Alimentació, carències i dietes

Encara que molt esquemàticament, us avanço unes quantes raons per les quals les dietes genèriques no funcionen:

- Els greixos bons, com el de l'alvocat, són necessaris. No els elaborats (com els dels embotits industrials), ni els d'animals que no siguin de caça o alimentació sana a l'aire lliure, ni els dels peixos de piscifactoria. El greix de la carn de porc ibèric tradicional (més proper al porc senglar) està format per àcid oleic (el mateix que l'oli d'oliva) i és molt saludable, amb el greix entreverat amb les fibres musculars.

- El mateix passa amb la proteïna de la carn. La carn d'animals que viuen en plena natura (i no sedentaris), que estan musculats perquè s'han de dedicar tot el dia a anar amunt i avall per aconseguir el seu sustent tradicional, és bona per a nosaltres. Igual que ho és la dels peixos salvatges (descomptant contaminacions per metalls pesants).

-  De proteïnes en necessitem molt poques, perquè els aminoàcids i enzims (vitals per a nosaltres) que generem a partir d'elles es "reciclen" al cos i se'n perden molt pocs.

- La carn d'animals sedentaris o peixos de piscifactoria està plena de greixos dolents, de medicaments i subproductes derivats de l'alimentació gens natural que tenen. El que se sap a nivell científic no s'explica mai al públic: les proteïnes dolentes o en excés, causen la desvalorització i el no aprofitament de totes les proteïnes, generant de pas subproductes àcids molt agressius amb el nostre cos i forçant l'increment de colesterol per "atrapar" els tòxics nocius que es generen. Compte amb dietes tipus Atkins.

- S'ha de consumir proteïna de la llegum (2-3 cops/setmana), en poca quantitat perquè conté antinutrients. No trobareu gaire literatura que no sigui veterinària respecte a això. Una dosi de lògica de la naturalesa: els llegums no deixen de ser fruits-llavors. I, com són molt grosses i no tan nombroses, la natura fa que un mateix animal no se les pugui menjar totes (sense que li agafi un mal de ventre) perquè sinó la planta no s'escamparia per tot arreu.

- Els cereals també son fruits-llavors i no se'n pot abusar. Se n'ha de consumir molta menys quantitat que de verdura i fruita.

- El pa fet amb farines modernes (el 99% del que es consumeix) és perjudicial i causa pics d'insulina i diabetis.

- No és cert que s'hagi de restringir el consum d'ous a 1-4 a la setmana. És la proteïna amb el més alt valor biològic.

- El colesterol no causa malalties cardíaques, ni ateroesclerosi. El que són dolentes són les estatines. El colesterol no és més que un producte (en un 85% fabricat pel fetge) que s'acaba convertint en vitamina D (amb el sol) o en "massilla" per reparar desperfectes o "caçar" productes nocius/tòxics. El colesterol s'incrementa molt quan ens fem grans, prenem medicaments o ens atipem de proteïnes dolentes (que generen tòxics).

- Els àcids grassos omega-3 s'han d'incrementar moltíssim. Peix blau, sobre tot. Els d'origen vegetal tenen un coeficient de transformació de només el 10-12 %. Només a la carn ecològica es troba omega-3. L'omega-3 és imprescindible per les cèl·lules i, sobre tot, per les neurones. La seva carència és notòria a les persones amb problemes mentals.

- Els àcids grassos omega-6 s'han de disminuir moltíssim, perquè són proinflamatoris. Són a tot arreu: olis vegetals, carns, peix, cereals, ...

- La granada té omega-5 a les seves llavors. És l'antioxidant més potent conegut (només per sota dels olis essencials) i un bloquejador natural de l'àcid araquidònic (proinflamatori).

- Els fruits foscs naturals de final d'estiu-inici de tardor: granada, nabius (arándanos), mores, raïm, són autèntics "acumuladors" de sol i substàncies beneficioses i antioxidants.

- Elimineu qualsevol refresc industrial. Les quantitats de fòsfor, sucres, àcids i conservants els converteixen en autèntiques bombes de destrucció massiva d'elements minerals del cos, creadors de diabetis i osteoporosi.

- Compte amb els sulfits incorporats al vi, la cervesa i les "chuches". En certa quantitat, poden causar asma i problemes digestius greus. Els sulfits i cers additius poden interferir la digestió.

- La llet no aporta calci. El treu. El calci està a les verdures de fulla verda, que s'ha de procurar fer al vapor per no perdre nutrients. L'índex més gran d'osteoporosi es dóna als EEUU (el més gran consumidor de llet).

- La fruita madura natural i sencera no provoca l'acció de la insulina (no sempre passa amb els sucs) i, en canvi, ens dóna energia immediata. La fructosa natural segueix un camí diferent al de la glucosa, encara que més endavant s'hi pugui transformar. Avui s'associa fructosa amb JMAF ("jarabe de maíz de alta fructosa") que està a tots els plats preparats i conserves i que està feta de transgènics. O amb altres "sucres" (carbohidrats simples) gens naturals, que ens han anat introduint en la dieta. La raó és molt simple: la fruita que surt al mercat o és verda, perquè així l'han arrencat de l'arbre (la maduren amb gasos ràpidament per poder-la vendre), per poder transportar-la sense que s'aixafi amb els cops del transport, o no és de l'època, o no és del lloc o, directament, porta mesos tancada en una càmera esperant el moment ideal per treure-la al mercat. Fruita que no fa mala pinta i que un dia després, fora la nevera, però a bona temperatura, està pansida.

- Compte amb els sucs de fruita perquè no tenen, ni de lluny, els beneficis de la fruita sencera i, de vegades i en quantitat, poden ser perjudicials. Però, també és cert que els sucs que es fan amb fruita madura i a l'època que toca poden ser molt més bons que la fruita que es ven.

- La digestió de fruita o verdura crua (en quantitats raonables) triga menys d'una hora. Molta quantitat de menjar barrejat, fins a 5-6 hores. No s'han de barrejar fruites àcides i dolces. La fruita verda sempre és perjudicial.

- El nostre sistema digestiu i intestinal reflexa que som omnívors: no tenim diferents estómacs, com els herbívors, ni un intestí extracurt, com els carnívors. Això no és cap problema si no barregem aliments en un mateix àpat i separem els àpats el temps necessari. Penseu que cada aliment activa elements diferents en el sistema digestiu, necessita ambients àcids o alcalins diferents i triga més o menys temps en digerir-se. Us ho dic baixet: com sempre, els nens petits tenen raó quan no els agrada barrejar els aliments (l'home primitiu tampoc ho feia). No es bo menjar fruita si estem en procés de digestió d'altres aliments (la fruita, millor en dejuni).

- En el 99% dels casos, receptar ferro és un error. És molt difícil que una persona tingui carència de ferro (i l'excés és perillós). El que s'ha d'arreglar són les pèrdues de sang excessives i la manca de vitamina-C (imprescindible per absorbir el ferro).

- El que sí que ens falta habitualment és vitamina-C i magnesi (els devora l'estrès) i vitamina D (no prenem el sol) i oxigenació dels teixits (perquè fumem, no fem exercici, ens estressem) i, en certes afeccions, alguns oligoelements (manganès, zinc, liti, ...).

- Les combinacions d'aliments (que d'entrada ja són conflictives) no afecten igual a les diferents persones.

- S'ha de menjar en horaris adequats al nostre cicle biològic i mastegar sense pressa. La màxima potència digestiva es produeix al migdia. Mai sopar massa tard, perquè a la 1-2 de la matinada el cos atura la digestió.

- Els aliments han de ser apropiats a l'època i zona geogràfica on vivim. Cal menjar allò que es produeix (de forma natural, no en hivernacles) a prop de casa i a l'època en la que estem. A l'hivern cal menjar una verdura calenta (una col, per exemple) i no una papaia portada del tròpic (que és refrescant).

- Hi ha evidència científica de que ens costa més adaptar-nos a aliments que no han format part de la nostra alimentació durant generacions. La soja fa relativament poc que va arribar a Occident. I és cert que hi ha molta gent que no la tolera tant bé (i menys en quantitat, perquè no deixa de ser un llegum).

Totes aquestes coses afecten de forma diferent a cada persona. L'element més determinant és el seu estat de salut previ i les carències de certs minerals o vitamines, quasi sempre per portar una vida estressant o no prendre el sol o no fer exercici, que porten a cercles viciosos que no permeten digerir certs nutrients (encara que siguin bons).

Però, si us plau, no us obsessioneu amb el menjar. Perjudica més l'estrès que el mal menjar . I no us prengueu les meves suggerències (ni les de ningú) al peu de la lletra. Hi ha vegades, situacions i persones que precisen de menjar més cuinat que cru, per exemple. El que convé a cadascú, s'ha de mirar per a cadascú. La dieta s'ha d'ajustar a l'individu. I no a l'inrevés. Fora de situacions patològiques, està clar. I recordeu que la capacitat del nostre cos per adaptar-se a les circumstàncies alimentàries és increïble. Però també té límits. I quan aquests límits (diferents per cadascú) se superen, cal buscar una solució adequada a cada fisiologia.