Métodes i hàbits per recuperar la salut (3). Alimentació.

Aquest serà un article diferent. D'una banda perquè, essent la alimentació un dels pilars de la salut, no m'hi estendré gaire. Òbviament, perquè ja n'he parlat en un munt d'articles. Per altra banda, serà eminentment pràctic, molt més proper al que parlo jo amb els pacients. Us podeu imaginar que, amb ells, procuro no dedicar massa estona a parlar d'aspectes teòrics, dono per assumit que qui ve a visitar-se amb mi ja en té referències o, com a mínim, ha llegit coses que publico. Per tant, m'estalviaré de repetir coses com que les verdures lactofermentades potencien enormement les ja de per sí impressionants característiques vitamíniques i saludables i anticancerígenes de la col, per exemple.

Encara que, per a cada pacient, les recomanacions són diferents, us parlaré d'algunes coses bastant comuns que us serviran per saber com treballo. Per a cada pacient, m'adapto als seus gustos per oferir-li un "menú" saludable i que no li costi de fer. Som-hi.

Vagi per davant que totes les recomanacions que faci aquí només tenen com a factor comú que són llocs i coses que conec. Ni la (possible) amistat amb les persones o empreses, ni cap interès material, hi té res a veure. És més, si qualsevol dels que llegiu aquest article coneixeu algun cas que a mi se m'escapa, us estaré agraït per donar-me'n informació. Algunes de les recomanacions són bastant comuns a totes les poblacions. Altres són molt específiques de Valldoreix i Sant Cugat, llocs on visc/em moc.

A primera hora del matí, i en dejuni, sempre recomano menjar una cullerada de verdures lactofermentades. Són fantàstiques per repoblar la flora intestinal i per altres qüestions. Recomano les PICLES de Vegetalia. Les podeu trobar a Sant Cugat al Supernatural d'en Josep i a Mirasol al Vegandfriends de la Maria. Per 3,20 euros el pot, en tens per una colla de dies, perquè només se n'ha de menjar (en general) una cullerada sopera al dia.

Al matí, és quan convé menjar fruita. Les quantitats i tipus de fruita, s'han de mirar per a cada persona. La fruita "correcta" no activa la insulina.

Per menjar, recomano verdures, o bé fetes al vapor molt poc, o bullides aprofitant tot el caldo o, millor, el més crues possible. Per amanir-les a l'hivern, i que no siguin "fredes" per a l'estómac, afegiu-li curry (cúrcuma, fonamentalment) o gingebre. Fan "calent" qualsevol plat i són magnífics digestius i antiinflamatoris. Si us agrada el picant, fins i tot podeu mastegar durant el dia la cúrcuma o el gingebre. Fan meravelles per deixar l'hàbit de fumar, per exemple. Si voleu coure les verdures, millor a l'olla exprés en la posició 1 (la 2 és més potent) i deixant sortir el vapor només 30 segons. El bròcoli fet així, queda cruixent, els encanta als nens i quasi no perd vitamines, ni nutrients. La col, de la mateixa família, és una altra meravella. No hi ha verdura més potent. Col llisa crua per fer-ne una amanida o arrissada pels caldos. Si podeu comprar la verdura eco, tant millor. La podeu trobar a Hortamenja (Valldoreix), Can Monmany (venen mitjançant la Cooperativa L'Ortiga i als mercats dels dissabtes a Valldoreix), al Mercat de Pagès d'alguns dissabtes a Sant Cugat, al carrer Major, ... Però hi ha una estrella indiscutible que és la verdura d'en Xevi, que les ven els divendres a partir de les 17 hores a Cal Temerari.

Siguem clars: fins i tot les verdures eco poden estar fetes en terres sobreexplotades. En Xevi és, en part, biodinàmic. Això significa que té una cura especial, entre altres coses, del compost i la nutrició de la terra. I, per acabar-ho d'adobar, en Xevi rega les verdures amb aigua estructurada per ell mateix amb un aparell que costa molts diners. Confesso que, només sortir de comprar, ja li vaig fent queixalades a les penques de les bledes. L'aigua que en surt té un gust que no oblidareu mai. Tampoc hi trobareu el gust "típic" de bleda. Malauradament, aquest gust obeeix a la contaminació amb nitrats (habituals al subsòl de Catalunya) sobre tot en plantes que, com les bledes, tiren les arrels molt avall. Les bledes d'en Xevi no tenen aquest gust. Senyal inequívoc que no rega amb aigua de pou amb restes de nitrats, ni en camps contaminats per aquests mateixos nitrats. També confesso que no he arribat mai a ficar la rúcula a la amanida. Me la menjo sola i sense amanir només sortir d'allà (nota mental: en compraré més, perquè sinó no la tastaré mai en amanida). I, per acabar, un detall per aquells de vosaltres que coneixeu els cicles estacionals de fruites i verdures: en Xevi va aparèixer en ple mes de novembre amb maduixes primerenques. I és fàcil d'entendre perquè. A Mataró (tot i que no les té en hivernacle) no gela tant, però hi té sol i llum i els possibles impediments per les temperatures fredes, queden compensats pels excel·lents nutrients de la terra i l'aigua estructurada.

No cregueu que les verdures eco són tan cares. En termes de beneficis per a la salut, us estalviaran molts diners en medecines.

Anem al que en diem el tall.

Tot el que sigui carn "normal" o peix "normal" oblideu-ho. La carn, sigui de l'animal que sigui, que segueix vies no-eco, és un verí per a la salut. Estan plenes (igual que el peix de piscifactoria) de tota mena de medicaments (a EEUU es calcula que el 80% dels antibiòtics es donen als animals de "granja"). El peix "fresc", la major part de vegades és de piscifactoria. El millor peix és el pescat i congelat a alta mar. No li posen porqueries i és el més barat. Per exemple, al Mercadona podeu trobar tonyina congelada d'aleta groga (més petita i, per tant, menys contaminada) a 8,25 euros/kg i salmó salvatge congelat a 9,60 euros/kg (menys contaminat, perquè no viu més de 3 anys). Grans fonts d'omega-3, de la qual n'estem molt mancats, només superats pel verat (que en té el doble que el salmó). El verat fresc el podeu trobar a 8,90 euros/kg (aproximadament) als mercats municipals.

Podeu aconseguir carn eco a molts llocs. L'inconvenient és que la carn eco només ens garanteix que no han donat medicaments, ni pinsos transgènics, al bestiar (que ja és molt important). Però, al donar-los cereals, per exemple, els estan donant aliments que no poden digerir adequadament. S'inflen i engreixen però en podríem dir animals diabètics. És molt difícil trobar animals alimentats com cal. És per això que, avui mateix, després de parlar amb uns amics que em van dir fa temps que volien engegar un projecte de vaques eco (http://www.terralybica.cat), he anat a provar la carn. I es nota que és de vedelles que només mengen pastures. Que no només vol dir que són vaques sanes pel que mengen. Vol dir que són vaques que caminen, fan exercici i, gràcies a alimentar-se de pastures naturals, obtenen (de veritat) vitamina B12 (les vaques l'obtenen d'uns bacteris que són a la terra que toca a l'herba en terres naturals) i omega-3, en quantitats extraordinàries. A tenir en compte que aquestes vedelles tenen la quantitat de greix natural que han de tenir. No s'inflen artificialment de cap manera.

Podeu trobar aquesta carn a la carnisseria Eduard (la porten l'Edgar i en Bernat) al carrer Ramón Escayola de Valldoreix, a uns metres del Colmado Víctor. De moment, només exploten la carn. Els he demanat que, quan es decideixin a fer mantega a partir de llet no pasteuritzada, m'avisin també. És un dels greixos més fantàstics i saludables (junt amb l'alvocat i el rovell d'ou) que existeix. El preu de la carn és ajustat. A 15,50 euros/kg la carn picada. Tenint en compte que la eco l'aconsegueixo a 12,50 euros/kg al Mercat de Mirasol, per exemple, el preu és més que correcte. A més, us asseguro que menjar un cop al mes una carn com aquesta és molt més "rendible" en termes de salut que menjar-ne quatre cops més de carn eco. L'altre carn, ni la tasteu. És verí per a la salut, com he dit.

Els ous, potser la més completa de les proteïnes són, malauradament, víctimes de la mala gestió que en fem de la alimentació. Que només un 1% de la gent treballi per a generar aliments és un desastre. Perquè fan servir explotacions intensives. I no es poden permetre que les gallines mengin com ho haurien de fer. Picotejant cucs pel terra o menjant restes de l'horta. Calen molts metres quadrats per alimentar a una gallina així. En el cas dels ous eco, les gallines estan lliures, al menys fan exercici i no els donen medicaments. Però mengen cereals, que no és el seu aliment natural (només en molt poca quantitat).

De llegum, en podeu menjar diversos cops per setmana. Mai més de 200 grams per persona i dia (porten antinutrients).

Per acabar, dos exemples de coses que menjo, que són del meu gust i que són saludables. Un exemple del que intento fer amb els meus pacients.

Poso a marinar tonyina congelada directament en suc de llimona, oli d'oliva verge extra i curry en pols, en un recipient de Pyrex. El deixo a la nevera, unes hores o uns dies i, quan la trec, la poso directament al microones (ja sé que no és l'alternativa més saludable, però sí la més factible) 10 minuts a màxima potència. [Recordeu que us heu de mantenir lluny del microones mentre funciona]. Un cop cuita la tonyina, la barrejo amb col llisa trossejada en amanida, afegint-li una mica del suc de fer la tonyina.

El que acabo de dinar avui. He posat dos ossos de la vedella que he comprat a coure amb 3,5 litres d'aigua mineral i 0,5 litres d'aigua de mar, junt amb una mica de vinagre de poma (ajuda a extreure millor els nutrients dels ossos). S'ha fet dues hores. Quan s'acabava, he posat un bròcoli (traient el tronxo gros) dins l'olla i he deixat que bullís 2 minuts. M'he menjat el bròcoli amb el gust del caldo (el caldo el guardo per fer-ne sopa). M'he fet a la planxa una hamburguesa a partir de la carn picada que he comprat.

Espero que, amb aquests exemples, us acabeu de convèncer que menjar sa no ha de ser car, ni avorrit. I, molt menys, si considereu la quantitat de medicaments que us estalviareu (en diners i en salut).