Soja i altres llegums i cereals. Pa. Llet. Alletament.

Com ja us he mencionat uns quants cops els perjudicis que ens poden portar els cereals, que només podem consumir en molt poca quantitat, toca fer uns quants aclariments i especificar de quina manera podem nodrir-nos amb ells.

El blat dificulta la creació de serotonina i els seus residus, igual que els dels altres cereals, embruten les vellositats intestinals, impedint la correcta absorció de nutrients i fent que, encara que la nostra alimentació sigui bona, el cos no aprofiti els nutrients que li donem. El fet que hi hagi persones amb celiaquia, que simplement són una mica més febles en aquest sentit, no ens ha de fer pensar que a la resta li senten bé els cereals que, repeteixo, només poden ser consumits com a excepció o de maneres controlades. Com sempre, no és el mateix un descarregador de moll que una persona més sedentària.

La soja pot portar complicacions perquè, com tots els llegums, porta antinutrients (en el cas de la soja genèticament modificada, els perjudicis ja no sols vénen dels antinutrients). En el cas dels llegums comuns a casa nostra, cigrons, mongetes i llenties, el procés de remull previ (unes dotze hores) dilueix una mica la presència de l'àcid fític o fitat (que ve a ser el principal antinutrient dels llegums). També porten molt àcid fític totes les llavors en general. Sobre tot les de cereals, però també els fruits secs.

En el cas de la soja, la forma d'evitar els antinutrients és consumir-ne de fermentada, en forma de salsa de soja, tempeh, miso i natto, que són les formes més saludables de consumir la soja.

Curiosament, l'àcid fític és bo en poca quantitat. Per això us he comentat més d'un cop que no estem fets per menjar gaire llegums, ni cereals. En la seva forma natural, aquests aliments desperten la reacció del nostre cos perquè no se'n consumeixi gaire. Sempre que el nostre cos, degut a la mala alimentació, higiene física i mental, no estigui excessivament enverinat i no detecti els senyals. Un exemple més de que el que cal és desintoxicar el nostre cos i deixar d'alimentar-nos i tractar-nos malament, no d'afegir més i més suplements per compensar el que fem malament. En un cos "desquiciat" els problemes no paren de créixer perquè, entre altres coses, perd la capacitat de detectar el que el perjudica.

L'àcid fític disminueix la capacitat d'absorció del cos d'alguns minerals, com el ferro, zinc, calci, magnesi i coure durant el mateix procés digestiu. No afecta als àpats anteriors i posteriors. Per això és important vigilar, no només la quantitat, també la freqüència amb que mengem aquests aliments. Compte, perquè això només és del tot cert en el cas dels vegetarians i vegans, perquè el ferro i el zinc de la carn sí que pot ésser absorbit en el mateix àpat.

Un altre aspecte a destacar en la soja és el seu alt contingut en isoflavones (fitoestrògens), que si bé poden ésser beneficiosos en alguns casos, en altres pot provocar efectes hormonals indesitjats, sobre tot en dones i infants. La soja també té elements que interfereixen en el mecanisme d'absorció del iode i poden alterar les funcions de la tiroides. Hi ha molts estudis que defensen la soja com a factor que evita certs tipus de càncers, al costat d'altres que, tot i reconèixer aquest aspecte, destaquen que en provoca d'altres. En canvi, sembla que el procés de fermentació estalvia les conseqüències negatives del consum de soja.

En definitiva, com tot a la natura, el procés de fermentació és una ajuda en la alimentació i produeix beneficis. Perquè fa el mateix que el nostre intestí i, per tant, li evita molta feina al nostre procés digestiu, estovant i predigerint aliments que, en formes no fermentades, poden ser difícils de digerir o generar subproductes perjudicials per al nostre cos.

De manera similar, el procés de dextrinat dels pans fets amb massa mare fermentada, simplifica la digestió dels midons al convertir-los en dextrines, que vindrien a ser el que són els aminoàcids a les proteïnes, els maons de base per construir els blocs més grans. El pa dextrinat (correctament) és la forma de poder consumir pa amb més assiduïtat. El que conec més recomanable és el pa dextrinat de SANTIVERI, amb llavors de lli, per exemple.

En el cas de la llet, ja sabeu que cada espècie té una composició de la llet materna absolutament diferent. En el cas dels humans, hem abusat molt de la llet no-materna perquè l'estil de vida actual no facilita a les mares l'alletament als fills durant gaire temps.

Totes les fórmules maternitzades són un nyap. Entre les que fan servir la soja (nefasta per a l'infant) i les que fan servir de base qualsevol mena de llet pasteuritzada. La pasteurització destrueix tot el que és bo a la llet i, en canvi, obre la porta a posteriors desnaturalitzacions, encara més greus. El procés més acceptable, com feien les nostres àvies, és bullir llet fresca de vaca, si convé més d'un cop. Però ha de ser llet de vaques de les que ja no se'n troben: de les que mengen únicament pastura i que no reben medicaments químics. Perquè les infeccions que tenen les vaques estabulades contranatura són combatudes amb còctels d'antibiòtics i medicaments que es mengen els consumidors de llet. Recordeu que als EEUU el 80% dels antibiòtics són destinats als animals de "granja".

I acabo amb una cosa d'aquelles que sempre m'han deixat amb la boca oberta: les meravelles de la natura. Carlos González, reconegut pediatra infantil, va escriure el 2006 el llibre "Un regalo para toda la vida. Guía de la lactancia materna". D'ell destacaria un dels misteris que la ciència encara no s'explica: com el nadó, de forma innata, sap com obtenir més "aigua" o més proteïnes del pit de la mare amb la forma de xuclar. Com el nadó, quan se'l deixa escollir, regula perfectament les mamades, la freqüència, el ritme, en funció de les seves necessitats i estat de salut. Davant aquesta saviesa innata, responem els adults amb nervis, pautes i horaris, que només estan causats per les nostres obligacions i no per les necessitats dels nens. Però clar, poc pot fer la natura quan, ja de bon principi, ens creiem tan llestos i capaços d'alterar el que milions d'anys han anat conformant, ignorant que el simple fet de practicar una cesària innecessària pot condemnar als nostres fills a una greu mancança al seu sistema intestinal i immunitari. I nosaltres tan tranquils.