Métodes i hàbits per recuperar la salut (2). Hàbits higiènics

A l'article d'avui, segur que descobreixes l'enorme potencial de la salut natural. En coses, aparentment, tan simples com dormir, fer exercici, prendre el sol, conèixer la importància de l'aigua, s'amaga tota la força de la natura. I veuràs que, si jugues d'acord amb ella i no d'esquena a ella, la natura és el millor aliat que tenim.

Porto molts dies treballant en aquest article. Se m'ha fet dificilíssim condensar tanta informació rellevant que calia incloure-hi. A més, el desconeixement general de moltes de les coses que explicaré, em tempta a allargar les explicacions científiques. Tot i no fer-ho, l'article ja és prou llarg. I, a més, poc ordenat. Perquè tot en la natura està interrelacionat. I algunes coses, com les que són fruit de la interacció entre l'aigua i el sol, no sabia on posar-les.

Molt del que llegeixis et sorprendrà. No és estrany, ja que ens oculten que la font del que ens fa falta per recuperar la salut és gratis i està a disposició de tothom. O és que no has notat que les coses amb les que no es pot fer negoci, s'oculten i es neguen amb insistència ?.

T'asseguro que els efectes d'aquestes simples receptes, acompanyades d'un tarannà positiu i emocionalment equilibrat, és màgic per a la salut.

Com ja he explicat, la meva prioritat en planificació diària és buscar el sol i fer exercici. Pels que em veuen molt bronzejat en ple hivern (i sense anar a la neu), al menys és una demostració palmària de que la cantarella dels "venedors de vitamina D" (que el sol no pot donar prou vitamina D a l'hivern) no és certa. Apart que el sol dóna molts més beneficis que només la vitamina D. Però, amb les coses naturals passa com amb els medicaments. De tot el que ens ha donat salut gratis durant milers d'anys: aigua, sol, plantes, està prohibit dir que són bons per la salut. No està "demostrat" fins que les farmacèutiques n'aïllen una molècula que es pot vendre. Però, aïllar molècules (esmenant la plana a la naturalesa) és tan nefast com prendre raigs UVA o posar-se cremes pel sol. Dins l'espectre del sol, totes les longituds d'ona són beneficioses. Per separat, són pernicioses.

Dormir:

- Dormir no és només el temps de recuperació de l'exercici físic o intel·lectual que has fet. És un autèntic "reset" diari dels òrgans interns (i no només dels ulls).

- La melatonina (la hormona que ens fa dormir) és un potentíssim antioxidant i la brigada nocturna de neteja dels òrgans.

- La llum blava de les pantalles i llums LED (teles, tablets, mòbils, etc) trenca el cicle de la melatonina (sobre tot, a partir de la caiguda del sol). És la part de l'espectre de la llum solar que ens desperta pel matí i activa la serotonina (la hormona de la activitat), que és la hormona que, a mida que avança el dia i estem exposats a la llum, es va convertint en melatonina (la hormona del descans). Estar tancats tot el dia sense que ens toqui la llum és garantia d'insomni.

- Les ones electromagnètiques dels aparells electrònics són especialment perjudicials a les nits. Allunyeu-los de les habitacions.

- Dormir poc és garantia de mal funcionament del cos, de tenir estrès i estar poc oxigenat i molt acidificat.

Exercici:

El millor exercici, i pel que hem estat "dissenyats", és el que pots veure en els nostres parents, els primats. Això vol dir anar-se movent tot el dia, amb estones d'esforços més intensos i altres de descans. I moltes estones drets. Recorda dues coses:

- La primera causa de mort en el món civilitzat, encara que es disfressa amb noms de "malalties" molt diverses, és (estar assegut davant) la televisió.

- Filípides, el primer que va recórrer la distància des de Marató a Atenes, va morir en arribar.

Això vol dir que tant mata estar-se quiet, com passar-se de voltes.

Hi ha tantes maneres de fer exercici, d'estar en forma i estar saludable, com persones. Depen de la teva complexió, estat de salut,... El que no funciona és fer esport ocasional, però molt intens. S'ha de fer un mínim d'exercici diari. I, sobre tot, no estar-se gaire estona assegut. Perquè una estona d'exercici al dia no compensa unes quantes hores d'estar assegut.

L'exercici genera hormones de relaxació i felicitat.

Aigua:

La decisiva importància que té prendre prou aigua cada dia, ha estat constantment ignorada i corregida pels que defensen que pot ser substituïda per altres líquids. Gravíssim error. El cos exigeix aigua i minerals. I, si no en té prou, comença a prendre decisions dràstiques. Necessita sacrificar part dels serveis vitals (sistema de nutrició i sistema d'eliminació). I, quan això passa, s'activa la resposta d'estrès. I, per acabar-ho d'adobar, l'estrès consumeix molta aigua.

Hi ha massa mites sobre l'aigua que no són certs. En canvi, el desconeixement que tenim sobre ella és extraordinari. Els descobriments i demostracions científiques dels últims anys (sobre tot, del doctor Pollack i el seu equip) vénen a ser com la física quàntica. Són l'única manera d'explicar el comportament de l'aigua, però "no convé" fer-ne cas, perquè desballesta una gran part de la física i la química.

Miraré de dir-ho tot molt esquemàticament. Perquè, als punts que mencionaré, hi he dedicat centenars d'hores d'estudi i mereixen llibres per sí mateixos:

- Som, literalment, aigua. En pes, oscil·la molt segons la edat i l'estat de la persona, el mínim pot arribar a ser del 65-70% però, en percentatge de molècules, el nostre cos és un 99% aigua.

- La quantitat d'aigua que necessita diàriament una persona depen de moltíssims factors: l'aigua que contenen els aliments, la sudoració (fins i tot la que no es nota), els comportaments (sobre tot, emocionals) o líquids o sòlids (i tòxics, inclosos els medicaments) que li roben aigua (o que són diurètics) o que obliguen el cos a destinar-hi molta aigua per compensar els problemes (normalment, de pH) que produeixen. Cafès, refrescs, alcohol, sucre, sal, tabac, contaminació (de l'aire i electromagnètica), ... S'han de sumar i restar les aportacions per estimar la quantitat d'aigua necessària per a cada persona. Només una dada perquè vegis la importància de l'aigua pel cos: quan ja tens sensació de molta set i boca seca, només has perdut un 2% de l'aigua corporal. El color normal de la orina és groc pàlid. Si és més fosc, i no estàs prenent certs complements vitamínics que en canvien el color, és que passes set.

- La presència d'aigua determina si un ésser té vida o no la té. La sang ve a ser aigua amb "colorant".

- Com en totes les altres coses de la natura i la salut, la meravellosa maquinaria de l'ésser humà és una trampa mortal quan no li prestem atenció. Els animals lliures (prou allunyats de l'home per no contaminar-se amb el seu estrès vital) se n'adonen de seguida quan el seu cos, per salvar-los d'una situació perillosa, ha hagut d'adoptar mesures extremes, que cal compensar immediatament per evitar greus conseqüències per a la la seva salut. L'home, en canvi, és capaç de beure una llauna de cola sense adonar-se que li està robant la calç dels ossos o que necessitaria (per compensar la acidesa extrema que li provoca) beure l'equivalent a vàries llaunes d'aigua per minimitzar el mal que fa al seu cos.

- Gràcies a René Quinton, sabem que l'aigua de mar (rebaixada al mateix nivell de sals que tenien els oceans al període Precàmbric, fa 3.800 milions d'anys) és el medi exigit per les nostres cèl·lules per funcionar. Això implica les sals (en realitat, tots els elements de la taula periòdica, en major o menor quantitat) que ha de tenir i el pH exacte que necessita. Darwin tenia raó en quant a la evolució de les espècies, només en quant a la seva forma externa. En quant a l'interior, la cèl·lula és una dictadora que exigeix permanentment que es compleixin les seves exigències fins al mínim detall. Si no ho fem, pren les seves decisions més extremes. Com provocar el que en diem "càncer", que no és més que un canvi en la forma d'obtenció d'energia per salvar-nos la vida, quan la acidificació i la falta d'oxigen al cos li impedeixen funcionar normalment i ha de passar al "mode càncer", fins que no tornis a tractar-te bé a tu mateix.

- Que l'aigua és font de vida ho sap tothom. Però no fins a quin punt. T'apunto uns quants misteris i la seva explicació (breu):

- Com és que els glòbuls vermells poden passar per capil·lars que són més estrets que el seu diàmetre ?. Perquè l'acció del sol (o certes fonts de calor i llum) sobre la pell, interactuant amb el colesterol, genera òxid nítric que elastifica els capil·lars. Apart, certes propietats de l'aigua (algunes les explico després) ho afavoreixen.

- Perquè els naturistes defensen dormir sense cap mena de calefacció, tapant-se molt els peus, i mantenint la part superior del cos més destapada, fins i tot a temperatures molt fredes ?. Perquè la calor aplicada als peus (i la diferència de temperatura amb la part superior del cos) permet generar una bona circulació de la sang. El mecanisme del cos, que en naturisme en diem "derivació", que desvia la sang cap als llocs del cos que estan massa freds, serveix, entre altres coses, per treure el mal de cap (proveu a submergir els peus en aigua freda, quan en teniu).

- Com és que la sang se'n va a les zones del cos amb problemes ?. Doncs perquè la sang és el transport dels nutrients, sobre tot oxigen, que el cos necessita. Hi ha diferencials elèctrics (que també es reflexen en el camp magnètic del cos externament) i bioquímics, en les zones amb problemes, que atreuen a la sang (a l'aigua). També hi ha mecanismes de l'aigua (com l'osmosi o les diferències de pressió) que hi tenen a veure (inclosos mecanismes desconeguts fins fa pocs anys i ignorats per la major part de la comunitat científica).

- Com és que parles de diferencials elèctrics a la sang (l'aigua) del cos? Perquè l'aigua dins el cos, per influència del sol i certes fonts de calor i llum, actua de forma similar (però no igual) a la fotosíntesi de les plantes (generant, literalment, una "bateria" solar, amb càrregues elèctriques positives i negatives). Un cos saludable té una càrrega elèctrica resultant negativa, encara que en certs moments i zones del cos, també es generen càrregues elèctriques positives. Certs elements del cos (com el sodi, el potassi, el magnesi i, òbviament, l'ATP) són els protagonistes de reaccions químico-elèctriques responsables de l'energia del cos.

- Com és que es diu que certs ioguis poden viure només amb sol i aigua i sense menjar. És possible? En teoria, sí. Quan parlo de bateria solar del cos és literal. Genera tanta o més energia que l'aliment. Respecte a l'aigua, pensa que l'aigua de mar conté tots els minerals de la taula periòdica en la proporció que el cos necessita, encara que se n'ha de rebaixar la quantitat de sals per litre. Pensa que s'ha demostrat que aigües sagrades (com la de Lurdes o el riu Ganges) també són el que coneixem com aigua viva o estructurada (que emet una freqüència determinada). Pensa que les plantes s'alimenten del sol, l'aigua i els minerals.

- Com és que apropar-nos a la natura, a les cascades, on trenquen les onades, abraçar-se a un arbre, trepitjar la terra amb els peus nus o prendre el sol ens fa sentir bé ? Els famosos ions negatius (que no vol dir dolents) ens atreuen perquè són els que ens fan estar saludables (recordeu que el "saldo" elèctric del nostre cos ha de ser negatiu). El sol emet una llum/calor en una longitud d'ona que genera els efectes-bateria en l'aigua del cos que he mencionat abans (i la transformen en aigua viva, estructurada o EZ, com li vulgueu dir). "Curiosament", apart dels elements de la natura, els éssers (humans inclosos) que estan en equilibri (i, per tant, amb saldo elèctric negatiu) desprenen l'energia en la mateixa freqüència. La meravella de la natura fa que una persona equilibrada (i anímicament positiva) et pugui transferir energia amb la seva presència o amb una abraçada. No vull allargar el tema, només pensa que totes les reaccions naturals (oxidació, alliberament de ions d'hidrogen, acidificació del pH) tenen implicacions elèctriques i químiques que s'han de compensar.

- Com es pot veure des de l'exterior quins òrgans del cos tenen problemes i quins no funcionen ?. Allà on el cos té una calor excessiva és perquè hi envia més sang per combatre els problemes. Allà on el cos està més fred del compte, és perquè els òrgans propers no funcionen (perquè la sang no hi pot arribar o perquè alguna disfunció ha provocat l'aturada de l'òrgan). 

- Com és que els científics (no tots) neguen validesa a la homeopatia ?. Perquè diuen (amb raó) que amb tanta dilució ja no queda cap molècula de l'element en la solució final. Hi ha un grup important de científics (entre ells, algun Premi Nobel) que fa anys que han demostrat vàries coses:

- En la línia de Masaru Emoto, que ja ha demostrat que l'aigua té la capacitat de modificar la seva estructura en funció de les energies que l'envolten (convertint, per exemple, en aigua pura l'aigua de claveguera, només posant un lama a resar al costat), van fer experiments de com el simple pas d'una persona prop d'una gerra d'aigua, n'alterava les qualitats. Imagineu el que la bona (o mala) energia li fa al nostre cos, si quasi som aigua.

- Han demostrat que l'aigua té la qualitat d'agrupar les seves molècules en tal nombre de combinacions (potser infinites) que l'aigua pot "recordar" amb què o qui ha estat en contacte, sense que conservi rastres moleculars de la seva presència.

- Que l'aigua EZ és capaç de rebutjar qualsevol element nociu i mantenir-se pura.

- Si és cert que l'aigua guarda la "memòria" de tots els elements amb els que ha estat en contacte, com i quan es fa el "reset"?. El doctor Pollack i el seu equip han demostrat que l'aigua passa per quatre fases (no tres): sòlid (gel), líquid-cristal·lí, líquid i gasós. Algunes fases, suposen una mena de "reset" (la gasosa, per exemple). La fase "desconeguda", la de líquid-cristal·lí, implica propietats que estan a mig camí entre el sòlid i el líquid. La coneixem com aigua viva o aigua estructurada. Té propietats diferents. Fins i tot, en lloc de H2O es converteix en H3O2. És un 10% més viscosa. I és l'aigua que circula per dins dels animals sans (inclosos els homes).

- Com s'aconsegueix l'aigua viva ?. Amb la famosa freqüència de llum/calor que mencionava. Remenant-la en un vas circular amb una cullera (generant un vòrtex, com si fossin mini onades o cascades). Refredant-la fins uns 4ºC (el punt entre gel i líquid). Deixant-la caure per gravetat i topar contra les pedres ...

- És cert que l'aigua sempre gela als 0ºC i bull als 100ºC?. No. Segur que coneixes, com a mínim, que depen a quina altura (pressió atmosfèrica) estiguis. Doncs hi ha molta més casuística.

Sol, Llum i Aire:

Com ja has vist a l'apartat de l'aigua, el sol és (literalment) vida:

- La energia lluminosa és absorbida per l'aigua dels cossos. Alguns anomenen biofotons a aquesta energia, que és capaç de transmetre's a velocitats increïbles sobre la base d'aigua estructurada. És a dir, si estem sans, contenim aigua estructurada. I la bona energia circula amb fluïdesa. Si estem malalts, fins i tot els senyals elèctrics van malament i lentament (i no només al cervell).

- Desinfecta i mata germens. S'ha relacionat la presència de grip i constipats amb falta de vitamina D.

- Provoca reaccions bioquímiques en tots els éssers amb la llum i la calor. Transforma els gens per adaptar-los a la alimentació propicia a cada època de l'any, en funció de la llum i sol que perceben els nostres ulls i la nostra pell.

- Transforma l'aigua del cos en aigua estructurada.

- Fer que el cos experimenti els canvis de temperatura fa que s'enfronti al fred i això genera hormones que ens fa més feliços. També provoca que la grassa blanca es converteixi en marró, molt més energètica, amb més mitocondris i que ens dóna un metabolisme més actiu. Només recorda el que et vaig explicar: quan mengem en excés coses que ens engreixen molt, enganyem al nostre cos que creu que volem hivernar. Cap animal, excepte els màxims depredadors, faria això (que el deixa indefens) si no és que es vol amagar a una cova a passar l'hivern. El fetge gras és un truc evolutiu: acumulem grassa blanca, inutilitzant el fetge per a la acció, per donar-nos energia que es podrà alliberar a poc a poc dins la cova ben abrigats. Quan ja quasi ha passat l'hivern, sortim de la cova, ens enfrontem al fred residual i el nostre organisme transforma la grassa blanca en grassa marró. Ens preparem per a la acció amb molta energia, ja que el nostre fetge ha anat eliminant la grassa blanca de reserva que el bloquejava.

- La llum de la Lluna també és bona ?. És menys intensa, però no deixa de ser llum solar reflexada. A Sud-Amèrica es prenen banys de Lluna.

- Perquè no em ve de gust prendre el sol? Perquè estàs malalt, sinó el voldries prendre.

- Prendre el sol provoca melanomes i càncers de pell?. Resulta que això és mentida. La quantitat de casos en que passa això és realment ínfima. I no és per culpa de prendre el sol, sinó d'altres patologies que pateix la persona. El que sí és nociu és posar-se cremes. Trenquen l'equilibri natural. Frenen unes longituds d'ona del sol i en deixen passar d'altres, amb un resultat nefast. El sol és beneficiós per a la pell i les seves malalties (psoriasis, dermatitis atòpica, micosis, ...).

- Perquè es produeixen defectes a la vista?. Perquè, a part d'altres problemes de salut que també els provoquen, no fixem la vista per veure petits detalls (com llegir, per exemple) a plena llum del sol. També els problemes emocionals i l'estrès ens perjudiquen. S'ha demostrat que l'estrès i la tensió emocional afecten els músculs dels ulls. I que llegir amb poca llum ens provoca estrès. Només hi ha una molt petita zona de l'ull on podem enfocar perfectament els objectes més petits. I abasta 1 centímetre. Per tant, per llegir, hem de moure els ulls i la vista constantment. En canvi, per tensió, intentem enfocar amplis trossos de text forçant la vista, sense moure els ulls. El nostre disseny és genial. Només la part més central de l'ull és capaç d'enfocar el més proper. La resta de l'ull es destina a la visió més o menys perifèrica. I aquesta visió perifèrica ens pot salvar la vida (podem veure un depredador que s'apropa, mentre intentem mirar una formiga).

Investigacions recents confirmen algunes de les meravelles de la llum solar:

- La llum blava i brillant del matí és antidepressiva, ens desperta, estimula el cervell, genera serotonina, combat bacteris resistents als antibiòtics.

- La llum taronja i vermella (com la caiguda del sol, les brases i el foc) generen melatonina, que ens fa dormir.

- La llum blanca d'espectre complet incrementa el flux de sang i la producció d'anticossos i disminueix la inflamació

- La radiació ultraviolada B (UVB) és l'única part capaç de fotosintetitzar la vitamina D a la pell

- La llum vermella serveix per tractar malalties oculars, artritis, hipotiroïdisme, lesions neuronals, cel·lulitis, pèrdua de cabell, fibromialgia, ...

I, ara, oblideu la segmentació anterior en "colors" o longituds d'ona. Podria afegir a la llista molts ítems més. Però no cal i, a més, alguns no es posen d'acord si és la llum blava o la blanca d'espectre complet, si la vermella no cura tant com l'espectre infraroig que ha demostrat un gran impacte curatiu, ... Traduït: quan surten tantes investigacions a la llum, només vol dir que estan a punt de sortir al mercat aparells de biofotomodulació que donaran molts diners. Amb el perill afegit que descobrim d'aquí a uns anys que aïllar tal o qual tipus de llum provocava problemes. Com els medicaments, vaja.

En resum:

- El sol és salut si es pren en dosis prudents.

- La llum del sol (sobre tot, a les zones muntanyoses), té efectes curatius sobre els òrgans i tot el cos.

- Exposar-se a totes les longituds d'ona del sol permet al cos equilibrar-se i dirigir el ritme diari, segons les hores de llum i foscor.

- Ens pot semblar que la llum s'atura a la superfície de la nostra pell. Al contrari, la llum penetra a la pell i millora la nostra biologia (la nostra aigua).

- Filtrar espectres aïllats (cremes pel sol, raigs UVA, ulleres de sol) causa perjudicis. Dins l'espectre de llum solar, cada longitud d'ona és beneficiosa.

- Els UVA (sols) produeixen arrugues i fan mal als teixits. Dins l'espectre complet, generen òxid nítric. Que protegeix el cor i relaxa els vasos sanguinis i disminueix la pressió arterial.

Conclusió:

La natura, tal com està, és perfecta i beneficiosa. Exposar-nos als elements naturals (sol, aire, aigua) a cada època de l'any ens dóna les dosis perfectes per a la salut.

Obro visites al centre Accura al costat del FGC de Sant Cugat per atendre Barcelona i tot el Vallès Occidental

Què tenen en comú Barcelona i el Vallès Occidental a nivell de transport?. Doncs que estan units pels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). I el nus central d'aquestes comunicacions és Sant Cugat del Vallès. Totes les estacions de la xarxa estan a menys de 30 minuts de Sant Cugat.

Doncs ara he obert consulta al centre Accura de Sant Cugat. A 150 metres (2 minuts a peu) de la estació dels FGC. Tots els origens o destins, Barcelona, Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze, Bellaterra, que estan units per freqüències similars a les del Metro de Barcelona (per això en diuen el Metro del Vallès), queden així a l'abast.

La adreça del centre Accura és Carrer del Doctor Murillo, 27, 08172 Sant Cugat del Vallès, Barcelona. http://www.accura.cat/on-som/

Per demanar hora, podeu trucar al 931404692 o enviar un mail a info@accura.cat

L'horari és de dilluns a divendres de 9:30-13:30 i de 16:30-20:30. Us atendrà l'Anna que, en funció de la disponibilitat de sales i de la meva agenda, us donarà l'hora. Les visites inicials són de 2 hores, a un preu de 70 euros. Pels que us sigui més còmode, també us puc atendre a l'horari de migdia (entre 13:30-16:30). Això ho podeu gestionar també amb l'Anna.

Si, per falta de disponibilitat de sales, l'hora que us poden donar no us quadra o bé s'allarga massa en el temps, sempre em podeu trucar directament a mi (629793298) o enviar-me un mail (ll.tordera@gmail.com) i mirarem que hi puc fer. També haureu de contactar directament amb mi si voleu que us visiti a Valldoreix (Carrer Bobines, 22 08197 Valldoreix). Per les primeres visites a Valldoreix, també us puc anar a recollir a peu d'estació de Valldoreix, ja que podem aprofitar el trajecte per començar la visita, perquè normalment a Valldoreix puc fer-les més llargues al mateix preu.

En el cas dels que no pugueu pagar els 70 euros de la visita, m'heu de trucar directament a mi, perquè la visita la hauriem de fer a Valldoreix. Crec en la bondat de la gent i sé que els que em demanin que els atengui sense pagar, ho faran honestament. A més, com amb la meva ajuda i la vostra fe, podreu recuperar la salut, la alegria de viure, la autoestima, la orientació en el món del treball i el vostre jo (en totes aquestes coses, tinc molta experiència), estic convençut que, quan les coses us vagin millor, ja em pagareu. Crec fermament en el que deia en un article recent. "Per tenir salut, has de viure amb bondat" http://terapeutanaturistadecapsalera.blogspot.com.es/2017/01/per-tenir-salut-has-de-viure-amb-bondat.html  o en castellà http://terapeutanaturistadecabecera.blogspot.com.es/2017/01/para-tener-salud-tienes-que-vivir-con.html

Per atendre visites, i per ser honest, poso algunes condicions. Són només les que depenen de la meva forma de treballar i veure la vida. Pels que no rebeu els meus correus, les podeu trobar, a l'article previ a aquest, al meu blog  http://terapeutanaturistadecapsalera.blogspot.com.es/2017/01/metodes-i-habits-per-recuperar-la-salut.html o si el preferiu en castellà http://terapeutanaturistadecabecera.blogspot.com.es/2017/01/metodos-y-habitos-para-recuperar-la.html

En ell també faig alguns aclariments sobre les visites i del perquè em defineixo com terapeuta naturista de capçalera.

Métodes i hàbits per recuperar la salut (1) Desintoxicació intestinal

Aquests propers articles estaran centrats en la metodologia i hàbits concrets per recuperar la salut.

Molts pensareu que dependrà dels problemes de salut que tingui cadascú. I no sempre és cert. Clar que per a cadascú hi haurà especificitats i diferències. Però no confongueu les "malalties" amb els objectius de salut (recuperar la funcionalitat dels òrgans del cos).

Intentaré fer una sèrie d'articles curts. Però no és una "seqüència", encara que per a millor comprensió ho explicaré com si ho fos. Normalment, es fa tot a l'hora. És obvi que heu de tenir paciència amb l'evolució del vostre cos. Però això no s'ha de confondre amb allò de "anar per parts". De cap manera. Ja sé que, psicològicament, sembla més fàcil abordar els reptes un a un. Però això, en salut, no funciona. Al contrari, sé per experiència que, si acompleixes mínimament els passos plantejats, en un marge de 15 dies ja comences a veure canvis sensibles en el teu estat de salut.

Per no fer-me repetitiu, no allargaré les explicacions (excepte en casos puntuals) i m'estalviaré explicacions addicionals (que hauria de repetir sempre) tipus:

- No en tots els casos es farà el mateix, ni en el mateix ordre.

- Quan dic tothom o mai o sempre, sempre deixo oberta la porta a excepcions (rares, això sí).

- No explico més que part de la casuística habitual, perquè sinó seria interminable.

- No et recomano que segueixis res del que dic al peu de la lletra (jo tampoc ho faig mai).

Per coherència i honestedat, només poso algunes condicions per visitar-te:

- Que creguis que et pots curar i no et faci por curar-te. Moltes malalties autoimmunes obeeixen a una por inconscient a fer mal a altres. La resposta és fer-se mal a un mateix. Però aquest és un camí nefast. T'acaba convertint en víctima i perjudicant, molt més, als que t'estimen.

- Que tinguis clar que qui produirà la curació ets tu, no jo. Jo t'ajudaré a interpretar el que diu el teu cos i et donaré les eines necessàries per curar-te. Però l'actor/director ets tu. Jo només sóc el guionista. Que et quedi clar que jo no et puc garantir la curació. Aquest ets tu. Per això, felicito el pacient quan es cura.

- Que acceptis per endavant que jo no em dedico a curar "malalties" (i que, a més, són mentida). Jo busco la curació integral del cos. El cos (en la seva totalitat) perd o recupera l'equilibri a la vegada. Segons les accions (parcials) que facis, el teu cos es desequilibrarà a una banda o altra (aquesta és la raó de perquè són infructuosos els intents de fer teràpies aïllades, per bones que siguin). Per això em defineixo com a terapeuta naturista de capçalera. Dedicaré tots els esforços i hores que faci falta per ajudar-te a recuperar la salut. Tota aquesta inversió de temps (i amor) que hem de posar tots dos, té com a objectiu que descobrim junts el que demana el teu cos. Un cop ho haguem après, trobaràs el camí cap a la salut. Sempre i quan també hi posis ganes. Si busques només algú que et curi un constipat, a menys que ja siguis pacient meu (i, aleshores, sabré perquè passa), busca un metge o una farmàcia (que et donin una pastilla) o un naturòpata (que et doni alguna herba o complement). Les solucions parcials, tenen resultats efímers. Respecto aquests professionals, però veig les coses d'una altra manera.

- Encara que no comparteixi la manera de fer d'aquests professionals, sempre partiré dels diagnòstics mèdics (a mi no em correspon fer-los) i respectaré la medicació que et donin. Una altra cosa és que, en funció de la medicació que prenguis, la curació sigui més lenta.

- Que acceptis per endavant que et donaré totes les explicacions que em demanis, però que no em vull passar el dia donant explicacions de perquè no faig el que altres professionals t'han dit. No faig el mateix que ells. La meva feina suposa moltes hores d'estudi i investigació i no és gens "automàtica". Però, m'apassiona. Vagi per endavant que molts professionals de la salut tenen preparat (o semi preparat) el reguitzell de coses que has de fer o el que has de prendre per a cada "malaltia". Jo només tinc semi preparades les coses bàsiques i comuns de la primera visita. Ja sé que queda molt bé respondre de bones a primeres, i de memòria, quina és la medicina o complement que anirà bé pel teu cas específic. Però no té sentit (encara que sàpiga quina és la "habitual") perquè ja t'he dit que, en tots els casos, ho reviso tot de dalt a baix, abans d'entrar en el detall del teu cas. T'al·lucinaria veure (com jo he vist) els errors que cometen, fins i tot les eminències mèdiques, quan no dediquen prou temps a cada cas. Això no vol dir que jo no em pugui equivocar. Però no serà per falta de temps de dedicació.

Aclariments:

- La durada de la primera visita depen d'un parell de factors. Si la fem a Valldoreix (fins i tot si et recullo a l'estació de tren), com no pago l'espai de consulta com a Sant Cugat, no m'importa la durada, sobre tot si (en funció de la disponibilitat del pacient) aprofitem per fer-ne una part mentre caminem i prenem el sol. L'explicació és molt simple. Caminar i prendre el sol és la meva prioritat diària per a la salut i, per tant, ja que ho he de fer igual, no ho compto com a temps de visita. Normalment, les primeres visites en consulta a Sant Cugat les he de restringir a 1 hora i 50 minuts. Encara que, en certes ocasions, puc caminar i prendre el sol per Sant Cugat (en funció de la resta de visites programades).

- A la  pregunta de en quines "malalties" et puc ajudar, la resposta és totes. El que no podem fer és recuperar un òrgan que ja no hi és (encara que podem ajudar al cos a acomodar-se a la pèrdua) ni, òbviament, prendre determinacions mèdiques o quirúrgiques. No m'importa l'estat de salut que tinguis, ni el nom que li hagin donat a la teva malaltia. Estic acostumat a que els meus pacients vinguin amb casos molt extrems o com a últim recurs.

- Durant la primera visita, recullo la informació de totes les dades mèdiques, història clínica, qüestions personals, medicació, intervencions, al·lèrgies, alimentació i hàbits higiènics habituals, ... i abordo la primera fase de desintoxicació. Durant les properes dues o tres setmanes (segons el cas), estarem en comunicació per telèfon, mail o WhatsApp per fer un seguiment i/o fer variacions, segons el resultat de les meves investigacions o les teves reaccions al tractament inicial.

- La segona visita ja ha de servir per entrar més en detall en la recuperació d'òrgans específics, un cop analitzada l'evolució del tractament inicial, que ens ajuda a descobrir una part dels problemes ocults.  

Desintoxicació intestinal

Tothom té l'intestí brut. Tanta literatura al voltant de les al·lèrgies, intoleràncies, histamines, immunodeficiències, afegeix més ignorància que dades útils.

Cal netejar l'intestí (com a mesura immediata) de tota la brutícia acumulada per mala eliminació, per tòxics persistents i mala nutrició (per culpa de mals aliments o mal aprofitament).

Primera eina fonamental: els laxants d'herbes Sanatorium. Els va inventar el meu metge de capçalera (i naturista i gran investigador) el doctor Joaquim García Roca. El meu primer mestre en naturisme. Després de 60 anys, encara van "descobrint" coses que ell ja sostenia (i demostrava), encara que molt pocs li feien cas. Ja us previnc sobre els comentaris dels farmacèutics, que us diran que aquests laxants tenen dos components "forts". El que passa és que no han caigut en que hi ha dos components més que mantenen a ratlla als "forts" per obtenir una simbiosi inigualada per altres formulacions. Un laxant potent, que sacseja el fangueig de l'intestí prim (vellositats incloses) i el neteja a fons, al mateix temps que no deixa les seqüeles d'altres laxants que tenen els mateixos components "forts", però que no en tenen d'altres que els controlin.

Una por a vèncer: la diarrea, a menys que sigui sostinguda, no és un mal senyal. Al contrari. Quan la gent es queixa que ha agafat diarrea per un "excés" de vitamina C (compte, que el de magnesi no és el mateix), el que no sap (i ningú li explica) és que la diarrea és una reacció normal del cos quan es troba tòxics al torrent sanguini (alliberats, entre altres, per la vitamina C) i així expulsar-los el més ràpid possible. Òbviament, si esteu deshidratats, no es produirà la diarrea i els tòxics es tornaran a "amagar".

Per descomptat, s'ha de ser previsor per compensar les diarrees no només amb aigua, sinó també amb líquids que recuperin les sals minerals.

FAQ: No m'importa si tens síndrome d'intestí irritable, Crohn, colitis ulcerosa,... i perceps la diarrea com una cosa "dolenta". El cos no s'equivoca mai. Només has d'entendre perquè fa el que fa en el teu cas. I la resposta a la pregunta de si en aquest cas també cal provocar la diarrea, és sí.

Eina accesoria (però molt aconsellable): A continuació de la diarrea provocada pels laxants, seria ideal fer una hidroteràpia de colon. I encara millor si s'acaba amb una irrigació d'aigua de mar isotònica. Ja que no n'està permesa la injecció, la irrigació rectal és el millor mètode alternatiu per aportar al cos el que és el component més desitjat per les cèl·lules. A Sant Cugat, molt a prop de l'estació dels FGC (i, per tant, fàcilment accessible), al centre MARECOLI, ho fan d'aquesta manera.

Segona eina fonamental: Prendre, en dejuni i abans d'esmorzar, una cullerada de verdures lactofermentades (Picles, de Vegetalia, és la de millor relació qualitat-preu que conec). És el millor probiòtic (i el més barat i efectiu) i, a la vegada, prebiòtic. Que no us enredin amb probiòtics cars que no són gaire efectius.

A destacar: El sistema immune i la absorció de nutrients depenen, fonamentalment, de l'intestí. És absolutament prioritari recuperar-lo. Amb un intestí net, no hi ha malalties infeccioses.

Desintoxicació específica per òrgans

No a tothom li cal (o li convé) fer-ne. I, en funció de l'estat de la persona, la farem o no. O la farem de maneres diferents i en moments diferents.

Per la de ronyó, l'ideal és fer servir el Resolutivo REGIUM, aprovat fa molts anys com a medicament (encara que només té extractes d'herbes) i reconegudíssim a Holanda. Aquí se'l té quasi oblidat.

Pel fetge i la vesícula, hi ha la opció de fer servir la coneguda cura amb sals d'Epson (que són un laxant agressiu i per a mi no gaire recomanable). Però aquestes sals de magnesi són molt fortes i ni tan sols són fàcils de tolerar per persones que estan en relativament bona salut. Hi ha moltes opcions alternatives i no tan agressives.

Per altres òrgans hi ha cures també molt recomanables, però massa diverses com per parlar-ne aquí.

Encara que no sigui pròpiament un òrgan (sinó un sistema que afecta a molts òrgans), tot el que comporten les hormones i el sistema reproductiu (sobre tot en el cas de les dones) necessita d'una atenció especial. Encara que, en el 90% dels casos (homes inclosos), n'hi ha prou amb la recuperació de la flora intestinal (en les dones, també vaginal) i amb la pacificació de les alteracions emocionals (que van lligades, en gran mesura, a la toxificació dels òrgans).

Llista de les coses que cal fer per tornar a la salut

Si hi ha una imatge bíblica que no ens hauriem de treure del cap, per molt que sigui només un símbol, és la de la poma del Paradís. Representa la temptació a la que l'home va cedir: creure's superior a la natura i no respectar-la.

Avui pretenc fer una repassada ràpida a les coses de la nostra pròpia naturalesa que estem oblidant i són la causa de que siguem una societat malalta. Però també és una llista de les coses que cal fer per tornar a la salut.

I les coses més importants són gratuïtes. Però necessiten que els dediquis temps, atenció i amor per tu mateix. Per tant, no serveix de res intentar portar-les a terme si no tens l'actitud adequada cap a tu mateix. Perquè inclou canvis d'actitud vital respecte al treball, les responsabilitats, les relacions, els afectes, les emocions i no només respecte a la higiene i alimentació. I en tot això et puc ajudar.

Tornem a la llista de coses a fer per recuperar la salut.

Vida exterior

No estem fets per viure tancats tot el dia. Sentir les oscil·lacions de temperatura és molt necessari. La nostra pell necessita l'aire, la llum, el sol, l'aigua. No són només sensacions. Són transformacions químiques necessàries en el nostre cos les que produeixen tots aquests elements.

Llum

El nostre ritme diari el marquen les hores de llum i foscor. En funció de la llum, van canviant les hormones, per exemple. La serotonina predominant a primera hora del matí, va deixant pas a la melatonina, que ens va preparant per dormir. Si no ens toca la llum del dia, és molt difícil dormir bé per la nit. La serotonina i la melatonina depenen de la quantitat de llum. Afecten a l'humor, funcionament vascular i batec cardíac i disminueixen el dolor i les migranyes, influeixen en l'estat d'ànim, l'impuls sexual i neuroemocions, hormones sexuals i de creixement, disminueixen la sensació de gana, donen sensació de plaer, ... Si no es genera prou serotonina, no es pot transformar en melatonina que, apart d'ajudar-nos a dormir, és un potentíssim antioxidant.

Les darreres investigacions, tornen a desmuntar la pretesa "herència" genètica com si fos una espècie de fatu implacable. Resulta que, en funció del tipus de llum natural que rep el cos (i, per tant, de l'estació del any i el lloc on vivim), s'activen "expressions" genètiques diferents (que varien alguns gens, vaja), provocant que el cos estigui més orientat a aprofitar uns tipus d'aliments en detriment d'altres, prioritzant certs enzims i hormones. Per tant, les connexions dels nostres ulls i la nostra pell amb la llum natural van més enllà del que suposava la medicina "oficial".

Per cert que, pels ulls, la llum del sol és imprescindible. Conformar-nos amb una llum inferior per llegir de forma permanent, provoca malalties oculars o visió defectuosa. Us he de parlar més a fons de la forma naturista de recuperar la vista.

Sol

Ja al voltant del 1900, els naturistes van començar a crear sanatoris a les muntanyes, on es podia prendre el sol i gaudir de l'aire pur. I no només curaven així les malalties respiratòries. Resulta que qualsevol malaltia infecciosa s'enfrontava millor amb la pell assolellada. I ja a aquella època, la gent sabia que, fins i tot per a la roba, deixar-la estesa al sol era la millor manera d'acabar amb els microbis. Igual passa amb les cases. S'han d'airejar i assolellar per eliminar fongs i partícules contaminants.

Resulta còmic que ara, quan és una cosa que per naturalesa qualsevol animal sap, hagin de fer-se estudis clínics profunds per demostrar que el sol és imprescindible per a la salut. Les investigacions més recents han demostrat que la vitamina D (el sol la genera a partir del colesterol) és boníssima per combatre els trastorns autoimmunes, l'asma, la depressió, els refredats, per l'absorció adequada del calci que ingerim en la alimentació (provinent de les verdures, no dels làctics),... I que el sol genera transformacions químiques al·lucinants en el nostre cos. Genera òxid nítric que relaxa les artèries i estabilitza la pressió arterial. També reactiva les defenses immunitàries i incrementa la energia dels mitocondris i l'ATP. Que no et venguin la moto que amb vitamina D en pastilles n'hi ha prou.

Exercici

El nostre cos té molts músculs. I, per exercitar-los tots, només cal fer vida a l'exterior. Cultivar un hort o jardí o caminar ja en fa servir molts. Observar la vida, fa servir la resta, inclosos els dels ulls. Riure, mobilitza els músculs de la cara i de la resta del cos.

Abans, els homes estaven fibrats perquè feien exercici tot el dia. Al camp, per exemple. O caminant amunt i avall.

L'única estadística amb la que tothom està d'acord no la tenim en compte. La quantitat d'hores que passem asseguts determina clarament els anys que viurem i la qualitat de vida que tindrem.

Aire

Oxigenar-se és vital. Buscar l'aire pur. Als edificis i llars, els aires condicionats, els fongs, els despreniments de materials i pintures tòxics i l'aire viciat ens emmalalteixen.

Encara que sembli una cosa estranya, si no ets conscient de la teva respiració, probablement estiguis respirant malament. Respira conscientment.

Vida social

La "societat" (els amos) ens han anat canviant segons la seva conveniència. Ens van tancar en fàbriques per augmentar les produccions i el treball en cadena. Van determinar que la medicina natural no era "científica" (i això ho sostenen "científics" pagats per ells mateixos) i van dictaminar que només les medecines "certificades" (això vol dir les patentables i rentables per a ells mateixos) eren bones.

Faria riure, si no fos tan trist, que s'hagin prohibit coses, com les injeccions d'aigua de mar, que es feien servir al començament del segle XX, concretament René Quinton, per salvar milers de vides, inclosos ferits a la Primera Guerra Mundial, com a substitut de la sang. Quinton va escriure llibres al·lucinants, no només explicant en detall les seves experiències clíniques de milers de casos (que sembla que no són demostracions "clíniques", perquè injectar aigua de mar està prohibit), sinó demostrant que l'aigua de mar (amb el nivell de sals que tenia fa 3.800 milions d'anys) és el component principal del nostre cos. Algun dia us en parlaré amb més detall.

Contacte

Els animals socials estem abocats al contacte físic amb altres individus. El contacte físic, i no només el de tipus més sexual, desencadena un torrent de reaccions hormonals beneficioses. Si ens fixem en els nostres parents desinhibits, els primats, gaudeixen de l'extracció d'insectes del pèl i la pell dels seus veïns. Aquest contacte evita les reaccions agressives i ajuda a relaxar als individus. No tenir contacte físic, ni amb animals de companyia, és garantia quasi segura de depressió. Per no oblidar que, psicològicament, no sentir el contacte dels individus del teu voltant et fa sentir aïllat i en perill. I això ve del cervell reptilià, que té uns quants milions d'anys.

Aquest contacte cada cop es produeix menys perquè ens enganyem creient que tenim molts amics a les xarxes socials. I milers d'aquests amics virtuals, fins i tot si hi trobes sentiments reals, no et poden donar una sola abraçada física. El món virtual es manté de la alta velocitat i excitació de les notícies, els acudits, les imatges. És un món estressat i estressant. No amorós, per molt bones intencions que hi posin els teus amics virtuals.

El contacte físic és decisiu en la salut de la gent gran. Sobre tot pels que estan sols. No hi ha teràpia més necessària per a la gent gran que fer-los un massatge amb olis.

Treball

El món del treball ve determinat per la jerarquia social de l'individu. I, des del començament de la era industrial, determina tota la seva vida. Cada cosa que s'ha alterat en la conducta humana, respon a les necessitats dels amos. Res no ha canviat. A l'edat mitjana, els nobles eren els propietaris de la terra i de les vides. Avui no ens tallen el cap, però ens fan anar per on volen. És ben sabut que el desordre interessa molt als partidaris de l'ordre. Perquè crear "perills" és el més rentable pels que volen justificar el control absolut de les persones. O, sinó, com és que tots els "perills" moderns són conseqüència directa de "creacions" dels poderosos (des del terrorisme a les guerres o catàstrofes climàtiques, passant per la contaminació de la natura i la alimentària) ?

Alimentació i medicina

Vagi per endavant recordar que alimentació és el que ens entra per la boca. Nutrició és el que ens aprofita.

La diferència entre aquests dos aspectes ve condicionada per la qualitat de l'aliment i per l'estat del nostre cos.

Ajunto els aliments amb les medecines perquè, per a un naturista, no hi ha diferència. No calen medecines. Si invertim en bon menjar i bon viure, tindrem salut i no gastarem en medecines. Els bons aliments i les bones herbes per menjar són les úniques medecines que ens calen. I si estem malalts, i tinguéssim encara l'instint intacte, sabríem (com els animals) quines herbes ens van bé. Un exemple de les coses que anem oblidant és que les herbes de gust amarg són bones pel fetge.

La adulteració dels aliments és tan profunda que és molt difícil saber el que mengem. Les alteracions sofertes als llargs dels anys, per motius econòmics sempre, han fet, per exemple, que els cereals (integrals inclosos) acumulin elements poc recomanables que ens embruten el sistema digestiu. No cal ser al·lèrgic al gluten perquè ens faci mal. L'intestí prim es torna com un fangar, es permeabilitza perillosament i, encara que no arribis a la celiaquia, altera profundament la nostra capacitat d'absorció de nutrients.

Qualitat de l'aliment

El bombardeig continu sobre els perills dels conservants i additius alimentaris sembla que ens ha anestesiat i ja no hi pensem. I cada cop n'hi ha més. A més, la permissivitat amb les nomenclatures dels diferents elements, fa quasi impossible saber el que estàs menjant, a menys que tinguis un master en química. Per no parlar dels elements ocults dels quals no ens parlen.

Però un problema, si cal major, és la absència de nutrients a les terres de cultiu (fins i tot a la major part de les de cultiu ecològic). Però la manca de nutrients no és el pitjor. Els afegits químics a la terra, les plantes no naturals, els herbicides, ... fan un còctel de conseqüències increibles.

La major part de la gent, no creu que les coses estiguin tan malament, perquè creuen que les autoritats no permetrien els disbarats que se suposa que fa la industria alimentaria. Doncs els permeten. Però no som ni mínimament conscients de fins on arriben aquests disbarats. Podem creure que en la industria alimentaria (com a la farmacèutica) els controls són molt importants. I ho creiem perquè són tan escrupolosos que fins i tot han prohibit herbes tradicionals amb la excusa que no són segures. Que es prohibeixen per tot el món les llavors tradicionals amb aquesta mateixa excusa. En canvi, Monsanto i els seus companys de viatge, fan coses tan "segures" que necessiten que els facin lleis a mida per excusar qualsevol mort que puguin provocar.

Literalment, la gent corrent, som carn de canó. Consumidors que enriqueixen als amos (la elit). Però no us enganyeu. Aquesta mateixa elit sap molt bé els verins que ens donen de menjar i són els primers que eviten menjar el mateix que nosaltres. No vull ser macabre, però es podria saber el preu que tenen les nostres vides sabent quan cobren els responsables polítics per permetre les barbaritats que permeten (i, en molts casos, s'acaba sabent).

Conservants i additius

Provoquen distorsions en el nostre procés digestiu. Molts es fan servir per evitar la fermentació (que és el que fa el nostre aparell digestiu o sigui són antidigestius) i, per tant, ens debiliten i provoquen mala absorció de tot el que mengem.

Fruites

Si escolteu a la gent gran, us adonareu que hi ha moltes fruites que no només han estat hibridades de formes "estranyes" sinó que, en molts casos, són molt més dolces que fa anys. Hi ha qui denuncia que se'ls afegeix sucre. Per no parlar de les injeccions perquè la pell llueixi maca, els conservants perquè duri més temps fora de la nevera, que es recullin verdes per suportar el transport, ...

Menció apart mereix la moda de fer servir fruites exòtiques, sobre tot les que no tenen res a veure amb el temps climàtic que vivim. Per definició, una fruita tropical és difícil que ens senti bé quan aquí hi fa fred. Encara que mantinguem les llars a temperatures tropicals (cosa nefasta per al nostre cos), la fruita d'aquesta mena no s'hauria de consumir, si no és a l'estiu. Mireu el que explico a l'apartat Llum.

Verdures

Són l'exemple més impactant de la escassetat de nutrients de les terres de cultiu. És difícil establir un càlcul, però se sap que hi ha disminucions de vitamines i minerals molt importants, només comparant amb fa 100 anys. Per incrementar el contingut en vitamines, es pot prendre verdura ecològica lactofermentada de forma natural (el millor i més barat probiòtic i prebiòtic que existeix).

Carn i peix

Només es pot consumir carn ecològica (encara que no ho sigui massa) i peix salvatge. Qualsevol animal "cultivat" per l'home (i els seus derivats: ous, llet) pot estar manipulat, sobreengreixat, medicat per inflar-lo i per prevenir malalties, estressat, ... Acumulen antibiòtics, hormones, additius perillosos, medicaments impensables, ... No us dic que no consumiu carn, però mengeu-ne només d'ecològica. El peix que no sigui de piscifactoria té el possible inconvenient de la contaminació, però només els que són depredadors de certa mida (tonyina vermella, per exemple). Millor peix (prioritzant el blau, per l'omega 3) que carn. Cal molt poca proteïna diària. Millor els llegums. I els ous eco.

Aigua

Beure aigua és una tasca fonamental. És la que determina la capacitat de mobilitzar el nostre cos per dins. Res no circula, ni l'aliment, ni els residus, si no hi ha aigua. El cos, amb les seves prioritats, determina cap a on enviar-la si hi ha escassetat. I creieu-me quan us dic que us sorprendria quantes malalties neixen (o empitjoren) per la manca d'una bona hidratació.

Vida interior

Estat del nostre cos

Quan un animal està malalt, la seva primera reacció és deixar descansar el cos. Deixa de menjar o menja molt poc i només tasta certs tipus de menjar. O menja herbes que sap que el purgaran.

A la nostra societat, la lògica de la naturalesa humana ha estat substituïda per la lògica del treball (la dels amos). Ens donen pastilles perquè no deixem de treballar.

El nostre cos, esgotat per l'estrès, enverinat amb pastilles i amb greus carències, va cercant sempre l'equilibri amb la filosofia del mal menor. Però, aquestes pastilles i aquests elements estressants no ens deixen veure l'enorme gravetat de la nostra situació. Fins que ens arriben els daltabaixos. I arriben un dia, com la gota que desborda el vas, en forma de malalties greus, incapacitacions funcionals o pronòstics nefastos. Cap animal en contacte amb la natura perd la percepció del seu propi cos d'aquesta manera. És contradictori que parlem de "malalties silencioses" o "malalties idiopàtiques" (d'origen desconegut) quan el que fem és no escoltar el cos o silenciar-lo amb pastilles i amb elements estressants.

Descans

A l'apartat dedicat a la llum, ja has vist com el descans, sobre tot el dormir, depen absolutament del que facis durant el dia. Però també del com et comportis. La teva consciència (que genera transmissors bioquímics), si no has actuat amb bondat, no et deixa dormir. Dormir bé és imprescindible per a la salut. Les funcions que es desencadenen són decisives, sobre tot perquè en el cicle de la son, ajudats per la potència antioxidant de la melatonina, es netegen els òrgans del cos.

Sentiments

La bondat és el sentiment més oblidat. I el més profund, perquè determina com funcionen tots els altres i implica el respecte per totes les criatures i elements. Confonem sentiments amb pulsions i desigs. Els sentiments han de portar pau i amor, no violència, agressivitat o sentit de pèrdua. El sentit de pèrdua neix del sentit de possessió. I no posseïm res. Com deien els indis pell roges, la Terra és un préstec dels nostres pares per deixar-lo als nostres fills. L'amor només funciona quan és un sentiment de celebració i compartició, no de possessió.

Ànima i esperit

Avui en dia a molta gent els causa rebuig la paraula religió. I obliden que, fora de religions organitzades, l'home sempre ha venerat/respectat forces que estaven fora del seu control. Com la natura. I això el portava a una reflexió interior que el feia respectar totes les formes de vida.

Avui l'home s'erigeix orgullós com si la natura no fos un obstacle, intentant doblegar-la. Ja veieu com està la Terra i com respon.

La vida espiritual neix de la constatació que la natura és una força que ens inclou a tots. Admirar la bellesa de les plantes i els animals, l'aigua, el vent, les muntanyes i les adaptacions que totes aquestes criatures i elements fan per coexistir. Aquesta observació humil ens porta a sentir-nos partícips d'una enorme comunitat que comparteix els recursos. I ningú es pot quedar amb tot o violar les lleis naturals. I l'home les ha oblidat.

Conclusions

Viure amb salut no és car. Necessita temps, atenció i amor cap a vosaltres mateixos. Malauradament, viure molts anys estressat i de forma antinatural, amb daltabaixos emocionals i prenent medicaments directa o indirectament, fa que sigui més difícil desenredar la troca per tornar a la salut. La meva experiència és que, encara que sigui una feina detectivesca de moltes hores i que exigeix molts coneixements combinats, sempre és possible trobar un camí a la salut. Però, quant més trigues, més difícil i més lent és recuperar-la.

Però he de ser honest i no vull que us desanimin les experiències fracassades que heu tingut. El cos, depenent del vostre "historial clínic", necessita anar fent els passos en el temps, l'ordre i la forma correcta per al vostre cas. I, com ja he dit moltes vegades, puc ajudar-te en una situació puntual, però no t'enganyaré dient que amb això t'encamines a la salut. És reparar una roda punxada, sense treure els claus del camí. Per això, per honestedat de consciència i coherència, em declaro terapeuta naturista de capçalera. Perquè no té sentit emprendre una relació amb els meus pacients que no estigui pensada a llarg termini. Perquè necessito hores amb vosaltres (i moltes més d'investigació posterior a soles) per dissenyar un pla (consensuat) que haurem d'anar seguint durant setmanes (com a mínim) per recuperar la salut. Però, recordeu que la paciència infinita té resultats instantanis. I és tan cert que, quan engeguem el camí correcte, obtenim bons resultats en pocs dies. Tant és així que, després de la primera visita (la més llarga, normalment), i en el termini de 15 dies, ja obtindrem resultats tangibles i l'aclariment del camí a seguir. El cos, quan encertes el diàleg, t'ho fa saber de seguida.

Per tenir salut has de viure amb bondat

Avui et vull recordar com viure d'acord amb la nostra naturalesa és imprescindible per tenir salut. I una part important de la nostra naturalesa, encara que de vegades costi de creure, és que som bondadosos. No hi ha éssers dolents, només éssers equivocats.

És més fàcil fer passar un camell pel forat d'una agulla, que veure entrar un ric al regne dels cels. Recordo el cas d'un home ric i poderós que, quan ja era gran, es va tornar savi. "Vull morir pobre", va dir. La riquesa, sovint, ens torna desconfiats, egoistes, i ens allunya del camí de la bondat.

Que la teva mà dreta no sàpiga el que fa la teva mà esquerra. Els actes de bondat són callats i discrets. Sinó, són actes que busquen el reconeixement o que ens estimin. Estimar ha de ser un acte incondicional.

L'aura no és un invent. Existeix. I és un camp magnètic mesurable (en diuen el Camp o The Field). I s'ha demostrat que és un reflex del nostre estat de salut, entre altres coses. I que no està controlat pel cervell, sinó pel cor. I que el cor és capaç de saber el que passarà abans que el cervell (la famosa "intuïció). Tot això s'ha provat científicament. És un fet, no una creença.

Les ones del cor mantenen la coherència de tot el camp amb el seu batec. Els patiments i sentiments negatius l'alteren. Així pots entendre perquè les energies positives tenen la capacitat de curar. En el món natural, els mals de l'ànima, de la ment i del cos són tots el mateix. Els pots curar des de qualsevol de les perspectives. Cada nivell està íntimament lligat amb els altres. El camp influeix al cos i la psique i aquests influeixen el camp.

Les decisions que prenem a cada moment del dia es tradueixen en ones químiques i elèctriques que no podem controlar conscientment. Si som coherents i bondadosos, els missatgers (els neuropèptids, per exemple) ompliran el nostre cos d'elements positius. Si fem coses que van contra la nostra consciència, mentim o faltem a la nostra paraula, altres missatgers químics negatius inundaran el cos i aquest, tard o d'hora, ens ho farà veure amb dolor o malestar.

El famós "pecat original" no és més que l'incompliment de les normes de la natura i de la bondat. Els nens petits i els animals lliures són bons per naturalesa. L'home, en canvi, ha escollit sovint la opció de creure's superior a tot el que l'envolta i no respectar-ho. La natura contaminada no és més que la Terra retornant-nos (sense voler) el que nosaltres li hem fet a ella, per la nostra ambició de creure'ns millors.

No atreus el que vols. Atreus el que ets. Converteix-te en allò que vols trobar al món i demanes als altres.

Sigues amable i generós. Estigues disposat a ajudar. Però no donis ajuda a qui no te l'ha demanat. Deixa'l ser. Ofereix-la quan te la demanin.

Estima't a tu mateix. Tracta't bé. Quant més amor tinguis per tu mateix, millor per tu i millor pels altres. Perquè la mesura d'aquest amor marcarà l'amor màxim que pots donar i el màxim que pots rebre. Mai més. Així que si creus que el món, la gent, no t'estima, no ho intentis forçar estimant-los més. No pots sacrificar la teva vida pels altres, perquè la teva és tan valuosa com la seva. Estima't més a tu mateix. I el món i els altres t'estimaran més. I tu podràs estimar més als altres.

No hem vingut a la vida a patir, sinó a afirmar qui som. Perquè som únics i tots els altres ens necessiten perquè junts som el Tot.

Donar aliment i amor a un animal que ho necessita. Tractar a les plantes com éssers dignes de respecte. Estimar als éssers humans  i respectar-los. Però, prèviament i per sobre de tot, estimar-te a tu mateix. Si no t'estimes a tu primer, no podràs portar a terme l'objectiu pel que vas ser creat. Honorar l'obra divina que hi ha en tu. Mostrar la teva ànima única al món. Unir-la a les altres ànimes (humanes i no humanes) perquè tornem a ser, algun dia, el tot. I això no podrà passar mai si faltes tu. Estimar-te a tu mateix ens fa forts a tots.

El sentit de la vida és superar les experiències i, malgrat les dificultats, tornar a recordar per a què hem estat creats. Per ser Amor.

Fes-te petit. Busca la humilitat. Fuig de grandeses. Abraça. I et trobaràs a tu mateix.

El Mono Desnudo o viure d'acord amb la natura

Suposo que tots sabeu que en Desmond Morris, destacat psicòleg i etòleg, va publicar el 1968 un llibre, "El Mono Desnudo", que va provocar reaccions molt importants. I tot perquè en aquest llibre parlava de l'home com animal que som. Pura ciència del comportament natural de les espècies. Però, i sobre tot, va ser escarnit perquè deia que els comportaments naturals de l'home sempre hi són. Per molt que els disfressi intel·lectual o culturalment.

És per això que m'esforço en simplificar tots els aspectes relacionats amb la salut. Perquè hi ha molta gent que es dedica a complicar-los. I, massa vegades, per interessos menyspreables. El més problemàtic és arribar a saber la veritat que hi ha al darrera de cada postura. Per exemple, el fet que s'hagi ignorat el que deia l'Otto Warburg respecte a les malalties i el càncer en particular. El fet que els investigadors s'entestin en seguir la via genètica per justificar el càncer comença a fer pudor. Ja fa temps que s'han fet investigacions que, pràcticament, invaliden la via genètica. Com proves de transferència de gens de nuclis de cèl·lules malaltes a sanes que no han provocat càncer en les sanes. Això deixa molt clar que és l'entorn de la cèl·lula el causant del càncer i no els gens.

El que hauria d'estar clar és que la enorme disparitat de "situacions" genètiques que es troben en un mateix càncer els hauria de fer replantejar els seus estudis. Perquè les alteracions genètiques són les conseqüències, i no el motiu, de l'existència del càncer. Perquè el càncer sempre està originat per una malaltia metabòlica (per la falta d'oxigen i la acidificació del cos), conseqüència dels mals hàbits alimentaris, higiènics, socials i emocionals.

El que passa en realitat és que el nostre estil de vida, allunyat de la salut, és el que causa les malalties. Tan sigui mala alimentació com no tractar-nos bé a nosaltres mateixos (no estimar-nos, en definitiva). I, com cadascú de nosaltres és diferent i cometem errors diferents, ens trobem amb expressions de "malalties" diferents. Pot ser cert que, per causa de herència genètica o per epigenètica, tinguem més predisposició a uns o altres símptomes. Però el problema d'origen és el mateix. Encara que el "resultat" o "malaltia" sembli diferent. El que sempre és cert és que la història "clínica" de cada persona és crucial. De com, a partir d'uns o altres símptomes, se l'ha anat medicant (enverinant, en realitat) en lloc d'ajudar-lo a veure que calia replantejar-se el que estava fent. Al final, sempre em trobo amb un cub de Rubik, amb una troca, que cal desenredar. Per això us dic sempre que receptar medicaments o complements alimentaris és molt fàcil i ràpid. He arribat a estar temptat de muntar un programa informàtic per "generar" receptes automàtiques, en funció d'una sèrie de paràmetres analítics, per fer veure a la gent fins a quin punt vivim en una societat que no vol corregir els seus errors, sinó rebre la "pastilla" (o el complement) que ens permeti seguir vivint sense canviar d'actitud. Encara que no sé si dir-ne vida, amb el grau de salut que la major part de la gent viu.

Deixeu-me fer un exercici de comparació amb els animals, com feia Desmond Morris a "El Mono Desnudo", així veurem moltes coses que no fem bé:

- Els animals, un cop acabat el fet estressant, deixen de patir. Nosaltres, podem seguir patint encara que la causa ja no hi sigui. I l'estrès crònic és fatal.

- Els animals socials es mantenen junts perquè són conscients que ho necessiten per supervivència, estabilitat física i emocional. Nosaltres ens enganyem creient que les comunicacions tecnològiques poden substituir les abraçades i l'escalf de la comunitat.

- Els animals conserven la capacitat de distingir aquells aliments que els van bé i aquells que els fan mal. Nosaltres hem perdut aquesta capacitat en gran mesura, però hem de tenir present que:

. Els animals socials, normalment, no són enganyats per altres membres del grup que els donin aliments en mal estat o perjudicials.

. Altres animals no tenen la capacitat d'engany per quedar-se sempre la millor part a costa dels seus companys. I, si la tenen, no acostumen a portar la situació a extrems que posin en perill als seus companys, ja que provocar la seva malaltia o mort els perjudicaria a ells mateixos, que es quedarien sols.

. Els animals socials no deixen que una part d'ells es quedi amb tot i deixi sense res a la resta.

. Cap animal arriba als extrems de perversió que pot arribar l'home. Fa més de 100 anys que un científic als USA va descobrir com "reaprofitar" olis de rebuig per fer sabó. I una empresa va aprofitar el procés per vendre'ls per a alimentació. Menjar escombraries acompanyat d'articles "científics" que en proclamaven les bondats (quan són altament perjudicials). Havien nascut els greixos trans. Perillosíssims perquè confonen al cos, que creu que són greixos bons i els fa servir per processos vitals.

I, pels que encara confieu en la bona fe de tots els científics, un exemple esfereïdor. Als USA, les grans empreses contaminants veien retallats els seus enormes beneficis quan se'ls va començar a reclamar que depuressin les aigües que les seves industries contaminaven. Van fer números i van veure que era molt més barat comprar a uns quants científics i autoritats que depurar les aigües. Resultat: es va augmentar la tolerància de certs contaminants a les aigües a nivell ¡400 vegades superior al que hi ha a Europa!. Però encara hi ha una cosa pitjor. En el cas dels fluorurs, en quantitats al·lucinants, van aconseguir que es consideressin ¡¡beneficiosos i subvencionables!! i que calia que en seguissin "proveint" a l'aigua potable. El resultat és que avui un 41% d'adolescents nord-americans estan contaminats amb fluorurs.

Aquest esquema de comprar estudis científics, medis de comunicació i a les autoritats normatives és constant per part dels que no tenen escrúpols en matar gent a canvi de beneficis econòmics (recordeu el colesterol, els sucres, ...). Clar que són els mateixos poderosos que trafiquen amb armes, enfonsen països en la misèria o manipulen els mercats per seguir-se enriquint, mentre molta gent passa gana. No renuncio a seguir-vos explicant alguna d'aquestes coses, però no m'hi puc abonar, perquè no us parlaria d'una altra cosa.

- Els animals respecten la natura i mai intenten imposar-s'hi. L'home, en canvi, es passa la vida forçant els límits. Moltes civilitzacions antigues van desaparèixer per raons similars:

. Sobreexplotació del sòl

. Massificació en ciutats, mala gestió de l'aigua i els residus. La natura té mecanismes, com la territorialitat o el mínim d'espai personal, per evitar massificacions que contravenen les possibilitats de supervivència.

. Excepte per raons "econòmiques" (de riquesa per als poderosos) no es justifica la acumulació de tantes persones en ciutats. Tots som conscients que no és bo per a la salut.

- Quan et fixes en l'entorn i coexisteixes amb la natura i la respectes, tots els signes et diuen si fas bé o no les coses. Al Congo (antic Zaire), els pigmeus de la selva de Ituri es van  movent per la selva en grups petits. No acostumen a allargar la seva estada en una mateixa zona més enllà de 6 mesos seguits. I coincideix amb unes quantes coses :

. Les fulles de palma amb les que construeixen les seves cabanes, duren entre 3 i 6 mesos sense fer-se malbé amb la humitat de la selva. Mantenir-s'hi més temps, els provoca malalties.

. La caça i la pesca es van esgotant en la zona.

. La capacitat de l'entorn d'absorbir els residus orgànics, tant als rius com a la selva, és limitada. La natura necessita temps per a regenerar-se.

. Doncs bé, els pigmeus que no complien amb les seves tradicions i es mantenien molt temps al mateix lloc per poder trobar-se amb els turistes, emmalaltien claríssimament. La natura té unes lleis que hem de respectar. Però, la major part de nosaltres, ja no sap ni quines eren.

- Els animals no pretenen alterar el que la natura els dóna. Com a màxim, contribueixen a la selecció natural d'allò que els agrada més. L'home, en canvi, fa alteracions, aïlla components dels aliments i crea "Frankensteins" de conseqüències imprevisibles, amb l'excusa que "perfecciona" el que la natura fa. Cap element natural complet es troba amb "resistències" de virus i bacteris. [Els fabricants ens fan creure que els elements que aïllen són millors per la nostra salut, quan només són millors per a la seva butxaca].

- A la natura, els aliments estan balancejats. Si un aliment no afavoreix consumir-ne massa quantitat, és que no ens convé menjar-ne massa.

- Els animals obtenen els minerals i les vitamines dels aliments que els contenen. "Enriquir" aliments amb vitamines i minerals és nefast. Cal menjar aliments en el seu estat natural i en la quantitat adequada. La mel és meravellosa però, com tots els elements naturals, pot arribar a ser perjudicial en excés. Com ja deia en Paracels: "Tot és verí. No hi ha res que no sigui verí. Només la dosi fa el verí.". Fins i tot, l'oxigen, l'aigua, els minerals, les vitamines i el sol, elements imprescindibles per a la vida, poden arribar a ser verins, presos amb excés. Molts naturòpates (que no naturistes) defensen que els components naturals (vitamines, minerals) que hi ha en els complements nutricionals no poden fer mal. I això és fals. Ser naturista implica respectar al màxim la natura i ser molt conscient que "suplementar" qualsevol element ha d'estar plenament justificat i curosament vigilat. Hi ha milers d'investigacions que demostren els perjudicis de prendre massa ferro, calci, vitamina D, ... Mai en pots prendre massa si ho fas amb els aliments que els contenen. En canvi, aïllats pels laboratoris, sí que poden arribar a ser perjudicials en molts casos.

- La forma en que l'home explota els recursos naturals més enllà del que la natura suporta es pot veure molt fàcilment si seguim una mica el circuit d'aliments bàsics:

. Per treure el màxim profit econòmic de les collites, es mantenen cultius indefinidament en un mateix camp. No es deixa descansar la terra, no s'alternen cultius que permeten complementar els nutrients de la terra i no es respecten els temps que marca la natura. Perquè això no "destorbi" els seus objectius, els humans ens dediquem a alterar genèticament els cultius, ataquem als "bitxos" que es generen de forma natural quan no respectem el ritme de la natura i eliminem amb herbicides les "males herbes" que s'hi fan. Curiosament, la natura sempre compensa amb les mal anomenades "males herbes" les carències del sòl. Si mireu les herbes que es generen, sabreu què li falta a la terra.

No cal dir que el grau d'enverinament dels productes que s'obtenen amb aquesta estratègia és terrorífic. Encara que cal distingir aquests graus. En un extrem tenim els cultius de cereals transgènics, seguits pels no transgènics (però amb fertilitzants i herbicides), els segueix la agricultura convencional "moderna", després els productes ecològics (però, normalment, amb terres sobreexplotades o sense nutrients) i, com a única cosa autènticament sana, la agricultura tradicional, respectuosa amb la natura i, per descomptat, profundament ecològica.

. Aquests aliments citats, no només enverinen els humans. També afecten als animals dels quals ens alimentem. M'estalviaré les descripcions macabres del sacrifici "en sèrie" dels animals. Però no oblidaré que, per obtenir guanys econòmics i "eficiència", els massifiquem en explotacions industrials, en ambients tancats, en lloc de a l'aire lliure, els enverinem amb medicaments contra les malalties que la vida antinatural els provoca i ajuden a provocar-los altres malalties inflamatòries o diabetis que els fan més grassos i amb més pes a la bàscula.

Si ens fixem en la ramaderia de fa 100 anys, es tenien tants animals com la terra podia suportar. No més. Això volia dir que les gallines que podies tenir en un tancat depenien dels cucs que hi podien trobar o les restes de l'horta que podien menjar. Les gallines (ni la resta d'animals) no estan fetes per menjar gra i cereals més que en quantitats molt petites i ocasionals (com els humans). I, com la resta d'animals, necessiten el seu espai, moure's per buscar el menjar, funcionar amb el cicle solar i respirar aire pur i que els toqui el sol.

Avui en dia, fins i tot els animals "ecològics", són alimentats en gran part amb cereals en excés que els fan animals malalts. Clar que, en comparació amb els animals enverinats de la ramaderia actual, són el millor que podem obtenir. Perquè, trobar avui en dia vaques alimentades només amb pastura natural i amb fenc als mesos hivernals sembla quasi ciència ficció [Qui en conegui algun cas, si us plau, que m'avisi]..

I no hem d'oblidar, al costat dels mals del cos, que també cal guarir els mals de la ment i els de l'ànima. Al final, després de tants anys de mentides interessades, hem oblidat com viure respectant la natura (inclosa la nostra). I, per ajudar-vos a recuperar la salut, la meva feina és orientar-vos i recordar-vos qui som. D'això, alguns en diuen "coach" vital. Jo prefereixo terapeuta naturista de capçalera.

De perquè la obesitat no és una malaltia (ens passa perquè enganyem al cos) i l'estrès ens porta al càncer.

Una part del que us vull explicar ja ha estat "ensumat" per alguns investigadors (no lligats a la medicina, sinó a la evolució de l'home), però no ho han acabat de concretar. Jo ho intentaré. I mirant de no atabalar-vos amb massa cientifismes.

La primera qüestió és determinant. Si algú us comença a parlar de calories, miau. Hi ha calories de molts diversos tipus. I no tenen res a veure les unes amb les altres en com sumen al resultat final.

Com a dada addicional, vagi per endavant que sempre faig servir el terme glucosa com a subproducte dels sucres, encara que, de vegades, li hauria de dir fructosa. Però no ho faig per evitar confusions amb la fructosa de la fruita. La confusió que s'ha creat és enorme. La fibra de la fruita (insisteixo sempre: sencera, madura i de l'època que toca al lloc on vius), apart de ser probiòtica, evita que la fruita es comporti com un glúcid "normal" (i no activa la insulina). Tornem a les bestieses de sempre, originades perquè els "investigadors farmacèutics" descomponen molècules en lloc d'analitzar aliments sencers. En resum: la fructosa de la fruita no té res a veure amb la fructosa dels processos de la glucosa, ni molt menys amb el famós JMAF ("jarabe de maíz alto en fructosa") i derivats amb noms cada cop més variats perquè passin dissimulats.

Aprofito per mencionar que, si parlem d'aprimament, potser caldrà "arraconar" (segons les persones) una mica certes fruites amb continguts molt alts en sucres en relació a la fibra i l'aigua que aporten. Ho podeu deduir bastant fàcilment. Per exemple, el raïm aporta molta dolçor amb poca fibra i poca aigua. La síndria, en canvi, és dolça però pesa molt pel seu alt contingut en fibra i aigua. Quan parlo de fruita no hi incloc ni els sucs, ni la fruita assecada, que es comporten com a glúcids. En el primer cas, no hi ha fibra i en el segon no hi ha aigua.

En l'article anterior us parlava del mecanisme "normal" d'obtenció d'energia, que consisteix en que els mitocondris la obtenen (directa o indirectament) dels greixos (i l'oxigen). Però, un mecanisme molt habitual és que facin servir glucogen. Que ve a ser com un estadi intermedi entre la glucosa i el greix que es genera al fetge. I que s'emmagatzema al fetge i, sobre tot, als músculs. El glucogen es pot descompondre molt fàcilment en glucosa (i, molt més, si entra en acció la adrenalina que s'activa amb l'estrès) i és per això que constitueix la "energia d'acció immediata" del cos. No repetiré aquí els mecanismes pels quals l'estrès "anormal" (el que no acaba amb una despesa energètica important) acaba dipositant la glucosa (que era per a una suposada "acció immediata") en la part abdominal en forma de grassa. Però sí que us mencionaré, sense estendre'm, un mecanisme físic pel qual les malalties (i el càncer, en particular) tenen tant a veure amb l'estrès. L'estrès esgota l'oxigen i, en  circumstàncies d'estrès, tota l'energia que es pugui aconseguir és poca. Si l'estrès no desemboca en "acció immediata" (sinó en nervis i angoixa), la glucosa que ha entrat al citoplasma de la cèl·lula no es fa servir. I l'única manera de "cremar-la" al citoplasma és amb el mecanisme de la cèl·lula cancerígena (sense oxigen).

En el mecanisme "normal", el glucogen que es genera al fetge serveix per a donar energia al cos durant 6-8 hores. Passades aquestes hores, si no arriba més energia, el cos activarà l'extracció de greixos del cos per a obtenir energia. Us estalvio la major part de l'explicació i noms científics implicats en el procés. El cas és que el comportament "normal" és el que havia tingut l'home durant uns quants milions d'anys.

Quan entens aquest mecanisme, es veu clar que, quan hi ha un dejuni o no es mengen carbohidrats, el cos entra en cetosi. Significa que es posa a consumir els greixos acumulats. I això ho entendreu millor si us explico les "situacions alimentàries" de l'home "normal" (no actual).

L'home menjava vàries vegades al dia, en poques quantitats, i de forma variada (sempre que podia). No massa sovint, menjava aliments que fessin servir la insulina (carbohidrats que no eren fruita). Però, quan ho feia en quantitats petites, perquè necessitava energia immediata, generava el glucogen de "consum immediat" al fetge i els músculs. És a dir, l'alimentació normal de l'home consistia en fruita i verdura. En proporció, li donaven molta energia, però "pacífica". No és casualitat que el fetge sigui l'òrgan de generació d'energia i a la vegada l'òrgan lligat a la agressivitat. Menjar un "grapadet" de carbohidrats significava: poc pes d'aliment a la panxa (que facilitava el moviment), però molta energia d'acció immediata al fetge i als músculs. Ideal per anar a caçar o fugir dels depredadors.

Però, què passava quan menjava molts carbohidrats ?. És a dir, grans quantitats de llavors-cereals o mel o fruites assecades o hidromel, ... Doncs que el cos, sobre tot perquè li provocava un període de poca activitat física, interpretava que s'apropava un període de mancances o hibernació i es dedicava a generar greix. De carbohidrats a triglicèrids i d'aquests a greix al fetge (traduït: fetge gras). I això provocava un alentiment del cos, ideal per a la hibernació. [No cal que penseu en la hibernació que fa un ós, però penseu que l'última època glacial va passar fa 12.000 anys i que els homes la passaven abrigats a les coves].

Ho torno a explicar des d'un altre angle. Consumir carbohidrats (pocs) dona un "chute" al cos (ideal per a energia d'ús immediat). Consumir molts carbohidrats genera un esgotament al cos. Perquè la seva digestió és difícil. Però, a canvi, ens dóna una alta concentració d'energia que dura molt.

¡Oh, sorpresa!. El fetge gras és un mecanisme habitual del cos que es genera quan menges molts més aliments altament energètics del normal. Perquè el cos dedueix que no necessitaràs tanta energia d'acció immediata i perquè la pròpia digestió d'aquests aliments esgota molt al cos. Dit d'una altra manera. Un home que necessitava una alta despesa d'energia per perseguir una presa, es dedicaria a anar menjant durant el dia "grapadets" d'aliments d'alta energia. En lloc de durar-li de 6 a 8 hores, en situacions d'alt consum potser li duraven 4. Però, la digestió dels "grapadets" (gràcies a l'acció de la insulina) tampoc era un drama. Donaven energia, però no induïen a la "modorra", sinó a l'acció.

En canvi, menjar molts carbohidrats en un sol àpat, es converteix en una digestió lenta i difícil. Perquè el cos no pot generar tanta insulina. I, aleshores, el procés digestiu dóna lloc a un volum de greixos molt alt. I no passaria res si, a continuació, fem un dejuni llarg. Perquè, de forma natural, els greixos s'anirien convertint (molt a poc a poc, això sí) en energia.

El que passa és que fem àpats d'aquesta mena un dia sí i l'altra també. I el cos l'únic que fa és obeir als seus mecanismes ancestrals. Qualsevol animal (ja no dic racional, sinó amb els instints naturals activats) evitaria fer aquests àpats tan copiosos i amodorrants, excepte a la protecció del seu amagatall i en previsió de no haver-ne de sortir en molt de temps (hibernació o dejuni similar). I l'explicació és de lògica natural. Un animal limitat en la seva mobilitat, no sobreviu a la natura. Penseu que tenir el fetge gras, per molt que sigui un mecanisme natural, invalida al fetge per activitats d'alta energia immediata. El fetge és l'òrgan de l'energia per excel·lència. Però el mecanisme del fetge gras està previst que descompongui el greix en energia a poc a poc i durant un llarg període. No per al seu consum immediat i de cop.

Hi ha una norma molt senzilla (i lògica) que us ajudarà a entendre al vostre cos. Un menjar de fruita o verdura crua (sense fer gaires barreges) es digereix en menys d'una hora. Un menjar de molt poca quantitat de llavors-cereals en una hora. Un menjar de gran quantitat de menjar barrejat, 5-6 hores. Tot el que triga molt a digerir-se o bé acaba generant tòxics o bé acaba dipositant-se de forma "profunda" en el nostre cos. I costa molt de gastar.

Més exemples. Fixeu-vos que, a la sabana africana, els únics que es fan unes tripades immenses en quant tenen una presa són els lleons. Perquè ningú s'atreveix a atacar-los, encara que es quedin amodorrats durant dies. En canvi, els lleopards van menjant la presa en diversos àpats i la pugen als arbres o la amaguen. Necessiten agilitat per escapar dels predadors que els podrien atacar si tinguessin la mobilitat reduïda. Lògica de la naturalesa.

Però tornem a les nostres digestions. La raó de que no convinguin digestions de menjar barrejats és molt simple: el cos no fa servir ni els mateixos enzims, ni el mateix grau d'acidesa estomacal, ni el mateix temps de digestió, per cada tipus de menjar. I el problema afegit és que barrejar-los genera "monstres".

Vull dir que activar la insulina amb els cereals farà que aquesta vulgui descompondre també els carbohidrats presents a la verdura que, en condicions normals i per sí sola, no la hagués activat. I que la fruita o la verdura crues, que per sí soles s'haguessin digerit en poc menys d'una hora, estiguin fermentant de forma anormal durant hores. O que la carn, que hauria de passar ràpidament, acabi generant tòxics durant la difícil digestió.

Menció apart mereix la distinció entre els cereals-llavors d'origen natural (integrals), que porten inclosa la seva pellofa de fibra natural, que provoca que siguin glúcids d'assimilació lenta, respecte a qualsevol mena d'engendre refinat o barrejat amb fibres o enriquit o vitaminat. Aquests engendres són el mateix que ens fan amb els medicaments: aliments descomposts i refinats antinaturalment que el cos no sap com tractar.

Un cop explicat tot això, ho podria ampliar i aprofundir. Però crec que ja n'hi ha prou. Perquè també hauriem de tenir present la despesa energètica de cada persona i el seu metabolisme.

I, parlant de metabolismes, us explicaré una "xafarderia" de les empreses farmacèutiques. Les seves investigacions "punteres" i recents consisteixen a extreure molècules d'aliments naturals per convertir-les en medicaments. Però també s'han dedicat a investigar la diversitat de bacteris de la microbiota intestinal de diversos grups humans. I han descobert que, al món occidental, hem perdut alguns bacteris "menjagreixos" que encara són presents a Àfrica. Per això, estan rebuscant als bassals africans per reincorporar-les (com a "medicaments", està clar) als nostres cossos.

Crec que ja us havia explicat que, fa pocs anys, la OMS va publicar un estudi sobre les al·lèrgies al món "civilitzat". El lloc on la incidència era un 98% menor que a la resta eren les faveles de Rio de Janeiro. Traduït: allà on els nens encara mengen sorra i s'arrebossen amb fang, el sistema immunitari es reforça. Allà on els portem entre cotons, es tornen fluixos i malaltissos. Com sempre, cal que siguem conscients del preu que estem pagant per aquesta vida antinatural.

Quantes malalties, quants morts, quantes selves, quants animals desapareguts, quanta diversitat destruïda cal perquè reaccionem ?