i amb greus carències, va cercant sempre l'equilibri amb la filosofia del mal menor. Però, aquestes pastilles i aquests elements estressants no ens deixen veure l'enorme gravetat de la nostra situació. Fins que ens arriben els daltabaixos. I arriben un dia, com la gota que desborda el vas, en forma de malalties greus, incapacitacions funcionals o pronòstics nefastos. Cap animal en contacte amb la natura perd la percepció del seu propi cos d'aquesta manera. És contradictori que parlem de "malalties silencioses" o "malalties idiopàtiques" (d'origen desconegut) quan el que fem és no escoltar el cos o silenciar-lo amb pastilles i amb elements estressants.

Descans

A l'apartat dedicat a la llum, ja has vist com el descans, sobre tot el dormir, depen absolutament del que facis durant el dia. Però també del com et comportis. La teva consciència (que genera transmissors bioquímics), si no has actuat amb bondat, no et deixa dormir. Dormir bé és imprescindible per a la salut. Les funcions que es desencadenen són decisives, sobre tot perquè en el cicle de la son, ajudats per la potència antioxidant de la melatonina, es netegen els òrgans del cos.

Sentiments

La bondat és el sentiment més oblidat. I el més profund, perquè determina com funcionen tots els altres i implica el respecte per totes les criatures i elements. Confonem sentiments amb pulsions i desigs. Els sentiments han de portar pau i amor, no violència, agressivitat o sentit de pèrdua. El sentit de pèrdua neix del sentit de possessió. I no posseïm res. Com deien els indis pell roges, la Terra és un préstec dels nostres pares per deixar-lo als nostres fills. L'amor només funciona quan és un sentiment de celebració i compartició, no de possessió.

Ànima i esperit

Avui en dia a molta gent els causa rebuig la paraula religió. I obliden que, fora de religions organitzades, l'home sempre ha venerat/respectat forces que estaven fora del seu control. Com la natura. I això el portava a una reflexió interior que el feia respectar totes les formes de vida.

Avui l'home s'erigeix orgullós com si la natura no fos un obstacle, intentant doblegar-la. Ja veieu com està la Terra i com respon.

La vida espiritual neix de la constatació que la natura és una força que ens inclou a tots. Admirar la bellesa de les plantes i els animals, l'aigua, el vent, les muntanyes i les adaptacions que totes aquestes criatures i elements fan per coexistir. Aquesta observació humil ens porta a sentir-nos partícips d'una enorme comunitat que comparteix els recursos. I ningú es pot quedar amb tot o violar les lleis naturals. I l'home les ha oblidat.

Conclusions

Viure amb salut no és car. Necessita temps, atenció i amor cap a vosaltres mateixos. Malauradament, viure molts anys estressat i de forma antinatural, amb daltabaixos emocionals i prenent medicaments directa o indirectament, fa que sigui més difícil desenredar la troca per tornar a la salut. La meva experiència és que, encara que sigui una feina detectivesca de moltes hores i que exigeix molts coneixements combinats, sempre és possible trobar un camí a la salut. Però, quant més trigues, més difícil i més lent és recuperar-la.

Però he de ser honest i no vull que us desanimin les experiències fracassades que heu tingut. El cos, depenent del vostre "historial clínic", necessita anar fent els passos en el temps, l'ordre i la forma correcta per al vostre cas. I, com ja he dit moltes vegades, puc ajudar-te en una situació puntual, però no t'enganyaré dient que amb això t'encamines a la salut. És reparar una roda punxada, sense treure els claus del camí. Per això, per honestedat de consciència i coherència, em declaro terapeuta naturista de capçalera. Perquè no té sentit emprendre una relació amb els meus pacients que no estigui pensada a llarg termini. Perquè necessito hores amb vosaltres (i moltes més d'investigació posterior a soles) per dissenyar un pla (consensuat) que haurem d'anar seguint durant setmanes (com a mínim) per recuperar la salut. Però, recordeu que la paciència infinita té resultats instantanis. I és tan cert que, quan engeguem el camí correcte, obtenim bons resultats en pocs dies. Tant és així que, després de la primera visita (la més llarga, normalment), i en el termini de 15 dies, ja obtindrem resultats tangibles i l'aclariment del camí a seguir. El cos, quan encertes el diàleg, t'ho fa saber de seguida.

Per tenir salut has de viure amb bondat

Avui et vull recordar com viure d'acord amb la nostra naturalesa és imprescindible per tenir salut. I una part important de la nostra naturalesa, encara que de vegades costi de creure, és que som bondadosos. No hi ha éssers dolents, només éssers equivocats.

És més fàcil fer passar un camell pel forat d'una agulla, que veure entrar un ric al regne dels cels. Recordo el cas d'un home ric i poderós que, quan ja era gran, es va tornar savi. "Vull morir pobre", va dir. La riquesa, sovint, ens torna desconfiats, egoistes, i ens allunya del camí de la bondat.

Que la teva mà dreta no sàpiga el que fa la teva mà esquerra. Els actes de bondat són callats i discrets. Sinó, són actes que busquen el reconeixement o que ens estimin. Estimar ha de ser un acte incondicional.

L'aura no és un invent. Existeix. I és un camp magnètic mesurable (en diuen el Camp o The Field). I s'ha demostrat que és un reflex del nostre estat de salut, entre altres coses. I que no està controlat pel cervell, sinó pel cor. I que el cor és capaç de saber el que passarà abans que el cervell (la famosa "intuïció). Tot això s'ha provat científicament. És un fet, no una creença.

Les ones del cor mantenen la coherència de tot el camp amb el seu batec. Els patiments i sentiments negatius l'alteren. Així pots entendre perquè les energies positives tenen la capacitat de curar. En el món natural, els mals de l'ànima, de la ment i del cos són tots el mateix. Els pots curar des de qualsevol de les perspectives. Cada nivell està íntimament lligat amb els altres. El camp influeix al cos i la psique i aquests influeixen el camp.

Les decisions que prenem a cada moment del dia es tradueixen en ones químiques i elèctriques que no podem controlar conscientment. Si som coherents i bondadosos, els missatgers (els neuropèptids, per exemple) ompliran el nostre cos d'elements positius. Si fem coses que van contra la nostra consciència, mentim o faltem a la nostra paraula, altres missatgers químics negatius inundaran el cos i aquest, tard o d'hora, ens ho farà veure amb dolor o malestar.

El famós "pecat original" no és més que l'incompliment de les normes de la natura i de la bondat. Els nens petits i els animals lliures són bons per naturalesa. L'home, en canvi, ha escollit sovint la opció de creure's superior a tot el que l'envolta i no respectar-ho. La natura contaminada no és més que la Terra retornant-nos (sense voler) el que nosaltres li hem fet a ella, per la nostra ambició de creure'ns millors.

No atreus el que vols. Atreus el que ets. Converteix-te en allò que vols trobar al món i demanes als altres.

Sigues amable i generós. Estigues disposat a ajudar. Però no donis ajuda a qui no te l'ha demanat. Deixa'l ser. Ofereix-la quan te la demanin.

Estima't a tu mateix. Tracta't bé. Quant més amor tinguis per tu mateix, millor per tu i millor pels altres. Perquè la mesura d'aquest amor marcarà l'amor màxim que pots donar i el màxim que pots rebre. Mai més. Així que si creus que el món, la gent, no t'estima, no ho intentis forçar estimant-los més. No pots sacrificar la teva vida pels altres, perquè la teva és tan valuosa com la seva. Estima't més a tu mateix. I el món i els altres t'estimaran més. I tu podràs estimar més als altres.

No hem vingut a la vida a patir, sinó a afirmar qui som. Perquè som únics i tots els altres ens necessiten perquè junts som el Tot.

Donar aliment i amor a un animal que ho necessita. Tractar a les plantes com éssers dignes de respecte. Estimar als éssers humans  i respectar-los. Però, prèviament i per sobre de tot, estimar-te a tu mateix. Si no t'estimes a tu primer, no podràs portar a terme l'objectiu pel que vas ser creat. Honorar l'obra divina que hi ha en tu. Mostrar la teva ànima única al món. Unir-la a les altres ànimes (humanes i no humanes) perquè tornem a ser, algun dia, el tot. I això no podrà passar mai si faltes tu. Estimar-te a tu mateix ens fa forts a tots.

El sentit de la vida és superar les experiències i, malgrat les dificultats, tornar a recordar per a què hem estat creats. Per ser Amor.

Fes-te petit. Busca la humilitat. Fuig de grandeses. Abraça. I et trobaràs a tu mateix.