Càncer, diabetis, obesitat... Als científics els costa acceptar la veritat.

Sembla que la simplicitat és una eina que costa de fer servir als laboratoris d'investigació. I m'ho reafirma que, encara que s'està "redescobrint" la aportació de Otto Warburg respecte al mecanisme de les malalties (i el càncer en especial), segueixen buscant "els tres peus al gat".

Cada cop més científics se n'adonen del gran error d'haver-se centrat en la genètica i oblidat a Otto Warburg. Quasi tots reconeixen avui que cal reduir la glucosa per acabar amb el càncer. I que el càncer no el causen els defectes genètics. És a l'inrevés.

Otto Warburg, premi Nobel el 1931 pel descobriment del mecanisme del càncer, ha estat oblidat durant molts anys. Malgrat ser considerat el millor químic del segle XX. Però, la veritat és tossuda i poc a poc més científics s'hi estan apropant. Us recordaré que Otto Warburg deia entre altres coses:

- En un cos oxigenat i no acidificat, no hi ha malaltia

- Les cèl·lules canceroses consumeixen més glucosa per obtenir energia. I ho fan de forma anaeròbica (sense aire) al citoplasma (i no al mitocondri). Són molt menys eficients que les cèl·lules sanes en l'obtenció d'energia (modernament, s'ha calculat que 32 cops menys, cosa que explica la falta d'energia dels malalts de càncer). I són molt menys eficients perquè quasi no usen els mitocondris, que són els organismes que a dins de cada cèl·lula s'encarreguen de generar energia pel cos.

- El mitocondri és l'únic que obté energia a partir de la grassa bona acumulada. Si aquesta grassa ha estat formada en la seva major part a partir de la glucosa, ja no és tan bona. Apart d'haver costat enormes esforços al cos (sobre tot, al fetge) en la seva conversió. Qualsevol règim alimentari que no posi en marxa els mitocondris, no podrà eliminar greixos acumulats.

Obtenir energia a partir dels carbohidrats que no siguin fruita, ha de ser una excepció per als humans. La causa fonamental per a les malalties metabòliques, i quasi totes les cròniques, són les mentides en la alimentació que ens han ficat al cap els que fan negoci amb les vides de la gent. Suposo que molts no sabeu que, fa més de 50 anys al USA, es va generar la gran mentida dels nostres temps que consisteix a dir que els carbohidrats (els sucres) són bons i els greixos són dolents. Aquesta mentida la van propiciar les grans empreses sucreres que van pagar estudis d'experts de Harvard i altres per fer creure a la població que havien d'evitar els greixos i consumir sucres. I això és la gran causa de malalties metabòliques i cardiovasculars.

No vull dir que tots els greixos siguin bons. Ni molt menys. Tot el que no provingui d'una font natural, és perniciós. La mantega (o la carn o el greix) obtinguda de vaques que s'alimenten amb pastura és molt bona. Les altres, no. Greixos saludables són els del peix blau (que no sigui de piscifactoria), els de l'alvocat, les olives i l'oli d'oliva, els dels fruits secs. I s'ha de privilegiar l'omega-3 i reduir molt l'omega-6. Encara que us plantegeu eliminar l'omega-6 de la vostra dieta, és present a tants llocs que, com a molt, aconseguiríeu apropar-lo al nivell 1:1 amb l'omega-3 (que és l'equilibri que hauríeu de buscar).

Respecte a la proteïna, tota hauria de provenir d'animals criats a "la antiga" (millors que els ecològics). El mateix es pot dir dels ous, que haurien de ser de gallines que corrin a l'aire lliure. I, encara millor, que no mengessin tant gra com mengen avui en dia. A més, aquests aliments són els que realment contenen vitamina B12 (apart del llevat de cervesa natural obtingut com a subproducte de les fàbriques de cervesa). No oblideu la proteïna dels llegums que, menjats en quantitat adequada, són perfectes pel cos i no generen subproductes com els de la proteïna animal.

Com ja sé que molts pensareu que consumir aquests productes naturals costa molts diners, us recordaré que de proteïnes en necessitem molt poques. Perquè es reaprofiten.

Com us he explicat més d'un cop, només cal retornar al cos a la alimentació i hàbits higiènics correctes (que inclou desfer-se, progressivament, dels medicaments i de l'estrès) per recuperar la salut i desfer-se de qualsevol malaltia (càncer, diabetis, obesitat, ...) li posin el nom que li posin els estaments mèdics.

Recordeu que hi ha un cas en el que no s'ha d'abandonar el medicament progressivament. S'ha d'abandonar immediatament. Són les estatines. No serveixen per a res de bo. El colesterol el genera en un 85% el propi cos i si el crea és perquè el necessita. Quan hi ha massa colesterol és perquè mengem un excés de proteïnes o males proteïnes o proteïnes massa cremades (tipus barbacoa). En tots els casos, es creen tòxics perillosos que el cos intenta "atrapar" amb el colesterol. Altres tòxics perillosos són els medicaments. Sense oblidar que el colesterol és la base per crear la vitamina D (amb l'ajuda del sol) i la "massilla" que repara les lesions de les artèries "cremades" per l'estrès i que la falta de vitamina C no ha pogut protegir. Sense vitamina D, entre altres coses, el calci pels ossos no arriba.

A sobre, les estatines estan matant gent per milers. I quan "condemnen" els fabricants per haver matat gent amb una marca, en creen una altra. Quan van baixar el nivell de colesterol considerat mínim per a la gent gran, van començar a morir per milers aquells que estaven sans. No sé si sou conscients que, des de fa 12 anys, se sap que el tribunal mèdic que va decidir baixar els nivells a USA estava pagat per les farmacèutiques. Està demostrat. I no ha passat res. I no és fàcil que en sigueu conscients perquè els medis de masses cobren per no explicar coses com aquestes. Per exemple, que cada cop hi ha més cardiòlegs prestigiosos que reconeixen que el colesterol no és el responsable de les malalties cardíaques. Però, les estatines sí. I hi ha sospites que són responsables, indirectes, de molts casos de diabetis.

I he tornat a treure el tema de les estatines perquè el mecanisme de funcionament que tenen és absolutament pervers:

- tallen la via de creació del colesterol i a la vegada el del coenzim CoQ10 element natural imprescindible per l'energia dels mitocondris i l'ATP (l'energia del cos, en resum). Això és reconegut fins i tot pels fabricants d'estatines que, en alguns casos, hi afegeixen CoQ10 als seus medicaments (encara que no compensa el mal de les estatines).

- La CoQ10, imprescindible per l'energia del cos, és decisiu en el funcionament del cor, òrgan "elèctric" per excel·lència. O sigui que les estatines sí que causen malalties cardíaques.

Repeteixo, com sempre, que cada cos funciona de manera diferent però sí que hi ha unes premisses que quasi sempre es compleixen:

- Els sucres o carbohidrats s'han de reduir al mínim. Excepte els de les fruites, que se n'han de consumir moltes. Excepcions: treballadors amb enorme desgast físic.

- El nostre cos (excepte en casos d'estrès, ansietat, angoixa) és perfectament capaç de gestionar períodes de poc menjar amb períodes de molt menjar, sempre que estiguin equilibrats amb exercici físic.

- Els sucs de fruita (al revés que la fruita sencera i madura) sí que causen la acció de la insulina i se n'ha de reduir (o eliminar) el consum, igual que la resta de carbohidrats. La insulina en l'home sempre va ser un mecanisme per aliments minoritaris o excepcionals, mai per ser usat cada dia i tan intensivament com diuen les piràmides alimentàries al ¡¡ 65%!! del nostre consum diari.

- Fins que no es van desmuntant els mals hàbits alimentaris i higiènics, el cos no es comença a recuperar. És aleshores quan el pacient s'adona que "li han estat venent la moto" durant molts anys. Que el seu cos no s'ha equivocat mai. Que no és imperfecte. Que no se l'havia d'atacar amb medicaments perquè tornés a "funcionar bé". Que els que funcionàvem malament érem nosaltres (el nostre "coco" i els nostres actes) i la medicina oficial.

- Només s'han de prendre com a suplements aquells elements imprescindibles i que no es poden obtenir d'altra manera. Prendre certs suplements de vitamines i minerals sense control pot ser perillós.

Compte, perquè els que investiguen que cal reduir la glucosa per acabar amb el càncer, s'entesten en fer servir coses com la metformina (medicament contra la diabetis) per fer baixar la glucosa. O sigui, sempre fer servir medicaments. En lloc de canviar d'hàbits. Recordeu qui finança les investigacions.

Si us decidiu a fer cas al que el vostre cos us ha estat dient, us estaré esperant. Perquè si fa anys que seguiu el que diu la medicina oficial (que interpreta fatal el que diu el vostre cos) o la vostra "mandra" per canviar el vostre estil de vida i no us ha funcionat gaire bé, potser que feu una altra cosa.

Això sí. Que ningú es confongui. Potser faré servir, al principi, eines (naturals) una mica més potents per ajudar-vos en el procés de recuperació. Però és el vostre cos el que s'ha de fer càrrec de fer el necessari. La meva feina és orientar-vos en la recuperació de la salut i la vostra enretirar els entrebancs perquè sigui el vostre cos el que es curi. Com sempre hauria de ser.

Ja que parlem de càncer, és important que deixeu de tenir por a prendre el sol. Resulta que els autèntics càncers de pell, els melanomes, són una minoria i es donen en molts pocs casos (la immensa major part de casos no són melanomes). I resulta que aquests pocs casos corresponen a gent que no prenen habitualment el sol i el prenen molt poques vegades i moltes hores de cop. En resum, no afecten a la gent que té costum de prendre el sol, ni als que el prenen progressivament i amb moderació, sinó als que el prenen en poques ocasions i moltes hores de cop. A més, els afectats són gent que tenen altres patologies prèvies, perquè sinó el sol no els faria mal. Sabíeu que el sol transforma els nitrits i nitrats subproductes de les proteïnes en òxid nítric (ON) ?. I sabeu que l'ON és imprescindible, entre altres coses, per  relaxar les artèries i baixar la tensió?.

Com de costum, això fa molt temps que se sap. Però que la gent prengui el sol, imprescindible per a la salut, no és negoci. Vendre vitamina D com a suplement (en qualsevol de les seves formes), sí que ho és. S'ho fan tot ells. En el millor dels casos diuen que no es pot prendre el sol més de 10 minuts diaris i que amb aquest temps no tenim prou vitamina D ni als països assolellats. Mentida sobre mentida. Prendre el sol de manera adequada al vostre tipus de pell és la solució. I si no us ve de gust prendre el sol o sembla que no us va bé, és que el vostre cos no està bé i cal ajudar-lo a millorar. Perquè no prendre el sol sí que causa malalties greus.

Els que es van inventar les cremes de "protecció" solar han fet un gran negoci. Però, com sempre, cada cop és més flagrant que la van espifiar. Les cremes bloquegen les parts de l'espectre solar que són beneficioses i permeten les pernicioses. Un cop més, el que no és natural no funciona.