divendres, 6 de maig del 2016

Receptes simples per a la salut

Fes exercici físic cada dia. No cal (i a cops és contraproduent) exercici massa intens o de competició. Només caminar. No t'ho prenguis com una obligació, sinó com un plaer. Procura fer-ho en un entorn bonic i agradable i (a poder ser) natural. Admira la natura. Gaudeix de l'espectacle dels animals i les plantes.

Respira. Eixampla els pulmons amb aire sa.

Busca el sol i deixa que t'ompli la pell.

Procura dormir en un ambient de pau.

Beu aigua natural.

Si fas tot això i procures menjar coses saludables i en proporcions adequades, ja tens quasi tota la feina física feta.

No facis cas als que t'omplen el cap amb complicadíssims productes (fins i tot naturals), segons ells imprescindibles per tenir una bona salut.

Perquè una bona salut s'obté tractant bé al teu cos. Aquesta és la simple veritat.

I, si vols que t'acompanyi en el camí de la teva salut, això és el que tindràs. La veritat. Junts descobrirem el que falla en la teva fisiologia. I perquè. I parlarem de com retrobar la salut. Està clar que, si no et veus capaç d'enfrontar els problemes reals que t'afecten, la salut costarà més de recuperar. Però no et deixaré sol. Ni et jutjaré.

Amb mi no parlaràs només dels problemes físics del teu cos. També parlarem del perquè. De quins són els missatges que provoquen aquests problemes.

Ja t'he dit que jo busco la teva salut. No fer reparacions contínues.

Si jo fos un taller de reparació de punxades, apart d'arreglar-te la roda, t'ajudaria a pensar si no hi haurà un camí que transites que està ple de claus.

Una vida sana no és només resultat d'un bon físic.

Procura tenir i cultivar amics de veritat. Són aquells que et coneixen i (mai millor dit) malgrat tot t'estimen. Les xarxes socials són un reflex brutal de milions de soledats compartides. De soledats que no s'alleugen sense el contacte humà que et donen els amics de carn i ossos. Amics que passegin amb tu, et mirin als ulls i comparteixin, també, les tristeses que no expliques a les xarxes, però que formen part del cicle natural de la vida.

Una estona abans de dormir, desconnecta de tot i tothom. Pensa en les coses que t'han tocat el cor aquest dia. Si no en recordes cap, és que no has mirat cap a la vida. Perquè la vida emociona. Ja sigui el cant d'un ocell, la cara d'un gat, l'olor d'una flor. O el rostre d'un nen en aquella notícia dolorosa que, a cops, ens prenem com si fossin efectes especials d'una pel·lícula, en lloc d'una trista realitat. Imagina que fos el teu fill o el teu nét. Deixa't endur per la emoció.

Si creus que en algun moment del dia no has estat el que volies ser, demana't perdó. Si pots reparar el mal, ja ho faràs demà. No dediquis energies a la culpa. És inútil. Dedica-les a tornar a ser tu.

Si algú t'ha fet mal, perdona'l. Defensar-te significar evitar el mal. No fer mal al teu torn. Els animals ferits també fan mal sense voler.

No jutgis als altres. No hi ha gent dolenta. Només equivocada. I tots ens equivoquem.

Si penses que amb el temps t'has endurit. Que no escoltes a la teva veu interior, perquè la vida t'arrossega. Que encara que no facis mal als altres te l'estàs fent a tu mateix... Si això fa gaire temps que passa, la teva ànima t'haurà estat enviant missatges amb el teu cos. Cada cop més durs i dolorosos.

Mai és tard. Comença avui a "prendre consciència". No t'enfadis amb el món, ni amb els altres. Tot depèn de tu. De com et prenguis les coses. La realitat exterior pot ser dura i complicada, però segueixes essent lliure per decidir com te la prens. Si t'hi enfrontes, et seguirà fent mal. Si l'acceptes amb recança, et sentiràs víctima. Si l'acceptes amb alegria, com una oportunitat d'aprendre el que pots fer millor, aprendràs. I la teva veu interior t'ho farà saber.

Agraeix tot el que ha passat en aquest dia (encara que, de moment, et pugui semblar dolent) i la vida que has viscut. I accepta amb amor el dia que vindrà.


No recordo manera més curta i més intensa de dir-ho que la oració de Dag Hammarsjold, recollida per Anthony de Mello: "Per tot allò que ha estat, gràcies. A tot allò que ha de ser, sí".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.