Encara que molt
esquemàticament, us avanço unes quantes raons per les quals les dietes
genèriques no funcionen:
- Els greixos
bons, com el de l'alvocat, són necessaris. No els elaborats (com els dels
embotits industrials), ni els d'animals que no siguin de caça o alimentació sana
a l'aire lliure, ni els dels peixos de piscifactoria. El greix de la carn de
porc ibèric tradicional (més proper al porc senglar) està format per àcid oleic
(el mateix que l'oli d'oliva) i és molt saludable, amb el greix entreverat amb
les fibres musculars.
- El mateix passa
amb la proteïna de la carn. La carn d'animals que viuen en plena natura (i no
sedentaris), que estan musculats perquè s'han de dedicar tot el dia a anar
amunt i avall per aconseguir el seu sustent tradicional, és bona per a
nosaltres. Igual que ho és la dels peixos salvatges (descomptant contaminacions
per metalls pesants).
- De proteïnes en necessitem molt poques,
perquè els aminoàcids i enzims (vitals per a nosaltres) que generem a partir
d'elles es "reciclen" al cos i se'n perden molt pocs.
- La carn d'animals
sedentaris o peixos de piscifactoria està plena de greixos dolents, de
medicaments i subproductes derivats de l'alimentació gens natural que tenen. El
que se sap a nivell científic no s'explica mai al públic: les proteïnes dolentes o en excés, causen la desvalorització i el no aprofitament
de totes les proteïnes, generant de pas subproductes àcids molt
agressius amb el nostre cos i forçant l'increment de colesterol per
"atrapar" els tòxics nocius que es generen. Compte amb dietes tipus
Atkins.
- S'ha de
consumir proteïna de la llegum (2-3 cops/setmana), en poca quantitat perquè
conté antinutrients. No trobareu gaire literatura que no sigui veterinària respecte
a això. Una dosi de lògica de la naturalesa: els llegums no deixen de ser
fruits-llavors. I, com són molt grosses i no tan nombroses, la natura fa que un
mateix animal no se les pugui menjar totes (sense que li agafi un mal de
ventre) perquè sinó la planta no s'escamparia per tot arreu.
- Els
cereals també son fruits-llavors i no se'n pot abusar. Se n'ha de consumir molta menys quantitat que de verdura
i fruita.
- El pa fet amb
farines modernes (el 99% del que es consumeix) és perjudicial i causa pics
d'insulina i diabetis.
- No és cert que
s'hagi de restringir el consum d'ous a 1-4 a la setmana. És la proteïna amb el
més alt valor biològic.
- El colesterol
no causa malalties cardíaques, ni ateroesclerosi. El que són dolentes són les
estatines. El colesterol no és més que un producte (en un 85% fabricat pel
fetge) que s'acaba convertint en vitamina D (amb el sol) o en
"massilla" per reparar desperfectes o "caçar" productes
nocius/tòxics. El colesterol s'incrementa molt quan ens fem grans, prenem
medicaments o ens atipem de proteïnes dolentes (que generen tòxics).
- Els àcids
grassos omega-3 s'han d'incrementar moltíssim. Peix blau, sobre tot. Els
d'origen vegetal tenen un coeficient de transformació de només el 10-12 %.
Només a la carn ecològica es troba omega-3. L'omega-3 és imprescindible per les
cèl·lules i, sobre tot, per les neurones. La seva carència és notòria a les
persones amb problemes mentals.
- Els àcids
grassos omega-6 s'han de disminuir moltíssim, perquè són proinflamatoris. Són a tot arreu: olis vegetals, carns,
peix, cereals, ...
- La granada té
omega-5 a les seves llavors. És l'antioxidant més potent conegut (només per
sota dels olis essencials) i un bloquejador natural de l'àcid araquidònic
(proinflamatori).
- Els fruits
foscs naturals de final d'estiu-inici de tardor: granada, nabius (arándanos), mores,
raïm, són autèntics "acumuladors" de sol i substàncies beneficioses i
antioxidants.
- Elimineu
qualsevol refresc industrial. Les quantitats de fòsfor, sucres, àcids i
conservants els converteixen en autèntiques bombes de destrucció massiva
d'elements minerals del cos, creadors de diabetis i osteoporosi.
- Compte amb els
sulfits incorporats al vi, la cervesa i les "chuches". En certa
quantitat, poden causar asma i problemes digestius greus. Els sulfits i cers
additius poden interferir la digestió.
- La llet no
aporta calci. El treu. El calci està a les verdures de fulla verda, que s'ha de
procurar fer al vapor per no perdre nutrients. L'índex més gran d'osteoporosi
es dóna als EEUU (el més gran consumidor de llet).
- La fruita madura natural i sencera no provoca l'acció de la insulina (no sempre passa amb els sucs) i, en
canvi, ens dóna energia immediata. La fructosa natural segueix un camí diferent
al de la glucosa, encara que més endavant s'hi pugui transformar. Avui
s'associa fructosa amb JMAF ("jarabe de maíz de alta fructosa") que
està a tots els plats preparats i conserves i que està feta de transgènics. O
amb altres "sucres" (carbohidrats simples) gens naturals, que ens han
anat introduint en la dieta. La raó és molt simple: la fruita que surt al
mercat o és verda, perquè així l'han arrencat de l'arbre (la maduren amb gasos
ràpidament per poder-la vendre), per poder transportar-la sense que s'aixafi
amb els cops del transport, o no és de l'època, o no és del lloc o,
directament, porta mesos tancada en una càmera esperant el moment ideal per
treure-la al mercat. Fruita que no fa mala pinta i que un dia després, fora la
nevera, però a bona temperatura, està pansida.
- Compte amb els
sucs de fruita perquè no tenen, ni de lluny, els beneficis de la fruita sencera
i, de vegades i en quantitat, poden ser perjudicials. Però, també és cert que
els sucs que es fan amb fruita madura i a l'època que toca poden ser molt més
bons que la fruita que es ven.
- La digestió de
fruita o verdura crua (en quantitats raonables) triga menys d'una hora. Molta
quantitat de menjar barrejat, fins a 5-6 hores. No s'han de barrejar fruites
àcides i dolces. La fruita verda sempre és perjudicial.
- El nostre
sistema digestiu i intestinal reflexa que som omnívors: no tenim diferents
estómacs, com els herbívors, ni un intestí extracurt, com els carnívors. Això
no és cap problema si no barregem aliments en un mateix àpat i separem els
àpats el temps necessari. Penseu que cada aliment activa elements diferents
en el sistema digestiu, necessita ambients àcids o alcalins diferents i triga
més o menys temps en digerir-se. Us ho dic baixet: com sempre, els nens petits
tenen raó quan no els agrada barrejar els aliments (l'home primitiu tampoc ho
feia). No es bo menjar fruita si estem en procés de digestió d'altres aliments
(la fruita, millor en dejuni).
- En el 99% dels
casos, receptar ferro és un error. És molt difícil que una persona tingui
carència de ferro (i l'excés és perillós). El que s'ha d'arreglar són les
pèrdues de sang excessives i la manca de vitamina-C (imprescindible per
absorbir el ferro).
- El que sí que
ens falta habitualment és vitamina-C i magnesi (els devora l'estrès) i vitamina
D (no prenem el sol) i oxigenació dels teixits (perquè fumem, no fem exercici,
ens estressem) i, en certes afeccions, alguns oligoelements (manganès, zinc,
liti, ...).
- Les
combinacions d'aliments (que d'entrada ja són conflictives) no afecten igual a
les diferents persones.
- S'ha de menjar
en horaris adequats al nostre cicle biològic i mastegar sense pressa. La màxima
potència digestiva es produeix al migdia. Mai sopar massa tard, perquè a la 1-2
de la matinada el cos atura la digestió.
- Els aliments han
de ser apropiats a l'època i zona geogràfica on vivim. Cal menjar allò que es
produeix (de forma natural, no en hivernacles) a prop de casa i a l'època en la
que estem. A l'hivern cal menjar una verdura calenta (una col, per exemple) i
no una papaia portada del tròpic (que és refrescant).
- Hi ha evidència
científica de que ens costa més adaptar-nos a aliments que no han format part
de la nostra alimentació durant generacions. La soja fa relativament poc que va
arribar a Occident. I és cert que hi ha molta gent que no la tolera tant bé (i
menys en quantitat, perquè no deixa de ser un llegum).
Totes aquestes
coses afecten de forma diferent a cada persona. L'element
més determinant és el seu estat de salut previ i les carències de certs
minerals o vitamines,
quasi sempre per portar una vida estressant o no prendre el sol o no fer exercici,
que porten a cercles viciosos que no permeten digerir certs nutrients (encara
que siguin bons).