Una mica de ciència per il·luminar la vida

És important que tinguis més dades científiques (que miraré de suavitzar per no fer-les tan pesades) en el que respecta a la influència dels actes i els sentiments en la bioquímica (i, per tant, en la resposta) del cervell i la resta del cos.

Sé que et pot semblar estrany, i sona a poc científic, tot el que dic de la influència de la consciència en la salut. T'ho concretaré en unes quantes dades científiques comprovades que fa temps que se saben. Ja ho deia el Premi Nobel Ramón y Cajal al 1906: "Tot ésser humà que s'ho proposi, pot ser escultor del seu propi cervell".

Un pensament negatiu durant un minut, altera molt el sistema immunitari durant unes hores.

La ansietat o patiment continu, altera greument el cervell i les hormones. Destrueix neurones de la memòria i l'aprenentatge que estan al hipocamp i deixa sense reg sanguini les zones del cervell necessàries per prendre decisions adequades.

Segons com ens parlem a nosaltres mateixos (la paraula és una energia vital), transformem el nostre cervell. S'han fet proves amb persones amb problemes psiquiàtrics. Parlant-se a sí mateixos amb amor, van canviar les estructures cerebrals i es van curar de les seves malalties.

Quan dius que vols fer una cosa i no la fas, alteres físicament el teu cervell. Incomplir la teva paraula (fallar a la teva consciència) té conseqüències físiques.

Ja fa molts anys que se sap que la neuroplasticitat (capacitat de regeneració neuronal i física) del cervell és immensa (i actua sobre tot per la nit).

La vella premissa que les neurones no es regeneren i no se'n poden crear de noves és falsa.

El sistema límbic (el cervell emocional) influeix definitivament en la part del cervell on es prenen decisions. Si t'estimes i estimes, millores el teu cervell.

L'estrès continu mana a la amígdala, que controla les suprarenals i inunda el cos de cortisol. El cortisol debilita i bloqueja els linfocits del sistema immunitari que t'han de defensar de les malalties. Els neuropèptids (tan sigui d'emocions positives, com negatives) inunden totes les cèl·lules del cos.

Somriure o fer exercici genera substàncies que fan que la amígdala deixi de generar estrès.

Com pots veure, està demostrat científicament que les emocions alteren totes les molècules del cos. Que tenir por genera estrès. Que l'estrès debilita enormement el teu sistema immunitari, obrint les portes a "malalties" de tota mena. Que negar-se a acceptar els sentiments que t'envaeixen per dintre, provoca "guerres" de transmissors dins del teu cos. I espatllen els teus òrgans.

Si no alinees el que penses amb el que sents. Si no acceptes el que ets. És perquè tens por. El contrari de l'amor. I l'estrès, la por, en qualsevol de les seves formes, envaeix les nostres vides. Només l'amor pot aturar això. Cap pastilla. Ni cap herba.

En definitiva, som el que sentim i el que pensem. Si no t'estimes, si no et tractes bé, si no prens decisions amb amor, si et sents poc valuós, transformes el teu cervell negativament i alteres les teves funcions físiques. Literalment, et generes malalties i deixes el teu cos a mercè d'elements perillosos.

Enfrontar la vida amb confiança, genera alegria i resultats positius.

Riu sempre que puguis. Parla't i parla amb amor. I canviaràs el teu món.

Si vols estar sa:

Parla dels teus sentiments. Reprimir-los, amagar-los, "menjar-te'ls", et farà mal al cos.

Pren decisions i busca solucions amoroses.

Si algú et fa mal, no li tornis mal.

Respecta't i fes-te respectar. Amb fermesa, però sense violència.

Parla del positiu. No miris cap a la foscor.

Compte amb les paraules. Són poderoses. Afecten al teu cervell. Si menteixes o falles a la paraula donada, et faràs mal. Les paraules dites amb amor i respecte són amplificades per l'univers.

Actua bé i confia. Tot anirà bé.

No tinguis por, és el contrari de l'amor.

Accepta't i estima't. És imprescindible per que els altres també ho facin.

Ara que saps que fer exercici i somriure a la vida rebaixa les teves tensions, no trobes que el més assenyat és no prendre's la vida tan seriosament ?

L'amor és el més poderós lluitador del teu sistema immunitari.

De fet, tot el misteri de la vida consisteix a recordar el que sabíem quan vam néixer: que ens mereixem ser estimats, fem el que fem.

Però hi ha un aspecte fonamental. Que hi hagi gent que t'estimi d'aquesta manera és una benedicció. Però res no funcionarà si et limites a "rebre" aquest amor. Així només passaries a ser una "víctima eterna" (encara que meravellosament atesa). No hi ha curació possible, a menys que siguis tu qui s'estimi d'aquesta manera.

Als éssers humans (sobre tot, als homes) ens costa molt demanar ajuda. Perquè el nostre cervell conscient ens amaga allò que no podem enfrontar. Encara que, a la realitat, les nostres emocions més íntimes ens afebleixin. Aquest enfrontament soterrat del nostre cervell conscient amb la realitat del que sentim per dins, és el responsable d'aquesta "bogeria" que inunda el nostre cos de senyals contradictoris. Quan no vols reconèixer aquestes emocions, és quan l'ànima les fa aparèixer en forma de senyals (símptomes) al teu cos.

Aquestes senyals s'han de saber llegir. A mi em sap molt greu quan veig gent que no troba la salut perquè, ni metges, ni terapeutes, no saben llegir aquests senyals. A mi m'ha costat molts anys aprendre'n. I no deixo d'aprendre cada dia.

I sap molt greu, perquè ni la bona fe, ni els coneixements mèdics o terapèutics, els poden curar. I, a més, van minant contínuament la seva fe en que es poden curar.

Espero que ara entenguis perquè el meu treball principal, abans que aplicar-te remeis, és parlar amb tu per poder escoltar el llenguatge de la teva ànima. La que m'explica coses. Fins i tot quan tu no vols (o no pots) escoltar-les. I és que fa molts anys que vaig començar aquest camí. I he après (molts cops amb mi mateix) el que passa quan no ens escoltem. 

Aprendrem junts el que li passa a la teva ànima. I sentiràs la màgia d'escoltar el que et diu. És la banda sonora de la autèntica vida. Fliparàs. 

Receptes simples per a la salut

Fes exercici físic cada dia. No cal (i a cops és contraproduent) exercici massa intens o de competició. Només caminar. No t'ho prenguis com una obligació, sinó com un plaer. Procura fer-ho en un entorn bonic i agradable i (a poder ser) natural. Admira la natura. Gaudeix de l'espectacle dels animals i les plantes.

Respira. Eixampla els pulmons amb aire sa.

Busca el sol i deixa que t'ompli la pell.

Procura dormir en un ambient de pau.

Beu aigua natural.

Si fas tot això i procures menjar coses saludables i en proporcions adequades, ja tens quasi tota la feina física feta.

No facis cas als que t'omplen el cap amb complicadíssims productes (fins i tot naturals), segons ells imprescindibles per tenir una bona salut.

Perquè una bona salut s'obté tractant bé al teu cos. Aquesta és la simple veritat.

I, si vols que t'acompanyi en el camí de la teva salut, això és el que tindràs. La veritat. Junts descobrirem el que falla en la teva fisiologia. I perquè. I parlarem de com retrobar la salut. Està clar que, si no et veus capaç d'enfrontar els problemes reals que t'afecten, la salut costarà més de recuperar. Però no et deixaré sol. Ni et jutjaré.

Amb mi no parlaràs només dels problemes físics del teu cos. També parlarem del perquè. De quins són els missatges que provoquen aquests problemes.

Ja t'he dit que jo busco la teva salut. No fer reparacions contínues.

Si jo fos un taller de reparació de punxades, apart d'arreglar-te la roda, t'ajudaria a pensar si no hi haurà un camí que transites que està ple de claus.

Una vida sana no és només resultat d'un bon físic.

Procura tenir i cultivar amics de veritat. Són aquells que et coneixen i (mai millor dit) malgrat tot t'estimen. Les xarxes socials són un reflex brutal de milions de soledats compartides. De soledats que no s'alleugen sense el contacte humà que et donen els amics de carn i ossos. Amics que passegin amb tu, et mirin als ulls i comparteixin, també, les tristeses que no expliques a les xarxes, però que formen part del cicle natural de la vida.

Una estona abans de dormir, desconnecta de tot i tothom. Pensa en les coses que t'han tocat el cor aquest dia. Si no en recordes cap, és que no has mirat cap a la vida. Perquè la vida emociona. Ja sigui el cant d'un ocell, la cara d'un gat, l'olor d'una flor. O el rostre d'un nen en aquella notícia dolorosa que, a cops, ens prenem com si fossin efectes especials d'una pel·lícula, en lloc d'una trista realitat. Imagina que fos el teu fill o el teu nét. Deixa't endur per la emoció.

Si creus que en algun moment del dia no has estat el que volies ser, demana't perdó. Si pots reparar el mal, ja ho faràs demà. No dediquis energies a la culpa. És inútil. Dedica-les a tornar a ser tu.

Si algú t'ha fet mal, perdona'l. Defensar-te significar evitar el mal. No fer mal al teu torn. Els animals ferits també fan mal sense voler.

No jutgis als altres. No hi ha gent dolenta. Només equivocada. I tots ens equivoquem.

Si penses que amb el temps t'has endurit. Que no escoltes a la teva veu interior, perquè la vida t'arrossega. Que encara que no facis mal als altres te l'estàs fent a tu mateix... Si això fa gaire temps que passa, la teva ànima t'haurà estat enviant missatges amb el teu cos. Cada cop més durs i dolorosos.

Mai és tard. Comença avui a "prendre consciència". No t'enfadis amb el món, ni amb els altres. Tot depèn de tu. De com et prenguis les coses. La realitat exterior pot ser dura i complicada, però segueixes essent lliure per decidir com te la prens. Si t'hi enfrontes, et seguirà fent mal. Si l'acceptes amb recança, et sentiràs víctima. Si l'acceptes amb alegria, com una oportunitat d'aprendre el que pots fer millor, aprendràs. I la teva veu interior t'ho farà saber.

Agraeix tot el que ha passat en aquest dia (encara que, de moment, et pugui semblar dolent) i la vida que has viscut. I accepta amb amor el dia que vindrà.

No recordo manera més curta i més intensa de dir-ho que la oració de Dag Hammarsjold, recollida per Anthony de Mello: "Per tot allò que ha estat, gràcies. A tot allò que ha de ser, sí".