El camí cap a la curació: de la malaltia crònica a la aguda

Seguint el que us comentava al missatge anterior, avui us recordo algunes coses que passen en el procés de curació, quan el cos evoluciona de la malaltia crònica a la aguda.

La malaltia crònica és un estadi en el que el cos ha deixat d'avisar-nos de tot allò que el perjudica. Ha interpretat que si no li fem cas és perquè no podem. Originalment, aquest impediment era real: no tenir aliments apropiats a l'abast, estar fugint d'un perill, ... Avui en dia, majoritàriament, aquest impediment és una ficció de la nostra ment o un desequilibri emocional (estrès, angoixa, ...).

L'equilibri del cos en una situació de malaltia crònica és molt precari. El cos fa autèntiques "bestieses" per poder sobreviure. Imagineu el que representa usar components del cos, pensats per a un objectiu específic, en solucionar mals generats pel nostre mode de vida. És obvi que els objectius específics, que s'han quedat sense els components fonamentals que els feien possibles, s'han de poder fer d'una manera o altra, encara que sigui amb components "d'estar per casa", perquè el cos no té processos "prescindibles".

Un exemple. Imagineu que estem fent una casa. I hem gastat tot el formigó i el ferro (pels fonaments) fent un camí per accedir-hi. Els fonaments de la casa són imprescindibles. I, si gastem els maons per fer la base de la casa, com fem les parets ?. Amb plaques de guix que aguanten molt poc pes ? Potser aguantin una mica. Però, i si plou ?. Així és com treballa el cos quan perd alguns dels elements necessaris per funcionar amb normalitat per culpa del nostre mal funcionament com a ésser viu. El cos assumeix un risc enorme, perquè és l'única manera de salvar la vida, però ens col·loca, perquè no té altre remei, en una situació en que la mínima alteració (la pluja) a l'entorn (la salut) pot provocar un resultat molt greu que, en condicions normals, hauria estat molt fàcil de sol·lucionar.

Doncs bé, imagineu que el vostre cos està en una situació precària (malaltia crònica) i torneu a fer bondat. Com actua el cos ?. Òbviament, cada cos i situació són diferents. Mai us compareu amb un altre cas. És erroni i perillós. Cada cos, i cada cas, són diferents. I els exemples que us poso, mai són traslladables d'un a l'altre.

A mida que aneu fent bondat, el cos anirà recuperant processos, però no els que vosaltres voldrieu, sinó els que el cos decideix. Per exemple, per curar l'artrosi (apart d'una bona alimentació, exercici, descans, higiene vital i prendre el sol) és imprescindible comptar amb vitamina C i aigua (bases fonamentals pel col·làgen). Però el cos pot tenir moltes altres prioritats per a fer servir aquests components.

Una cosa tan simple com prendre vitamina C i magnesi, en algú que pateix d'estrès o ansietat (que destrueixen aquests elements de manera intensiva), pot evolucionar de maneres molt diverses. Pot ser que el cos comenci a generar diarrees. Probablement, el cos estarà desintoxicant-se de fàrmacs, metalls pesants o altres tòxics (fins i tot originats per aliments mal digerits) que el posen en perill. Pot ser que la vitamina C i el magnesi, apart de les múltiples funcions que ja fan en el cos, estiguin fent d'elements "suplents" d'altres que encara ens falten. Penseu que, només la vitamina C, és capaç de participar com a "suplent" en més de 300 processos del cos (sobre tot, enzimàtics i hormonals), quan falta un dels elements primordials que els fan funcionar.

Així que ens trobarem que el nostre cos "va per lliure" en l'ús dels elements que li fan falta.

Al mateix temps, tornen a aparèixer mals i dolors que ens poden fer pensar que "anem malament". Greu error. Si el cos ens torna a avisar és perquè, ara que tornes a fer bondat, és important que sàpigues el que estàs fent malament.

Si et prens els dolors "nous" (o les diarrees que mencionava abans) com una mala senyal, i interromps el tractament o et prens un fàrmac, vas de cap a tornar a la malaltia crònica.

Els elements per curar-te de forma naturista no són complexes, encara que exigeixen força de voluntat i determinació. El que és complex és entendre perquè el teu cos es comporta d'una o altra manera. Hem perdut la capacitat d'observació i comprensió de la nostra fisiologia. Aquí és on també t'ajudaré jo. Però, primer, has de prendre la decisió d'ajudar-te a tu mateix. La decisió d'estimar-te.