Perquè no funciona la medicina ? Perquè no ens curem ?

Per respondre a aquesta pregunta, ho faré amb l'opinió majoritària dels mateixos metges. El més valorat és la cirurgia. Seguida de la intervenció d'urgències. A més distància, la solució de malalties agudes. La gestió de la malaltia crònica la troben incorrecta, millorable (o, simplement, nefasta) la immensa major part dels metges.

Aquesta resposta a la malaltia crònica està dissenyada, no ens enganyem, pels laboratoris farmacèutics. I no és gens estrany, ja que els metges no fan una altra cosa que donar fàrmacs. I com els protocols i els fàrmacs van evolucionant, els metges segueixen les indicacions ... dels visitadors mèdics. Aquesta gent, porten informació i formació "nova" a tots els metges. La major part de despeses dels laboratoris no van enfocades a la descoberta de nous fàrmacs, sinó a la formació dels metges en l'ús dels seus propis fàrmacs. Al màrqueting, vaja. No defugiré una realitat punyent. Després d'anys de carrera i molts esforços, als metges no se'ls posa fàcil mantenir-se actualitzats. I aquesta desactualització (que no la resol ningú) la "soluciona" el visitador mèdic. En l'interès de qui els paga, òbviament.

L'altre front és de caire legal. Avui, un metge mira de cua d'ull qualsevol possible atac legal que li pugui arribar. I es cura en salut. No vol problemes. Ni amb els laboratoris, ni amb els pacients. Potser millor anomenar-los "clients". Quadra més amb una professió, abans molt respectada, que es troba cada cop més qüestionada i perseguida. El respecte pels metges i els professors s'ha transformat, en mans d'una societat que ha perdut de vista tots els valors, fins i tot els que no haurien de ser qüestionats, en una banalització que ens hauria de fer pensar.

No valorar l'esforç que fan els mestres, quan la major part dels qui els critiquen no són capaços d'aguantar ni als seus propis fills a casa dues hores, fa vergonya. Exigir als metges que siguin un col·lectiu amb vocació indestructible i disponibilitat absoluta, per després tractar-los com ho fem és imperdonable. Però també ho és que avui dia facin de metges gent que no recorden que dels seus actes en depenen vides. O gent que creuen que poden fer de metges com qui fa de botiguer.

Però, per ser justs, hem de mirar també cap als pacients. Volen pastilles màgiques que els curin. Sense deixar de fer el que estan fent.

I troben el que busquen. Els donen pastilles que no curen, però els alleugen. I es conformen pensant "que no s'hi pot fer res més". I així anem.

No escoltem al nostre cos. Si ho féssim sabríem com curar-nos.

No fa tant que he descobert que, per aconseguir que els pacients es curin a sí mateixos, no n'hi ha prou amb que jo aprengui el funcionament de la fisiologia del seu cos i els doni eines. És imprescindible que el pacient es faci conscient i sigui conseqüent si es vol curar. I, per a això, he d'ensenyar al pacient a escoltar al seu cos. Però si el pacient no ho vol fer, només es podrà alleujar, no curar. El poder de curar, només el té el pacient mateix. Ha de sortir de la seva consciència, de la seva voluntat. Jo no el puc curar, només ensenyar-li com fer-ho, partint del que diu el seu cos. Però si el pacient es nega a escoltar al seu cos, és perquè, en el fons, no es vol curar.

Aquest és el profund "misteri" de perquè una gent es cura amb uns tractaments (o sense) i altra gent no es cura amb cap tractament.

I perquè ?. Perquè el fet de curar-nos comença per acceptar-nos i acceptar les coses tal com són. I no és gens fàcil. Es necessita temps i ganes. I ajuda.

Així que he fet l'única cosa que podia fer: dedicar més temps a xerrar amb els meus pacients. A entendre'ls. Per molt que les històries puguin semblar conegudes, no ho són gens. Som tan diferents!!. Cada història és diferent i li passa a gent diferent. El que per a mi és una minúcia, per l'altre és una muntanya. El que per a mi és un daltabaix, per un altre és una bajanada. I cal molt respecte i empatia per entendre això. I temps.

Per tant, necessito més temps per a entendre als pacients. Perquè, un cop escoltat el seu cos i interpretada la seva fisiologia, puc saber què li falta per a tornar a la salut física. Però, perquè torni la salut completa i duradora, necessito un pacient conscient i que, en lloc de fer les coses perquè les dic jo, les faci perquè ha escoltat al seu cos que les demana. I jo els ajudo a escoltar al seu cos (i a la seva consciència). Així saben si estan preparats per curar-se.

Creieu-me quan us dic que us en podeu sortir (quasi) de qualsevol cosa. Només necessiteu ser-ne conscients.