Una mica de ciència per il·luminar la vida

És important que tinguis més dades científiques (que miraré de suavitzar per no fer-les tan pesades) en el que respecta a la influència dels actes i els sentiments en la bioquímica (i, per tant, en la resposta) del cervell i la resta del cos.

Sé que et pot semblar estrany, i sona a poc científic, tot el que dic de la influència de la consciència en la salut. T'ho concretaré en unes quantes dades científiques comprovades que fa temps que se saben. Ja ho deia el Premi Nobel Ramón y Cajal al 1906: "Tot ésser humà que s'ho proposi, pot ser escultor del seu propi cervell".

Un pensament negatiu durant un minut, altera molt el sistema immunitari durant unes hores.

La ansietat o patiment continu, altera greument el cervell i les hormones. Destrueix neurones de la memòria i l'aprenentatge que estan al hipocamp i deixa sense reg sanguini les zones del cervell necessàries per prendre decisions adequades.

Segons com ens parlem a nosaltres mateixos (la paraula és una energia vital), transformem el nostre cervell. S'han fet proves amb persones amb problemes psiquiàtrics. Parlant-se a sí mateixos amb amor, van canviar les estructures cerebrals i es van curar de les seves malalties.

Quan dius que vols fer una cosa i no la fas, alteres físicament el teu cervell. Incomplir la teva paraula (fallar a la teva consciència) té conseqüències físiques.

Ja fa molts anys que se sap que la neuroplasticitat (capacitat de regeneració neuronal i física) del cervell és immensa (i actua sobre tot per la nit).

La vella premissa que les neurones no es regeneren i no se'n poden crear de noves és falsa.

El sistema límbic (el cervell emocional) influeix definitivament en la part del cervell on es prenen decisions. Si t'estimes i estimes, millores el teu cervell.

L'estrès continu mana a la amígdala, que controla les suprarenals i inunda el cos de cortisol. El cortisol debilita i bloqueja els linfocits del sistema immunitari que t'han de defensar de les malalties. Els neuropèptids (tan sigui d'emocions positives, com negatives) inunden totes les cèl·lules del cos.

Somriure o fer exercici genera substàncies que fan que la amígdala deixi de generar estrès.

Com pots veure, està demostrat científicament que les emocions alteren totes les molècules del cos. Que tenir por genera estrès. Que l'estrès debilita enormement el teu sistema immunitari, obrint les portes a "malalties" de tota mena. Que negar-se a acceptar els sentiments que t'envaeixen per dintre, provoca "guerres" de transmissors dins del teu cos. I espatllen els teus òrgans.

Si no alinees el que penses amb el que sents. Si no acceptes el que ets. És perquè tens por. El contrari de l'amor. I l'estrès, la por, en qualsevol de les seves formes, envaeix les nostres vides. Només l'amor pot aturar això. Cap pastilla. Ni cap herba.

En definitiva, som el que sentim i el que pensem. Si no t'estimes, si no et tractes bé, si no prens decisions amb amor, si et sents poc valuós, transformes el teu cervell negativament i alteres les teves funcions físiques. Literalment, et generes malalties i deixes el teu cos a mercè d'elements perillosos.

Enfrontar la vida amb confiança, genera alegria i resultats positius.

Riu sempre que puguis. Parla't i parla amb amor. I canviaràs el teu món.

Si vols estar sa:

Parla dels teus sentiments. Reprimir-los, amagar-los, "menjar-te'ls", et farà mal al cos.

Pren decisions i busca solucions amoroses.

Si algú et fa mal, no li tornis mal.

Respecta't i fes-te respectar. Amb fermesa, però sense violència.

Parla del positiu. No miris cap a la foscor.

Compte amb les paraules. Són poderoses. Afecten al teu cervell. Si menteixes o falles a la paraula donada, et faràs mal. Les paraules dites amb amor i respecte són amplificades per l'univers.

Actua bé i confia. Tot anirà bé.

No tinguis por, és el contrari de l'amor.

Accepta't i estima't. És imprescindible per que els altres també ho facin.

Ara que saps que fer exercici i somriure a la vida rebaixa les teves tensions, no trobes que el més assenyat és no prendre's la vida tan seriosament ?

L'amor és el més poderós lluitador del teu sistema immunitari.

De fet, tot el misteri de la vida consisteix a recordar el que sabíem quan vam néixer: que ens mereixem ser estimats, fem el que fem.

Però hi ha un aspecte fonamental. Que hi hagi gent que t'estimi d'aquesta manera és una benedicció. Però res no funcionarà si et limites a "rebre" aquest amor. Així només passaries a ser una "víctima eterna" (encara que meravellosament atesa). No hi ha curació possible, a menys que siguis tu qui s'estimi d'aquesta manera.

Als éssers humans (sobre tot, als homes) ens costa molt demanar ajuda. Perquè el nostre cervell conscient ens amaga allò que no podem enfrontar. Encara que, a la realitat, les nostres emocions més íntimes ens afebleixin. Aquest enfrontament soterrat del nostre cervell conscient amb la realitat del que sentim per dins, és el responsable d'aquesta "bogeria" que inunda el nostre cos de senyals contradictoris. Quan no vols reconèixer aquestes emocions, és quan l'ànima les fa aparèixer en forma de senyals (símptomes) al teu cos.

Aquestes senyals s'han de saber llegir. A mi em sap molt greu quan veig gent que no troba la salut perquè, ni metges, ni terapeutes, no saben llegir aquests senyals. A mi m'ha costat molts anys aprendre'n. I no deixo d'aprendre cada dia.

I sap molt greu, perquè ni la bona fe, ni els coneixements mèdics o terapèutics, els poden curar. I, a més, van minant contínuament la seva fe en que es poden curar.

Espero que ara entenguis perquè el meu treball principal, abans que aplicar-te remeis, és parlar amb tu per poder escoltar el llenguatge de la teva ànima. La que m'explica coses. Fins i tot quan tu no vols (o no pots) escoltar-les. I és que fa molts anys que vaig començar aquest camí. I he après (molts cops amb mi mateix) el que passa quan no ens escoltem. 

Aprendrem junts el que li passa a la teva ànima. I sentiràs la màgia d'escoltar el que et diu. És la banda sonora de la autèntica vida. Fliparàs.