En un article
anterior, us parlava de com Paracels ja distingia unes quantes vessants de la
salut. Tot i que aquestes vessants van sempre relacionades.
Encara que sempre
hi pot haver-hi excepcions en que una simple carència por provocar un gran
problema (molt rares), l'alteració de l'homeostasi (=equilibri) pot venir des
d'una intoxicació o enverinament o molt mala alimentació, o des d'un disgust
emocional, o des d'una pèrdua de valors espirituals, o des d'un desequilibri de
la pròpia autovaloració. Deixeu ja, si us plau, de creure que el cos s'equivoca
o falla. El que passa és que s'ha d'entendre la fisiologia pròpia de cadascú i
actuar en conseqüència.
El que fa el cos és
fer miracles bioquímics per preservar contínuament l'equilibri dins el cos.
Aquest equilibri acostuma a tenir marges molt ajustats: ni la temperatura, ni
el pH, ni molts altres "nivells" poden oscil·lar gaire. I aquest
equilibri costa molt de mantenir. I, curiosament, sempre que hi ha un
desequilibri costa molt encertar on és el problema: l'esquizofrènia causa falta
de liti o és a l'inrevés ? perquè pot ser possible que l'esquizofrènia no sigui
més que una connexió amb una altra dimensió i no una al·lucinació ? (s'estan
fent estudis seriosos al respecte).
I aquesta
interrelació entre vessants de la salut no l'heu de perdre mai de vista. Perquè
quan algú us vulgui fer creure que el que us afecta és una "malaltia"
específica, per manca d'un component específic, quasi sempre és mentida. El cos
és una màquina meravellosa. Capaç de fer meravelles bioquímiques per substituir
un element que pugui faltar. Però el cos sempre pren les decisions en busca del
"mal menor". Un exemple. La tan "odiada" Càndida. Aquest
llevat està present en el nostre cos (a l'àrea intestinal). Com a tots els
membres de la microbiota intestinal humana, se'l manté en un nombre apropiat a
les seves funcions. Però què passa quan un "mal major" (per exemple,
la presència de tòxics o metalls pesants que cal neutralitzar) demana una
intervenció immediata ? Si el cos no té un element quelant adequat o els macròfags
no són suficients o falta vitamina C, ... pot prendre la decisió de deixar
multiplicar la Càndida (que és bona interceptant els elements mencionats) per a
evitar el mal major. I si el cos no recupera els elements que li manquen, la
Càndida seguirà campant fora dels límits normals. El cos no s'equivoca. Som
nosaltres qui, amb les nostres decisions (motivades pels errors nostres o dels
professionals de la salut) l'espifiem contínuament. Així que aquesta mania de
creure que el cos es desequilibra per una petita manca d'un element, no és (quasi
mai) certa.
Per acabar-ho
d'adobar, es parla de tal o qual carència específica, "notícia"
impulsada per "articles periodístics", que el que pretenen es vendre
una determinada via de curació de grans mals, usant un nou producte
"miracle" que, curiosament, "acaba de treure al mercat" un
gran laboratori. La realitat: es posa de moda un producte que es coneix fa
anys, que no és tan "miraculós" com es diu o que és molt més car (i
exòtic) comparat amb un producte que el gran públic coneix (i que fa el mateix
o millor). Amb diners, no costa gens obtenir articles "científics"
que, vorejant les falsedats o dient mitges veritats, ajudin a vendre els productes.
Hi ha productes
que són tot un "espectacle" en sí mateixos:
- La llet: poca
gent la tolera i ningú la necessita (fora de la llet materna). Allà on més se'n
pren, hi ha més osteoporosi. El calci millor és el de les verdures.
- La chia: es
parla molt de les seves bondats (i moltes són certes). Però només se'n pot
prendre en molt poca quantitat. I, en canvi, es comparen els seus beneficis
front a altres aliments que sí es poden prendre en grans quantitats (no és el
cas de la chia).
- les algues: són
molt bones per a la salut, però s'ha d'anar en compte perquè se'n poden prendre
molt poques i en poca quantitat. Aconsello prendre'n de variades, sense oblidar
que, pràcticament totes, porten molt de iode, que és un element perillós si
se'n pren gaire.
- baies de Goji:
no us negaré que unes baies collides "al voltant" de l'Himalaia
semblen una bona opció per la salut (però dolenta per la butxaca). Si no fos
que els nostres modests nabius vénen a fer el mateix (per no dir més i millor).
- el producte de
la setmana, el mes o l'any (ompliu-lo amb el que us soni més): a aquestes
altures, els "descobriments" de nous productes, noves funcions, ...
encara que a cops es veritat, acostumen a ser un "efecte màrqueting"
pensat per promoure alguna cosa, refregida o repensada a partir de productes
que ja existeixen. I és que els laboratoris sempre van buscant donar
"valor afegit" (treure'n més diners) als vells productes dels quals
és difícil treure profit perquè ja són molt coneguts.
No hem d'oblidar
que la lògica dels diners és la que preval. Si els grans laboratoris porten
molts anys explotant, molècula a molècula (patentables), qualsevol
medicament. Si quan es compleixen 20 anys d'un medicament i caduca la patent,
el fan desaparèixer (criticant-lo i menystenint-lo ells mateixos) per
substituir-lo per un de nou (patentat), malgrat que l'anterior era millor que
el successor (m'abstindré d'ampliar aquest apartat, sense deixar de mencionar
casos dramàtics de malalts amb afectacions importants per canvis de medicació
forçada per aquest tema). Si es fan totes aquestes coses per interès econòmic dels laboratoris (i moltes més que encara arriben
molt més lluny), creieu que aquest afany s'aturarà encara que afecti a la salut
(o a la percepció de la salut) de la major part d'usuaris ?.
L'exemple potser
més bèstia és el dels antibiòtics. El fet que fossin privilegiats pels
laboratoris (perquè poden patentar-ne les molècules) per davant dels olis
essencials, no ha estat més que una etapa. Els olis essencials, alguns amb
centenars de molècules, són impossibles de ser aturats per virus i bacteris (no li poden crear resistències). Sí, heu llegit bé, hi ha olis essencials que
acaben amb els virus (els antibiòtics, només amb els bacteris) i d'altres que
acaben amb els fongs, els paràsits intestinals, ... I els olis no malmeten la flora intestinal.
Però és que a més
s'ha creat una por lligada a les resistències dels bacteris als antibiòtics.
Aquesta resistència és certa. I normal. Qualsevol organisme viu que s'enfronti
amb una molècula que l'atura, tard o d'hora, acabarà creant defenses contra
ella. Una mostra més de la aberració dels medicaments. Els antibiòtics naturals
(plantes que es coneixen des de fa milers d'anys, abans que
Fleming "descobrís" els antibiòtics), són plantes amb molècules molt més complexes, impossibles de frenar pels bacteris.
Si el món dels
laboratoris funcionés de forma altruista, ja fa molt temps que haurien
reconegut que els olis essencials són una millor alternativa. Però no. El que
s'està preparant és una ofensiva basada en ressaltar la bondat de
"certes" molècules dels olis essencials, pas previ a
comercialitzar-les per separat. I esguerrar uns elements que són reconeguts pel
cos, que entren fins i tot dins les cèl·lules, que travessen la BHE (barrera
hematoencefàlica) per ajudar a curar-nos, de forma respectuosa amb la flora
intestinal i la resta dels elements biològics. I tot pels diners.
Parlant amb dades
més actuals, ningú qüestiona que el cos, el cervell (la ment) i l'esperit
(estat d'ànim, creences) estan relacionats. Però és que ara es treballa en línies
d'investigació que ajuden a concretar aquesta dependència:
1. El
desequilibri entre omega-3 i omega-6 afecta moltíssim al cos i al cervell: el
cervell, com a òrgan físic, necessita un 60% de greix i, d'aquest, el 40% ha de
ser omega-3. El desequilibri brutal front a l'omega-6 (hauria de ser 1:1 i és
1:30-50) fa que el cervell pugui ser un òrgan inflamat. L'afectació a les
neurones i a la neuroplasticitat (capacitat de regeneració/evolució) del
cervell, sembla l'origen (com a mínim) d'algunes depressions i altres afectacions
"mentals".
Compte, parlant
d'omega-3, novament de les mentides o mitges veritats. Els DHA i els EPA (provenen
de fonts animals, sobre tot peixos) són els autèntics pesos pesants. Els ALA,
CLA i altres (de fonts vegetals), no són més que "intermediaris" per
arribar a convertir-se en els primers. Però, les taxes de conversió son baixes
(només del 8 al 10%) i precisen d'altres elements (normalment escassos, com el
zinc, imprescindible per a la fixació de la vitamina A). No vull preocupar als
vegetarians. Si us alimenteu bé, no tindreu cap problema en obtenir omega-3 de
fonts vegetals. El que és molt important és frenar la impressionant quantitat
d'omega-6 (proinflamatori) que prenem cada dia. I és que està per tot arreu.
2. L'estrès, que
us recordo que només n'hi ha un (i és un mecanisme de reacció físic), encara
que pot passar per certes etapes, és una causa de moltes "malalties".
El que us diré pot ser una bona notícia per a molta gent: l'estrès és la causa
de la immensa major part de problemes hormonals, d'impotència, d'esterilitat,
digestius, circulatoris, ... És fàcil quan segueixes la lògica del mecanisme
primitiu: apareix un predador que ens persegueix, es bloqueja la producció
d'hormones sexuals i reproductives, es bloqueja la digestió, les suprarenals disparen
l'adrenalina i els corticoides que, com són elements molt potents, però
corrosius amb les arteries, provoquen la mobilització de tota la vitamina C
disponible per evitar mals majors a les artèries, la pressió arterial puja, s'alliberen hormones "opiàcies" que fan que no notem el dolor i puguem
seguir corrent encara que estiguem ferits, s'atura el sistema immune, ... I, tot això, perquè els nostres
nervis ens traeixen i ens comportem molt sovint com si, per exemple, acabar les
tasques de la feina fos una prioritat en la que ens hi va la vida. La llista de
"malalties" causades per l'estrès i les seves "variants"
(por, angoixa, ansietat) és inacabable. Perquè no tenim en compte que,
per exemple, les quantitats recomanades per l'OMS de vitamina C, són ridícules
comparades amb les necessàries per les persones estressades. Encara que amb
"la boca petita" (recordeu que no som "rendibles" pels
laboratoris si estem sans) ja es comença a reconèixer aquest fet.
3. Els cops o
daltabaixos emocionals que no es poden viure en una veritable estructura
"familiar" (escalf emocional directe i físic, abstenir-se xarxes
socials, de persones que ens estimen, siguin o no parents), que ens acompanyi
en la tristesa, acaben desembocant en pors i després angoixes que ens porten a
l'apartat anterior. I és que som animals socials. Sentir-nos sols ens provoca malalties.
4. El 99% de la salut consisteix en
prendre's la vida amb bon humor, caminar a l'aire lliure, respirar, prendre el
sol, beure aigua, menjar una mica de tot i dormir bé. És quan aquestes coses no
es compleixen durant molt de temps que cal començar-se a preocupar. Per
exemple, és molt normal a quasi tota la població que hi hagi un dèficit crònic
de Vitamina C, magnesi, vitamina E, zinc i altres minerals com manganès, ..,
... per culpa de l'estrès, angoixa, ansietat, ... que quasi tothom passa en un
moment o altre. Aquests elements (per sobre de tot la vitamina C que el nostre
cos no fabrica) són vitals per mantenir l'homeostasi del cos. La vitamina C
participa en moltes reaccions enzimàtiques i hormonals i, en moltes d'altres,
com a substitut d'altres elements que el cos no ha pogut obtenir. La vitamina C
és imprescindible pel colàgen i la pell, per la fixació del ferro, per eliminar
tòxics, ... El magnesi és necessari per ajudar al calci, pels músculs, ...
Totes les vitamines depenen, com a mínim, d'un mineral de base per a que es
puguin fixar al cos i no es perdin (el zinc per la vitamina A, el cobalt per a
la B12, ...). I això sense oblidar que, sense prendre el sol cada dia de 10 a
20 minuts, no hi haurà prou vitamina D per fixar el calci i ajudar a les
reaccions d'altres vitamines.
Ho deixo aquí, que l'article ja és prou
llarg. Però un últim missatge positiu. L'enrenou d'elements i interrelacions
entre ells és enorme. Però el cos no necessita que sempre tot estigui perfecte.
Només cal que inicieu amb el vostre cos un "diàleg" (no li doneu coses, si després no escolteu la seva resposta al respecte, perquè és pitjor el
remei que la malaltia), per anar solucionant-ho. No us mireu en el que li
passa als altres. Cadascú té trets distintius que el fan diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.