Més sobre malalties neurodegeneratives

Us ampliaré amb dades científiques alguns dels apartats de l'article anterior, perquè de vegades us pot semblar impossible que coses com les que jo dic no se sàpiguen.

Entre altres, hi ha estudis que destaquen la enorme coincidència de malalties neurodegeneratives amb:

- Diabetis: la resistència a la insulina provoca que la glucosa disponible per al cervell, que n'és el màxim consumidor, no pugui ser convertida en energia. Per tant, les cèl·lules cerebrals moren per inanició i manca d'aliment. El 2005 es va descobrir que el cervell fabrica la seva pròpia insulina i que en els malalts d'Alzheimer i demència se'n feia molt poca. Els metges que ho van descobrir, volien anomenar l'Alzheimer com a diabetis tipus 3, perquè us en feu a la idea.

- Dormir malament: durant el son, el cervell es neteja i desintoxica, es regeneren les neurones, es descarten connexions ineficients, les neurones redueixen la seva mida el 60% i això deixa més espai per netejar el cervell (el sistema glinfàtic està 10 cops més actiu que quan estàs despert). Per exemple, la placa beta-amiloide, característica dels malalts d'Alzheimer, es redueix molt més significativament durant el son.   , ... És durant el descans nocturn quan hi ha la màxima neuroplasticitat (capacitat del cervell de regenerar-se i crear noves neurones). Dormir poc (o massa), a més, altera el metabolisme i, estadísticament, augmenta 2,5 vegades el greix abdominal (el més perillós perquè envolta els òrgans). Durant el son profund, la glàndula pituitaria produeix la hormona del creixement, responsable de que no envellim prematurament. En alterar-se el cicle i la quantitat de melatonina, aquesta hormona no arriba a eliminar cèl·lules canceroses (sempre se n'estan produint, encara que no arribin a ser un "càncer").

- L'excés de ferro [quasi no hi ha ningú a qui li falti, encara que se segueixen donant suplements] augmenta el risc d'Alzheimer, igual que la deficiència en vitamina B12 (molt incrementada per l'abús de medicaments com l'omeprazol).

- Fer exercici aeròbic de forma regular disminueix un 50% el risc d'Alzheimer.

- Els factors neurotròfics (normalment són proteïnes) són els que impulsen el creixements dels teixits nerviosos i cerebrals. S'ha estudiat molt el Factor Neurotròfic derivat del cervell (FNDC, també conegut com BDNF, sigles en anglès) i s'ha vist que millora amb l'exercici, cúrcuma, omega-3, ..

- El cervell és l'òrgan que concentra una major quantitat de mitocondris. I els elevats nivells de sucre produïts pels carbohidrats és el pitjor enemic dels mitocondris. Com a prova addicional, s'ha comprovat que prendre directament TCM (triglicèrids de cadena mitjana) alimenta els mitocondris cerebrals d'una manera increïble i beneficia ràpidament als malalts de malalties neurodegeneratives.

- El setembre del 2014, el doctor Dale Bredesen va fer un estudi previ per buscar un medicament alternatiu als que es fan servir per les malalties neurodegeneratives, en que es van curar 9 de 10 malalts canviant 36 paràmetres d'estil de vida: fent exercici, prenent el sol, alimentant-se millor (suprimint carbohidrats), ... La curació es va produir en l'interval de 3-6 mesos. Aquest és el temps que triga el cos en curar una malaltia crònica, perquè és el temps que triga el cos en canviar totes les cèl·lules del nostre cos (neurones incloses). Això vol dir que si deixes de fer les coses que feies malament, les noves cèl·lules ja estaran més sanes.

De l'estudi del doctor Bredesen, el més incomprensible per a mi és que aquest resultat no l'ha fet desistir de afegir-los als malalts alguna mena de medicament. Clar que aquesta mentalitat de donar sempre la pastilla, encara que et puguis curar "fent bondat", ja no sé si és exclusiva només de la classe mèdica. Potser els malalts també la reclamen. Llegia, fa pocs mesos, unes declaracions d'una biòloga, cap d'una investigació de 19 països europeus sobre la flora intestinal que, parlant del Clostridium difficile, una malaltia intestinal greu i molt invalidant (i que provoca no poques morts), deia literalment: "... las enfermedades más abordables con estrategias dietéticas son las que afectan al tracto intestinal. Funciona, por ejemplo, para combatir las infecciones del microbio Clostridium Difficile, cuando no existe otra terapia" [el subratllat és meu].

- Quan ja hi ha una pila d'estudis que destaquen la importància de rebaixar/suprimir els carbohidrats i incrementar els greixos, però que no arriben al gran públic per les "pressions" de les multinacionals.

- Quan la ciència segueix defensant el model de Pasteur, que deia bestieses com que l'intestí era un tub estèril, encara que ell mateix, al llit de mort, va reconèixer que estava equivocat: "Antoine [Béchamp] tenia raó, el microbi no importa. L'important és el terreny [l'estat del cos/intestí]". Però aquesta part de la història no ens la expliquen. No fora cas que ens adonéssim de l'engany en el que vivim.

- I és que, en el món científic, cada cop hi ha un clamor més gran destacant que totes les malalties o bé s'originen metabòlicament o bé acaben essent metabòliques. O sigui que l'intestí està involucrat en totes les malalties. Neurodegeneratives incloses. El que passa és que no hi ha diners per aquests estudis (tots els patrocinen les farmacèutiques)

El meu admirat doctor Roca defensava aquestes coses fa més de 70 anys i m'ho explicava des que jo era petit. Ja fa anys, em va alegrar que cada cop més estudis científics demostressin que, com ell deia, no hi ha malaltia infecciosa si tens l'intestí net. Ara, resulta que això és extensible a qualsevol malaltia. Si ajuntem això al que deia un altre gran oblidat, Otto Warburg: "En un cos oxigenat i no acidificat, no hi ha malaltia", ja teniu les bases de la terapèutica naturista. Alimentar-se bé i tenir l'intestí net. Fer vida sana, exercici, prendre el sol. Per cert, Otto Warburg va rebre el Nobel el 1931 per descobrir el mecanisme del càncer. Així que ja m'explicareu el que busquen tants investigadors avui en dia.

Mètodes i hàbits per recuperar la salut (i 4). La salut holística i les malalties (aparentment) incurables.

El meu objectiu és restablir el correcte funcionament del cos perquè puguis tornar a la salut.

El cos sempre sap com acabar amb la malaltia. Només tenim que tornar-li el correcte funcionament als seus òrgans. El que no has d'oblidar és que darrera de cada "malaltia" (no hi ha malalties, sinó malalts) sempre hi ha un avís de la teva consciència interior que et senyala el que no va bé a la teva vida. No serveix de res intentar una teràpia rere l'altra si el cos no deixa de rebre missatges del missatger interior que li diu que el seu esperit/ànima no està alineat amb el que fa.

I cal saber que els efectes de la "mala consciència", de no actuar amb bondat i de no estimar-te a tu mateix són 100% físics i energètics i no només "anímics" o "psicològics". Les hormones, neuropèptids, aminoàcids, vitamines, ... depenen absolutament d'això. Ni una bona alimentació o "bon estil de vida" ho arregla.

Si soluciones això, els mals del cos s'arreglen de manera natural. Si et baralles amb això, el cos no deixarà d'enviar-te senyals, un i un altre cop, i qualsevol mètode de curació fracassarà, tard o d'hora. Aquesta és la raó per la que tantes teràpies, que aparentment són bones, acaben fracassant. El cos és un sistema de senyals del que no va bé. Si no li fas cas, seguirà enviant avisos. Si desconnectes el sistema d'avisos (com fan molts medicaments), les malalties es faran pitjors.

Fins i tot les malalties (aparentment) incurables (que també tracto) són una combinatòria de conseqüències en la nostra salut de com ens hem tractat.

En quant parlem de malalties neurodegeneratives (Alzheimer, Parkinson, Esclerosi, ...) o càncer o malalties metabòliques o autoimmunes o ... Sembla que topem amb la impossibilitat de curar-nos. I això no és cert. La medicina al·lopàtica no et pot curar. Però tu, sí. I com?

La llista és senzilla. La salut holística passa pel cos, la ment i l'esperit i és un camí d'amor.

Primer: t'has d'estimar a tu mateix i viure amb bondat. Sense això no hi ha salut. No és casual que tingui un altre blog dedicat a tractar els temes emocionals i espirituals, que t'ajuden a millorar la teva autoestima i a ser bona persona. Els pensaments negatius desconnecten el sistema immunitari i perjudiquen tota la fisiologia del cos. Els positius, curen.

Segon: El colon ha d'estar net i la flora intestinal en bon estat.

Tercer: Els hàbits higiènics, com fer exercici, beure aigua, dormir bé, prendre el sol, són imprescindibles. Encara que facis exercici moderat, si passes massa hores assegut, no ho arreglaràs.

Quart: Alimentar-te bé. És desastrós menjar el que mengem. L'aliment ha d'arribar a ser la teva única medicina.

Encara que et sembli mentida, si fas el que t'he dit (òbviament, hi ha molt més detall del que menciono) i treballem a fons per trobar el perquè de la evolució de la teva salut, investigant el teu historial de "malalties" i, sobre tot, de medicaments que has pres (que són el pitjor, amb diferència, a les malalties cròniques), qualsevol malaltia és reversible. Òbviament, si la degeneració ha arribat a l'extrem de no permetre la adequada nutrició i eliminació, falla la cognició (el que impedeix la voluntat) o l'impediment físic arriba a l'extrem, la cosa es posa més difícil. Per això ens hem de posar a la feina quant abans millor. No deixis que arribi tan lluny.

Pot ser que a alguns de vosaltres us sembli una broma relacionar malalties neurodegeneratives o mentals, auto-immunes o .... amb la alimentació i mals hàbits de vida. Esteu acostumats a sentir parlar de greus problemes genètics, etc ... que sembla més "relacionat" amb tipus de malalties complexes. I això és perquè no ens han ensenyat la importància capital del sistema digestiu en la salut. Segur que no us sóna que hi ha una relació entre la permeabilitat intestinal i la permeabilitat de la Barrera HematoEncefàlica (BHE) que estaria al darrera de moltes malalties neurodegeneratives (Alzheimer, Esclerosi, per exemple). Ja s'han relacionat clarament casos d'autisme amb una mala flora intestinal. I quasi segur que no us sona que la immensa major part de les substàncies més beneficioses per la salut cerebral (serotonina, dopamina, ...) provenen d'una flora intestinal sana.

Ja fa un temps, investigadors nòrdics van certificar que el 90% del material genètic i cel·lular del nostre cos corresponia a la flora intestinal.

La herència immunitària (inclosa la mala flora intestinal dels pares i avis) pot influir el futur de salut dels descendents. I no cal oblidar que la flora intestinal i la vaginal són interdependents. Imagineu la degeneració de la flora intestinal d'aquestes recents generacions. Prenem antibiòtics no només de forma directa, sinó per la carn d'animals estabulats que consumim. La immensa major part d'antibiòtics del món occidental s'administren als animals. I, d'aquests i de les restes d'antibiòtics i altres medicaments persistents a l'aigua potable, ens "nodrim" més d'antibiòtics que de les receptes mèdiques.

En definitiva, coneixem molt malament la nostra fisiologia.

I si us dic que a partir de mals hàbits higiènics i alimentaris el que passa és que les "malalties" es diversifiquen a causa de les "febleses" heretades en tal o qual part de la fisiologia ?. La "herència" (més del sistema immunitari que de la genètica) és la que pot produir aquesta "diversificació" de símptomes. Hi ha un acudit dolent del malalt que després de molt de temps d'investigació li diuen que té la malaltia de Kowalski i quan pregunta si és una malaltia gaire comú, li diuen: "No gaire, senyor Kowalski". Resumeix perfectament la situació. Llegia fa pocs dies que existeixen més de 7.000 malalties catalogades com a "rares" (que afecten a menys de 1 cada 2.000 persones). Si no fos dramàtic faria riure. Traducció: no en tenen ni idea.

Recordaré un cop més el que deia un genial còmic argentí: "Si ets en un carreró sense sortida, surt per on has entrat". A ningú se li acut que el que s'ha de fer és marxa enrere i tornar a la vida i salut naturals ?. Sembla que algú, en aquesta societat, hagi donat l'ordre de "ni un pas enrere", perquè als que manen ja els interessa aquest estat de coses. Jo no hi estic d'acord. Sabem perfectament el que hem de fer. Girar la mirada cap al que ens mana la nostra fisiologia.

Però, calen molts coneixements creuats per fer aquest camí. I, a més, a la gent que controla els enormes negocis lligats a la salut i a la alimentació no els interessa que se'n parli o s'investigui. El poder i els diners compren voluntats. Però, també, molta gent de l'àmbit de la salut amb la millor de les intencions no arriba a conèixer la immensa força que té la nostra fisiologia quan se la tracta de la forma correcta. I arribar a conèixer aquesta informació és molt difícil perquè:

- Necessites un estudi multi-disciplinar i molt intens a nivell científic. Sabent que qui paga (quasi tots) els estudis són les multinacionals farmacèutiques i d'alimentació. Si ets constant i intensiu pots arribar a aprofitar els "errors" que deixen al descobert les mentides d'aquestes empreses. Un exemple prou recent es basa en el fet que les farmacèutiques busquen explotar el filó dels olis essencials (de molècules aïllades i patentables). Doncs en un dels estudis dedicats al carvacrol (molècula majoritària a l'oli essencial d'orenga) a un dels redactors se li va escapar mencionar que el carvacrol matava el 85% d'uns bacteris, però l'oli complet en matava el 100%.

- Has de saber identificar les mentides interessades i descartar-les. També descartar les "repeticions" de coses falses per ignorància.

- Apart dels coneixements bàsics, necessites estudiar a cada persona cas per cas, i sense apriorismes

- Està clar que és molt difícil fer cultius i ramaderia naturals. Per natural entenc alimentar la terra i els animals (humans inclosos) com correspon a la seva naturalesa. I, aquestes coses, ja queden pocs pagesos que les coneguin. Imagineu el que saben els professionals de la salut que només se centren en medecines i símptomes.

Tenint en compte que per tornar a la salut es necessita tornar a la vida saludable de fa molts anys, com poden els metges i professionals de la salut que desconeixen absolutament la alimentació i vida natural, la biologia i el comportament naturals, ajudar a recuperar la salut, si no és amb les pastilles i aliments que les multinacionals els imposen i que, a sobre, són els principals causants de les malalties?

Als meus blogs hi pots trobar, en diversos articles, molta més informació al respecte.

Métodes i hàbits per recuperar la salut (3). Alimentació.

Aquest serà un article diferent. D'una banda perquè, essent la alimentació un dels pilars de la salut, no m'hi estendré gaire. Òbviament, perquè ja n'he parlat en un munt d'articles. Per altra banda, serà eminentment pràctic, molt més proper al que parlo jo amb els pacients. Us podeu imaginar que, amb ells, procuro no dedicar massa estona a parlar d'aspectes teòrics, dono per assumit que qui ve a visitar-se amb mi ja en té referències o, com a mínim, ha llegit coses que publico. Per tant, m'estalviaré de repetir coses com que les verdures lactofermentades potencien enormement les ja de per sí impressionants característiques vitamíniques i saludables i anticancerígenes de la col, per exemple.

Encara que, per a cada pacient, les recomanacions són diferents, us parlaré d'algunes coses bastant comuns que us serviran per saber com treballo. Per a cada pacient, m'adapto als seus gustos per oferir-li un "menú" saludable i que no li costi de fer. Som-hi.

Vagi per davant que totes les recomanacions que faci aquí només tenen com a factor comú que són llocs i coses que conec. Ni la (possible) amistat amb les persones o empreses, ni cap interès material, hi té res a veure. És més, si qualsevol dels que llegiu aquest article coneixeu algun cas que a mi se m'escapa, us estaré agraït per donar-me'n informació. Algunes de les recomanacions són bastant comuns a totes les poblacions. Altres són molt específiques de Valldoreix i Sant Cugat, llocs on visc/em moc.

A primera hora del matí, i en dejuni, sempre recomano menjar una cullerada de verdures lactofermentades. Són fantàstiques per repoblar la flora intestinal i per altres qüestions. Recomano les PICLES de Vegetalia. Les podeu trobar a Sant Cugat al Supernatural d'en Josep i a Mirasol al Vegandfriends de la Maria. Per 3,20 euros el pot, en tens per una colla de dies, perquè només se n'ha de menjar (en general) una cullerada sopera al dia.

Al matí, és quan convé menjar fruita. Les quantitats i tipus de fruita, s'han de mirar per a cada persona. La fruita "correcta" no activa la insulina.

Per menjar, recomano verdures, o bé fetes al vapor molt poc, o bullides aprofitant tot el caldo o, millor, el més crues possible. Per amanir-les a l'hivern, i que no siguin "fredes" per a l'estómac, afegiu-li curry (cúrcuma, fonamentalment) o gingebre. Fan "calent" qualsevol plat i són magnífics digestius i antiinflamatoris. Si us agrada el picant, fins i tot podeu mastegar durant el dia la cúrcuma o el gingebre. Fan meravelles per deixar l'hàbit de fumar, per exemple. Si voleu coure les verdures, millor a l'olla exprés en la posició 1 (la 2 és més potent) i deixant sortir el vapor només 30 segons. El bròcoli fet així, queda cruixent, els encanta als nens i quasi no perd vitamines, ni nutrients. La col, de la mateixa família, és una altra meravella. No hi ha verdura més potent. Col llisa crua per fer-ne una amanida o arrissada pels caldos. Si podeu comprar la verdura eco, tant millor. La podeu trobar a Hortamenja (Valldoreix), Can Monmany (venen mitjançant la Cooperativa L'Ortiga i als mercats dels dissabtes a Valldoreix), al Mercat de Pagès d'alguns dissabtes a Sant Cugat, al carrer Major, ... Però hi ha una estrella indiscutible que és la verdura d'en Xevi, que les ven els divendres a partir de les 17 hores a Cal Temerari.

Siguem clars: fins i tot les verdures eco poden estar fetes en terres sobreexplotades. En Xevi és, en part, biodinàmic. Això significa que té una cura especial, entre altres coses, del compost i la nutrició de la terra. I, per acabar-ho d'adobar, en Xevi rega les verdures amb aigua estructurada per ell mateix amb un aparell que costa molts diners. Confesso que, només sortir de comprar, ja li vaig fent queixalades a les penques de les bledes. L'aigua que en surt té un gust que no oblidareu mai. Tampoc hi trobareu el gust "típic" de bleda. Malauradament, aquest gust obeeix a la contaminació amb nitrats (habituals al subsòl de Catalunya) sobre tot en plantes que, com les bledes, tiren les arrels molt avall. Les bledes d'en Xevi no tenen aquest gust. Senyal inequívoc que no rega amb aigua de pou amb restes de nitrats, ni en camps contaminats per aquests mateixos nitrats. També confesso que no he arribat mai a ficar la rúcula a la amanida. Me la menjo sola i sense amanir només sortir d'allà (nota mental: en compraré més, perquè sinó no la tastaré mai en amanida). I, per acabar, un detall per aquells de vosaltres que coneixeu els cicles estacionals de fruites i verdures: en Xevi va aparèixer en ple mes de novembre amb maduixes primerenques. I és fàcil d'entendre perquè. A Mataró (tot i que no les té en hivernacle) no gela tant, però hi té sol i llum i els possibles impediments per les temperatures fredes, queden compensats pels excel·lents nutrients de la terra i l'aigua estructurada.

No cregueu que les verdures eco són tan cares. En termes de beneficis per a la salut, us estalviaran molts diners en medecines.

Anem al que en diem el tall.

Tot el que sigui carn "normal" o peix "normal" oblideu-ho. La carn, sigui de l'animal que sigui, que segueix vies no-eco, és un verí per a la salut. Estan plenes (igual que el peix de piscifactoria) de tota mena de medicaments (a EEUU es calcula que el 80% dels antibiòtics es donen als animals de "granja"). El peix "fresc", la major part de vegades és de piscifactoria. El millor peix és el pescat i congelat a alta mar. No li posen porqueries i és el més barat. Per exemple, al Mercadona podeu trobar tonyina congelada d'aleta groga (més petita i, per tant, menys contaminada) a 8,25 euros/kg i salmó salvatge congelat a 9,60 euros/kg (menys contaminat, perquè no viu més de 3 anys). Grans fonts d'omega-3, de la qual n'estem molt mancats, només superats pel verat (que en té el doble que el salmó). El verat fresc el podeu trobar a 8,90 euros/kg (aproximadament) als mercats municipals.

Podeu aconseguir carn eco a molts llocs. L'inconvenient és que la carn eco només ens garanteix que no han donat medicaments, ni pinsos transgènics, al bestiar (que ja és molt important). Però, al donar-los cereals, per exemple, els estan donant aliments que no poden digerir adequadament. S'inflen i engreixen però en podríem dir animals diabètics. És molt difícil trobar animals alimentats com cal. És per això que, avui mateix, després de parlar amb uns amics que em van dir fa temps que volien engegar un projecte de vaques eco (http://www.terralybica.cat), he anat a provar la carn. I es nota que és de vedelles que només mengen pastures. Que no només vol dir que són vaques sanes pel que mengen. Vol dir que són vaques que caminen, fan exercici i, gràcies a alimentar-se de pastures naturals, obtenen (de veritat) vitamina B12 (les vaques l'obtenen d'uns bacteris que són a la terra que toca a l'herba en terres naturals) i omega-3, en quantitats extraordinàries. A tenir en compte que aquestes vedelles tenen la quantitat de greix natural que han de tenir. No s'inflen artificialment de cap manera.

Podeu trobar aquesta carn a la carnisseria Eduard (la porten l'Edgar i en Bernat) al carrer Ramón Escayola de Valldoreix, a uns metres del Colmado Víctor. De moment, només exploten la carn. Els he demanat que, quan es decideixin a fer mantega a partir de llet no pasteuritzada, m'avisin també. És un dels greixos més fantàstics i saludables (junt amb l'alvocat i el rovell d'ou) que existeix. El preu de la carn és ajustat. A 15,50 euros/kg la carn picada. Tenint en compte que la eco l'aconsegueixo a 12,50 euros/kg al Mercat de Mirasol, per exemple, el preu és més que correcte. A més, us asseguro que menjar un cop al mes una carn com aquesta és molt més "rendible" en termes de salut que menjar-ne quatre cops més de carn eco. L'altre carn, ni la tasteu. És verí per a la salut, com he dit.

Els ous, potser la més completa de les proteïnes són, malauradament, víctimes de la mala gestió que en fem de la alimentació. Que només un 1% de la gent treballi per a generar aliments és un desastre. Perquè fan servir explotacions intensives. I no es poden permetre que les gallines mengin com ho haurien de fer. Picotejant cucs pel terra o menjant restes de l'horta. Calen molts metres quadrats per alimentar a una gallina així. En el cas dels ous eco, les gallines estan lliures, al menys fan exercici i no els donen medicaments. Però mengen cereals, que no és el seu aliment natural (només en molt poca quantitat).

De llegum, en podeu menjar diversos cops per setmana. Mai més de 200 grams per persona i dia (porten antinutrients).

Per acabar, dos exemples de coses que menjo, que són del meu gust i que són saludables. Un exemple del que intento fer amb els meus pacients.

Poso a marinar tonyina congelada directament en suc de llimona, oli d'oliva verge extra i curry en pols, en un recipient de Pyrex. El deixo a la nevera, unes hores o uns dies i, quan la trec, la poso directament al microones (ja sé que no és l'alternativa més saludable, però sí la més factible) 10 minuts a màxima potència. [Recordeu que us heu de mantenir lluny del microones mentre funciona]. Un cop cuita la tonyina, la barrejo amb col llisa trossejada en amanida, afegint-li una mica del suc de fer la tonyina.

El que acabo de dinar avui. He posat dos ossos de la vedella que he comprat a coure amb 3,5 litres d'aigua mineral i 0,5 litres d'aigua de mar, junt amb una mica de vinagre de poma (ajuda a extreure millor els nutrients dels ossos). S'ha fet dues hores. Quan s'acabava, he posat un bròcoli (traient el tronxo gros) dins l'olla i he deixat que bullís 2 minuts. M'he menjat el bròcoli amb el gust del caldo (el caldo el guardo per fer-ne sopa). M'he fet a la planxa una hamburguesa a partir de la carn picada que he comprat.

Espero que, amb aquests exemples, us acabeu de convèncer que menjar sa no ha de ser car, ni avorrit. I, molt menys, si considereu la quantitat de medicaments que us estalviareu (en diners i en salut).

Métodes i hàbits per recuperar la salut (2). Hàbits higiènics

A l'article d'avui, segur que descobreixes l'enorme potencial de la salut natural. En coses, aparentment, tan simples com dormir, fer exercici, prendre el sol, conèixer la importància de l'aigua, s'amaga tota la força de la natura. I veuràs que, si jugues d'acord amb ella i no d'esquena a ella, la natura és el millor aliat que tenim.

Porto molts dies treballant en aquest article. Se m'ha fet dificilíssim condensar tanta informació rellevant que calia incloure-hi. A més, el desconeixement general de moltes de les coses que explicaré, em tempta a allargar les explicacions científiques. Tot i no fer-ho, l'article ja és prou llarg. I, a més, poc ordenat. Perquè tot en la natura està interrelacionat. I algunes coses, com les que són fruit de la interacció entre l'aigua i el sol, no sabia on posar-les.

Molt del que llegeixis et sorprendrà. No és estrany, ja que ens oculten que la font del que ens fa falta per recuperar la salut és gratis i està a disposició de tothom. O és que no has notat que les coses amb les que no es pot fer negoci, s'oculten i es neguen amb insistència ?.

T'asseguro que els efectes d'aquestes simples receptes, acompanyades d'un tarannà positiu i emocionalment equilibrat, és màgic per a la salut.

Com ja he explicat, la meva prioritat en planificació diària és buscar el sol i fer exercici. Pels que em veuen molt bronzejat en ple hivern (i sense anar a la neu), al menys és una demostració palmària de que la cantarella dels "venedors de vitamina D" (que el sol no pot donar prou vitamina D a l'hivern) no és certa. Apart que el sol dóna molts més beneficis que només la vitamina D. Però, amb les coses naturals passa com amb els medicaments. De tot el que ens ha donat salut gratis durant milers d'anys: aigua, sol, plantes, està prohibit dir que són bons per la salut. No està "demostrat" fins que les farmacèutiques n'aïllen una molècula que es pot vendre. Però, aïllar molècules (esmenant la plana a la naturalesa) és tan nefast com prendre raigs UVA o posar-se cremes pel sol. Dins l'espectre del sol, totes les longituds d'ona són beneficioses. Per separat, són pernicioses.

Dormir:

- Dormir no és només el temps de recuperació de l'exercici físic o intel·lectual que has fet. És un autèntic "reset" diari dels òrgans interns (i no només dels ulls).

- La melatonina (la hormona que ens fa dormir) és un potentíssim antioxidant i la brigada nocturna de neteja dels òrgans.

- La llum blava de les pantalles i llums LED (teles, tablets, mòbils, etc) trenca el cicle de la melatonina (sobre tot, a partir de la caiguda del sol). És la part de l'espectre de la llum solar que ens desperta pel matí i activa la serotonina (la hormona de la activitat), que és la hormona que, a mida que avança el dia i estem exposats a la llum, es va convertint en melatonina (la hormona del descans). Estar tancats tot el dia sense que ens toqui la llum és garantia d'insomni.

- Les ones electromagnètiques dels aparells electrònics són especialment perjudicials a les nits. Allunyeu-los de les habitacions.

- Dormir poc és garantia de mal funcionament del cos, de tenir estrès i estar poc oxigenat i molt acidificat.

Exercici:

El millor exercici, i pel que hem estat "dissenyats", és el que pots veure en els nostres parents, els primats. Això vol dir anar-se movent tot el dia, amb estones d'esforços més intensos i altres de descans. I moltes estones drets. Recorda dues coses:

- La primera causa de mort en el món civilitzat, encara que es disfressa amb noms de "malalties" molt diverses, és (estar assegut davant) la televisió.

- Filípides, el primer que va recórrer la distància des de Marató a Atenes, va morir en arribar.

Això vol dir que tant mata estar-se quiet, com passar-se de voltes.

Hi ha tantes maneres de fer exercici, d'estar en forma i estar saludable, com persones. Depen de la teva complexió, estat de salut,... El que no funciona és fer esport ocasional, però molt intens. S'ha de fer un mínim d'exercici diari. I, sobre tot, no estar-se gaire estona assegut. Perquè una estona d'exercici al dia no compensa unes quantes hores d'estar assegut.

L'exercici genera hormones de relaxació i felicitat.

Aigua:

La decisiva importància que té prendre prou aigua cada dia, ha estat constantment ignorada i corregida pels que defensen que pot ser substituïda per altres líquids. Gravíssim error. El cos exigeix aigua i minerals. I, si no en té prou, comença a prendre decisions dràstiques. Necessita sacrificar part dels serveis vitals (sistema de nutrició i sistema d'eliminació). I, quan això passa, s'activa la resposta d'estrès. I, per acabar-ho d'adobar, l'estrès consumeix molta aigua.

Hi ha massa mites sobre l'aigua que no són certs. En canvi, el desconeixement que tenim sobre ella és extraordinari. Els descobriments i demostracions científiques dels últims anys (sobre tot, del doctor Pollack i el seu equip) vénen a ser com la física quàntica. Són l'única manera d'explicar el comportament de l'aigua, però "no convé" fer-ne cas, perquè desballesta una gran part de la física i la química.

Miraré de dir-ho tot molt esquemàticament. Perquè, als punts que mencionaré, hi he dedicat centenars d'hores d'estudi i mereixen llibres per sí mateixos:

- Som, literalment, aigua. En pes, oscil·la molt segons la edat i l'estat de la persona, el mínim pot arribar a ser del 65-70% però, en percentatge de molècules, el nostre cos és un 99% aigua.

- La quantitat d'aigua que necessita diàriament una persona depen de moltíssims factors: l'aigua que contenen els aliments, la sudoració (fins i tot la que no es nota), els comportaments (sobre tot, emocionals) o líquids o sòlids (i tòxics, inclosos els medicaments) que li roben aigua (o que són diurètics) o que obliguen el cos a destinar-hi molta aigua per compensar els problemes (normalment, de pH) que produeixen. Cafès, refrescs, alcohol, sucre, sal, tabac, contaminació (de l'aire i electromagnètica), ... S'han de sumar i restar les aportacions per estimar la quantitat d'aigua necessària per a cada persona. Només una dada perquè vegis la importància de l'aigua pel cos: quan ja tens sensació de molta set i boca seca, només has perdut un 2% de l'aigua corporal. El color normal de la orina és groc pàlid. Si és més fosc, i no estàs prenent certs complements vitamínics que en canvien el color, és que passes set.

- La presència d'aigua determina si un ésser té vida o no la té. La sang ve a ser aigua amb "colorant".

- Com en totes les altres coses de la natura i la salut, la meravellosa maquinaria de l'ésser humà és una trampa mortal quan no li prestem atenció. Els animals lliures (prou allunyats de l'home per no contaminar-se amb el seu estrès vital) se n'adonen de seguida quan el seu cos, per salvar-los d'una situació perillosa, ha hagut d'adoptar mesures extremes, que cal compensar immediatament per evitar greus conseqüències per a la la seva salut. L'home, en canvi, és capaç de beure una llauna de cola sense adonar-se que li està robant la calç dels ossos o que necessitaria (per compensar la acidesa extrema que li provoca) beure l'equivalent a vàries llaunes d'aigua per minimitzar el mal que fa al seu cos.

- Gràcies a René Quinton, sabem que l'aigua de mar (rebaixada al mateix nivell de sals que tenien els oceans al període Precàmbric, fa 3.800 milions d'anys) és el medi exigit per les nostres cèl·lules per funcionar. Això implica les sals (en realitat, tots els elements de la taula periòdica, en major o menor quantitat) que ha de tenir i el pH exacte que necessita. Darwin tenia raó en quant a la evolució de les espècies, només en quant a la seva forma externa. En quant a l'interior, la cèl·lula és una dictadora que exigeix permanentment que es compleixin les seves exigències fins al mínim detall. Si no ho fem, pren les seves decisions més extremes. Com provocar el que en diem "càncer", que no és més que un canvi en la forma d'obtenció d'energia per salvar-nos la vida, quan la acidificació i la falta d'oxigen al cos li impedeixen funcionar normalment i ha de passar al "mode càncer", fins que no tornis a tractar-te bé a tu mateix.

- Que l'aigua és font de vida ho sap tothom. Però no fins a quin punt. T'apunto uns quants misteris i la seva explicació (breu):

- Com és que els glòbuls vermells poden passar per capil·lars que són més estrets que el seu diàmetre ?. Perquè l'acció del sol (o certes fonts de calor i llum) sobre la pell, interactuant amb el colesterol, genera òxid nítric que elastifica els capil·lars. Apart, certes propietats de l'aigua (algunes les explico després) ho afavoreixen.

- Perquè els naturistes defensen dormir sense cap mena de calefacció, tapant-se molt els peus, i mantenint la part superior del cos més destapada, fins i tot a temperatures molt fredes ?. Perquè la calor aplicada als peus (i la diferència de temperatura amb la part superior del cos) permet generar una bona circulació de la sang. El mecanisme del cos, que en naturisme en diem "derivació", que desvia la sang cap als llocs del cos que estan massa freds, serveix, entre altres coses, per treure el mal de cap (proveu a submergir els peus en aigua freda, quan en teniu).

- Com és que la sang se'n va a les zones del cos amb problemes ?. Doncs perquè la sang és el transport dels nutrients, sobre tot oxigen, que el cos necessita. Hi ha diferencials elèctrics (que també es reflexen en el camp magnètic del cos externament) i bioquímics, en les zones amb problemes, que atreuen a la sang (a l'aigua). També hi ha mecanismes de l'aigua (com l'osmosi o les diferències de pressió) que hi tenen a veure (inclosos mecanismes desconeguts fins fa pocs anys i ignorats per la major part de la comunitat científica).

- Com és que parles de diferencials elèctrics a la sang (l'aigua) del cos? Perquè l'aigua dins el cos, per influència del sol i certes fonts de calor i llum, actua de forma similar (però no igual) a la fotosíntesi de les plantes (generant, literalment, una "bateria" solar, amb càrregues elèctriques positives i negatives). Un cos saludable té una càrrega elèctrica resultant negativa, encara que en certs moments i zones del cos, també es generen càrregues elèctriques positives. Certs elements del cos (com el sodi, el potassi, el magnesi i, òbviament, l'ATP) són els protagonistes de reaccions químico-elèctriques responsables de l'energia del cos.

- Com és que es diu que certs ioguis poden viure només amb sol i aigua i sense menjar. És possible? En teoria, sí. Quan parlo de bateria solar del cos és literal. Genera tanta o més energia que l'aliment. Respecte a l'aigua, pensa que l'aigua de mar conté tots els minerals de la taula periòdica en la proporció que el cos necessita, encara que se n'ha de rebaixar la quantitat de sals per litre. Pensa que s'ha demostrat que aigües sagrades (com la de Lurdes o el riu Ganges) també són el que coneixem com aigua viva o estructurada (que emet una freqüència determinada). Pensa que les plantes s'alimenten del sol, l'aigua i els minerals.

- Com és que apropar-nos a la natura, a les cascades, on trenquen les onades, abraçar-se a un arbre, trepitjar la terra amb els peus nus o prendre el sol ens fa sentir bé ? Els famosos ions negatius (que no vol dir dolents) ens atreuen perquè són els que ens fan estar saludables (recordeu que el "saldo" elèctric del nostre cos ha de ser negatiu). El sol emet una llum/calor en una longitud d'ona que genera els efectes-bateria en l'aigua del cos que he mencionat abans (i la transformen en aigua viva, estructurada o EZ, com li vulgueu dir). "Curiosament", apart dels elements de la natura, els éssers (humans inclosos) que estan en equilibri (i, per tant, amb saldo elèctric negatiu) desprenen l'energia en la mateixa freqüència. La meravella de la natura fa que una persona equilibrada (i anímicament positiva) et pugui transferir energia amb la seva presència o amb una abraçada. No vull allargar el tema, només pensa que totes les reaccions naturals (oxidació, alliberament de ions d'hidrogen, acidificació del pH) tenen implicacions elèctriques i químiques que s'han de compensar.

- Com es pot veure des de l'exterior quins òrgans del cos tenen problemes i quins no funcionen ?. Allà on el cos té una calor excessiva és perquè hi envia més sang per combatre els problemes. Allà on el cos està més fred del compte, és perquè els òrgans propers no funcionen (perquè la sang no hi pot arribar o perquè alguna disfunció ha provocat l'aturada de l'òrgan). 

- Com és que els científics (no tots) neguen validesa a la homeopatia ?. Perquè diuen (amb raó) que amb tanta dilució ja no queda cap molècula de l'element en la solució final. Hi ha un grup important de científics (entre ells, algun Premi Nobel) que fa anys que han demostrat vàries coses:

- En la línia de Masaru Emoto, que ja ha demostrat que l'aigua té la capacitat de modificar la seva estructura en funció de les energies que l'envolten (convertint, per exemple, en aigua pura l'aigua de claveguera, només posant un lama a resar al costat), van fer experiments de com el simple pas d'una persona prop d'una gerra d'aigua, n'alterava les qualitats. Imagineu el que la bona (o mala) energia li fa al nostre cos, si quasi som aigua.

- Han demostrat que l'aigua té la qualitat d'agrupar les seves molècules en tal nombre de combinacions (potser infinites) que l'aigua pot "recordar" amb què o qui ha estat en contacte, sense que conservi rastres moleculars de la seva presència.

- Que l'aigua EZ és capaç de rebutjar qualsevol element nociu i mantenir-se pura.

- Si és cert que l'aigua guarda la "memòria" de tots els elements amb els que ha estat en contacte, com i quan es fa el "reset"?. El doctor Pollack i el seu equip han demostrat que l'aigua passa per quatre fases (no tres): sòlid (gel), líquid-cristal·lí, líquid i gasós. Algunes fases, suposen una mena de "reset" (la gasosa, per exemple). La fase "desconeguda", la de líquid-cristal·lí, implica propietats que estan a mig camí entre el sòlid i el líquid. La coneixem com aigua viva o aigua estructurada. Té propietats diferents. Fins i tot, en lloc de H2O es converteix en H3O2. És un 10% més viscosa. I és l'aigua que circula per dins dels animals sans (inclosos els homes).

- Com s'aconsegueix l'aigua viva ?. Amb la famosa freqüència de llum/calor que mencionava. Remenant-la en un vas circular amb una cullera (generant un vòrtex, com si fossin mini onades o cascades). Refredant-la fins uns 4ºC (el punt entre gel i líquid). Deixant-la caure per gravetat i topar contra les pedres ...

- És cert que l'aigua sempre gela als 0ºC i bull als 100ºC?. No. Segur que coneixes, com a mínim, que depen a quina altura (pressió atmosfèrica) estiguis. Doncs hi ha molta més casuística.

Sol, Llum i Aire:

Com ja has vist a l'apartat de l'aigua, el sol és (literalment) vida:

- La energia lluminosa és absorbida per l'aigua dels cossos. Alguns anomenen biofotons a aquesta energia, que és capaç de transmetre's a velocitats increïbles sobre la base d'aigua estructurada. És a dir, si estem sans, contenim aigua estructurada. I la bona energia circula amb fluïdesa. Si estem malalts, fins i tot els senyals elèctrics van malament i lentament (i no només al cervell).

- Desinfecta i mata germens. S'ha relacionat la presència de grip i constipats amb falta de vitamina D.

- Provoca reaccions bioquímiques en tots els éssers amb la llum i la calor. Transforma els gens per adaptar-los a la alimentació propicia a cada època de l'any, en funció de la llum i sol que perceben els nostres ulls i la nostra pell.

- Transforma l'aigua del cos en aigua estructurada.

- Fer que el cos experimenti els canvis de temperatura fa que s'enfronti al fred i això genera hormones que ens fa més feliços. També provoca que la grassa blanca es converteixi en marró, molt més energètica, amb més mitocondris i que ens dóna un metabolisme més actiu. Només recorda el que et vaig explicar: quan mengem en excés coses que ens engreixen molt, enganyem al nostre cos que creu que volem hivernar. Cap animal, excepte els màxims depredadors, faria això (que el deixa indefens) si no és que es vol amagar a una cova a passar l'hivern. El fetge gras és un truc evolutiu: acumulem grassa blanca, inutilitzant el fetge per a la acció, per donar-nos energia que es podrà alliberar a poc a poc dins la cova ben abrigats. Quan ja quasi ha passat l'hivern, sortim de la cova, ens enfrontem al fred residual i el nostre organisme transforma la grassa blanca en grassa marró. Ens preparem per a la acció amb molta energia, ja que el nostre fetge ha anat eliminant la grassa blanca de reserva que el bloquejava.

- La llum de la Lluna també és bona ?. És menys intensa, però no deixa de ser llum solar reflexada. A Sud-Amèrica es prenen banys de Lluna.

- Perquè no em ve de gust prendre el sol? Perquè estàs malalt, sinó el voldries prendre.

- Prendre el sol provoca melanomes i càncers de pell?. Resulta que això és mentida. La quantitat de casos en que passa això és realment ínfima. I no és per culpa de prendre el sol, sinó d'altres patologies que pateix la persona. El que sí és nociu és posar-se cremes. Trenquen l'equilibri natural. Frenen unes longituds d'ona del sol i en deixen passar d'altres, amb un resultat nefast. El sol és beneficiós per a la pell i les seves malalties (psoriasis, dermatitis atòpica, micosis, ...).

- Perquè es produeixen defectes a la vista?. Perquè, a part d'altres problemes de salut que també els provoquen, no fixem la vista per veure petits detalls (com llegir, per exemple) a plena llum del sol. També els problemes emocionals i l'estrès ens perjudiquen. S'ha demostrat que l'estrès i la tensió emocional afecten els músculs dels ulls. I que llegir amb poca llum ens provoca estrès. Només hi ha una molt petita zona de l'ull on podem enfocar perfectament els objectes més petits. I abasta 1 centímetre. Per tant, per llegir, hem de moure els ulls i la vista constantment. En canvi, per tensió, intentem enfocar amplis trossos de text forçant la vista, sense moure els ulls. El nostre disseny és genial. Només la part més central de l'ull és capaç d'enfocar el més proper. La resta de l'ull es destina a la visió més o menys perifèrica. I aquesta visió perifèrica ens pot salvar la vida (podem veure un depredador que s'apropa, mentre intentem mirar una formiga).

Investigacions recents confirmen algunes de les meravelles de la llum solar:

- La llum blava i brillant del matí és antidepressiva, ens desperta, estimula el cervell, genera serotonina, combat bacteris resistents als antibiòtics.

- La llum taronja i vermella (com la caiguda del sol, les brases i el foc) generen melatonina, que ens fa dormir.

- La llum blanca d'espectre complet incrementa el flux de sang i la producció d'anticossos i disminueix la inflamació

- La radiació ultraviolada B (UVB) és l'única part capaç de fotosintetitzar la vitamina D a la pell

- La llum vermella serveix per tractar malalties oculars, artritis, hipotiroïdisme, lesions neuronals, cel·lulitis, pèrdua de cabell, fibromialgia, ...

I, ara, oblideu la segmentació anterior en "colors" o longituds d'ona. Podria afegir a la llista molts ítems més. Però no cal i, a més, alguns no es posen d'acord si és la llum blava o la blanca d'espectre complet, si la vermella no cura tant com l'espectre infraroig que ha demostrat un gran impacte curatiu, ... Traduït: quan surten tantes investigacions a la llum, només vol dir que estan a punt de sortir al mercat aparells de biofotomodulació que donaran molts diners. Amb el perill afegit que descobrim d'aquí a uns anys que aïllar tal o qual tipus de llum provocava problemes. Com els medicaments, vaja.

En resum:

- El sol és salut si es pren en dosis prudents.

- La llum del sol (sobre tot, a les zones muntanyoses), té efectes curatius sobre els òrgans i tot el cos.

- Exposar-se a totes les longituds d'ona del sol permet al cos equilibrar-se i dirigir el ritme diari, segons les hores de llum i foscor.

- Ens pot semblar que la llum s'atura a la superfície de la nostra pell. Al contrari, la llum penetra a la pell i millora la nostra biologia (la nostra aigua).

- Filtrar espectres aïllats (cremes pel sol, raigs UVA, ulleres de sol) causa perjudicis. Dins l'espectre de llum solar, cada longitud d'ona és beneficiosa.

- Els UVA (sols) produeixen arrugues i fan mal als teixits. Dins l'espectre complet, generen òxid nítric. Que protegeix el cor i relaxa els vasos sanguinis i disminueix la pressió arterial.

Conclusió:

La natura, tal com està, és perfecta i beneficiosa. Exposar-nos als elements naturals (sol, aire, aigua) a cada època de l'any ens dóna les dosis perfectes per a la salut.

Obro visites al centre Accura al costat del FGC de Sant Cugat per atendre Barcelona i tot el Vallès Occidental

Què tenen en comú Barcelona i el Vallès Occidental a nivell de transport?. Doncs que estan units pels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). I el nus central d'aquestes comunicacions és Sant Cugat del Vallès. Totes les estacions de la xarxa estan a menys de 30 minuts de Sant Cugat.

Doncs ara he obert consulta al centre Accura de Sant Cugat. A 150 metres (2 minuts a peu) de la estació dels FGC. Tots els origens o destins, Barcelona, Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze, Bellaterra, que estan units per freqüències similars a les del Metro de Barcelona (per això en diuen el Metro del Vallès), queden així a l'abast.

La adreça del centre Accura és Carrer del Doctor Murillo, 27, 08172 Sant Cugat del Vallès, Barcelona. http://www.accura.cat/on-som/

Per demanar hora, podeu trucar al 931404692 o enviar un mail a info@accura.cat

L'horari és de dilluns a divendres de 9:30-13:30 i de 16:30-20:30. Us atendrà l'Anna que, en funció de la disponibilitat de sales i de la meva agenda, us donarà l'hora. Les visites inicials són de 2 hores, a un preu de 70 euros. Pels que us sigui més còmode, també us puc atendre a l'horari de migdia (entre 13:30-16:30). Això ho podeu gestionar també amb l'Anna.

Si, per falta de disponibilitat de sales, l'hora que us poden donar no us quadra o bé s'allarga massa en el temps, sempre em podeu trucar directament a mi (629793298) o enviar-me un mail (ll.tordera@gmail.com) i mirarem que hi puc fer. També haureu de contactar directament amb mi si voleu que us visiti a Valldoreix (Carrer Bobines, 22 08197 Valldoreix). Per les primeres visites a Valldoreix, també us puc anar a recollir a peu d'estació de Valldoreix, ja que podem aprofitar el trajecte per començar la visita, perquè normalment a Valldoreix puc fer-les més llargues al mateix preu.

En el cas dels que no pugueu pagar els 70 euros de la visita, m'heu de trucar directament a mi, perquè la visita la hauriem de fer a Valldoreix. Crec en la bondat de la gent i sé que els que em demanin que els atengui sense pagar, ho faran honestament. A més, com amb la meva ajuda i la vostra fe, podreu recuperar la salut, la alegria de viure, la autoestima, la orientació en el món del treball i el vostre jo (en totes aquestes coses, tinc molta experiència), estic convençut que, quan les coses us vagin millor, ja em pagareu. Crec fermament en el que deia en un article recent. "Per tenir salut, has de viure amb bondat" http://terapeutanaturistadecapsalera.blogspot.com.es/2017/01/per-tenir-salut-has-de-viure-amb-bondat.html  o en castellà http://terapeutanaturistadecabecera.blogspot.com.es/2017/01/para-tener-salud-tienes-que-vivir-con.html

Per atendre visites, i per ser honest, poso algunes condicions. Són només les que depenen de la meva forma de treballar i veure la vida. Pels que no rebeu els meus correus, les podeu trobar, a l'article previ a aquest, al meu blog  http://terapeutanaturistadecapsalera.blogspot.com.es/2017/01/metodes-i-habits-per-recuperar-la-salut.html o si el preferiu en castellà http://terapeutanaturistadecabecera.blogspot.com.es/2017/01/metodos-y-habitos-para-recuperar-la.html

En ell també faig alguns aclariments sobre les visites i del perquè em defineixo com terapeuta naturista de capçalera.

Métodes i hàbits per recuperar la salut (1) Desintoxicació intestinal

Aquests propers articles estaran centrats en la metodologia i hàbits concrets per recuperar la salut.

Molts pensareu que dependrà dels problemes de salut que tingui cadascú. I no sempre és cert. Clar que per a cadascú hi haurà especificitats i diferències. Però no confongueu les "malalties" amb els objectius de salut (recuperar la funcionalitat dels òrgans del cos).

Intentaré fer una sèrie d'articles curts. Però no és una "seqüència", encara que per a millor comprensió ho explicaré com si ho fos. Normalment, es fa tot a l'hora. És obvi que heu de tenir paciència amb l'evolució del vostre cos. Però això no s'ha de confondre amb allò de "anar per parts". De cap manera. Ja sé que, psicològicament, sembla més fàcil abordar els reptes un a un. Però això, en salut, no funciona. Al contrari, sé per experiència que, si acompleixes mínimament els passos plantejats, en un marge de 15 dies ja comences a veure canvis sensibles en el teu estat de salut.

Per no fer-me repetitiu, no allargaré les explicacions (excepte en casos puntuals) i m'estalviaré explicacions addicionals (que hauria de repetir sempre) tipus:

- No en tots els casos es farà el mateix, ni en el mateix ordre.

- Quan dic tothom o mai o sempre, sempre deixo oberta la porta a excepcions (rares, això sí).

- No explico més que part de la casuística habitual, perquè sinó seria interminable.

- No et recomano que segueixis res del que dic al peu de la lletra (jo tampoc ho faig mai).

Per coherència i honestedat, només poso algunes condicions per visitar-te:

- Que creguis que et pots curar i no et faci por curar-te. Moltes malalties autoimmunes obeeixen a una por inconscient a fer mal a altres. La resposta és fer-se mal a un mateix. Però aquest és un camí nefast. T'acaba convertint en víctima i perjudicant, molt més, als que t'estimen.

- Que tinguis clar que qui produirà la curació ets tu, no jo. Jo t'ajudaré a interpretar el que diu el teu cos i et donaré les eines necessàries per curar-te. Però l'actor/director ets tu. Jo només sóc el guionista. Que et quedi clar que jo no et puc garantir la curació. Aquest ets tu. Per això, felicito el pacient quan es cura.

- Que acceptis per endavant que jo no em dedico a curar "malalties" (i que, a més, són mentida). Jo busco la curació integral del cos. El cos (en la seva totalitat) perd o recupera l'equilibri a la vegada. Segons les accions (parcials) que facis, el teu cos es desequilibrarà a una banda o altra (aquesta és la raó de perquè són infructuosos els intents de fer teràpies aïllades, per bones que siguin). Per això em defineixo com a terapeuta naturista de capçalera. Dedicaré tots els esforços i hores que faci falta per ajudar-te a recuperar la salut. Tota aquesta inversió de temps (i amor) que hem de posar tots dos, té com a objectiu que descobrim junts el que demana el teu cos. Un cop ho haguem après, trobaràs el camí cap a la salut. Sempre i quan també hi posis ganes. Si busques només algú que et curi un constipat, a menys que ja siguis pacient meu (i, aleshores, sabré perquè passa), busca un metge o una farmàcia (que et donin una pastilla) o un naturòpata (que et doni alguna herba o complement). Les solucions parcials, tenen resultats efímers. Respecto aquests professionals, però veig les coses d'una altra manera.

- Encara que no comparteixi la manera de fer d'aquests professionals, sempre partiré dels diagnòstics mèdics (a mi no em correspon fer-los) i respectaré la medicació que et donin. Una altra cosa és que, en funció de la medicació que prenguis, la curació sigui més lenta.

- Que acceptis per endavant que et donaré totes les explicacions que em demanis, però que no em vull passar el dia donant explicacions de perquè no faig el que altres professionals t'han dit. No faig el mateix que ells. La meva feina suposa moltes hores d'estudi i investigació i no és gens "automàtica". Però, m'apassiona. Vagi per endavant que molts professionals de la salut tenen preparat (o semi preparat) el reguitzell de coses que has de fer o el que has de prendre per a cada "malaltia". Jo només tinc semi preparades les coses bàsiques i comuns de la primera visita. Ja sé que queda molt bé respondre de bones a primeres, i de memòria, quina és la medicina o complement que anirà bé pel teu cas específic. Però no té sentit (encara que sàpiga quina és la "habitual") perquè ja t'he dit que, en tots els casos, ho reviso tot de dalt a baix, abans d'entrar en el detall del teu cas. T'al·lucinaria veure (com jo he vist) els errors que cometen, fins i tot les eminències mèdiques, quan no dediquen prou temps a cada cas. Això no vol dir que jo no em pugui equivocar. Però no serà per falta de temps de dedicació.

Aclariments:

- La durada de la primera visita depen d'un parell de factors. Si la fem a Valldoreix (fins i tot si et recullo a l'estació de tren), com no pago l'espai de consulta com a Sant Cugat, no m'importa la durada, sobre tot si (en funció de la disponibilitat del pacient) aprofitem per fer-ne una part mentre caminem i prenem el sol. L'explicació és molt simple. Caminar i prendre el sol és la meva prioritat diària per a la salut i, per tant, ja que ho he de fer igual, no ho compto com a temps de visita. Normalment, les primeres visites en consulta a Sant Cugat les he de restringir a 1 hora i 50 minuts. Encara que, en certes ocasions, puc caminar i prendre el sol per Sant Cugat (en funció de la resta de visites programades).

- A la  pregunta de en quines "malalties" et puc ajudar, la resposta és totes. El que no podem fer és recuperar un òrgan que ja no hi és (encara que podem ajudar al cos a acomodar-se a la pèrdua) ni, òbviament, prendre determinacions mèdiques o quirúrgiques. No m'importa l'estat de salut que tinguis, ni el nom que li hagin donat a la teva malaltia. Estic acostumat a que els meus pacients vinguin amb casos molt extrems o com a últim recurs.

- Durant la primera visita, recullo la informació de totes les dades mèdiques, història clínica, qüestions personals, medicació, intervencions, al·lèrgies, alimentació i hàbits higiènics habituals, ... i abordo la primera fase de desintoxicació. Durant les properes dues o tres setmanes (segons el cas), estarem en comunicació per telèfon, mail o WhatsApp per fer un seguiment i/o fer variacions, segons el resultat de les meves investigacions o les teves reaccions al tractament inicial.

- La segona visita ja ha de servir per entrar més en detall en la recuperació d'òrgans específics, un cop analitzada l'evolució del tractament inicial, que ens ajuda a descobrir una part dels problemes ocults.  

Desintoxicació intestinal

Tothom té l'intestí brut. Tanta literatura al voltant de les al·lèrgies, intoleràncies, histamines, immunodeficiències, afegeix més ignorància que dades útils.

Cal netejar l'intestí (com a mesura immediata) de tota la brutícia acumulada per mala eliminació, per tòxics persistents i mala nutrició (per culpa de mals aliments o mal aprofitament).

Primera eina fonamental: els laxants d'herbes Sanatorium. Els va inventar el meu metge de capçalera (i naturista i gran investigador) el doctor Joaquim García Roca. El meu primer mestre en naturisme. Després de 60 anys, encara van "descobrint" coses que ell ja sostenia (i demostrava), encara que molt pocs li feien cas. Ja us previnc sobre els comentaris dels farmacèutics, que us diran que aquests laxants tenen dos components "forts". El que passa és que no han caigut en que hi ha dos components més que mantenen a ratlla als "forts" per obtenir una simbiosi inigualada per altres formulacions. Un laxant potent, que sacseja el fangueig de l'intestí prim (vellositats incloses) i el neteja a fons, al mateix temps que no deixa les seqüeles d'altres laxants que tenen els mateixos components "forts", però que no en tenen d'altres que els controlin.

Una por a vèncer: la diarrea, a menys que sigui sostinguda, no és un mal senyal. Al contrari. Quan la gent es queixa que ha agafat diarrea per un "excés" de vitamina C (compte, que el de magnesi no és el mateix), el que no sap (i ningú li explica) és que la diarrea és una reacció normal del cos quan es troba tòxics al torrent sanguini (alliberats, entre altres, per la vitamina C) i així expulsar-los el més ràpid possible. Òbviament, si esteu deshidratats, no es produirà la diarrea i els tòxics es tornaran a "amagar".

Per descomptat, s'ha de ser previsor per compensar les diarrees no només amb aigua, sinó també amb líquids que recuperin les sals minerals.

FAQ: No m'importa si tens síndrome d'intestí irritable, Crohn, colitis ulcerosa,... i perceps la diarrea com una cosa "dolenta". El cos no s'equivoca mai. Només has d'entendre perquè fa el que fa en el teu cas. I la resposta a la pregunta de si en aquest cas també cal provocar la diarrea, és sí.

Eina accesoria (però molt aconsellable): A continuació de la diarrea provocada pels laxants, seria ideal fer una hidroteràpia de colon. I encara millor si s'acaba amb una irrigació d'aigua de mar isotònica. Ja que no n'està permesa la injecció, la irrigació rectal és el millor mètode alternatiu per aportar al cos el que és el component més desitjat per les cèl·lules. A Sant Cugat, molt a prop de l'estació dels FGC (i, per tant, fàcilment accessible), al centre MARECOLI, ho fan d'aquesta manera.

Segona eina fonamental: Prendre, en dejuni i abans d'esmorzar, una cullerada de verdures lactofermentades (Picles, de Vegetalia, és la de millor relació qualitat-preu que conec). És el millor probiòtic (i el més barat i efectiu) i, a la vegada, prebiòtic. Que no us enredin amb probiòtics cars que no són gaire efectius.

A destacar: El sistema immune i la absorció de nutrients depenen, fonamentalment, de l'intestí. És absolutament prioritari recuperar-lo. Amb un intestí net, no hi ha malalties infeccioses.

Desintoxicació específica per òrgans

No a tothom li cal (o li convé) fer-ne. I, en funció de l'estat de la persona, la farem o no. O la farem de maneres diferents i en moments diferents.

Per la de ronyó, l'ideal és fer servir el Resolutivo REGIUM, aprovat fa molts anys com a medicament (encara que només té extractes d'herbes) i reconegudíssim a Holanda. Aquí se'l té quasi oblidat.

Pel fetge i la vesícula, hi ha la opció de fer servir la coneguda cura amb sals d'Epson (que són un laxant agressiu i per a mi no gaire recomanable). Però aquestes sals de magnesi són molt fortes i ni tan sols són fàcils de tolerar per persones que estan en relativament bona salut. Hi ha moltes opcions alternatives i no tan agressives.

Per altres òrgans hi ha cures també molt recomanables, però massa diverses com per parlar-ne aquí.

Encara que no sigui pròpiament un òrgan (sinó un sistema que afecta a molts òrgans), tot el que comporten les hormones i el sistema reproductiu (sobre tot en el cas de les dones) necessita d'una atenció especial. Encara que, en el 90% dels casos (homes inclosos), n'hi ha prou amb la recuperació de la flora intestinal (en les dones, també vaginal) i amb la pacificació de les alteracions emocionals (que van lligades, en gran mesura, a la toxificació dels òrgans).

Llista de les coses que cal fer per tornar a la salut

Si hi ha una imatge bíblica que no ens hauriem de treure del cap, per molt que sigui només un símbol, és la de la poma del Paradís. Representa la temptació a la que l'home va cedir: creure's superior a la natura i no respectar-la.

Avui pretenc fer una repassada ràpida a les coses de la nostra pròpia naturalesa que estem oblidant i són la causa de que siguem una societat malalta. Però també és una llista de les coses que cal fer per tornar a la salut.

I les coses més importants són gratuïtes. Però necessiten que els dediquis temps, atenció i amor per tu mateix. Per tant, no serveix de res intentar portar-les a terme si no tens l'actitud adequada cap a tu mateix. Perquè inclou canvis d'actitud vital respecte al treball, les responsabilitats, les relacions, els afectes, les emocions i no només respecte a la higiene i alimentació. I en tot això et puc ajudar.

Tornem a la llista de coses a fer per recuperar la salut.

Vida exterior

No estem fets per viure tancats tot el dia. Sentir les oscil·lacions de temperatura és molt necessari. La nostra pell necessita l'aire, la llum, el sol, l'aigua. No són només sensacions. Són transformacions químiques necessàries en el nostre cos les que produeixen tots aquests elements.

Llum

El nostre ritme diari el marquen les hores de llum i foscor. En funció de la llum, van canviant les hormones, per exemple. La serotonina predominant a primera hora del matí, va deixant pas a la melatonina, que ens va preparant per dormir. Si no ens toca la llum del dia, és molt difícil dormir bé per la nit. La serotonina i la melatonina depenen de la quantitat de llum. Afecten a l'humor, funcionament vascular i batec cardíac i disminueixen el dolor i les migranyes, influeixen en l'estat d'ànim, l'impuls sexual i neuroemocions, hormones sexuals i de creixement, disminueixen la sensació de gana, donen sensació de plaer, ... Si no es genera prou serotonina, no es pot transformar en melatonina que, apart d'ajudar-nos a dormir, és un potentíssim antioxidant.

Les darreres investigacions, tornen a desmuntar la pretesa "herència" genètica com si fos una espècie de fatu implacable. Resulta que, en funció del tipus de llum natural que rep el cos (i, per tant, de l'estació del any i el lloc on vivim), s'activen "expressions" genètiques diferents (que varien alguns gens, vaja), provocant que el cos estigui més orientat a aprofitar uns tipus d'aliments en detriment d'altres, prioritzant certs enzims i hormones. Per tant, les connexions dels nostres ulls i la nostra pell amb la llum natural van més enllà del que suposava la medicina "oficial".

Per cert que, pels ulls, la llum del sol és imprescindible. Conformar-nos amb una llum inferior per llegir de forma permanent, provoca malalties oculars o visió defectuosa. Us he de parlar més a fons de la forma naturista de recuperar la vista.

Sol

Ja al voltant del 1900, els naturistes van començar a crear sanatoris a les muntanyes, on es podia prendre el sol i gaudir de l'aire pur. I no només curaven així les malalties respiratòries. Resulta que qualsevol malaltia infecciosa s'enfrontava millor amb la pell assolellada. I ja a aquella època, la gent sabia que, fins i tot per a la roba, deixar-la estesa al sol era la millor manera d'acabar amb els microbis. Igual passa amb les cases. S'han d'airejar i assolellar per eliminar fongs i partícules contaminants.

Resulta còmic que ara, quan és una cosa que per naturalesa qualsevol animal sap, hagin de fer-se estudis clínics profunds per demostrar que el sol és imprescindible per a la salut. Les investigacions més recents han demostrat que la vitamina D (el sol la genera a partir del colesterol) és boníssima per combatre els trastorns autoimmunes, l'asma, la depressió, els refredats, per l'absorció adequada del calci que ingerim en la alimentació (provinent de les verdures, no dels làctics),... I que el sol genera transformacions químiques al·lucinants en el nostre cos. Genera òxid nítric que relaxa les artèries i estabilitza la pressió arterial. També reactiva les defenses immunitàries i incrementa la energia dels mitocondris i l'ATP. Que no et venguin la moto que amb vitamina D en pastilles n'hi ha prou.

Exercici

El nostre cos té molts músculs. I, per exercitar-los tots, només cal fer vida a l'exterior. Cultivar un hort o jardí o caminar ja en fa servir molts. Observar la vida, fa servir la resta, inclosos els dels ulls. Riure, mobilitza els músculs de la cara i de la resta del cos.

Abans, els homes estaven fibrats perquè feien exercici tot el dia. Al camp, per exemple. O caminant amunt i avall.

L'única estadística amb la que tothom està d'acord no la tenim en compte. La quantitat d'hores que passem asseguts determina clarament els anys que viurem i la qualitat de vida que tindrem.

Aire

Oxigenar-se és vital. Buscar l'aire pur. Als edificis i llars, els aires condicionats, els fongs, els despreniments de materials i pintures tòxics i l'aire viciat ens emmalalteixen.

Encara que sembli una cosa estranya, si no ets conscient de la teva respiració, probablement estiguis respirant malament. Respira conscientment.

Vida social

La "societat" (els amos) ens han anat canviant segons la seva conveniència. Ens van tancar en fàbriques per augmentar les produccions i el treball en cadena. Van determinar que la medicina natural no era "científica" (i això ho sostenen "científics" pagats per ells mateixos) i van dictaminar que només les medecines "certificades" (això vol dir les patentables i rentables per a ells mateixos) eren bones.

Faria riure, si no fos tan trist, que s'hagin prohibit coses, com les injeccions d'aigua de mar, que es feien servir al començament del segle XX, concretament René Quinton, per salvar milers de vides, inclosos ferits a la Primera Guerra Mundial, com a substitut de la sang. Quinton va escriure llibres al·lucinants, no només explicant en detall les seves experiències clíniques de milers de casos (que sembla que no són demostracions "clíniques", perquè injectar aigua de mar està prohibit), sinó demostrant que l'aigua de mar (amb el nivell de sals que tenia fa 3.800 milions d'anys) és el component principal del nostre cos. Algun dia us en parlaré amb més detall.

Contacte

Els animals socials estem abocats al contacte físic amb altres individus. El contacte físic, i no només el de tipus més sexual, desencadena un torrent de reaccions hormonals beneficioses. Si ens fixem en els nostres parents desinhibits, els primats, gaudeixen de l'extracció d'insectes del pèl i la pell dels seus veïns. Aquest contacte evita les reaccions agressives i ajuda a relaxar als individus. No tenir contacte físic, ni amb animals de companyia, és garantia quasi segura de depressió. Per no oblidar que, psicològicament, no sentir el contacte dels individus del teu voltant et fa sentir aïllat i en perill. I això ve del cervell reptilià, que té uns quants milions d'anys.

Aquest contacte cada cop es produeix menys perquè ens enganyem creient que tenim molts amics a les xarxes socials. I milers d'aquests amics virtuals, fins i tot si hi trobes sentiments reals, no et poden donar una sola abraçada física. El món virtual es manté de la alta velocitat i excitació de les notícies, els acudits, les imatges. És un món estressat i estressant. No amorós, per molt bones intencions que hi posin els teus amics virtuals.

El contacte físic és decisiu en la salut de la gent gran. Sobre tot pels que estan sols. No hi ha teràpia més necessària per a la gent gran que fer-los un massatge amb olis.

Treball

El món del treball ve determinat per la jerarquia social de l'individu. I, des del començament de la era industrial, determina tota la seva vida. Cada cosa que s'ha alterat en la conducta humana, respon a les necessitats dels amos. Res no ha canviat. A l'edat mitjana, els nobles eren els propietaris de la terra i de les vides. Avui no ens tallen el cap, però ens fan anar per on volen. És ben sabut que el desordre interessa molt als partidaris de l'ordre. Perquè crear "perills" és el més rentable pels que volen justificar el control absolut de les persones. O, sinó, com és que tots els "perills" moderns són conseqüència directa de "creacions" dels poderosos (des del terrorisme a les guerres o catàstrofes climàtiques, passant per la contaminació de la natura i la alimentària) ?

Alimentació i medicina

Vagi per endavant recordar que alimentació és el que ens entra per la boca. Nutrició és el que ens aprofita.

La diferència entre aquests dos aspectes ve condicionada per la qualitat de l'aliment i per l'estat del nostre cos.

Ajunto els aliments amb les medecines perquè, per a un naturista, no hi ha diferència. No calen medecines. Si invertim en bon menjar i bon viure, tindrem salut i no gastarem en medecines. Els bons aliments i les bones herbes per menjar són les úniques medecines que ens calen. I si estem malalts, i tinguéssim encara l'instint intacte, sabríem (com els animals) quines herbes ens van bé. Un exemple de les coses que anem oblidant és que les herbes de gust amarg són bones pel fetge.

La adulteració dels aliments és tan profunda que és molt difícil saber el que mengem. Les alteracions sofertes als llargs dels anys, per motius econòmics sempre, han fet, per exemple, que els cereals (integrals inclosos) acumulin elements poc recomanables que ens embruten el sistema digestiu. No cal ser al·lèrgic al gluten perquè ens faci mal. L'intestí prim es torna com un fangar, es permeabilitza perillosament i, encara que no arribis a la celiaquia, altera profundament la nostra capacitat d'absorció de nutrients.

Qualitat de l'aliment

El bombardeig continu sobre els perills dels conservants i additius alimentaris sembla que ens ha anestesiat i ja no hi pensem. I cada cop n'hi ha més. A més, la permissivitat amb les nomenclatures dels diferents elements, fa quasi impossible saber el que estàs menjant, a menys que tinguis un master en química. Per no parlar dels elements ocults dels quals no ens parlen.

Però un problema, si cal major, és la absència de nutrients a les terres de cultiu (fins i tot a la major part de les de cultiu ecològic). Però la manca de nutrients no és el pitjor. Els afegits químics a la terra, les plantes no naturals, els herbicides, ... fan un còctel de conseqüències increibles.

La major part de la gent, no creu que les coses estiguin tan malament, perquè creuen que les autoritats no permetrien els disbarats que se suposa que fa la industria alimentaria. Doncs els permeten. Però no som ni mínimament conscients de fins on arriben aquests disbarats. Podem creure que en la industria alimentaria (com a la farmacèutica) els controls són molt importants. I ho creiem perquè són tan escrupolosos que fins i tot han prohibit herbes tradicionals amb la excusa que no són segures. Que es prohibeixen per tot el món les llavors tradicionals amb aquesta mateixa excusa. En canvi, Monsanto i els seus companys de viatge, fan coses tan "segures" que necessiten que els facin lleis a mida per excusar qualsevol mort que puguin provocar.

Literalment, la gent corrent, som carn de canó. Consumidors que enriqueixen als amos (la elit). Però no us enganyeu. Aquesta mateixa elit sap molt bé els verins que ens donen de menjar i són els primers que eviten menjar el mateix que nosaltres. No vull ser macabre, però es podria saber el preu que tenen les nostres vides sabent quan cobren els responsables polítics per permetre les barbaritats que permeten (i, en molts casos, s'acaba sabent).

Conservants i additius

Provoquen distorsions en el nostre procés digestiu. Molts es fan servir per evitar la fermentació (que és el que fa el nostre aparell digestiu o sigui són antidigestius) i, per tant, ens debiliten i provoquen mala absorció de tot el que mengem.

Fruites

Si escolteu a la gent gran, us adonareu que hi ha moltes fruites que no només han estat hibridades de formes "estranyes" sinó que, en molts casos, són molt més dolces que fa anys. Hi ha qui denuncia que se'ls afegeix sucre. Per no parlar de les injeccions perquè la pell llueixi maca, els conservants perquè duri més temps fora de la nevera, que es recullin verdes per suportar el transport, ...

Menció apart mereix la moda de fer servir fruites exòtiques, sobre tot les que no tenen res a veure amb el temps climàtic que vivim. Per definició, una fruita tropical és difícil que ens senti bé quan aquí hi fa fred. Encara que mantinguem les llars a temperatures tropicals (cosa nefasta per al nostre cos), la fruita d'aquesta mena no s'hauria de consumir, si no és a l'estiu. Mireu el que explico a l'apartat Llum.

Verdures

Són l'exemple més impactant de la escassetat de nutrients de les terres de cultiu. És difícil establir un càlcul, però se sap que hi ha disminucions de vitamines i minerals molt importants, només comparant amb fa 100 anys. Per incrementar el contingut en vitamines, es pot prendre verdura ecològica lactofermentada de forma natural (el millor i més barat probiòtic i prebiòtic que existeix).

Carn i peix

Només es pot consumir carn ecològica (encara que no ho sigui massa) i peix salvatge. Qualsevol animal "cultivat" per l'home (i els seus derivats: ous, llet) pot estar manipulat, sobreengreixat, medicat per inflar-lo i per prevenir malalties, estressat, ... Acumulen antibiòtics, hormones, additius perillosos, medicaments impensables, ... No us dic que no consumiu carn, però mengeu-ne només d'ecològica. El peix que no sigui de piscifactoria té el possible inconvenient de la contaminació, però només els que són depredadors de certa mida (tonyina vermella, per exemple). Millor peix (prioritzant el blau, per l'omega 3) que carn. Cal molt poca proteïna diària. Millor els llegums. I els ous eco.

Aigua

Beure aigua és una tasca fonamental. És la que determina la capacitat de mobilitzar el nostre cos per dins. Res no circula, ni l'aliment, ni els residus, si no hi ha aigua. El cos, amb les seves prioritats, determina cap a on enviar-la si hi ha escassetat. I creieu-me quan us dic que us sorprendria quantes malalties neixen (o empitjoren) per la manca d'una bona hidratació.

Vida interior

Estat del nostre cos

Quan un animal està malalt, la seva primera reacció és deixar descansar el cos. Deixa de menjar o menja molt poc i només tasta certs tipus de menjar. O menja herbes que sap que el purgaran.

A la nostra societat, la lògica de la naturalesa humana ha estat substituïda per la lògica del treball (la dels amos). Ens donen pastilles perquè no deixem de treballar.

El nostre cos, esgotat per l'estrès, enverinat amb pastilles i amb greus carències, va cercant sempre l'equilibri amb la filosofia del mal menor. Però, aquestes pastilles i aquests elements estressants no ens deixen veure l'enorme gravetat de la nostra situació. Fins que ens arriben els daltabaixos. I arriben un dia, com la gota que desborda el vas, en forma de malalties greus, incapacitacions funcionals o pronòstics nefastos. Cap animal en contacte amb la natura perd la percepció del seu propi cos d'aquesta manera. És contradictori que parlem de "malalties silencioses" o "malalties idiopàtiques" (d'origen desconegut) quan el que fem és no escoltar el cos o silenciar-lo amb pastilles i amb elements estressants.

Descans

A l'apartat dedicat a la llum, ja has vist com el descans, sobre tot el dormir, depen absolutament del que facis durant el dia. Però també del com et comportis. La teva consciència (que genera transmissors bioquímics), si no has actuat amb bondat, no et deixa dormir. Dormir bé és imprescindible per a la salut. Les funcions que es desencadenen són decisives, sobre tot perquè en el cicle de la son, ajudats per la potència antioxidant de la melatonina, es netegen els òrgans del cos.

Sentiments

La bondat és el sentiment més oblidat. I el més profund, perquè determina com funcionen tots els altres i implica el respecte per totes les criatures i elements. Confonem sentiments amb pulsions i desigs. Els sentiments han de portar pau i amor, no violència, agressivitat o sentit de pèrdua. El sentit de pèrdua neix del sentit de possessió. I no posseïm res. Com deien els indis pell roges, la Terra és un préstec dels nostres pares per deixar-lo als nostres fills. L'amor només funciona quan és un sentiment de celebració i compartició, no de possessió.

Ànima i esperit

Avui en dia a molta gent els causa rebuig la paraula religió. I obliden que, fora de religions organitzades, l'home sempre ha venerat/respectat forces que estaven fora del seu control. Com la natura. I això el portava a una reflexió interior que el feia respectar totes les formes de vida.

Avui l'home s'erigeix orgullós com si la natura no fos un obstacle, intentant doblegar-la. Ja veieu com està la Terra i com respon.

La vida espiritual neix de la constatació que la natura és una força que ens inclou a tots. Admirar la bellesa de les plantes i els animals, l'aigua, el vent, les muntanyes i les adaptacions que totes aquestes criatures i elements fan per coexistir. Aquesta observació humil ens porta a sentir-nos partícips d'una enorme comunitat que comparteix els recursos. I ningú es pot quedar amb tot o violar les lleis naturals. I l'home les ha oblidat.

Conclusions

Viure amb salut no és car. Necessita temps, atenció i amor cap a vosaltres mateixos. Malauradament, viure molts anys estressat i de forma antinatural, amb daltabaixos emocionals i prenent medicaments directa o indirectament, fa que sigui més difícil desenredar la troca per tornar a la salut. La meva experiència és que, encara que sigui una feina detectivesca de moltes hores i que exigeix molts coneixements combinats, sempre és possible trobar un camí a la salut. Però, quant més trigues, més difícil i més lent és recuperar-la.

Però he de ser honest i no vull que us desanimin les experiències fracassades que heu tingut. El cos, depenent del vostre "historial clínic", necessita anar fent els passos en el temps, l'ordre i la forma correcta per al vostre cas. I, com ja he dit moltes vegades, puc ajudar-te en una situació puntual, però no t'enganyaré dient que amb això t'encamines a la salut. És reparar una roda punxada, sense treure els claus del camí. Per això, per honestedat de consciència i coherència, em declaro terapeuta naturista de capçalera. Perquè no té sentit emprendre una relació amb els meus pacients que no estigui pensada a llarg termini. Perquè necessito hores amb vosaltres (i moltes més d'investigació posterior a soles) per dissenyar un pla (consensuat) que haurem d'anar seguint durant setmanes (com a mínim) per recuperar la salut. Però, recordeu que la paciència infinita té resultats instantanis. I és tan cert que, quan engeguem el camí correcte, obtenim bons resultats en pocs dies. Tant és així que, després de la primera visita (la més llarga, normalment), i en el termini de 15 dies, ja obtindrem resultats tangibles i l'aclariment del camí a seguir. El cos, quan encertes el diàleg, t'ho fa saber de seguida.