Com ja us he
mencionat uns quants cops els perjudicis que ens poden portar els cereals, que
només podem consumir en molt poca quantitat, toca fer uns quants aclariments i
especificar de quina manera podem nodrir-nos amb ells.
El blat dificulta
la creació de serotonina i els seus residus, igual que els dels altres cereals,
embruten les vellositats intestinals, impedint la correcta absorció de
nutrients i fent que, encara que la nostra alimentació sigui bona, el cos no
aprofiti els nutrients que li donem. El fet que hi hagi persones amb celiaquia,
que simplement són una mica més febles en aquest sentit, no ens ha de fer
pensar que a la resta li senten bé els cereals que, repeteixo, només poden ser
consumits com a excepció o de maneres controlades. Com sempre, no és el mateix
un descarregador de moll que una persona més sedentària.
La soja pot
portar complicacions perquè, com tots els llegums, porta antinutrients (en el
cas de la soja genèticament modificada, els perjudicis ja no sols vénen dels
antinutrients). En el cas dels llegums comuns a casa nostra, cigrons, mongetes
i llenties, el procés de remull previ (unes dotze hores) dilueix una mica la
presència de l'àcid fític o fitat (que ve a ser el principal antinutrient dels
llegums). També porten molt àcid fític totes les llavors en general. Sobre tot
les de cereals, però també els fruits secs.
En el cas de la
soja, la forma d'evitar els antinutrients és consumir-ne de fermentada, en
forma de salsa de soja, tempeh, miso i natto, que són les formes més saludables
de consumir la soja.
Curiosament,
l'àcid fític és bo en poca quantitat. Per això us he comentat més d'un cop que
no estem fets per menjar gaire llegums, ni cereals. En la seva forma natural,
aquests aliments desperten la reacció del nostre cos perquè no se'n consumeixi
gaire. Sempre que el nostre cos, degut a la mala alimentació, higiene física i
mental, no estigui excessivament enverinat i no detecti els senyals. Un exemple
més de que el que cal és desintoxicar el nostre cos i deixar d'alimentar-nos i
tractar-nos malament, no d'afegir més i més suplements per compensar el que
fem malament. En un cos "desquiciat" els problemes no paren de
créixer perquè, entre altres coses, perd la capacitat de detectar el que el
perjudica.
L'àcid fític
disminueix la capacitat d'absorció del cos d'alguns minerals, com el ferro,
zinc, calci, magnesi i coure durant el mateix procés digestiu. No afecta als
àpats anteriors i posteriors. Per això és important vigilar, no només la
quantitat, també la freqüència amb que mengem aquests aliments. Compte, perquè
això només és del tot cert en el cas dels vegetarians i vegans, perquè el ferro
i el zinc de la carn sí que pot ésser absorbit en el mateix àpat.
Un altre aspecte
a destacar en la soja és el seu alt contingut en isoflavones (fitoestrògens),
que si bé poden ésser beneficiosos en alguns casos, en altres pot provocar
efectes hormonals indesitjats, sobre tot en dones i infants. La soja també té
elements que interfereixen en el mecanisme d'absorció del iode i poden alterar
les funcions de la tiroides. Hi ha molts estudis que defensen la soja com a
factor que evita certs tipus de càncers, al costat d'altres que, tot i
reconèixer aquest aspecte, destaquen que en provoca d'altres. En canvi, sembla
que el procés de fermentació estalvia les conseqüències negatives del consum de
soja.
En definitiva,
com tot a la natura, el procés de fermentació és una ajuda en la alimentació i
produeix beneficis. Perquè fa el mateix que el nostre intestí i, per tant, li
evita molta feina al nostre procés digestiu, estovant i predigerint aliments
que, en formes no fermentades, poden ser difícils de digerir o generar
subproductes perjudicials per al nostre cos.
De manera
similar, el procés de dextrinat dels pans fets amb massa mare fermentada,
simplifica la digestió dels midons al convertir-los en dextrines, que vindrien
a ser el que són els aminoàcids a les proteïnes, els maons de base per
construir els blocs més grans. El pa dextrinat (correctament) és la forma de
poder consumir pa amb més assiduïtat. El que conec més recomanable és el pa
dextrinat de SANTIVERI, amb llavors de lli, per exemple.
En el cas de la
llet, ja sabeu que cada espècie té una composició de la llet materna
absolutament diferent. En el cas dels humans, hem abusat molt de la llet
no-materna perquè l'estil de vida actual no facilita a les mares l'alletament
als fills durant gaire temps.
Totes les
fórmules maternitzades són un nyap. Entre les que fan servir la soja (nefasta
per a l'infant) i les que fan servir de base qualsevol mena de llet
pasteuritzada. La pasteurització destrueix tot el que és bo a la llet i, en
canvi, obre la porta a posteriors desnaturalitzacions, encara més greus. El
procés més acceptable, com feien les nostres àvies, és bullir llet fresca de
vaca, si convé més d'un cop. Però ha de ser llet de vaques de les que ja no
se'n troben: de les que mengen únicament pastura i que no reben medicaments
químics. Perquè les infeccions que tenen les vaques estabulades contranatura
són combatudes amb còctels d'antibiòtics i medicaments que es mengen els
consumidors de llet. Recordeu que als EEUU el 80% dels antibiòtics són
destinats als animals de "granja".