dimarts, 31 de gener del 2017

Métodes i hàbits per recuperar la salut (1) Desintoxicació intestinal

Aquests propers articles estaran centrats en la metodologia i hàbits concrets per recuperar la salut.

Molts pensareu que dependrà dels problemes de salut que tingui cadascú. I no sempre és cert. Clar que per a cadascú hi haurà especificitats i diferències. Però no confongueu les "malalties" amb els objectius de salut (recuperar la funcionalitat dels òrgans del cos).

Intentaré fer una sèrie d'articles curts. Però no és una "seqüència", encara que per a millor comprensió ho explicaré com si ho fos. Normalment, es fa tot a l'hora. És obvi que heu de tenir paciència amb l'evolució del vostre cos. Però això no s'ha de confondre amb allò de "anar per parts". De cap manera. Ja sé que, psicològicament, sembla més fàcil abordar els reptes un a un. Però això, en salut, no funciona. Al contrari, sé per experiència que, si acompleixes mínimament els passos plantejats, en un marge de 15 dies ja comences a veure canvis sensibles en el teu estat de salut.

Per no fer-me repetitiu, no allargaré les explicacions (excepte en casos puntuals) i m'estalviaré explicacions addicionals (que hauria de repetir sempre) tipus:
- No en tots els casos es farà el mateix, ni en el mateix ordre.
- Quan dic tothom o mai o sempre, sempre deixo oberta la porta a excepcions (rares, això sí).
- No explico més que part de la casuística habitual, perquè sinó seria interminable.
- No et recomano que segueixis res del que dic al peu de la lletra (jo tampoc ho faig mai).

Per coherència i honestedat, només poso algunes condicions per visitar-te:
- Que creguis que et pots curar i no et faci por curar-te. Moltes malalties autoimmunes obeeixen a una por inconscient a fer mal a altres. La resposta és fer-se mal a un mateix. Però aquest és un camí nefast. T'acaba convertint en víctima i perjudicant, molt més, als que t'estimen.
- Que tinguis clar que qui produirà la curació ets tu, no jo. Jo t'ajudaré a interpretar el que diu el teu cos i et donaré les eines necessàries per curar-te. Però l'actor/director ets tu. Jo només sóc el guionista. Que et quedi clar que jo no et puc garantir la curació. Aquest ets tu. Per això, felicito el pacient quan es cura.
- Que acceptis per endavant que jo no em dedico a curar "malalties" (i que, a més, són mentida). Jo busco la curació integral del cos. El cos (en la seva totalitat) perd o recupera l'equilibri a la vegada. Segons les accions (parcials) que facis, el teu cos es desequilibrarà a una banda o altra (aquesta és la raó de perquè són infructuosos els intents de fer teràpies aïllades, per bones que siguin). Per això em defineixo com a terapeuta naturista de capçalera. Dedicaré tots els esforços i hores que faci falta per ajudar-te a recuperar la salut. Tota aquesta inversió de temps (i amor) que hem de posar tots dos, té com a objectiu que descobrim junts el que demana el teu cos. Un cop ho haguem après, trobaràs el camí cap a la salut. Sempre i quan també hi posis ganes. Si busques només algú que et curi un constipat, a menys que ja siguis pacient meu (i, aleshores, sabré perquè passa), busca un metge o una farmàcia (que et donin una pastilla) o un naturòpata (que et doni alguna herba o complement). Les solucions parcials, tenen resultats efímers. Respecto aquests professionals, però veig les coses d'una altra manera.
- Encara que no comparteixi la manera de fer d'aquests professionals, sempre partiré dels diagnòstics mèdics (a mi no em correspon fer-los) i respectaré la medicació que et donin. Una altra cosa és que, en funció de la medicació que prenguis, la curació sigui més lenta.
- Que acceptis per endavant que et donaré totes les explicacions que em demanis, però que no em vull passar el dia donant explicacions de perquè no faig el que altres professionals t'han dit. No faig el mateix que ells. La meva feina suposa moltes hores d'estudi i investigació i no és gens "automàtica". Però, m'apassiona. Vagi per endavant que molts professionals de la salut tenen preparat (o semi preparat) el reguitzell de coses que has de fer o el que has de prendre per a cada "malaltia". Jo només tinc semi preparades les coses bàsiques i comuns de la primera visita. Ja sé que queda molt bé respondre de bones a primeres, i de memòria, quina és la medicina o complement que anirà bé pel teu cas específic. Però no té sentit (encara que sàpiga quina és la "habitual") perquè ja t'he dit que, en tots els casos, ho reviso tot de dalt a baix, abans d'entrar en el detall del teu cas. T'al·lucinaria veure (com jo he vist) els errors que cometen, fins i tot les eminències mèdiques, quan no dediquen prou temps a cada cas. Això no vol dir que jo no em pugui equivocar. Però no serà per falta de temps de dedicació.

Aclariments:

- La durada de la primera visita depen d'un parell de factors. Si la fem a Valldoreix (fins i tot si et recullo a l'estació de tren), com no pago l'espai de consulta com a Sant Cugat, no m'importa la durada, sobre tot si (en funció de la disponibilitat del pacient) aprofitem per fer-ne una part mentre caminem i prenem el sol. L'explicació és molt simple. Caminar i prendre el sol és la meva prioritat diària per a la salut i, per tant, ja que ho he de fer igual, no ho compto com a temps de visita. Normalment, les primeres visites en consulta a Sant Cugat les he de restringir a 1 hora i 50 minuts. Encara que, en certes ocasions, puc caminar i prendre el sol per Sant Cugat (en funció de la resta de visites programades).
- A la  pregunta de en quines "malalties" et puc ajudar, la resposta és totes. El que no podem fer és recuperar un òrgan que ja no hi és (encara que podem ajudar al cos a acomodar-se a la pèrdua) ni, òbviament, prendre determinacions mèdiques o quirúrgiques. No m'importa l'estat de salut que tinguis, ni el nom que li hagin donat a la teva malaltia. Estic acostumat a que els meus pacients vinguin amb casos molt extrems o com a últim recurs.
- Durant la primera visita, recullo la informació de totes les dades mèdiques, història clínica, qüestions personals, medicació, intervencions, al·lèrgies, alimentació i hàbits higiènics habituals, ... i abordo la primera fase de desintoxicació. Durant les properes dues o tres setmanes (segons el cas), estarem en comunicació per telèfon, mail o WhatsApp per fer un seguiment i/o fer variacions, segons el resultat de les meves investigacions o les teves reaccions al tractament inicial.
- La segona visita ja ha de servir per entrar més en detall en la recuperació d'òrgans específics, un cop analitzada l'evolució del tractament inicial, que ens ajuda a descobrir una part dels problemes ocults.  

Desintoxicació intestinal
Tothom té l'intestí brut. Tanta literatura al voltant de les al·lèrgies, intoleràncies, histamines, immunodeficiències, afegeix més ignorància que dades útils.
Cal netejar l'intestí (com a mesura immediata) de tota la brutícia acumulada per mala eliminació, per tòxics persistents i mala nutrició (per culpa de mals aliments o mal aprofitament).
Primera eina fonamental: els laxants d'herbes Sanatorium. Els va inventar el meu metge de capçalera (i naturista i gran investigador) el doctor Joaquim García Roca. El meu primer mestre en naturisme. Després de 60 anys, encara van "descobrint" coses que ell ja sostenia (i demostrava), encara que molt pocs li feien cas. Ja us previnc sobre els comentaris dels farmacèutics, que us diran que aquests laxants tenen dos components "forts". El que passa és que no han caigut en que hi ha dos components més que mantenen a ratlla als "forts" per obtenir una simbiosi inigualada per altres formulacions. Un laxant potent, que sacseja el fangueig de l'intestí prim (vellositats incloses) i el neteja a fons, al mateix temps que no deixa les seqüeles d'altres laxants que tenen els mateixos components "forts", però que no en tenen d'altres que els controlin.
Una por a vèncer: la diarrea, a menys que sigui sostinguda, no és un mal senyal. Al contrari. Quan la gent es queixa que ha agafat diarrea per un "excés" de vitamina C (compte, que el de magnesi no és el mateix), el que no sap (i ningú li explica) és que la diarrea és una reacció normal del cos quan es troba tòxics al torrent sanguini (alliberats, entre altres, per la vitamina C) i així expulsar-los el més ràpid possible. Òbviament, si esteu deshidratats, no es produirà la diarrea i els tòxics es tornaran a "amagar".
Per descomptat, s'ha de ser previsor per compensar les diarrees no només amb aigua, sinó també amb líquids que recuperin les sals minerals.
FAQ: No m'importa si tens síndrome d'intestí irritable, Crohn, colitis ulcerosa,... i perceps la diarrea com una cosa "dolenta". El cos no s'equivoca mai. Només has d'entendre perquè fa el que fa en el teu cas. I la resposta a la pregunta de si en aquest cas també cal provocar la diarrea, és sí.
Eina accesoria (però molt aconsellable): A continuació de la diarrea provocada pels laxants, seria ideal fer una hidroteràpia de colon. I encara millor si s'acaba amb una irrigació d'aigua de mar isotònica. Ja que no n'està permesa la injecció, la irrigació rectal és el millor mètode alternatiu per aportar al cos el que és el component més desitjat per les cèl·lules. A Sant Cugat, molt a prop de l'estació dels FGC (i, per tant, fàcilment accessible), al centre MARECOLI, ho fan d'aquesta manera.
Segona eina fonamental: Prendre, en dejuni i abans d'esmorzar, una cullerada de verdures lactofermentades (Picles, de Vegetalia, és la de millor relació qualitat-preu que conec). És el millor probiòtic (i el més barat i efectiu) i, a la vegada, prebiòtic. Que no us enredin amb probiòtics cars que no són gaire efectius.
A destacar: El sistema immune i la absorció de nutrients depenen, fonamentalment, de l'intestí. És absolutament prioritari recuperar-lo. Amb un intestí net, no hi ha malalties infeccioses.

Desintoxicació específica per òrgans
No a tothom li cal (o li convé) fer-ne. I, en funció de l'estat de la persona, la farem o no. O la farem de maneres diferents i en moments diferents.

Per la de ronyó, l'ideal és fer servir el Resolutivo REGIUM, aprovat fa molts anys com a medicament (encara que només té extractes d'herbes) i reconegudíssim a Holanda. Aquí se'l té quasi oblidat.

Pel fetge i la vesícula, hi ha la opció de fer servir la coneguda cura amb sals d'Epson (que són un laxant agressiu i per a mi no gaire recomanable). Però aquestes sals de magnesi són molt fortes i ni tan sols són fàcils de tolerar per persones que estan en relativament bona salut. Hi ha moltes opcions alternatives i no tan agressives.

Per altres òrgans hi ha cures també molt recomanables, però massa diverses com per parlar-ne aquí.

Encara que no sigui pròpiament un òrgan (sinó un sistema que afecta a molts òrgans), tot el que comporten les hormones i el sistema reproductiu (sobre tot en el cas de les dones) necessita d'una atenció especial. Encara que, en el 90% dels casos (homes inclosos), n'hi ha prou amb la recuperació de la flora intestinal (en les dones, també vaginal) i amb la pacificació de les alteracions emocionals (que van lligades, en gran mesura, a la toxificació dels òrgans).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.