La ciència i l'amor

Aquest títol és, ho reconec d'antuvi, un despropòsit.

Ho sé. Però no se m'acut com dir-ho d'una altra manera.

I és que, com en el cas del doctor Jekyll i Mister Hyde, semblo una persona amb dos extrems. Els que em coneixen se'n fan creus de que pugui actuar de maneres tan divergents. A mi també se'm faria estrany, però és que em conec fa molt de temps.

S'al·lucinen de que, coneixent la meva faceta extremadament exigent en l'aspecte científic, la pugui compaginar amb una faceta d'empatia "amorosa" vers els altres. M'han arribat a dir que és incompatible ser superexigent en l'aspecte científic i compaginar-lo amb ser sensible i empàtic. En canvi, per a mi, és perfectament lògic. Però no és una lògica científica. És una lògica d'amor.

Perquè no podria suportar atendre malament a una persona que ho necessita, perquè no he estat prou rigurós en l'aspecte científic. Sé que no sóc infal·lible i que hauré de demanar (encara) perdó moltes vegades. Però és que si no afrontés el tractament d'una persona amb amor, no ho podria fer. Perquè puc preservar l'amor per la persona, sense que les emocions em destorbin, sempre que sàpiga que faig el millor que puc la meva feina de terapeuta. I que, tot i que em segueixi equivocant, faré l'impossible per aportar el millor de mi cada dia. I, cada dia que passa, és un nou pas en aquest sentit.

La lògica de l'amor m'està dient que escrigui això. I que hi adjunti un poema que em va trasbalsar de ben petit. Crec que tenia 10 anys quan el vaig descobrir. I em va impactar tant que, al llarg dels anys, he anat revisant i guardant cada còpia i traducció que he trobat. Cap m'acabava de satisfer plenament. Fins que, fa 7 anys, vaig tenir l'atreviment, i la poca vergonya, de traduir-lo directament de l'anglès, fent-ne una versió també en vers, com en l'original anglès d'en Rudyard Kipling. Estaré eternament agraït si, algú que domini l'anglès de veritat, pot fer-ne una versió millorada.

Us l'envio perquè reflexa molt bé el que sóc (o intento ser).

IF

Si mantens el cap al seu lloc

quan altres el perden i et culpen.

Si confies en tu, i ho fan poc,

però dones espai als que dubten.

Si esperant no caus en recança.

Si, enganyat, no dius cap mentida.

I, odiat, no somies venjança.

Ni et fas el bo, ni el savi en la vida.

Si somies, i el somni no et llastra.

Si penses, no fent-ne el que sents

Si trobes el triomf i el desastre ...

i ambdues falses no et commouen gens.

Si suportes la veritat cabal

torçada per les bretolades.

O veure, perduda, la teva obra cabdal

I tornar-la a refer, amb eines gastades.

Si fas una pila amb els guanys

i els arrisques a una jugada.

I perds, i comences d’avall.

I no en dius ni una paraula.

Si pots fer que el cor i els tendons

et serveixin quan no en queda rastre,

i aguantin amb tu quan no tens solucions

més que la voluntat de dir-los: “Aguanta”.

Si parles al poble i mantens la virtut.

O vas amb els reis, però amb la teva traça.

Si ni enemics ni amics et veuen fotut.

Si compten amb tu, però ningú no ho fa massa.

Si fas increïble un minut

amb seixanta segons que no tinguin preu.

Teva és la Terra i el seu contingut.

I, molt més, seràs Home, fill meu.

RUDYARD KIPLING