Psicosomàtica, Aromateràpia Emocional i conflictes de consciència

El títol, així d'entrada, pot semblar un garbuix. Però t'ho aclareixo de seguida.

Abans que res, i no em cansaré mai d'insistir-hi, que quedi clar que les preteses uniformitats "curatives" són mentida. I això és vàlid per qualsevol disciplina. Una cosa és el que és vàlid en "molts casos" i una altra el que és vàlid "per al cas concret". L'aclariment sempre és necessari per explicar perquè moltes vegades que veus un tractament (encara que sigui naturista), resulta que a tu no et funciona. Resposta: tots som diferents i les diferents teràpies no ens funcionen de la mateixa manera. Clar que això és fotut quan els pacients ho ignoren. Però és molt més fotut que ho ignorin els terapeutes.

La Psicosomàtica (encara que molta gent no està d'acord en fer servir aquest nom) la definiríem com la disciplina que és capaç d'associar símptomes i malalties amb "mals de l'ànima". Ras i curt: l'art d'interpretar d'on li vénen els mals al malalt, entenent l'origen com conflictes emocionals no resolts (i molt sovint no reconeguts conscientment). Algun dia m'estendré més sobre aquesta disciplina, però avui parlaré d'un parell de casos "típics" que em serviran d'exemple pel que em proposo explicar.

Imagineu que una pacient reporta una pèrdua de sang menstrual molt superior a l'habitual. Fins i tot abans d'entrar a saber si es tracta d'un "problema hormonal", d'una alteració del cicle per influència d'altres dones o d'un mioma, la psicosomàtica "típica" diria que la seva feminitat o la seva dignitat com a dona ha estat ferida. Imagineu que li pregunteu com va la relació amb la seva parella. I us diu que molt bé. [Aquí simplifico perquè s'haurien de fer molts més passos i parlar molt més abans de treure les conclusions que continuen]. I això no és així. Ens està enganyant la pacient ?. No. S'està enganyant a si mateixa.

Com us explicava a l'entrada anterior (L'amor que ens cura), quan no podem viure amb amor certes coses que ens fan molt mal, les amaguem sota capes de justificacions cerebrals que "donen la impressió" de ser certes i que només serveixen per amagar allò que no estem preparats per enfrontar. En aquest exemple, la pacient no vol reconèixer conscientment que la seva parella li ha provocat aquest conflicte i fa servir la ment (ego) per amagar-s'ho i no afrontar-ho (perquè en aquest moment no pot). És a dir, enganya al terapeuta perquè s'enganya a si mateixa.

Un altre exemple (també ple de generalitzacions "típiques"). Imagineu un pacient que té al·lèrgies i/o asma. Típicament, parlem de ràbia cap al pare, la mare o tots dos. [Sempre que hi ha conflictes, cal recordar que el pacient els té amb la "imatge" que ell té de la persona (en aquest cas, els pares) i no perquè la persona sigui com ell la imagina]. Imagineu que la ràbia va "in crescendo". Passarem per una fase de problemes intestinals [no puc "digerir" el que em passa a la vida]. I acabarem amb el que es coneix com a "intestí en flames" [el foc de la ràbia et crema per dins], fase prèvia a l'artritis reumatoide. I què és l'artritis reumatoide ?. És un bloqueig [rigidització] que t'impedeix saltar contra les persones que et causen la ràbia [molt sovint, els mateixos pares]. Per tant, és una malaltia autoimmune [ens ho fem a nosaltres mateixos], que en aquest cas evita que la ràbia et porti a atacar de veritat als teus pares. La pega és que el mal te'l fas a tu.

L'artritis reumatoide és una malaltia crònica que té un procés de curació per la via naturista. Però acostuma a ser un procés llarg. Podria ser més curt ?. Sí. I què cal fer ?. Que el pacient sigui capaç d'identificar i enfrontar-se al problema emocional que li causa la malaltia. Però no pot fer-ho perquè (com en el cas de la pacient anterior) s'enganya a si mateix i enganya al terapeuta.

Parlem ara de la Aromateràpia Emocional.

Com recordareu, l'aromateràpia no només té efectes físics. També té efectes energètics i efectes emocionals (i actua, molts cops, només olorant els olis essencials). Per això em fa tanta "gràcia" que es vulgui generalitzar amb els efectes curatius dels olis essencials, ignorant tots els efectes que poden provocar. Aquí, la ignorància dels terapeutes o dels pacients que s'automediquen (molts cops amb la col·laboració necessària dels laboratoris que callen aquests aspectes energètics i emocionals) pot donar resultats, com a mínim, "curiosos". Si penseu que un dels olis més potents i reconeguts, com és l'oli de clau, té a veure amb conflictes emocionals amb un pare autoritari, no us estranyi que el pacient que els tingui acabi (per culpa de la vostra prescripció o de la seva ignorància) "liant-la parda" amb el seu progenitor.

Però, més enllà dels possibles conflictes causats per desconeixement, vull destacar una virtut de la resposta emocional cap als olis essencials: la resposta olfactiva que provoquen els olis essencials (si la resposta té lloc en un ambient controlat pel terapeuta) connecta amb la part emocional del cervell i se salta l'ego. Dit en altres paraules: ens diu la veritat que el mateix pacient no vol reconèixer. [El test que jo faig oscil·la entre 40 i 50 olis].

I ara arribem a la tercera part del títol. Els conflictes de consciència. I cal afegir: del terapeuta.

I, per entendre-ho, cal recordar un altre cop l'entrada anterior (L'amor que ens cura): què ha de fer un terapeuta que descobreix la veritat que l'ego del pacient li amaga a si mateix i al terapeuta ?.

Per ètica personal, la resposta seria: dir-li la veritat al pacient. No li podem amagar.

Però aquesta resposta només és satisfactòria per l'ego del terapeuta. Perquè la resposta (de l'ego) del pacient serà apretar a còrrer (sinó pitjor).

Perquè, malauradament, l'ego de la gent amaga les coses a les que no es poden enfrontar amb amor. I si no ho volen reconèixer, l'únic que aconseguiràs és fer-li saltar totes les alarmes, però no reconeixerà el que li diguis. I si et fa l'efecte que ho ha vist clar, pregunta't com és que no li has tornat a veure mai més el pel. O perquè (si no perdeu el contacte) sembla que li ha agafat un veritable atac d'amnèsia.

Però, i si la diferència és que en lloc de passar per un procés llarg i costós per curar-se l'artritis es pot curar molt més de pressa ? [Recordeu que la paciència/amor infinit dóna resultats instantanis]. Quina és la solució ?.

Com sempre. L'Amor.

En aquest cas, com en molts d'altres, l'amor que hi posa el terapeuta cap al seu pacient. [Nota important: dediqueu-vos a mirar, quan els publiquen, el percentatge d'èxit dels placebo contra els medicaments. Interessant pels que diuen que la predisposició dels pacients o terapeutes no és un aspecte important]. Només cal veure de quantes maneres diferents s'arriben a curar les persones de "malalties incurables". I és perquè entren en acció la Fe i l'Amor del pacient i el terapeuta.

La solució és: sabent la "veritat", no li dius al pacient (perquè per a ell no és "veritat"), però actues, amb paciència i amor, per minvar el conflicte emocional que tu saps que està soterrat. D'aquesta manera, ajudes al pacient i et menges el teu ego [que estaria encantat de cridar "EUREKA ¡¡ lo encontré"] que haurà d'esperar a que el pacient reconegui la veritat per si mateix. I, a la vegada, estàs fent un acte d'amor.

Ara us hauria d'explicar que la ment racional (EGO) serveix, sobre tot, per estalviar-nos problemes, recordant el que ens ha anat malament, el que ens ha fet patir, el que ha estat perillós. O sigui que és el dipòsit de la por (que és el contrari de l'Amor) contra aquelles coses a les que no sabem respondre amb amor. Però seria massa llarg (i ja ho tinc explicat en el nou blog).

Amb tot això espero que entengueu dues coses:

1. El camí a la salut és un camí d'amor

2. Parlar de tots els aspectes de consciència i espirituals que cal despertar en nosaltres és un procés llarg i exigeix molta dedicació.

La meva resposta a les dues coses és:

1. Tenir-ho present sempre: perquè sempre hi és la part emocional en qualsevol afecció física o mental.

2. Acabo d'obrir un altre blog  http://camidamor.blogspot.com.es/ en el que, de moment, hi ha les 54 entrades escrites des del 2006 corresponents als capítols de Camí d'Amor i les continuacions fins abril de 2008. [d'aquí a poc penjaré la resta].

O sigui que, a partir d'ara, encara que mencioni, quan calgui, els conflictes emocionals subjacents en certes afeccions, quan faci més referència a reflexions sobre conflictes emocionals/espirituals, les publicaré en el nou blog.

Us aconsello llegir el nou blog des de l'inici. I per ordre (de més antic a més modern). Però, amb calma. Si esteu acostumats a llegir coses semblants, podeu llegir-lo de pressa (ja sabeu que després descobreixes coses noves cada cop que ho tornes a llegir). Tinc l'hàbit d'anar recordant els conceptes periòdicament, perquè a la lectura intervé l'ego i cal buscar sistemes perquè t'arribi el missatge d'alguna manera sense que l'ego ho espatlli tot. Així que us aconsello (un cop llegits els primers 5 capítols) que us deixeu portar per la "intuïció" i us poseu a llegir les entrades que us cridin l'atenció d'una manera o altra (se us en va la vista, el títol us fa gràcia, el títol us "sona", ...).

I si no hi trobeu interès en el nou blog, no passa res. Ja arribarà el dia (si ha d'arribar).